Joan Calvo i Domènech

Joan Calvo i Domènech

(1958)
Biografia
Naixement	22 maig 1892 Ontinyent (la Vall d'Albaida)
Mort	7 març 1962 (69 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Activitat
Ocupació	actor

Joan Calvo i Domènech (Ontinyent, 22 de maig de 1892 - Madrid, 7 de març de 1962) era un actor madrileny.

Va néixer a Ontinyent, però poc després de néixer la seva família es va traslladar a Madrid on estudia amb els escolapis.^[1] Després de cursar estudis de cant i teatre entra en la companyia Mendizábal-Ros, amb la qual marxarà de gira l'any 1916 a diversos països d'Amèrica del Sud. Durant la gira coneix a l'actriu Minerva Lespier, amb la qual es casarà i tindrà el seu fill Armando, també actor.^[2]

Torna a Espanya el 1920, per recórrer el país amb diverses obres de teatre i arriba a formar companyia pròpia en dues ocasions. L'any 1927 neix el seu segon fill, Juan Manuel, que serà també actor.^[2]

Debuta al cinema l'any 1934 amb un petit paper a La hermana San Sulpicio, de Florián Rey. Anirà compaginant teatre i cinema fins que, finalitzada la Guerra Civil espanyola, se centrarà al món del cinema, representant sovint personatges còmics.^[3][4]

A principis de la dècada de 1940 va rodar a Itàlia mitja dotzena de pel·lícules, entre les quals destaca Conjura en Florencia, de Ladislao Vajda. En 1945 es trasllada a Mèxic on treballarà en films com ara Allá en el Rancho Grande, de Fernando de Fuentes, o Bel Ami, d'Antoni Monplet.

Després de la seva tornada a Espanya, l'any 1953, va continuar el seu treball al cinema com un dels actors secundaris més importants de l'època.^[3]

Va morir en Madrid el 6 de març de 1962.^[5]

• La hermana San Sulpicio (1934), de Florián Rey.
• Suspiros de España (1939), de Benito Perojo.
• La Dolores (1940), de Florián Rey.
• Raza (1942), de José Luis Sáenz de Heredia.
• Correo de Indias (1942), d'Edgar Neville.
• El escándalo (1943), de José Luis Sáenz de Heredia.
• Huella de luz (1943), de Rafael Gil.
• Eloísa está debajo de un almendro (1943), de Rafael Gil.
• El clavo (1944), de Rafael Gil.
• Los últimos de Filipinas (1945), d'Antonio Román.
• El fantasma y Doña Juanita (1945), de Rafael Gil.
• La mujer de todos (1946), de Julio Bracho.
• Don Quijote de la Mancha (1947), de Rafael Gil.
• Bel Ami (1947), d'Antoni Monplet.
• Hermoso ideal (1948), d'Alejandro Galindo.
• Allá en el Rancho Grande (1949), de Fernando de Fuentes.
• Vivillo desde chiquillo (1951), d'Emilio Gómez Muriel.
• El mártir del Calvario (1952), de Miguel Morayta.
• Carne de horca (1953), de Ladislao Vajda.
• Aventuras del barbero de Sevilla (1954), de Ladislao Vajda.
• Marcelino, pan y vino (1955), de Ladislao Vajda.
• Historias de la radio (1955), de José Luis Sáenz de Heredia.
• Calabuch (1956), de Luis García Berlanga.
• Mi tio Jacinto (1956), de Ladislao Vajda.
• Los jueves, milagro (1957), de Luis García Berlanga.
• El puente de la paz (1958), de Rafael J. Salvia.
• Diez fusiles esperan (1959), de José Luis Sáenz de Heredia.
• Sólo para hombres (1960), de Fernando Fernán Gómez.
• Fray Escoba (1961), de Ramón Torrado.

Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[6][7][8]

Sindicat Nacional de l'Espectacle^[9]