José Rodríguez y Díaz de Lecea

José Rodríguez y Díaz de Lecea

Biografia
Naixement	2 maig 1894 Matanzas (Espanya)
Mort	28 novembre 1967 (73 anys) Madrid
Ministre de l'Aire[1]
25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962
← Eduardo González Gallarza José Daniel Lacalle Larraga →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Partit	FE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar	Tinent general
Conflicte	Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola
Família
Parella	María de la Salud Bernaldo de Quirós y Bustillo
Premis
Medalla del Mèrit Militar Gran Creu de Sant Hermenegild Medalla Aèria Medalla Naval Gran Creu de Carles III
Llista Procurador a Corts 31 maig 1961 – 14 juliol 1962 – Agustín Muñoz Grandes, José Daniel Lacalle Larraga → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 26 abril 1957 – 14 abril 1958 ← Eduardo González Gallarza Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Ministre de l'Aire Ministeri de l'Aire d'Espanya 25 febrer 1957 – 10 juliol 1962

José Rodríguez y Díaz de Lecea (Matanzas, Cuba, 2 de maig de 1894 – Madrid, 28 de novembre de 1967) va ser un militar i polític espanyol.

Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1915 i pel juliol de 1918 tenia el grau de segon tinent. En 1919 fou destinat al Protectorat espanyol al Marroc, on el 1920 es va passar a l'arma d'aviació. Degut a la seva perícia com a pilot el 1921 fou nomenat professor de pilots d'avió a l'Escola de l'aeròdrom de Getafe. El 1923 fou ascendit a tinent i destinat a Melilla durant la Guerra del Rif, on el 1924 fou ascendit a capità i el 1926 a Comandant.

El 1935 fou designat Cap de l'Aviació Civil. El cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre al Marroc, on es va posar de part del bàndol nacional. Fou designat cap de la Regió Aèria del Centre i cap de les forces a Guadarrama.

Després de la guerra civil espanyola fou designat cap de la Zona Aèria del Marroc i el 1943 ascendit a general de brigada. El 1945 fou designat cap de la Zona Aèria de l'Estret i el 1948 fou ascendit a general de divisió. El 1957 fou ascendit a tinent general i nomenat ministre de l'Aire, càrrec que va ocupar entre febrer de 1957 i juliol de 1962, així com a procurador en Corts.^[2] El 1964 va passar a la reserva.^[3]

Entre altres condecoracions, ha rebut la Medalla del Mèrit Militar la Gran Creu de Sant Hermenegild, la Medalla Aèria, la Medalla Naval, la Gran Creu de Carles III i l'orde de Mehdania.

• Diccionario biográfico español. Reial Acadèmia de la Història

Càrrecs públics
Precedit per: Eduardo González Gallarza	Ministre de l'Aire 1957-1962	Succeït per: José Daniel Lacalle Larraga