Vés al contingut

Joaquim Marques Lisboa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Marques Lisboa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1807 Modifica el valor a Wikidata
Rio Grande (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1897 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'Independència del Brasil
Guerra Cisplatina
Guerra dels Farrapos
Guerra de l'Uruguai
Guerra de la Triple Aliança Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosé Marques Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Marques Lisboa (Rio Grande, 13 de desembre de 1807 - Rio de Janeiro, 20 de març de 1897), únic Marquès de Tamandaré, va ser un almirall brasiler. La seva extensa carrera militar es va desenvolupar entre la Guerra d'Independència (1822-1824) i la guerra contra el Paraguai (1864-1870). Fou nomenat Heroi de la Pàtria l'any 2003.

Biografia

[modifica]

Joaquim Marques Lisboa va ser el desè fill del portuguès Francisco Marques Lisboa (nascut el 1767 a Vila de Famalicão, a l'antiga província d'Estremadura) i d'Eufrásia Joaquina de Azevedo Lima (nascuda a Viamão, Rio Grande do Sul).[1][2] La família Marques Lisboa es va traslladar al poble de Rio Grande l'any 1800.[3] El príncep Pere va declarar la independència l'any 1822 i va ascendir al tron. En aquest període, Joaquim Lisboa va ingressar a la Marina com a voluntari i als 15 anys va embarcar a la fragata Niterói, comandada per l'almirall John Taylor.[4][5] Va participar en la lluita contra el general Madeira de Melo a Bahia i en la persecució de la flota portuguesa fins a la desembocadura del Tajo.[5][6][7]

Es va incorporar a l'Academia Real de Marina de Rio de Janeiro el gener de 1824, però mig any després va haver d'abandonar els seus estudism quan va esclatar una revolta a Pernambuco (l'anomenada Confederació de l'Equador), on va participar en les operacions navals sota el comandament de Lord Thomas Cochrane.[8][9] També va participar en la lluita contra les Províncies Unides del Riu de la Plata en la Guerra Cisplatina de 1825 a 1828.[10][11] Les seves actuacions van permetre'l ascendir ràpidament en l'escalafó militar: amb 20 anys ja era tinent de primera i comandava la goleta Bela Maria. Durant una desafortunada expedició a la Patagònia, el vaixell va ser capturat pels argentins; ell i la tripulació van ser duts a una nau-presó, però van amotinar-se, alliberar-se i fugir cap a Montevideo.[1][12][13]

Després va participar en totes les accions navals posteriors de l'armada brasilera, com una nova revolta de setembre de 1831 a Pernambuco; la incipient guerra dels Farrapos de 1835, la revolta de Cabanagem, a Pará (1835-38), la revolta de la Sabinada a Bahia el 1837 i la separació de la seva província natal de São Pedro do Rio Grande do Sul, que a partir d'aleshores va formar la República de Piratini, que només va poder ser reintegrada a l'Imperi després d'una guerra de deu anys.[14][15][16]

El 22 d'octubre de 1836 fou ascendit a tinent capità. El 1840 va ser nomenat comandant d'una fragata i ascendit a capità el 1847.[15] El 1848 va rebre la primera fragata híbrida de vapor del Brasil, la Dom Afonso, construïda a Anglaterra.[17] Com a comandant d'aquest vaixell, va dur a terme dues operacions de rescat a l'Atlàntic, que li van valer diverses condecoracions, també de potències estrangeres.[18][19][20] Entre 1848 i 1849 va participar en la repressió de la revolta de Praieira a Pernambuco, i va ser nomenat comandant de la flota destacada al delta del Riu de la Plata, però va haver de renunciar a aquest càrrec al cap de poc temps per malaltia. El 1852 va ser ascendit a comodor i va dirigir la capitania del port de Rio de Janeiro, fins que el 1856 va ser ascendit a vicealmirall.[15][16] L'any 1859 va comandar l'esquadra que va dur l'emperador Pere II a visitar les províncies del nord, i l'any següent l'emperador va atorgar-li el títol de baró.[16][21]

A la Guerra del Paraguai va comandar totes les operacions navals de la Triple Aliança del Brasil, l'Uruguai i l'Argentina. El 1864 va ordenar a l'almirall Barroso da Silva bloquejar el riu Uruguai i ocupar els ports uruguaians de Salto, Cerro Largo i Paysandú. Això va permetre al general Venancio Flores desembarcar a Montevideo i fer-se amb el govern de l'Uruguai.[22][23][24] A finals de 1866 va sol·licitar ser reemplaçat i va tornar a Rio de Janeiro.[25][16]

Quan va ser ascendit a almirall el 1867, va renunciar al comandament de la flota. En els seus darrers anys va rebre el títol de comte de mans de Pere II, qui el 1888 li va donar el títol de Marquès de Tamandaré.[26] Com a amic íntim de l'emperador i monàrquic, va plorar la seva deposició i la proclamació de la República el 1889.[27][28][29] Dos mesos més tard va sol·licitar la seva dimissió,[30][29] però va romandre en el càrrec com a jutge del Tribunal Suprem Militar, que va mantenir fins uns dies abans de morir a Rio de Janeiro, el 20 de març de 1897.[31] Ell i la seva dona van ser enterrats a la ciutat de Rio de Janeiro. El 1994, les restes van ser traslladades al Panteó Tamandaré, al seu Rio Grande natal.[26][32]

Sepultura del Marquès de Tamandaré a Rio Grande.[33]

Llegat

[modifica]

L'any 1925, el ministre de la Marina Alexandrino de Alencar, va decretar el 13 de desembre (l'aniversari de l'almirall) com el Dia Nacional del Mariner. Més tard va ser declarat patró de la Marina.[34] La ciutat Almirante Tamandaré, al sud-est de Paraná, porta el seu nom.[35] Per homenatjar-lo, el Brasil va emetre una moneda amb el seu retrat entre 1936 i 1938.[36]

En virtut de la Llei Federal núm.10796/2003, el marquès de Tamandaré va entrar a formar part del Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial situat a Brasília on es recorda la figura de personalitats que van servir al Brasil en la seva defensa i construcció amb excepcional dedicació i heroisme.[37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Porto-Alegre, 1917, p. 46-49.
  2. ↑ Boiteux, 1927, p. 6.
  3. ↑ Alves, 2007, p. 4.
  4. ↑ Alves, 2007, p. 7.
  5. ↑ 5,0 5,1 Frota, 2007, p. 1-5.
  6. ↑ Guedes, 1973, p. 39.
  7. ↑ Ribeiro, Antônio Sérgio. «Almirante Tamandaré - Patrono da Marinha do Brasil» (en portuguès brasiler). Assemblea Legislativa de São Paulo, 12-12-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-03. [Consulta: 11 juny 2022].
  8. ↑ Frota, 2007, p. 4.
  9. ↑ Alves, 2007, p. 6-7.
  10. ↑ Carlos Frederico Simões Serafim (coord.). A importância do Mar na História do Brasil ( PDF) (en portuguès brasiler). Brasília: Ministério da Educação, 2006, p. 95.  Arxivat 2022-07-10 a Wayback Machine.
  11. ↑ Alves, 2007, p. 9.
  12. ↑ Alves, 2007, p. 10.
  13. ↑ Frota, 2007, p. 5-6.
  14. ↑ «Os Personagens: Almirante Tamandaré» (en portuguès brasiler). Guerra do Paraguai. Biblioteca Nacional do Brasil. Arxivat de l'original el 2023-10-02. [Consulta: 8 juny 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Patrono | Almirante Tamandaré - Marquês de Tamandaré» (en portuguès brasiler). Marina del Brasil. Arxivat de l'original el 2014-07-24.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Carreira do Tamandaré» (en portuguès brasiler). Marina del Brasil. Arxivat de l'original el 2019-11-08.
  17. ↑ Alves, 2007, p. 13.
  18. ↑ «Homenagens Iconográficas» (en portuguès brasiler). Diretoria do Patrimônio Histórico e Documentação da Marina del Brasil. Arxivat de l'original el 2019-11-08. [Consulta: 18 desembre 2020].
  19. ↑ Montenegro, 1898, p. 86.
  20. ↑ Alves, 2007, p. 14.
  21. ↑ Lima, 1982, p. 45.
  22. ↑ Alves, 2007, p. 17-18.
  23. ↑ Bittencourt, 2007, p. 1-6,10.
  24. ↑ Sanches, 2007, p. 6-7.
  25. ↑ Alves, 2007, p. 19.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Monumento ao Almirante Tamandaré, herói nacional e patrono da Marinha de Guerra do Brasil». Assemblea Legislativa de São Paulo. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: 18 desembre 2020].
  27. ↑ Calmon, 1975a, p. 218.
  28. ↑ Calmon, 1975b, p. 417.
  29. ↑ 29,0 29,1 Alves, 2007, p. 21.
  30. ↑ Sanches, 2007, p. 9.
  31. ↑ Alves, 2007, p. 22-23.
  32. ↑ Guimarães, 1995, p. 21–31.
  33. ↑ «Adm Joaquim Marques Lisboa Marquis of Tamandaré» (en anglès). Find a Grave. Arxivat de l'original el 2024-06-08. [Consulta: 8 juny 2024].
  34. ↑ «Congresso comemora Dia do Marinheiro» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 06-12-2010. Arxivat de l'original el 2024-06-08. [Consulta: 8 juny 2024].
  35. ↑ «Almirante Tamandaré» (en portuguès brasiler). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2024-05-06. [Consulta: 8 juny 2024].
  36. ↑ «Moeda do Brasil de 1938, 100 Réis Tamandaré» (en portuguès brasiler). Acervo de Moedas. Arxivat de l'original el 2024-02-23. [Consulta: 8 juny 2024].
  37. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» ( PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Alves, Francisco das Neves «O bicentenário do Almirante Tamandaré: o homem, o cidadão, o militar e sua conjuntura histórica» (en portuguès). Caderno de História Memorial do Rio Grande do Sul, 2007 [Consulta: 8 agost 2021].
  • Bittencourt, Armando «O Almirante Tamandaré na Campanha Oriental». Revista Navigator, 2007. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2020 [Consulta: 8 agost 2021].
  • Boiteux, Henrique. A República Catharinense - Notas para a sua história (en portuguès), 1927. 
  • Calmon, Pedro. A Vida de D. Pedro II, o Rei Filósofo (en portuguès). Rio de Janeiro: Bibliex, 1975a. 
  • Calmon, Pedro. História de D. Pedro II (en portuguès), 1975b. 
  • Frota, Guilherme «O Despertar» (en portuguès). Revista Navigator, 2007. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2020 [Consulta: 8 agost 2021].
  • Guedes, Max. Sesquicentenário da entrada de Tamandaré para o serviço naval (en portuguès). Rio de Janeiro: Serviço de Documentação Geral da Marinha, 1973. 
  • Guimarães, Jacir. Aqui jaz o velho marinheiro (en portuguès). Rio de Janeiro: Revista Marítima Brasileira, 1995. 
  • Lima, José. Marquês de Tamandaré, Patrono da Marinha (Seu Perfil Histórico) (en portuguès). Rio de Janeiro: Serviço de Documentação da Marinha, 1982. 
  • Montenegro, José «O Marquês de Tamandaré» (en portuguès). Almanaque Literário e Estatístico do Rio Grande do Sul para 1899. Livraria Americana [Rio Grande], 1898.
  • Porto-Alegre, Achylles. Homens Illustres do Rio Grande do Sul (en portuguès). Porto Alegre: Livraria Selbach, 1917. 
  • Sanches, Marcos «Um militar do Império» (en portuguès). Revista Navigator, 2007. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2020 [Consulta: 8 agost 2021].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Marques Lisboa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Marques_Lisboa&oldid=34013274»