Joaquín Ruiz-Giménez Cortés

Joaquín Ruiz-Giménez Cortés

Biografia
Naixement	2 agost 1913 Hoyo de Manzanares (Comunitat de Madrid)
Mort	27 agost 2009 (96 anys) Madrid
Defensor del Poble d'Espanya
1982 – 1987 ← cap valor – Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 8 maig 1956 – Jesús Rubio García-Mina → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
18 desembre 1951 – 5 abril 1952 ← José Ibáñez Martín Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Educació Nacional
18 juliol 1951 – 16 febrer 1956 ← José Ibáñez Martín – Jesús Rubio García-Mina →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1948 – 1951 ← Pablo de Churruca y Dotres – Fernando María Castiella →
Director de l'Institut de Cultura Hispànica
octubre 1946 – novembre 1948 ← cap valor – Alfredo Sánchez Bella →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat Central - llicenciatura en Dret Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Camp de treball	Dret, filosofia del dret, filosofia cristiana, catolicisme, protecció dels drets humans, política, democràcia cristiana i Christian Democratic party (en)
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, jurista, filòsof, ministre, professor d'universitat, escriptor, polític, acadèmic, ministre d'Educació
Ocupador	Universitat de Madrid Universitat de Sevilla Universitat de Salamanca
Membre de	Orde de cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem Reial Acadèmia Europea de Doctors Asociación Católica de Propagandistas
Família
Fills	Guadalupe Ruiz-Giménez Aguilar
Pare	Joaquín Ruíz Giménez
Premis
(1997)  Gran Creu de l'Orde Civil de la Solidaritat Social (1991)  Orde del Mèrit Constitucional (1988)  Creu de Sant Jordi (13 agost 1984)  Fill Adoptiu de Calonge (1956)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (18 juliol 1953)  gran creu de l'orde de la Instrucció Pública  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort  doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  doctor honoris causa per la universitat de Caen

Joaquín Ruíz-Giménez Cortés (Hoyo de Manzanares, Madrid, 2 d'agost de 1913 - Madrid, 27 d'agost de 2009)^[1] fou un jurista i advocat espanyol, fill del polític Joaquín Ruíz-Giménez (ministre i alcalde de Madrid quatre cops), va estudiar Dret a la Universitat de Madrid i va ser president de l'organització internacional "Pax Romana" (1939-46).

Doctor en Dret i llicenciat en Filosofia i Lletres, va obtenir l'any 1943 la càtedra de Filosofia del Dret i en fou titular a les universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid.

Com a fill de Joaquín Ruíz-Giménez, ministre liberal en el govern del Comte de Romanones, va militar des de molt jove entre els estudiants catòlics, de l'organització dels quals va ser president. Director de l'Institut de Cultura Hispànica (1946-1948) i ambaixador davant la Santa Seu (1948-1951) durant les negociacions del Concordat (signat el 1953), va ser nomenat Ministre d'Educació Nacional el 1951, tot iniciant un procés de reformes de les institucions docents, però va haver de dimitir a causa dels fets de 1956 per les dificultats de la seva empresa i el seu enfrontament amb els elements més immovilistes del franquisme.

Durant aquests anys va tenir a les seves ordres a l'Institut de Cultura Hispànica i com a secretari general tècnic a un jove Manuel Fraga. Des de llavors va acostar els seus plantejaments polítics als de l'oposició al règim. Uns disturbis estudiantils el van enfrontar al ministre de la Governació i van posar al règim en un destret, que es va saldar amb la seva destitució (1956). En 1961 Francisco Franco el va nomenar conseller nacional del Movimiento Nacional. En 1963 va fundar la revista Cuadernos para el Diálogo, focus de protesta dels democristians avançats, dels quals en fou el cap en els últims anys de la dictadura.

El 1975, any de la mort del general Franco, va participar en la creació de la Plataforma de Convergència Democràtica des de la seva adscripció a l'ala esquerra de la democràcia cristiana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va presentar la seva candidatura a diputat per Izquierda Democrática dintre de la Federació de la Democràcia Cristiana. Derrotat a les eleccions, es va retirar de la política.

Va ser vicepresident de l'Institut Internacional de Drets Humans, i va participar en Justicia y Paz i a la Comissió Internacional de Justícia. El grup parlamentari del PSOE, amb ampli acord de l'oposició, el va nomenar el desembre de 1982 per a ser el primer Defensor del Poble d'Espanya, càrrec de nova implantació en la democràcia espanyola; va concloure el seu mandat el 30 de desembre de 1987. També va ser president d'UNICEF-Espanya (1989-2001). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Blanquerna.

Morí a les 9:55 hores del 27 d'agost de 2009 a la seva residència de Madrid (Espanya), a l'edat de 96 anys, a causa d'un infart cerebral.^[2][3]

• «La concepción institucional de derecho» (1944)
• «Introducción elemental a la filosofía cristiana» (1945)
• «Derecho y vida humana» (1945)
• «Del ser de España»

Càrrecs públics
Precedit per: José Ibáñez Martín	Ministre d'Educació i Ciència 1951- 1956	Succeït per: Jesús Rubio García-Mina
Precedit per: Nou càrrec	Defensor del Poble 1982- 1987	Succeït per: Álvaro Gil-Robles