Jean d'Ormesson

Jean d'Ormesson

Biografia
Naixement	(fr) Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson 16 juny 1925 7è districte de París (França)
Mort	5 desembre 2017 (92 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	infart de miocardi
President International Council for Philosophy and Humanistic Studies (en)
1992 – 1997 ← Stephen Wurm
Seient 12 de l'Acadèmia Francesa
18 octubre 1973 – 5 desembre 2017 ← Jules Romains – Chantal Thomas →
Secretari general International Council for Philosophy and Humanistic Studies (en)
1971 – 1992 ← Ronald Syme
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	École Normale Supérieure (1944–1949) Lycée Henri-IV (1943–1944) Liceu Masséna (1941–1942) Cours Hattemer
Color dels ulls	Blau
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor
Activitat	1956 - 2017
Ocupador	Le Figaro Paris Match Ouest-France
Membre de	Acadèmia Francesa (1973–2017) comité de lecture des éditions Gallimard (1973–1974) Comité des intellectuels pour l'Europe des libertés Academia Brasileira de Letras
Obra
Obres destacables (1971) La Gloire de l'Empire (fr)
Família
Família	Lefèvre d'Ormesson family (en)
Cònjuge	Françoise Béghin (1962–2017)
Fills	Héloïse d'Ormesson
Pares	André d'Ormesson   i Marie Anisson du Perron
Germans	Henry d'Ormesson
Parents	Olivier Lefèvre d'Ormesson, cosí germà patern Louis Malle, cosí
Cronologia
8 desembre 2017	funeral (Els Invàlids)
Premis
(11 juliol 2014)  Gran Creu de la Legió d'Honor (2001)  Premi Combourg-Chateaubriand (1999)  Gran Premi Jean Giono (1994)  Grand prix RTL-Lire (en) , per l'obra La Douane de mer (fr) (1992)  Scanno Prize (en) , per l'obra Histoire du Juif errant (fr) (1975)  Prix Balzac (en) , per l'obra Au plaisir de Dieu (fr) (1971)  Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, per l'obra La Gloire de l'Empire (fr)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit  comandant de l'orde de la Creu del Sud  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  Comanador de les Arts i les Lletres
Signatura

Jean d'Ormesson, (París 1925 - Neuilly-sur-Seine 2017) filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa.

Jean d'Ormesson, nascut com a Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson i conegut com a Jean d'O, va néixer a París el 16 de juny de 1925.^[1] Fill d'André d'Ormesson (1877-1957), marquès d'Ormesson, ambaixador de França i de la marquesa Marie Henriette Anisson du Perron (1892-1975), en el si d'una família de consellers d'estat, de parlamentaris i d'ambaixadors.^[2]

Motivat per l'activitat diplomàtica del seu pare visqué a Alemanya, Romania i el Brasil.

Estudià a les escoles Louis-le-Grand i Henri-IV de París. Llicenciat en lletres i història, diplomat en estudis superiors de filosofia.^[2]

El 2 d'abril de 1962 es casà amb François Béghin i el 10 d'octubre de 1962 nasqué la seva única filla, Héloise.

Fou escollit membre de l'Acadèmia Francesa el 18 d'octubre de 1973 amb la butaca 12, que havia ocupat Jules Romains.^[3]

Paral·lelament a la seva activitat intel·lectual, ocupà diferents llocs en ministeris, com Educació Nacional - 1958-59-, i Joventut i Esports -1958-65.

Fou director general del diari Le Figaro (1974-1977), redactor en cap del setmanari "Diogène", i secretari general (1950) i president (1992-96) del Consell Internacional de la Filosofia i de les Ciències Humanes (CIPSH) de la UNESCO.^[3]

El 1991 presidí el jurat del Premi del Llibre Inter.^[4]

Treballà com a periodista a revistes com Paris Match, Nice Matin i Ouest France,^[5] i fou col·laborador habitual de programes de televisió com a comentarista de l'actualitat política i cultural.^[6]

L'any 2012 col·laborà en la pel·lícula Les Saveurs du palais, de Christian Vincent, inspirada en la vida de Danièle Mazeut-Delpeuch, en la qual interpretà el paper de François Mitterrand.

Morí a causa d'una crisi cardíaca a Neuilly-sur-Seine el 5 de desembre de 2017.^[6]

• Gran creu de la Legió d'Honor
• Oficial de l'orde nacional del Mèrit
• Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa per "La Gloire de l'Empire" (1971)
• L'any 2015 la seva obra es va incloure en la col·lecció "Pléiade" de l'editorial Gallimard, sent el 16è autor en vida en ser incorporat a la col·lecció.^[7]

• "La Gloire de l'Empire" (1971)
• "Au plaisir de Dieu" (1974)
• "Dieu, sa vie, son oeuvre" (1981)
• "Jean qui grogne et Jean qui rit" (1984)
• "Histoire du juif errant" (1991). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez. Ed. Columna, 2000.
• "C'est une chose étrange à la fin que le monde" (2010)
• "Je dirai malgré tout que cette vie fut belle" (2016)
• "Et moi, je vis toujours" (2018)