Vés al contingut

Irene Dunne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIrene Dunne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Louisville (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi
cardioplegia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Calvary Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsFirst Lady of Hollywood
Irene Dunne Griffin
Dunnie Modifica el valor a Wikidata
FormacióChicago Musical College
Universitat Webster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, cantant, delegada, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata - 1962 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Segell discogràficDecca Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webirenedunneguild.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002050 Allocine: 2059 Rottentomatoes: celebrity/irene_dunne Allmovie: p20649 72982 IBDB: 38747 AFI: 72982 TMDB.org: 77158
Musicbrainz: 6709714f-10ca-4806-853c-c94ef98ce45d Discogs: 498196 Find a Grave: 1815 Modifica el valor a Wikidata
Cary Grant i Irene Dunne a la pel·lícula Serenata nostàlgica (1941)
Irene Dunn adreçant-se a l'Assemblea General de les Nacions Unides (1957)

Irene Dunne (Louisville (Kentucky), 20 de desembre de 1898 − Los Angeles (Califòrnia), 4 de setembre de 1990)[1] va ser una actriu, cantant i filantropa nord-americana. Durant l’època daurada de Hollywood de les dècades de 1930 i 1940 va ser una de les actrius més populars i més unànimement aclamades per la crítica.[2] Coneguda sobretot pels seus papers en comèdies, fou nominada cinc vegades a l’Oscar a la millor actriu en pel·lícules de diferents gèneres: el western "Cimarron" (1931), les comèdies screwball “Theodora Goes Wild” (1936) i La terrible veritat (1937), la comèdia romàntica Cita d'amor (1939) i la populista Mai l'oblidaré (1948).[2]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Irene Maria Dunn va néixer a Louisville (Kentucky) el 1898, filla de Joseph Dunn, que era inspector de vaixells de vapor,[3] i d’Adelaide Henry,[4] que era professora de música.[5] Va estudiar a l’escola de Louisville i a la Loretto Academy.[4] El seu pare morí quan ella tenia onze anys i es van traslladar a Madison on ella va anar a l’institut.[4] Va començar a cantar en el corus d’una església per poder aportar diners a casa. Va estudiar a la Chicago Musical College[5] i va intentar intentar fer-se una carrera com a cantant d’òpera. El 1920 fou rebutjada en una selecció per a la Metropolitan Opera de Nova York[5] per lo que va acabar decantant-se pel teatre musical.[6] El seu debut professional fou el 1920 amb la gira del musical “Irene”.[7] Es va traslladar a Nova York i passà els següent deu anys en el teatre.[6] Va fer el seu debut a Broadway el 1923 amb “The Clinging Vine” i treballà amb assiduïtat en el medi. A rel d’una gira amb el musical “Show Boat” en que interpretava el personatge de Magnolia, el 1930 va cridar l’atenció de la RKO que la contractà com a cantant.[1]

Carrera cinematogràfica

[modifica]

La seva primera pel·lícula fou “Leathernecking” (1930)[8] però les seves cançons foren suprimides.[5] Aleshores Richard Dix la va escollir com la seva partenaire a Cimarron (1931) i la pel·lícula suposà la seva primera nominació a l’Oscar[9] i un gran èxit de públic per lo que es consagrà com a actriu cinematogràfica.[5] Després d’algunes pel·lícules no sempre interessants[10] com “Consolation Marriage” (1931) o “Thirteen Women” (1932), el 1932 signà per la Universal. Actuà en pel·lícules amb èxit com “Back Street” (1932), “If I were Free” (1933), o “Ann Vickers” (1933) en les que interpretava papers dramàtics sobre dones que acceptaven desinteressadament les vides que els tocava viure.[10] El 1934 tingué l’oportunitat d’actuar en una pel·lícula musical, “Stingaree” (1934) a la que en seguirien d’altres com “Sweet Adeline” (1935), “Roberta” (1935) i reprenent el personatge de Magnolia a la versió cinematogràfica de "Show Boat" (1936).[10]

El 1936 acceptà amb reticència participar en la comèdia “Theodora Goes Wild” de Richard Boleslawski i la pel·lícula permeté comprovar que l’actriu tenia un gran talent per aquest gènere[10] i li donà la segona nominació a l’Oscar a la millor actriu.[11]

Després, amb la Paramount, faria el musical “High, Wide and Handsome” (1937) de Rouben Mamoulian, i amb la Columbia faria “La terrible veritat” (1937) de Leo McCarey fent parella amb Cary Grant, que li valdría la tercera nominació.[12] Seguiren dos musicals sense gaire interès,[1] “High, Wide and Handsome” (1937) amb la Paramount i “El plaer de viure” (1938) amb la RKO, abans del seu següent gran paper en la pel·lícula Cita d'amor (1939) fent parella amb Charles Boyer[1] per la que rebria la quarta nominació.[13] Altres grans pel·lícules foren “La meva dona favorita” (1940), fent parella de nou amb Cary Grant, "Anna i el rei de Siam" (1946), "La vida amb el pare" (1947) i "Mai l'oblidaré" (1948). Per aquesta interpretació fou nominada de nou a la millor actriu però tampoc aquesta vegada obtingué el premi.[14]

Retirada del cinema

[modifica]

Després de rebre aquesta darrera nominació a l’Oscar, no trobà ofertes que la satisfessin, i les darreres pel·lícules en què actuà foren un fracàs. Provà el món de la televisió; el seu primer programa fou a la CBS el 1951 i es titulava “Playhouse of the Stars”.[8] També s'involucrà en el partit republicà i el 1957 el president Dwight D. Eisenhower la nomenà representant dels Estats Units a les Nacions Unides per a la dotzeava assemblea.[15] Com a delegada presentà una petició a les Nacions Unides de 21 milions de dòlars per als refugiats de Palestina. Es retirà del càrrec el 1958.[15] També treballà per a organitzacions com la Sister Kenny Foundation, la American Cancer Society, o la Creu Roja dels Estats Units de la que va ser co-presidenta. El desembre de 1985 rebé el Kennedy Center Honor per la seva contribució en l’art de la interpretació.[4]

A nivell personal, el 1924 conegué en una festa a Nova York el seu futur marit, el dentista Dr. Francis Griffin.[16] i es casaren el 16 de juliol de 1928.[16] El 1938 adoptaren una nena, Mary Frances.[4] El seu marit morí de problemes cardíacs el 1965.[15] Ella morí el 4 de setembre de 1990 als 91 anys i fou enterrada a Los Angeles.[4]

Filmografia com a actriu

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Monush, Barry. The Encyclopedia of Hollywood Film Actors: From the Silent Era to 1965 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2003-04-01, p. 209. ISBN 978-1-4803-2998-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 1. ISBN 978-1-4616-5989-1. 
  3. ↑ Moreno, Barry. Homes of Hollywood Stars (en anglès). Arcadia Publishing, 2019-12-09, p. 52. ISBN 978-1-4396-6869-6. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Kleber, John E. The Kentucky Encyclopedia (en anglès). University Press of Kentucky, 2014-10-17, p. 274. ISBN 978-0-8131-5901-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Sixth Edition (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2014-05-06, p. 309. ISBN 978-1-101-87470-7. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Mendez, Antonio. Guía de Cine Clásico: Protagonistas (en castellà). Vision Libros, 2006, p. 99. ISBN 978-84-9821-388-1. 
  7. ↑ Applegate, Kris. Legendary Locals of Louisville (en anglès). Arcadia Publishing, 2014-06-23, p. 65. ISBN 978-1-4396-4587-1. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Irvin, Richard. Film Stars' Television Projects: Pilots and Series of 50+ Movie Greats, 1948-1985 (en anglès). McFarland, 2017-09-11, p. 45. ISBN 978-1-4766-2843-1. 
  9. ↑ «The 4th Academy Awards | 1932» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 març 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Completely Updated and Expanded (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2010-10-26, p. 289. ISBN 978-0-307-59461-7. 
  11. ↑ «The 9th Academy Awards | 1937» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 març 2023].
  12. ↑ «The 10th Academy Awards | 1938» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 març 2023].
  13. ↑ «The 12th Academy Awards | 1940» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 març 2023].
  14. ↑ «The 21st Academy Awards 1949» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 març 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 172-173. ISBN 978-0-8108-5864-0. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 21. ISBN 978-1-4616-5989-1. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Irene_Dunne&oldid=34012410»