Heli líquid
L'Heli apareix en forma de gas només a una temperatura extremadament baixa. El seu punt d'ebullició i el seu punt crític depèn de l'isòtop de l’heli. La densitat de l’heli-4 líquid al seu punt d’ebullició i a una atmosfera de pressió és aproximadament de 0,125 g/mL[1]
L’heli-4 va ser liquat per primera vegada el 10 de juliol de 1908 pel físic Heike Kamerlingh Onnes.[2] L’heli-4 líquid es fa servir com refrigerant criogènic i comercialment es fa servir en imants superconductors. Es liqua a través del cicle de Hampson-Linde.[3]
A causa de les seves febles forces interatòmiques, l’heli roman líquid a la temperatura propera al zero absolut i només solidifica sota grans pressions. A temperatures prou baixes l'heli i també l'heli-4, passen a la fase de superfluid.[4]
| Propietatas de l’heli líquid | Heli-4 | Heli-3 |
|---|---|---|
| Temperatura crítica[4] | 5.2 K | 3.3 K |
| Punt d'ebullició a 1 atm[4] | 4.2 K | 3.2 K |
| Pressió mínima de fusio[5] | 25 atm | 29 atm a 0.3 K |
| Temperatura de transició superfluida a pressió de vapor saturada | 2.17 K[6] | 1 m K en camp magnètic zero[7] |
-
Heli líquid a 4.2 K i 1 atm, bullint de forma suau. -
A 2,17 K, bull violentament,un instant, i s’atura poc després. -
Fase suprefluida per sota de 2,17 K.
Referències
[modifica]- ↑ Liquid Helium Arxivat 2010-07-08 a Wayback Machine., accessed 2010-04-02
- ↑ Wilks, p. 7
- ↑ Daniel V. Schroeder. An Introduction to Thermal Physics. Addison Wesley Longman, 2000, p. 141. ISBN 0201380277.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Wilks, p. 1.
- ↑ Wilks, pp. 474-478.
- ↑ Wilks, p. 289.
- ↑ Dieter Vollhart and Peter Wölfle. The Superfluid Phases of Helium 3. Taylor and Francis, 1990, p. 3.
- J. Wilks. The Properties of Liquid and Solid Helium. Oxford: Clarendon Press, 1967. ISBN 0-19-851245-7.
- Freezing Physics: Heike Kamerlingh Onnes and the Quest for Cold, Van Delft Dirk (2007). Edita - The Publishing House Of The Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. ISBN 9789069845197.