GOES 6
  | |||||||||||||
| Tipus de missió | satèl·lit meteorològic i satèl·lit geostacionari | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  NOAA NASA | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 1983-041A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 14050 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | Boeing Satellite Development Center | ||||||||||||
| Massa | 660 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Delta 3000 | ||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||
| Desactivat | 19 maig 1992 | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
← GOES 5
GOES 7 → | |||||||||||||
El GOES 6, conegut com a GOES-F abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1983, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units.
El GOES 6 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.
El GOES-F va ser llançat utilitzant un coet transportadorDelta 3914[3] enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament es va produir a les 22:26 GMT del 28 d'abril de 1983.[5] El llançament va col·locar amb èxit el GOES-F en una òrbita de transferència geoestacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geoestacionària per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord, amb la seva inserció en l'òrbita geoestacionària el 9 de maig de 1983.[6]
Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 6 va ser col·locat a 135° Oest. En el 1984 va ser traslladat, inicialment a 97° Oest, i més tard a 108° Oest a cobrir l'error del Visible Infrared Spin-Scan Radiometer en el GOES 5. Després que el GOES 7 substituís el GOES 5 en el 1987, el GOES 6 va ser retornat a 135° Oest, on va romandre durant la resta de la seva vida operativa.[4] La seva càmera va fallar en el 21 de gener de 1989,[1] deixant el GOES 7 com l'única satèl·lit GOES operacional durant cinc anys, fins al llançament del GOES 8 el 1994. Després d'aquest problema, es va mantenir operatiu com a satèl·lit de retransmissió i comunicacions fins que es va retirar a una òrbita cementiri el 19 de maig de 1992.[1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «GOES-6». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ «GOES 6». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 4,0 4,1 Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 6,0 6,1 McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. Arxivat de l'original el 2010-04-06. [Consulta: 15 agost 2009].
Vegeu també
[modifica]
