Vés al contingut

Escamarlà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escamarlans)
Infotaula d'ésser viuEscamarlà
Nephrops norvegicus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN169967 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea
ClasseMalacostraca
OrdreDecapoda
InfraordreAstacidea
FamíliaNephropidae
GènereNephrops
EspècieNephrops norvegicus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimCancer norvegicus Modifica el valor a Wikidata

L'escamarlà,[1] gadegang o cigala[2] (Nephrops norvegicus) és una espècie de crustaci decàpode astacideu de la família dels nefròpids, pròpia d'Europa. És l'única espècie del gènere Nephrops.[3] És comestible i molt apreciat en gastronomia, el crustaci comercialment més important a Europa.

L'escamarlà és especialment popular a la península Ibèrica on, encara que sigui a més bon mercat que el llamàntol i la llagosta, tendeix a ser també una tria gastronòmica en ocasions especials.

Distribució

[modifica]

La seva distribució és al nord-est de l'oceà Atlàntic i el Mar del Nord arribant a Islàndia i nord de Noruega, i pel sud fins a Portugal. Al mar Mediterrani només és comú a l'Adriàtic,[4] especialment al nord de l'Adriàtic.[5] No n'hi ha ni a la mar Negra ni a la Bàltica.

Descripció

[modifica]

El cos i l'abdomen són allargats i estrets i menys robusts que la resta d'espècies de la seva família. És d'un color rosaci, ataronjat. Té el cos esvelt, l'abdomen allargat, estret i menys robust que en la resta d'espècies de nefròpids. La mida, mitjana, passa habitualment dels 24 cm[6] i pot arribar als 30 cm.

Escamarlans cuinats amb vi blanc

El primer parell de potes toràciques és llarg, amb unes pinces llargues afilades lleugerament desiguals. El segon i el tercer parell també tenen pinces. El segment abdominal acaba amb una punta a cada costat. Té els ulls de còrnia negra i molt inflada, d'aspecte arronyonat. El rostre té dues carenes o crestes longitudinals; té altres carenes a la closca i a les pinces. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia.

El desembre de 1995 un nova espècie comensal, la Symbion pandora, va ser descoberta a les parts bucals d'un escamarlà. Va resultar ser el primer membre d'un nou embrancament, els Cycliophora.[7]

Biologia

[modifica]

És d'hàbits nocturns i de dia s'amaga en el fons fangós del mar. Viu fins a 800 metres de fondària. Al Mediterrani occidental fresa de juliol a febrer. Triguen dos anys a arribar a adults. S'alimenta principalment de cucs poliquets i de peixos,[8] però és omnivor i menja també mol·luscs, equinoderms i altres crustacis.

Altres escamarlans

[modifica]

Amb el nom d'escamarlans, es troben altres espècies arreu del món que corresponen fonamentalment als gèneres Nephrops i Metanephrops. En anglès se'n diu scampi a partir del nom en italià de l'escamarlà.

Referències

[modifica]
  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 23 setembre 2021].
  2. Al País Valencià. Vegeu «cigala» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «WoRMS - World Register of Marine Species - Nephropidae Dana, 1852». [Consulta: 23 setembre 2021].
  4. Alan Davidson. Mediterranean Seafood. Ten Speed Press, 2002. ISBN 978-1580084512. 
  5. «Nephrops norvegicus (Linnaeus, 1758)». AdriaMed. Food and Agriculture Organization.
  6. «Còpia arxivada». SoortenBank.nl. Arxivat de l'original el 2018-11-12. [Consulta: 19 abril 2007].
  7. Funch, P. & Kristensen, R. M. «Cycliophora is a new phylum with affinities to Entoprocta and Ectoprocta». Nature, 378, 1995, pàg. 711-714. «no»
  8. J. C. Early. «Processing Norway lobsters». Food and Agriculture Organization. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 19 abril 2007].