Vés al contingut

Economia de Sèrbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia
Monedadinar serbi Modifica el valor a Wikidata
Estadístiques
PIB nominal41.431.648.801,166 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)108.345.202.996 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita5.901 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (PPP) per càpita15.431,903 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Inflació1,5 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Taxa de creixement real2,8 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Finances públiques
Reserves totals11.906.315.333 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Economia de Sèrbia
Moneda Dinar serbi
Organitzacions comercials CEFTA, BSEC
Estadístiques[1]
PIB US$ 80,74 miliards (2008)
reng PIB 74è[2]
Creixement del PIB 5,6% (2008)
PIB per capita (PPP) US$ 10 900 (2008)
PIB per sector agricultura 12,3%, indústria 24,2%, comerç e serveis 63,5% (2007)
Inflació anual 6,8% (2007)
Població a baix del llindar de pobresa 6,5% (2007)[3]
Força laboral 2 961 000 (2002)
Sectors d'ocupació laboral agricultura 30%, indústria 46%, comerç e serveis 24% (2002)
Taxa d'atur 18,8% (2007)
Comerç exterior[1]
Exportacions (US$) 8 824 milions f.o.b. (2007)
Socis principals Unió Europea 54,2% (2008)
Importacions (US$) 18 350 milions (2007)
Socis principals Unió Europea 52,9% (2007)
Informacions financeres[1]
Deute extern US$ 26,24 miliards (2008)
Ingressos (US$) 9,6 miliards
Despeses (US$) 9,8 miliards (2007)
ajut econòmic rebuda (US$) 2 miliards a Sèrbia i Montenegro (2001)[3]

L'economia de Sèrbia es basa en els serveis, que responen per 63% del producte interior brut. Durant el període de govern de Slobodan Milošević, el país va sofrir sancions internacionals, que van perjudicar la seva infraestructura i indústria durant els atacs aeris de l'OTAN el 1999.[1]

Referències

[modifica]