Vés al contingut

SpaceX Dragon 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dragon 2)
Infotaula vehicle espacialSpaceX Dragon 2
Imatge
Informació general
Tipusspacecraft family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Derivat deDragon Modifica el valor a Wikidata
FabricantSpaceX Modifica el valor a Wikidata
DissenySpaceX Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
   SpaceX Modifica el valor a Wikidata
Tripulació4 Modifica el valor a Wikidata
Primer vol2 març 2019 (vol espacial no tripulat)
30 maig 2020 (Crew Dragon Demo-2) (vol espacial tripulat) Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Block 5 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Format per
DragonFly (en) Tradueix

C208 (en) Tradueix

C209 (en) Tradueix

Crew Dragon Endurance

C211 (en) Tradueix

Crew Dragon Resilience

Crew Dragon C205

Crew Dragon Endeavour

Crew Dragon C204

Crew Dragon Freedom
Modifica el valor a Wikidata
Massa
9.525 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada8,1 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4 m Modifica el valor a Wikidata
Volum9,3 m³ i 37 m³ Modifica el valor a Wikidata
Càpsula SpaceX Dragon 2
Llançament de la càpsula

L'SpaceX Dragon 2 és una nau espacial capaç de transportar astronautes de l'empresa estatunidenca SpaceX. És una versió modificada de la càpsula espacial de transport SpaceX Dragon.

Història

[modifica]

La nau espacial va ser presentada el 29 de maig de 2014 en un esdeveniment de premsa a la seu d'SpaceX a Hawthorne, Califòrnia.[1][2][3] Dissenyat per transportar els astronautes a l'espai, la càpsula difereix considerablement de la Dragon destinada a càrrega, que ha estat operativa des de 2010. Dragon 2 està programat per fer un primer vol orbital no tripulat al març de 2018.[4]

SpaceX va completar una prova d'avortament de llançament de la nau espacial el 6 de maig de 2015[5] i una prova de sobrevol el 24 de novembre de 2015.

El setembre de 2014 la NASA va signar un contracte amb SpaceX per adquirir fins a sis vols tripulats a l'Estació Espacial Internacional sota el programa Commercial Crew Development.[6]

El 30 de maig de 2020 va tenir lloc des del Centre espacial John F. Kennedy el seu primer llançament transportant astronautes, essent el primer llançament d'aquest tipus realitzat per una empresa privada i marcant el retorn de la capacitat dels Estats Units d'enviar astronautes a l'espai després de la retirada del transbordador espacial i el llançament de l'Atlantis l'any 2011.[7] En 17 de novembre de 2020 la primera missió, que s'havia enlairat el dia anterior, es va acoblar a la ISS.[8]

Disseny

[modifica]

El disseny segueix una forma bàsica de càpsula espacial amb un mòdul de servei cilíndric a la seva base. És una evolució de l'anterior nau SpaceX Dragon, amb finestres més grans, nous ordinadors de vol i aviònica, i panells solars redissenyats, tot englobat en una nau espacial amb una forma exterior modificada.[9]

Originalment es pretenia utilitzar un sistema d'aterratge suau terrestre, utilitzant motors coet per alentir la caiguda.[10] Però després el disseny va canviar per amarar (aterrar a la superfície del mar) la càpsula després d'alentir la caiguda amb paracaigudes.

Inclou un conjunt de quatre propulsors laterals amb dos motors coet SuperDraco cadascuna, que formen part del sistema d'escapada al llançament (o launch abort system [LAS]), que permet salvar la càpsula i tripulants en cas de fallada del coet.

Vols tripulats

[modifica]
Missió Logotip Nau espacial Descripció Tripulació Data d'enlairament Data de retorn Resultat
Crew Dragon Demo-2 C206.1 Endeavour Primer vol tripulat amb la càpsula Dragon 2. Fou el primer llançament estatunidenc a transportar astronautes a l'espai des del darrer vol i retirada del transbordador espacial el juliol de 2011. Després de 19 hores de viatge es va acoblar a l'Estació Espacial Internacional.[11] Estats Units d'Amèrica Douglas G. Hurley
Estats Units d'Amèrica Robert L. Behnken 		30 de maig de 2020[12] 2 d'agost de 2020 Èxit
SpaceX Crew-1 C207.1 Resilience Transporta 4 astronautes a l'Estació Espacial Internacional per una missió de 6 mesos.[13] Al principi estava previst de portar un cosmonauta rus, però Roscosmos encara no havia certificat el vehicle Crew Dragon i van canviar-lo per un tercer astronauta de la NASA.[14] Va batre el rècord de vol tripulat més llarg en un vehicle nord-americà, que tenia la missió de l'Skylab 4.[15] Estats Units d'Amèrica Michael S. Hopkins
Estats Units d'Amèrica Victor J. Glover
Japó Soichi Noguchi
Estats Units d'Amèrica Shannon Walker 		16 de novembre de 2020[16] 2 de maig de 2021[17] Èxit
Crew-2 C206.2 ♺ Endeavour[18] Connectada a la ISS per una missió de sis mesos. La NASA va permetre a SpaceX de reutilitzar un coet propulsor i una càpsula per a aquest vol.
23 d'abril de 2021[21] 31 d'octubre de 2021 (previsió) Connectat a la ISS[22]
Inspiration4 C207.2 ♺ Resilience Primera missió a òrbita només amb civils. El vol va arribar a una òrbita de 585 km i va fer experiments científics i activitats de promoció durant 3 dies.
  • Estats Units d'Amèrica Jared Isaacman
  • Estats Units d'Amèrica Sian Proctor
  • Estats Units d'Amèrica Hayley Arceneaux
  • Estats Units d'Amèrica Christopher Sembroski
[23] 		16 de setembre de 2021[24] 18 de setembre de 2021 (matinada del 19 als Països Catalans) Èxit

Notes

[modifica]
  1. ↑ Al costat dels altres tres tripulants, la Megan McArthur fa servir el mateix seient de la Crew Dragon Endeavour que havia fet servir el seu marit, Bob Behnken, a la missió SpaceX Demo-2, que fou la primera de la càpsula Endeavour.[19]
  2. ↑ La part europea de la SpaceX Crew-2 s'anomena Missió Alpha, i està encapçalada per Thomas Pesquet

Referències

[modifica]
  1. ↑ Norris, Guy «SpaceX Unveils ‘Step Change’ Dragon ‘V2’». Aviation Week, 30-05-2014 [Consulta: 30 maig 2014]. Arxivat 2014-05-31 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-31. [Consulta: 18 juliol 2017].
  2. ↑ Kramer, Miriam «SpaceX Unveils Dragon V2 Spaceship, a Manned Space Taxi for Astronauts — Meet Dragon V2: SpaceX's Manned Space Taxi for Astronaut Trips». space.com, 30-05-2014 [Consulta: 30 maig 2014].
  3. ↑ Bergin, Chris «SpaceX lifts the lid on the Dragon V2 crew spacecraft». NASAspaceflight.com, 30-05-2014 [Consulta: 30 maig 2014].
  4. ↑ «Space Flight Now Launch Schedule». SpaceFlightNow. [Consulta: 30 maig 2017].
  5. ↑ «SpaceX crew capsule completes dramatic abort test», 06-05-2015. [Consulta: 14 maig 2015].
  6. ↑ «NASA Chooses American Companies to Transport U.S. Astronauts to International Space Station». [Consulta: 16 setembre 2014].
  7. ↑ Foust, Jeff. «Crew Dragon in orbit after historic launch». Space News. [Consulta: 30 maig 2020].
  8. ↑ Davenport, Christian. «SpaceX’s ‘Resilience’ capsule docks with the International Space Station» (en anglès). Washington Post, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  9. ↑ «NASA clears commercial crew contractors to resume work». Spaceflight Now, 09-10-2014 [Consulta: 10 octubre 2014]. «a highly-modified second-generation Dragon capsule fitted with myriad upgrades and changes – including new rocket thrusters, computers, a different outer mold line, and redesigned solar arrays – from the company's Dragon cargo delivery vehicle already flying to the space station.»
  10. ↑ Shotwell, Gwynne. «Broadcast 2212: Special Edition, interview with Gwynne Shotwell» (mp3). The Space Show, 21-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 18 juliol 2017]. «We call it v2 for Dragon. That is the primary vehicle for crew, and we will retrofit it back to cargo.»
  11. ↑ «VÍDEO: Els astronautes de la Crew Dragon de SpaceX entren a l'Estació Espacial Internacional». Vilaweb, 31-05-2020.
  12. ↑ «Weather scrubs SpaceX commercial crew launch». SpaceNews, 27-05-2020 [Consulta: 17 abril 2020].
  13. ↑ NASA selects astronauts for Crew Dragon mission
  14. ↑ Foust, Jeff. «NASA selects astronauts for Crew Dragon mission», 31-03-2020. Arxivat de l'original el 22 octubre 2020.
  15. ↑ «Live coverage: SpaceX crew capsule set to move to new space station docking port». Spaceflight Now, 05-04-2021.
  16. ↑ «Space X i la NASA envien la primera nau tripulada a l'Estació Internacional des dels EUA». 324.cat, 16-11-2020 [Consulta: 16 novembre 2020].
  17. ↑ «Crew-1 Makes Nighttime Splashdown, Ends Mission». NASA, 02-05-2021. Arxivat de l'original el 2 de maig 2021.
  18. ↑ @jeff_foust. «McErlean: NASA's plans call for reusing the Falcon 9 booster from the Crew-1 mission on the Crew-2 mission, and to reuse the Demo-2 capsule for Crew-2 as well.», 23-07-2020.
  19. ↑ «Megan to reuse Bob's demo-2 seat in crew-2 mission», 20-04-2020.
  20. ↑ «Thomas Pesquet first ESA astronaut to ride a Dragon to space». ESA Science and Exploration, 28-07-2020. Arxivat de l'original el 28 de juliol de 2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
  21. ↑ Potter, Sean. «NASA, SpaceX Invite Media to Next Commercial Crew Launch». NASA, 05-03-2021. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  22. ↑ @NASAHubble. «Congratulations to @NASA's SpaceX Crew-2 for a successful docking with the International Space Station!».
  23. ↑ Davenport, Christian. «Elon Musk's SpaceX announces a spaceflight intended to raise money for St. Jude hospital». The Washington Post, 01-02-2021.
  24. ↑ «Launch Schedule», 10-09-2021.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SpaceX Dragon 2
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SpaceX_Dragon_2&oldid=32671257»