Defensa Alekhin

Defensa Alekhin

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 Cf6
ECO	B02–B05
Naixement	Aleksandr Alekhin, Budapest 1921
Origen del nom	Aleksandr Alekhin
Classificació	Obertura de peó de rei
Chessgames.com	Fitxa

La defensa Alekhin és una obertura d'escacs hipermoderna que comença amb els moviments:

1.e4 Cf6

Les negres volen provocar els peons blancs per tal que avancin i formin un fort centre, i planejen atacar i socavar l'estructura blanca posteriorment, en l'esperit de les defenses hipermodernes. La massa de peons blanca al centre imposa, de vegades amb peons a c4, d4, e5, i f4. El Gran Mestre Nick de Firmian diu sobre l'Alekhin a MCO-15 (2008), "La partida perd immediatament qualsevol aparença de simetria o d'equilibri, cosa que fa que l'obertura sigui una bona tria pels jugadors agressius i lluitadors."^[1]

L'Encyclopaedia of Chess Openings té quatre codis per la defensa Alekhin, del B02 al B05:

• B02: 1.e4 Cf6
• B03: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 (incloent la variant del canvi i l'atac dels quatre peons)
• B04: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 (Variant moderna sense 4...Ag4)
• B05: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 Ag4 (Variant moderna amb 4...Ag4)

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

L'obertura rep el seu nom d'Aleksandr Alekhin, qui la va introduir al torneig de Budapest de 1921 en les seves partides contra Endre Steiner^[2] i Fritz Sämisch.^[3] Quatre anys més tard, els editors de la quarta edició de Modern Chess Openings (MCO-4) escrigueren, "Res és més indicatiu de les concepcions iconoclastes de l'"escola hipermoderna" que l'estranya defensa introduïda per Alekhin .... Malgrat que això va en contra de totes les certeses de l'escola clàssica, les negres permeten que el seu cavall de rei sigui obligat a passejar per tot el tauler al començament de la partida, esperant que això provoqui debilitats als peons centrals blancs."^[4]

A més a més d'Alekhin, un altre exponent primerenc de la defensa fou Ernst Grünfeld.

La popularitat de la defensa Alekhin va variant en el temps; actualment no és massa comuna. De Firmian indica que, "La moda podria canviar ràpidament si un campió de l'obertura assumís la causa, ja que els resultats que les negres han obtingut en la pràctica són bons."^[1] El jugador de més alt nivell que ha fet servir l'obertura actualment és el Gran Mestre Vassil Ivantxuk, tot i que Lev Alburt la va jugar a nivell de Grans Mestres de manera pràcticament exclusiva durant tota la seva carrera, i for el responsable de moltes contribucions tant en la teoria com en la pràctica. De Firmian escriu que, "actualment els Grans Mestres Shabalov i Minassian fan servir l'obertura amb regularitat, mentre que Aronian, Adams, i Nakamura l'han usada en alguna ocasió.

En el passat, grans jugadors com ara Fischer i Korchnoi inclogueren la defensa en els seus repertoris, cosa que en va fer pujar la reputació."^[1]

Després de l'usual 2.e5 Cd5, hi ha tres variants principals de l'Alekhin que comencen amb 3.d4, però hi ha d'altres opcions per les blanques en aquest punt. Dues de les opcions més comunes són la variant del canvi i la variant dels quatre peons. La primera continua 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.exd6. Les blanques tenen cert avantatge d'espai, i les negres poden capitalitzar el centre semiobert amb ...g6, ...Ag7 amb ...Ag4 si fos possible. L'atac dels quatre peons continua 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.f4. Les blanques tenen gran avantatge d'espai, però el centre no està fixat, i les negres tenen bastantes opcions per triar. Poden fer ...Dd7 amb ...0-0-0 i ...f6 posant pressió al peó-d blanc. També podrien fer ...Cb4 amb ...c5 intentant de canviar el peó-d. Finalment, poden fer ...Ae7 amb ...0-0 i ...f6 atacant el centre. Entre les variants menors hi ha el gambit O'Sullivan, 3.d4 b5 (intentant 4.Axb5 c5 5.dxc5?? Da5+), i 3.d4 d6 4.Ac4, la variant Balogh.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Atac dels quatre peons

1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. c4 Cb6 5. f4

L'atac dels quatre peons és l'opció més agressiva de les blanques, i la variant que il·lustra segurament millor la idea de la defensa: les negres permeten que les blanques facin diversos moviments de peó guanyant temps contra el cavall negre, i que erigeixin un centre de peons aparentment aclaparador, en la creença que posteriorment el podran destruir. La partida pot tornar-se molt aguda de seguida, ja que les blanques han d'assegurar el seu avantatge d'espai o bé fer-lo servir abans que les negres reeixeixin en colpejar just en aquest punt. Les negres han de jugar vigorosament, ja que un joc passiu podria provocar que fossin esclafades pel centre blanc. L'atac dels quatre peons no és particularment popular perquè molts jugadors amb blanques no volen entrar en línies agudes i molt tàctiques en què les negres podrien estar millor preparades. La línia principal continua 5...dxe5 6.fxe5 Cc6 7.Ae3 Af5 8.Cc3 e6 9.Cf3

Una alternativa és l'aguda variant Planinc, 5...g5!?. Les negres esperen 6. fxg5? dxe5, trencant el centre de les blanques i deixant-les amb peons febles. La línia rep el seu nom del Gran Mestre Albin Planinc, qui la va fer servir durant els 1970. Els 1990 fou adoptada pel jugador d'escacs per correspondència Michael Schirmer, les partides del qual estan incloses al llibre sobre l'Alekhin del GM britànic i exponent de l'Alekhin Nigel Davies.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Variant del canvi

1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. c4 Cb6 5. exd6

La variant del canvi és menys ambiciosa que l'atac dels quatre peons. Les blanques canvien peons, tot acceptant un avantatge espacial més modest. La decisió principal de les negres rau en si recapturar amb la sòlida 5...exd6, que conduirà a una posició de caràcter estratègic, o la més ambiciosa 5...cxd6, quan les negres tindran una majoria de peons al centre. La tercera recaptura, 5...Dxd6 també és possible en principi, ja que la forquilla 6.c5 es pot contestar amb 6...De6+, però la línia es considera inferior, ja que les negres més aviat o més tard hauran d'enfrontar-se a aquesta molesta amenaça.^[5]

A la més aguda línia amb 5...cxd6, les negres normalment intenten atacar i minar el peó blanc de d4, i si pot ser, també el de c4. Per fer-ho, un pla usual implica el fianchetto de l'alfil de rei a g7, jugant l'altre alfil a g4 per tal de fer fora el cavall de f3, que és el defensor clau de d4, mentre que els cavalls negres de b6 i c6 mantenen sota pressió els peons blancs de c4 i d4. Cox mostra la partida Jainy Gomes contra Guillermo Soppe de 2001^[6] per il·lustrar les intencions de les negres.

Un sistema popular per les blanques per tal de prevenir el pla negre és la variant Vorónej, que deu el seu nom a la ciutat de Vorónej a Rússia, on la línia fou inventada, per jugadors com ara Grigori Sanakóiev. El sistema Vorónej queda definit per la seqüència d'obertura 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.exd6 cxd6 6.Cc3 g6 7.Ae3 Ag7 8.Tc1 0-0 9.b3. Les blanques endarrereixen el desenvolupament del flanc de rei per tal que les negres tinguin problemes en desenvolupar les peces d'una manera que destorbi les peces blanques i pressioni els peons centrals; per exemple, com que no hi ha cavall blanc a f3, aquest no pot ser un objectiu després de ...Ag4, i com que no hi ha alfil a d3, no pot ser tampoc atacat amb ...Cc6-e5. Tot i que 9...Cc6?! és la resposta més comuna de les negres segons la base de dades de ChessBase, després de 10.d5 Ce5 el cavall negre esdevé un objectiu, i aviat serà fet fora amb f2-f4, i per això aquesta línia ha puntuat molt poc per les negres.^[5] La línia principal del sistema Vorónej, i la segona resposta més comuna, és 9...e5 10.dxe5 dxe5 11.Dxd8 Txd8 12.c5 C6d7 (aquesta retirada és forçada, ja que 12...Cd5?? perd el cavall a causa de la clavada 13.Td1) quan les negres hauran d'anar amb compte per lluitar contra el peó de c5. D'altres línies contra el Vorónej inclouen 9...f5 que condueix a un joc agut. D'altres moviments sòlids com ara 9...e6, ...Ad7, ...Af5, i ...a5 són també possibles. Segons John Cox, la línia amb 9...e5 és satisfactòria, però les negres l'han de conèixer bé.^[5]

El Vorónej ha estat recomanat per John Emms i destacat com un gran problema per Nigel Davies,^[7] cosa que ha portat molts jugadors a optar per la més sòlida línia 5...exd6.

De tota manera, aquesta línia ofereix a les negres menys ocasions pel contrajoc: les negres usualment desenvolupen l'alfil via ...Ae7 i ...Af6, perquè Ag5 pot ser molest contra una configuració de fianchetto amb ...g6 i ...Ag7, per ex. 6.Cc3 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ag5.^[5]

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Variant moderna

1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. Cf3

La variant moderna és la més comuna de la defensa Alekhin. Com en la variant del canvi, les blanques accepten un avantatge espacial més modest, i esperen ser capaces de mantenir-lo. Hi ha diverses respostes possibles de les negres:

• 4...Ag4, clavant el cavall és la resposta més comuna, la qual les blanques defensen amb 5.Ae2. Les negres sovint entreguen voluntàriament la parella d'alfils amb ...Axf3 perquè el cavall blanc és una peça molt forta, i capturant-lo afebleixen els peons centrals blancs. Destacats jugadors que han defensat aquesta línia són Lev Alburt, Vlatko Kovačević i més recentment Vladímir Baguírov.
• 4...g6, preparant el fianchetto de l'alfil de rei per oposar-se a la massa de peons centrals blancs, també es veu sovint. Aquesta variant es va jugar a la tretzena partida del Matx del Segle entre Borís Spasski i Bobby Fischer (la dinovena partida del mateix matx va veure la més comuna 4...Ag4). Alburt també ha jugat sovint aquesta línia. Les blanques repliquen habitualment amb 5.Ac4, la variant Keres.
• 4...dxe5 (la variant Larsen) és una altra possibilitat, que pot conduir cap a l'aguda i sacrificadora línia 5.Cxe5 Cd7 6.Cxf7!? Rxf7 7.Dh5+ Re6. El sacrifici és, com a mínim, suficient per entaular amb 8.Dg4+, ja que 8...Rd6? és un suïcidi, de manera que les negres s'han de conformar amb l'escac continu amb 8...Rf7 9.Dh5+ Re6, etc. En lloc d'això, 8.c4 és jugable si les blanques volen jugar a guanyar.^[5] El blanc pot també simplement retrocedir amb el cavall amb 5.Cf3. Si les negres no volen permetre el sacrifici, després de 5.Cxe5 tenen altres opcions com ara 5...g6 (la variant Kengis) i 5...c6 (la variant Miles). La idea que rau rere les dues jugades és la d'enfrontar-se al cavall d'e5 amb Cd7 només després que el sacrifici a f7 ja no sigui desitjable. La variant Kengis sembla més natural, però les blanques tenen diverses idees agudes com ara 6.c4 i la salvatge 6.Df3!?. De tota manera 5...c6 ha esdevingut més comuna; malgrat la seva aparença passiva, aquesta jugada d'espera desmotiva les continuacions més ambicioses de les blanques. Ara 6.c4 es podria trobar amb la molt interessant 6...Cb4!? mentre que 6.Ac4 podria o bé transposar a línies tranquil·les de la variant Kengis o bé arribar a variants independents en les quals les negres eviten de fianquetar l'alfil de rei. El moviment més popular de les blanques és 6.Ae2 (6.Ad3!?) quan les negres continuen o bé amb la immediata Cd7 o bé amb 6...Af5. Contra la segona i agressiva possibilitat (introduïda per Kaspàrov contra Short i posteriorment adoptada per Judith Polgar) hi ha 7.g4!?.^[5] A alt nivell, la línia amb 5...c6 ha desplaçat totalment 4...Ag4 com a línia principal.^[8]
• 4...c6 és passiva però sòlida, creant una posició que és difícil d'atacar. En moltes variants, les negres poden jugar ...Ag4 per transposar a la línia amb 4...Ag4.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Variant Balogh

La variant Balogh s'assoleix després de la seqüència 1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. Ac4.

La primera partida on consta que s'hagués jugat la variant és del 13 d'agost de 1929, a Carlsbad, Bohèmia. Esteban Canal conduïa les blanques contra Edgard Colle, i les negres guanyaren en 40 moviments.^[9]

A diferència d'altres línies secundàries, 4. Ac4 és bastant popular entre els aficionats i també ha estat jugada diversos cops pel Gran Mestre Throstur Thorhallsson. La línia conté diversos paranys que poden atrapar els incauts. Per exemple 4...dxe5 5.dxe5 Cb6?? perd la dama per 6.Axf7!. En lloc d'això, la línia principal és 4...Cb6 5.Ab3, i les negres han fet habitualment 5...dxe5 6.Dh5 e6 7.dxe5 (la «vella línia principal» segons Cox) o 5...Af5 quan les blanques poden, entre altres coses, optar pel sacrifici d'obstrucció 6.e6. En qualsevol cas, les blanques obtenen possibilitats d'atac, i per això Taylor recomana 5...d5 seguit de 6...e6 per assolir una posició similar a les de la defensa francesa.^[10]

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Atac dels dos peons

1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. c4 Cb6 4. c5

L'atac dels dos peons (també conegut com a atac Lasker o sistema Chase) és també una opció ambiciosa. Els peons blancs de c5 i e5 asseguren l'avantatge espacial, però la casella d5 a canvi és feble. Al contrari que en l'atac dels quatre peons, el centre blanc no és especialment fluid, i la partida pren un caire més estratègic.

Estèticament, 4.c5 sembla posicionalment sospitosa, ja que els avanços de peó blancs afebleixen en gran manera les caselles de la columna-d. La intenció blanca és la d'obtenir espai i mobilitat, de manera que aquestes deficiències estratègiques tinguin poca importància.

Les negres han de fer 4...Cd5, i a partir d'aquí les blanques usualment lluiten contra el cavall amb moviments com ara Ac4 i Cc3. Les negres poden defensar el cavall amb ...c6 o ...e6, o de vegades amb les dues. Típicament, les negres llavors lluitaran contra els peons d'e5 i c5 amb moviments com ...d6 i ...b6.

Les estadístiques mostrades per Cox mostren que aquesta variant obté resultats pobres per les blanques, amb totes les defenses principals de les negres puntuant almenys el 50%.^[5]

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Variant dels dos cavalls

1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. Cc3

A la variant dels dos cavalls les blanques accepten tenir peons doblats després de 3...Cxc3 a canvi de certa compensació. Després de 4.dxc3 la compensació es basa en un ràpid desenvolupament de peces. Tot i que la línia després de 4...d6, enfrontant-se al peó-e, sovint pot conduir a posicions avorrides, la posició es manté oberta, i les negres podrien tenir problemes ràpidament si no es defensen bé, per exemple després de 5.Ac4 dxe5?? 6.Axf7+!, les blanques guanyen la dama a d8. Després de 4.bxc3 la compensació de les blanques pels peons doblats es basa en un centre poderós que pot ser usat com a base per un atac al flanc de rei. L'estructura de peons resultant duu a una posició similar a les de la variant Winawer de la defensa francesa.^[5]

Si les negres no volen permetre que les blanques tinguin possibilitats d'atac després de 3...Cxc3 4.dxc3, llavors 3...e6 és una alternativa raonable que fou la triada per Alekhin quan es va enfrontar a la variant, i la defensa ha estat promoguda també per Taylor.^[11] Si les blanques juguen 4.d4, llavors 4...Cxc3 força les blanques a entrar a la línia amb bxc3 semblant a la francesa. Si 4.Cxd5 exd5, les negres es desfaran ràpidament dels peons doblats amb ...d6, i la posició resultant tendeix a ésser taulífera.

Després de 2.e5, el moviment 2...Cd5 és el jugat de forma pràcticament universal. Els altres dos moviments de cavall possibles que no cauen sota la influència de la dama blanca de d1 són 2...Cg8 i 2...Ce4.

• 2...Cg8, que torna el cavall a la seva casella inicial, fou anomenada «defensa Brooklyn» (en honor del seu lloc de procedència) pel Gran Mestre Joel Benjamin, qui l'anomenava la seva «línia mascota».^[12] Tot i que es diria que les negres estan donant avantatge de tres moviments, les blanques tenen només un petit avantatge, segons la teoria.^[13] La primera vegada que consta que es va fer servir la variant Brooklyn fou el 1905 a Viena, quan Aaron Nimzowitsch amb blanques, vencé Adolf Albin en 34 jugades.
• Molt dubtosa és 2...Ce4?, que John L. Watson i Eric Schiller anomenen "Mokele Mbembe". Analitzen 3.d4 f6 4.Ad3 d5 5.f3 Cg5 6.Axg5 fxg5 7.f4! g6! 8.Cf3! g4 (també analitzen 8...gxf4 9.Cg5! e6 10.Dg4! De7 11.0-0 i 8...Ag4 9.h3, en ambdós casos amb gran avantatge per les blanques) 9.Cg5 Ah6 10.Cxh7 Txh7 11.Axg6+ Tf7 12.Dd3 Af8 13.f5 e6 14.f6 Dd7 15.h3! g3 16.Dxg3, amb avantatge decisiu per les blanques.^[14] Nunn's Chess Openings conclou que les blanques tenen gran avantatge amb 3.d4 f6 (o 3...e6 4.Ch3 h6 5.Dg4 d5 6.f3 h5 7.Df4 g5 8.Cxg5 Cxg5 9.Dxg5 Ae7 10.Dg7) 4.Dh5+ g6 5.Dh4 d5 6.Ad3.^[15]

Les blanques tenen unes poques alternatives a 2.e5:

• 2.Cc3 és de molt l'alternativa blanca més comuna a 2.e5; de fet Cox destaca que ha vist aquest moviment en més o menys la meitat de les seves partides amb l'Alekhin. La juguen sovint els aficionats, i aquells qui volen evitar una batalla teòrica en un territori que sigui més familiar al jugador de negres. Cox, de tota manera, deixa clar que molts jugadors de blanques estan fingint, i que de fet no coneixen res ni de la partida vienesa ni de la partida dels quatre cavalls, obertures a les quals la partida podria fàcilment transposar si les negres fessin 2...e5, citant un llibre que recomanava 2.Cc3 assegurant els lectors que 2...e5 és poc comuna.^[5] Una altra transposició en què poden entrar les negres és 2...d6, que normalment deriva en la defensa Pirc. De tota manera, la línia independent de l'Alekhin és 2...d5, coneguda com la variant escandinava. Després de 2...d5, 3.exd5 Cxd5 4.Ac4 Cb6 o ...Cxc3 es considera més o menys igual, mentre que 4...e6 és sòlida però bloqueja l'alfil de caselles blanques. 3.exd5 Cxd5 4.g3 s'ha jugat pel jugador danès per correspondència Ove Ekebjaerg, i aquí Harald Keilhack recomana 4...Cxc3 5.bxc3 Dd5! 6.Df3! (6.Cf3 De4+ és lleig en vista de 7.Ae2 Ah3 o 7.De2 Dxc2) De6+! 7.De2 ("si 7.Ae2 o 7.Ce2, 7...Ad7 és desagradable") Dxe2+ 8.Cxe2 Ad7! 9.Ag2 Ac6 10.0-0 Axg2 11.Rxg2 Cc6 12.d3 g6 13.Tb1 0-0-0 14.c4 Ag7, quan "les negres tenen una posició prou confortable", com a Ekebjaerg-Alcantara Soares, corr. 1989.^[16] Més combativa és 2...d5 3.e5, quan les negres poden triar entre 3...d4, 3...Cfd7 (transposant a la variant Steinitz de la defensa francesa després de 4.d4 e6, tot i que 4.e6!? és una alternativa incisiva), 3...Ce4!?, i fins i tot 3...Cg8. Tot i que molts Grans Mestres juguen la línia amb 2.e5, Jonny Hector regularment juga 2.Cc3 contra l'Alekhin, i ha puntuat bé contra la variant 2...d5. Les seves idees han deixat les blanques amb un avantatge teòric. Els escriptors de llibres sobre l'Alekhin, inclosos Davies, Cox, i Taylor, des de llavors han recomanat més 2...e5 que no pas 2...d5.
• 2.d3 (la variant Maroczy) és menys comuna. Tot i que jugable, 2.d3 bloqueja l'alfil blanc de caselles clares, de manera que la variant és considerada una mica passiva. Si les blanques fianqueten l'alfil, és possible una transposició a l'atac indi de rei. Lev Alburt i Eric Schiller diuen de 2.d3 que és "insípida" i recomanen 2...d5 (o 3.Cd2 e5 amb una defensa Philidor amb els colors canviats) 3.e5 Cfd7 4.f4 (4.d4 c5 5.c3 Cc6 deixa les negres amb un temps de més sobre la defensa francesa) c5 5.Cf3 e6 6.g3!? Cc6 7.Ag2 Ae7 8.0-0 b5 amb igualtat.^[17]
• 2.Ac4 es veu rerament, ja que permet que les negres guanyin la parella d'alfils i obtinguin avantatge d'espai al centre. Alburt i Schiller diuen que després de 2...Cxe4 3.Axf7+ Rxf7 4.Dh5+ Rg8 o 4...g6 5.Dd5+ e6 6.Dxe4 Ag7 7.Df4 Re8! "les negres no tenen res a témer".^[18] Si les negres no volen veure com el seu rei és destorbat, són alternatives jugables 2...e5 (transposant a l'obertura de l'alfil), 2...d5 i 2...e6.
• 2.f3 també és poc freqüent, però els jugadors als qui agradi jugar al bàndol negre del gambit letó poden transposar-hi jugant 1.e4 Cf6 2.f3 e5 3.f4!?.^[19]

• Nigel Davies. Alekhine's Defence. Everyman Chess, 2001. ISBN 1-85744-253-9. 
• Bogdanov, Valentin. Play the Alekhine. Gambit Publications, 2009. ISBN 978-1-906454-15-9. 
• Taylor, Timothy. Alekhine Alert!. Everyman Chess, 2010. ISBN 978-1-85744-623-4.