Deeyah Khan
Nom original | (ur) دیا خان |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 agost 1977 (47 anys) Oslo (Noruega) |
Ambaixadora de Bona Voluntat de l'UNESCO | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, activista pels drets de les dones, activista pels drets humans, música |
Activitat | 1992 - |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Lloc web | deeyah.com |
|
Deeyah Khan és una directora noruegobritànica, activista pels drets humans.[1] Fundà la productora Fuuse, que s'especialitza en documentals, plataformes de mitjans digitals i contingut per a televisió i espectacles en viu. També és fundadora i editora en cap de la revista Sister-hood, que destaca les veus de les dones d'herència musulmana.
El 2016, Khan fou l'Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO per a la Llibertat Artística i la Creativitat.
Biografia
[modifica]Naixement i ascendència
[modifica]Deeyah nasqué a Oslo, Noruega, de pares sunnites.[2] La seua mare és paixtu amb arrels a l'Afganistan i son pare és panjabi del Pakistan. Té un germà menor, Adil Khan, actor i presentador de televisió.
Carrera
[modifica]Als set anys, son pare la va iniciar en la música. La seua primera aparició pública fou als vuit anys en la televisió nacional de Noruega. Continuà apareixent en la televisió sovint, i també com a cantant convidada en treballs d'altres cantants. El seu primer àlbum, I Alt Slags Lys, va eixir quan Deeyah tenia quinze anys. Dos anys més tard en publicà un altre. Després, se n'anà al Regne Unit, on va llançar dos singles i un àlbum. Més tard, es va retirar de cantar i començà a treballar com a productora de música.
Discografia
[modifica]- 2013: Iranian Woman (àlbum de compilació amb artistes iranians).[3]
- 2013: Echoes Of Indus (CD amb el sitarista pakistanés Ashraf Sharif Khan Poonchwala)
- 2012: Nordic Woman (àlbum de compilació amb artistes femenines de formes tradicionals de música nòrdica de Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Islàndia. El primer llançament de la sèrie d'àlbums de música WOMAN de Deeyah.)
- 2010: Listen To The Banned (àlbum de compilació amb artistes prohibits, perseguits i empresonats d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia.) A més de ser aclamat per la crítica, l'àlbum arribà al número 6 en World Music Charts Europa i s'estigué mesos en aquestes llistes.[4] Amnistia Internacional al Regne Unit està fent costat a Listen To The Banned fent que l'àlbum estiga disponible al seu lloc web a final del 2010.
- 2007: Ataraxis (Àlbum).[5]
- 2005: Pla of My Own / I Saw You
- 1996: Deepika (Àlbum).[6]
- 1995: Color Of My Dreams (senzills).[7]
- 1995: History (senzill).[8]
- 1995: Get Off My Back (senzill).[9]
- 1992: I alt slags lys (Àlbum).[10]
Sister-hood
[modifica]El 2007, Deeyah llançà la Sister-hood per a facilitar una plataforma a les dones d'herència musulmana per a expressar-se artísticament. El 2016, la Sister-hood es rellançà com a revista en línia, i promovia veus de dones d'ascendència musulmana. Als sis mesos del rellançament com a revista, Sister-hood guanyà el lloc web Espoke Living Best en els Asian Media Awards del 2016 per destacar la igualtat de les dones i crear consciència sobre els problemes que afecten les dones musulmanes.[11]
Cinematografia
[modifica]Deeyah va fer el debut com a directora amb el documental Banaz A Love Story. Ha guanyat fama i premis internacionals, inclosos els Premis Emmy 2013 al millor documental internacional. La pel·lícula s'ha utilitzat per a entrenar la policia britànica sobre els assassinats per honor.[12]
Filmografia
[modifica]Pel·lícula | ||||
---|---|---|---|---|
Any | Títol | Funció | detalls | Tipus |
2022 | Behind the Rage: America’s Domestic Violence | Directora i Productora | Documental | |
2020 | Muslim In Trump’s America | Directora i Productora | Va guanyar el Premis Peabody.[13] | Documental |
America’s War On Abortion | Directora i Productora | Va guanyar el BAFTA.[14] | Documental | |
2017 | White Right: Meeting The Enemy | Directora i Productora | Va guanyar el Premis Emmy.[15] Va guanyar el Royal Television Society premi.[16] Va guanyar el premi especial del jurat de PeaceJam.[17] Va guanyar el Rory Peck Award.[18] Va guanyar el Women in Film and Television UK Awards.[19] Va guanyar el Asian Mitjana Awards.[20] Nominació per a la BAFTA.[21] Nominació per a la Frontline Club Awards.[22] | Documental |
2016 | Islam's Senar-Believers | Directora i Productora | Nominació per a la Asian Mitjana Awards.[23] | Documental |
2015 | Jihad: A Story of the Others | Directora i Productora | Va guanyar el Nova York International Independent Film and Vídeo Festival. Va rebre el Premi de Drets Humans del Ministeri d'Arts i Cultura de Noruega pel documental Jihad.[24] Nominació per a la Premis Grierson.[25] Nominació per a la BAFTA.[26] Nomination per a la Premis Golden Nymph. Nominació per a la Creative Diversity Network Awards.[27] | Documental |
2012 | Banaz a Love Story | Directora i Productora | Va guanyar el Premis Peabody (2013), Premis Emmy i Bergen Premis del Festival Internacional de Cinema . Nomination per a la Premis Royal Television Society (Regne Unit) | Documental |
Premis i honors
[modifica]- 2018: Deeyah obtingué un doctorat honorari del Emerson College.[28]
- 2017: Deeyah Khan fou nomenada membre del cos governant de l'Arts Council Norway, per quatre anys (2018 - 2021).[29]
- 2016: Deeyah Khan fou Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO per a la llibertat artística i la creativitat. És la primera dona així nomenada.[30]
- 2016: Deeyah Khan va rebre el Premi de Cultura Telenor pels seus èxits artístics que toquen temes importants del nostre temps, com els Drets de les dones, la llibertat d'expressió i els valors fonamentals.[31]
- 2016: Deeyah Khan va rebre el Premi Peer Gynt, que s'atorga a individus o institucions que han destacat Noruega a nivell internacional.[32]
- 2016: Deeyah Khan fou guardonada amb el Fons Premi Commemoratiu de Gunnar Sønsteby, establert al 2015, en memòria de Gunnar Sønsteby. L'objectiu d'aquest premi és honorar individus o organitzacions que s'han convertit en valents defensors dels valors fonamentals de la democràcia i han ajudat a garantir la llibertat i independència del país.[33]
- 2015: Deeyah va rebre el Premi de Drets Humans de la Universitat d'Oslo per defensar els drets de les dones i la llibertat d'expressió amb el seu art i activisme.[34]
- 2015: Deeyah va ser guardonada amb el Pla Jentepris (Premi a xiquetes que se celebra cada 11 d'octubre, Dia Internacional de les Xiquetes).[35]
- 2012: Fou guardonada amb el Premi Ossietzky, del PEN de Noruega, per la seua excel·lència en el camp de la llibertat d'expressió.[36]
- 2009: Deeyah fou guardonada amb el Premi Freedom to Create juntament amb Cont Mhlanga, el dramaturg zimbabués, i Belarus Free Theatre.[37]
- 1996: The Scheiblers Legat li atorga un Premi d'Honor per ser un pont cultural, per crear comprensió i tolerància amb les seues contribucions musicals i artístiques.[38]
Referències
[modifica]- ↑ «10 Music Artistes Who Support The Cause To End Violence Against Women activist». www.thepixelproject.net. [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ «Deeyah Khan, la cineasta musulmana que se cuela en las fiestas de los nazis». elespanol.com, 18-12-2017. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Various: Deeyah presents Iranian Woman – review». www.guardian.com, 24-10-2013. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «World Music Charts Europe». Juliol 2010. [Consulta: 17-21 agost 2018].
- ↑ «NEW ALBUM ‘ATARAXIS’: DEEYAH FEATURING BOB JAMES, ANDY SUMMERS AND NILS PETTER MOLVŒR». worldmusiccentral.org, 12-11-2007. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deepika». discogs.com, 1996. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deepika Thathaal». discogs.com. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deepika trosser truslene». dagbladet.no, 12-08-2003. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Release title: Deepika Thathaal - Get Off My Back». intunes.ru. Arxivat de l'original el 22 d'abril de 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deepika– I alt slags lys». kkv.no, 1992. Arxivat de l'original el 14 d'abril de 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Sister-hood Wins Espoke Living Best Website Award». asianmediaawards.com, 07-11-2016. [Consulta: 22 agost 2018].
- ↑ «Her film about an 'honour' killing won an Emmy. Now it's being used to train police». www.guardian.com, 13-10-2013. [Consulta: 30 agost 2018].
- ↑ «Deeyah Khan’s MUSLIM IN TRUMP’S AMERICA Wins a Peabody Award!». www.wmm.com, 22-06-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Deeyah Khan vant Bafta-pris». www.dagbladet.no, 06-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ «Ny Emmy-pris til Deeyah Khan – for filmen der hun møtte fienden». dagsavisen.no, 02-10-2018. [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «Winners of the RTS Craft & Design Awards 2018 announced». rts.org.uk, 26-11-2018. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ «Deeyah Khans høyreekstremist-dokumentar vant pris i Monte Carlo». www.medier24.no, 22-06-2018. Arxivat de l'original el 29 de juliol de 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «WOMEN FREELANCERS TRIUMPH AT RORY PECK AWARDS 2018». rorypecktrust.org, 01-11-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «Phoebe Waller-Bridge, Rungano Nyoni Win Women in Film & TV U.K. Awards». variety.com, 06-12-2018. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ «The Asian Media Awards 2018 were held on Thursday 25th October at the Hilton Manchester Deansgate.». bizasialive.com, 26-10-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «CURRENT AFFAIRS». www.bafta.org, 04-04-2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Shortlist 2018». www.frontlineclub.com, 07-10-2018. Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «Asian Media Awards 2017 Finalists». asianmediaawards.com, 21-09-2017. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deeyah Khan får menneskerettspris for modig film om religiøse krigere». www.dagbladet.no, 04-11-2015. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deeyah Khan nominert til prestisjetung britisk dokumentarpris for Jihad-film.». www.medier24.com, 29-07-2016. Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Television in 2016-Television/Current Affairs on 2016». www.bafta.org, 30-03-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Shortlist revealed for CDN Awards 2017.». www.broadcastnow.co.uk, 22-05-2017. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «POET LAUREATE BILLY COLLINS TO SPEAK AT EMERSON COMMENCEMENT». emerson.edu, 10-04-2018. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Nye medlemmer til Norsk kulturråd». regjeringen.no, 15-12-2017. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Filmmaker, music producer Deeyah Khan named UNESCO Goodwill Ambassador for artistic freedom and creativity». unesco.org, 17-11-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deeyah Khan:Får kulturpris på en halv million». dagbladet.no, 06-09-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «En flyktning med sin Peer Gynt». aftenposten.no, 12-08-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Sønstebys minnepris til Khan og Bakkevig». www.nrk.no, 08-01-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Art of Change Fellow Deeyah Khan is Awarded the University of Oslo's Human Rights Award». artofchange.is, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2017. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Filmskaper fikk Plans Jentepris 2015». utrop.no, 13-10-2015. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Deeyah mottok årets Ossietzkypris». web.archive.org, 11-12-2012. Arxivat de l'original el 10 de juny de 2015. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Muslim singer Deeyah wins Freedom Award». www.ethnicnow.com, 01-12-2008. Arxivat de l'original el 29 de febrer de 2012. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «Prisvinnere 1993 - 1998». scheibler.no, 24-06-1998. [Consulta: 21 agost 2018].