Vés al contingut

Coach Carter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCoach Carter
Fitxa
DireccióThomas Carter
Protagonistes
ProduccióBrian Robbins i Michael Tollin Modifica el valor a Wikidata
GuióMark Schwahn i John Gatins
MúsicaTrevor Rabin
FotografiaSharon Meir
MuntatgePeter E. Berger Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures / MTV Films
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2005
Durada136 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSan Francisco i Long Beach Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost30 milions de dòlars
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webcoachcartermovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0393162 FilmAffinity: 345395 Allocine: 53829 Rottentomatoes: m/coach_carter Letterboxd: coach-carter Mojo: coachcarter Allmovie: v304499 TCM: 537297 Metacritic: movie/coach-carter TV.com: movies/coach-carter AFI: 63354 TMDB.org: 7214 Modifica el valor a Wikidata

Coach Carter és una pel·lícula de Thomas Carter estrenada el 2005. La pel·lícula és basada en una història verdadera, la de Ken Carter, entrenador de bàsquet a l'institut de Richmond (Califòrnia, Estats Units). Aquest entrenador havia aconseguit els títulars dels diaris locals el 1999 després d'haver dirigit una sèrie de partits sense derrota tot superant els seus predecessors en resultats acadèmics per als seus jugadors.

Argument

[modifica]

Ken Carter va acceptar el treball com a entrenador de la seva antiga escola Richmond High School,després d'haver sigut el millor de l'equip. S'assabenta que els membres de l'equip són grollers i no tenen respecte i els fa firmar contractes individuals donant-los instruccions perquè assisteixin a classe.Però,Timo Cruz, un dels jugadors, es nega a firmar i abandona el equip. No obstant això, Carter segueix entrenant al equip imposant una estricta disciplina i els permet guanyar el seu primer partit. Més tard, el fill de l'entrenador (Damien) s'uneix a l'equip després d'abandonar l'escola privada de San Francisco.

Kenyon Stone, s'esforça per arribar a un acord amb la seva novia però s'acaba separant, ja que no creia ser capaç de jugar a bàsquet, estudiar per la universitat i ser pare al mateix temps. Cruz intenta tornar a l'equip després de veure'ls el seu ùltim partit però Carter li diu que si vol tornar ha de fer 2.500 flexions i 1000 "suicidios". Tot i que ho intenta amb totes les seves forces, no ho aconsegueix, però els seus companys l'ajuden a completar-ho, finalment entra, guanyen un torneig i els conviden a una festa. Quan l'entrenador s'entera, els va a buscar i quan torna a la seva oficina s'adona que els jugador han estat faltant a classe. Com a conseqüència, clausura el gimnàs i sospèn els entrenaments, fins que l'equip millori les seves calificacions. Això provoca l'indignació dels jugadors ,que li exigeixen a Carter que acabi amb la clausura. Cruz deixa l'equip i torna a vendre drogues amb el seu cosí només per presenciar com el maten. Desconsolat i confós, acudeix a casa de l'entrenador que l'admet a l'equip.

El consell escolar s'enfrenta a Carter perquè li vol donar al seu equip l'oportunitat i l'opció que puguin estudiar perquè no recorrin a la delinqüència. La junta i la presidenta vota per acabar amb la censura.

Finalment, Carter renuncia, però el equip segueix estudiant en el gimnàs sense ganes de jugar a Bàsquet. Cruz revela la seva por més gran que és no poder cumplir el seu potencial. Al final, els jugadors milloren les seves notes i se'ls permet jugar un altre cop. Kenyon es reuneix amb Kyra que va avortar. L'equip juga en els playoffs de l'escola contra Saint Francis, un dels millors equips de l'estat. Perden, però estan orgullosos i diuen que el Jason, Damien, Cruz y Kenyon s'han graduat.

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]
  • "Una premissa curiosa (...) que no dona per a una gran producció de 30 milions de dòlars i dues hores i cambra de metratge! Així es van succeint tots els tòpics."[1]
  • "Petita i *larguísima epopeia (...) el film se segueix sense despentinar-se i amb el beneplàcit que solem donar a les històries de superació esportiu-personal. (...) [2]
  • "Un aconseguit i entretingut biopic (...) Gràcies principalment al seu actor principal, aquest nou alumne d'un gènere bastant freqüentat mereix posar-se dels primers de la classe" [3]

Referències

[modifica]
  1. Javier Ocaña: Diari El País
  2. Puntuació: ★★ (sobre 5).,Javier Mas: Diari ABC
  3. Sean Daly: The Washington Post

Enllaços externs

[modifica]
  • Coach Carter - Lloc web oficial
  • Lloc oficial de la banda sonora Arxivat 2010-09-03 a Wayback Machine. (anglès)