Armada de Mèxic

Armada de Mèxic

Dades
Tipus	armada
Història
Creació	19 gener 1821
Activitat
Activitat	19 gener 1821  –
Element explotat :   Mexican naval fleet   Mexican Navy fleet
Governança corporativa
Treballadors	32.000 (1982)
Format per	Infanteria de Marina Mexicana Maritime Search and Rescue (en) Mexican Naval Aviation (en) Heroica Escuela Naval Militar (en)
Part de	Secretaría de Marina Forces Armades de Mèxic

L'Armada de Mèxic és la força militar encarregada de la vigilància i salvaguarda de les costes, el mar territorial, una zona econòmica exclusiva i l'espai aeri marítim de Mèxic així com en les aigües interiors, vies fluvials i lacustres navegables. Des de la independència de Mèxic va estar lligada a la Secretaria de Guerra i Marina, posteriorment va ser part de la Secretaria de la Defensa Nacional fins que es va crear el Departament de Marina de manera independent. A partir de 1941 és administrada per la Secretaria de Marina, que és integrant del gabinet presidencial. En 2015 l'Armada de Mèxic compta amb 60.313 militars.^[1][2]

L'Armada de Mèxic va ser creada des de la consumació de la independència, en 1821, encara que no va ser fins al segle xx que va adquirir una major importància i atenció per part dels governs. El 26 de gener de 1912 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació l'Ordenança General de l'Armada. El 31 de desembre de 1940 va ser creada la Secretaria de Marina com a entitat rectora de l'Armada de Mèxic, que anteriorment havia depès de la Secretaria de Guerra i Marina.

L'Armada de Mèxic com a tal, té el seu naixement en les activitats marítimes que els pobles indígenes van desenvolupar al territori mexicà i en la cultura i coneixements que es van heretar d'Espanya.

Abans de l'arribada de les primeres exploracions espanyoles en 1521, el territori mexicà es trobava habitat per petites nacions diferents en qüestions de política i cultura. Es pot arribar a pensar que alguns pobles costaners podrien haver utilitzat petites embarcacions amb el propòsit de transportar soldats a una àrea de batalla o fins i tot es podria parlar dels asteques que, per ser una cultura principalment guerrera i dependent del seu exèrcit al qual devia el seu poder, usava aquestes embarcacions per sortir a combatre des de Tenochtitlan pel llac de Texcoco.

Els maies fins i tot van arribar a ser coneguts com a navegants i artesans navals, perquè van ser aquestes embarcacions les que es van trobar per primera vegada amb els espanyols en una de les primeres expedicions en el nou continent. Per això, J. Eric S. Thompson va anomenar a la cultura maia com s "Els Fenicis del Nou Món".

Cristòfor Colón va escriure després del seu quart viatge, la qual cosa sembla la trobada espanyola amb una d'aquestes "canoes" que va trobar prop de les anomenades Illes de la Badia a Hondures, descrivint-la del llarg d'una galera i d'uns cinc colzes d'ample, la qual cosa avui seria com d'uns 2,5 m aproximadament. Avui se sap que les rutes marítimes dels maies abastaven la regió de la Huasteca, Centreamèrica i algunes illes del Mar del Carib, transportant mercaderies de diversos llocs que visitaven per a la seva venda.

Bernal Díaz del Castillo escriu en les seves cartes que en Catoche, situat a l'extrem nord-est de Yucatán, havien vist "deu canoes molt grans plenes d'indis que venien a rem i vés-la". Explica després com eren aquelles canoes: "aquestes són canoes fetes a manera d'artesas i són grans i de taulons gruixuts i cavats... i moltes d'elles en què caben quaranta indis".

Hernán Cortés, després de la derrota del 30 de juny de 1520 coneguda com la de la Nit Trista, i la seva experiència guanyada en la batalla durant la qual molts dels seus cavalls i soldats van morir en els talls de les calçades, va creure convenient que la millor manera per atacar i guanyar amb èxit la batalla era utilitzar una mobilitat militar combinada per dues forces, és a dir enviar un atac per aigua i un altre per terra. Els indígenes i espanyols serien els protagonistes d'una de les paradoxes més interessants en la història de Mèxic, ja que va ser a la regió coneguda com a altiplà, que es troba a uns 2,200 msnm, que es va iniciar la història de la construcció naval en el continent d'Amèrica, quan Cortès va decidir manar a construir en Tlaxcala tretze bergantines que després servirien per posar un setge a la gran Tenochtitlán, desenvolupant-se una batalla naval en el mateix llac de Texcoco entre les embarcacions espanyoles i les canoes asteques, corresponent la victòria als espanyols el 13 d'agost de 1521.

Sembla gairebé impossible i estrany, la fabricació en Tlaxcala, que era un poblat molt terra endins, a gairebé 100 km per un terreny muntanyenc. Això es deu al fet que els tlaxcalteques, en aquells temps, eren el principal i únic suport que tenien els espanyols. Al final de la seva construcció, les bergantines van ser provades en el riu Zahuapan que els indígenes havien estancat per complir aquell propòsit. Al final d'aquestes proves, les bergantines van ser desmantellades per així aconseguir el seu transport de Tlaxcala a Texcoco, on tornarien a armar-se i serien dotats d'artilleria. És així com neixen els inicis de la construcció naval a Amèrica amb finalitats eminentment militars.

Quan els asteques van perdre el seu últim reducte de terra, les bergantines van començar a perseguir i destruir les canoes asteques pels canals del llac. García Olguín, qui era capità d'un bergantí, va capturar l'embarcació on es trobaven els senyors de Mèxic, Texcoco i Tlacopan: Cuauhtemótzin, Conacochtzin, Tetlepanquetzaltzin vestint mantes de maguey ja molt brutes per la gana i la malaltia que s'havia generat a la ciutat a causa del setge. Gonzalo de Sandoval i García Olguín van portar als mateixos davant Cortès, que es trobava al barri d'Amexcac; és aquí on el tlatoani mexica diu que ell ja havia fet tot el que va poder de la seva part per defensar al seu poble, que ara ell fes el que volgués, posant-li a Cortès un punyal a la mà perquè ho matés.

Els primers galions que van formar part de l'Armada de Sobrevent, que eren d'origen mercant i que el govern virregnal va comprar a 40 ducats la tona, van anar el "Concepció" de 300 T, el "Nostra Senyora del Rosari" de 230, el "Sant Antonio" de 400, una urca de 400 construïda a Jamaica, un patache de 150 i una fragata de 400 que va ser construïda en Campeche. Els navilis van ser enviats a l'Havana, on serien armats per al seu ús militar.

Al cap de poc, uns bucs anglesos van ser vists en el port d'Alvarado on es construïen dos galions per a ús de l'Armada, per la qual cosa en saber-se això a Veracruz, l'Almirall Antonio de la Plaça es va dirigir a la recerca d'ells. Aquesta seria la primera vegada que l'Armada de Sobrevent enfrontaria un combat naval, la qual cosa va succeir el 9 de juny de 1641 prop de Riu de Canya, Veracruz, prenent presa la nau i a 22 presoners. Seria la primera vegada en què els pirates van ser interceptats en costes mexicanes.

Durant el govern del Virrei Payo Enríquez de Rivera es va ordenar en 1678 la construcció de les primeres escoles d'artilleria en els regnes espanyols, sent construïdes a Veracruz, l'Havana i Cartagena així com l'ús de l'Armada de Sobrevent contra els pirates a la ciutat de Santa Marta. En 1688 va arribar a governar Gaspar De la Truja Sandoval Silva i Mendoza, que envia a Santo Domingo una expedició per derrotar i treure als francesos que l'havien ocupat, per la qual cosa va ser necessària l'ajuda de l'Armada de Sobrevent composta de sis bucs de línia i una fragata, transportant a 2.600 soldats mexicans. El Virrei De la Truja va acudir a la mateixa per l'estat de guerra que existia entre Espanya i França. L'ocupació francesa va generar una mobilització general per tota l'illa, fins que l'Armada va arribar el 9 de novembre.

La flota va salpar de Veracruz el 19 de juliol de 1690 i se li va ordenar desallotjar les tropes franceses per mitjà d'un doble front, perquè mentre l'exèrcit partia de Santo Domingo el 21 de desembre, pocs dies després l'Armada es dirigia al port de Camamilla. Allí es van concentrar les forces, i les embarcacions es van dirigir a Guárico i així ocupar el pas de Port Paix, i evitar que els francesos s'aprovisionessin. En aquesta batalla van morir 400 francesos i 47 espanyols, aconseguint la desocupació francesa de Guárico.

El Virrei Juan d'Encunya de Casa Fort va establir en 1722 la primera fosa d'artilleria en Orizaba, Veracruz. Durant el seu mandat va generar grans beneficis en qüestions militars doncs es van capturar una balandra i una fragata angleses que s'encarregaven del tràfic de pal de tint, tot això entre Cap Catoche i l'illa de Cozumel. L'èxit va generar que fossin armades en Campeche diverses piragües que després comandaria Esteban de la Barca sorprenent amb 24 homes en el Riu Belize a una fragata de 24 canons amb quaranta-quatre marins anglesos.

Durant l'última cambra del segle xvii, es van realitzar noves expedicions dirigides per la Nova Espanya, car l'ambaixador d'Espanya a Moscou va informar que els russos es trobaven per aquestes terres, així que es va emprendre una campanya de reconeixement del nord de les Califòrnies per trobar establiments russos. D'aquesta manera Juan Francisco del Celler i Quadra va descobrir la desembocadura del Riu Columbia a la qual va donar el nom d'entrada d'Haceta així com el pic de Sant Jacinto, avui conegut com la muntanya Edgecumb a la ciutat de Sitka, Alaska i el Port de Bucareli a l'Illa Príncep de Gal·les. En 1776 es va ordenar una nova expedició, per la qual cosa es van manar construir en Guayaquil les corbetes "Princesa" i "Favorita" que van sortir de Sant Blas l'11 de febrer de 1779 al comandament de Juan Francisco del Celler i Quadra i Ignacio Arteaga.

En Orizaba es van construir els primers canons barrinats i tornejats en sòlid, en calibre de quatre, per Diego de Pans. L'octubre de 1789 el Virrei Juan Vicente de Güemes Pacheco i Padilla va manar folrar de coure els cascos dels guardacostes. En 1790 es va manar una nova expedició amb direcció al nord composta d'una flotilla amb la Fragata "Concepción", el paquebot "Sant Carlos" i la balandra "Princesa Real", amb la finalitat de colonitzar l'illa de Nutka, el comandant, Francisco Eliza va aconseguir construir algunes edificacions, ordenant als oficials Salvador Fidalgo i Manuel Quimper exploració, conquesta i l'aixecament de plànols d'aquesta. L'última expedició va sortir d'Acapulco amb les goletes "Subtil" i "Mexicana" que eren comandades per Dionisio Alcalá Galiano i Cayetano Valdés, que es van trobar amb els navegants George Vancouver i Broughton que realitzaven les mateixes recerques. El Tinent de Navili Jacinto Caamaño, va ser enviat al costat de la seva fragata "Aranzazú" a explorar el nord. Caamaño va sortir de Sant Blas el 20 de març de 1792 recorrent durant 6 mesos la part septentrional de l'illa de la Reina Carlota i el sud de l'illa Príncep de Gal·les. Es troba doncs les raons històriques, en el Mèxic novohispà, per les quals moltes vegades en les toponímies de diversos països com el Canadà i els Estats Units és troben noms hispans.

Espanya, que es va aliar amb França després de les signatures de la Pau de Basilea, va implicar que després de la signatura del tractat de Sant Ildefons existís de nou compte una ruptura de relacions amb Gran Bretanya. En els anys posteriors, Espanya ja no va poder mantenir el poder naval que ho havia caracteritzat i per contenir les hostilitats d'Anglaterra, que van acabar en un desastre espanyol durant la batalla de Trafalgar, ocàs del poder naval espanyol. Els anglesos doncs transitaven amb llibertat per costes mexicanes fent-se de queviures en els ports, no obstant això, ja no existia marina de guerra que les protegís, les demandes dels virreies mai van ser escoltades, car el poder que abans Espanya va tenir s'havia perdut. En 1808, a partir de l'abdicació de Fernando VII en favor de Napoleó, i l'esclat de la Guerra de la Independència Espanyola i la desobediència del virrei Venegas que no acatava les ordres de Madrid, van començar a gestar la lluita d'independència a Mèxic.

El moviment d'Independència de Mèxic va ser lent i difícil, afermat gràcies a diversos esdeveniments tenint com a conseqüència immediata la terminació de tres segles de dominació espanyola en territori mexicà. En els plans estratègics dels insurgents, van existir diverses operacions logístiques per aconseguir un control de les més importants vies de comunicació, amb el qual podrien assegurar un millor control de territoris que beneficiaria al desplaçament de la seva tropa així com la generació de queviures. El control de les vies marítimes va ser, de certa forma, una de les tantes preocupacions dels capitosts insurgents, malgrat que aquests estaven en certa manera restringits a ella per no comptar amb els suficients recursos econòmics.

Els anys de gestació de Mèxic com a país es troben entre els anys 1821 i 1854. Mèxic, en aconseguir-se consagrar com un país independent, es va enfrontar a una inestabilitat de tots nivells i ordres, car existien guerres civils per tots costats. Existia a Mèxic una lluita per com s'hauria d'organitzar el país, uns creien que el model colonial seria el millor mentre que uns altres consideraven millor el model liberal, encara que aquest impliqués un gran canvi per a la nació.

Així doncs, l'agitada vida política del primer mig segle com a país independent van desviar l'atenció del govern dels assumptes marítims i l'enfortiment de l'Armada de Mèxic, malgrat que aquesta hagués estat necessària.

Durant els primers anys de Mèxic com a país independent es trobava un constant perill a la nounada nació, perquè van existir alguns conats estrangers que van posar al descobert la feblesa del poder naval de Mèxic, en aquest llavors gairebé nul. Antonio de Medina Miranda, en aquests moments ministre de guerra i marina durant el regnat d'Agustín d'Iturbide, va ser el primer a indicar la necessitat de la Marina mexicana per vèncer a l'últim reducte espanyol, que es trobava en Sant Joan d'Ulúa. Amb l'arribada del Brigadier espanyol Francisco Lemaur, es va trencar foc sobre el port de Veracruz, obligant a l'Estat Mexicà a organitzar un bloqueig i fustigació naval en 1825, que culminaria amb la presa de Sant Joan d'Ulúa pel capità Pedro Sainz de Baranda i Borreyro, sent aquesta la primera batalla lliurada per l'Armada de Mèxic.

La Primera Intervenció Francesa, es desenvolupa l'any 1838 i és usualment referida amb el peculiar nom de la Guerra dels Pastissos, ja que va tenir com a antecedents les reclamacions que França cap al govern mexicà per les Declaracions Provisionals de 1827, en les quals es denunciaven saquejos i danys a propietats de francesos durant uns disturbis a Mèxic com el van ser el Motí del Parien, Tehuantepec, Oaxaca i Orizaba. Un dels molts danys que reclamaven els francesos va ser la d'un pastisser que treballava en Tacubaya, en la qual exigia una suma de $60,000, que suposadament s'havien menjat els rebels. França va exigir a Mèxic la suma de $600.000 mil pesos per cobrir la completa indemnització als ciutadans francesos que havien estat perjudicats. El govern mexicà no es va voler fer responsable dels danys que s'havien efectuat durant la guerra civil, proposant la solució del problema a un tercer, la qual cosa va rebre la negativa del baró de Deffaudis, enviant una esquadra al comandament de Bazoche que va declarar el 16 d'abril de 1838, un bloqueig a tots els ports mexicans, danyant encara més l'economia mexicana. Com Mèxic no va accedir a aquelles condicions a les quals Charles Baudin exigia, la guerra va començar. L'esquadra francesa va trencar foc sobre Ulúa que va sofrir seriosos danys. El baluard de San Miguel va quedar completament destruït i els morts i ferits van ser en la seva major part de l'Armada de Mèxic, sent un d'ells, el Capità de Fragata Blas Godínez Brito. El 28 de novembre de 1838 els marins i soldats que defensaven Ulúa, no tenint un altre camí, van capitular. L'esquadra francesa que va arribar al Golf de Mèxic durant la primera intervenció francesa, va estar conformada, principalment per les Fragates Glorie, Médée, Créole, Naiade, Herminie, Iphigénie, els bergantínes Cuirassier, Zebre, Lapérousse, Eclipsi, Laurier, Dunois, Volticeur, Dupetit, els Bombardas Cyclope i Vulcain i les corbetes Sarcelle i Fortun.

Al segle xix, Estats Units tenia objectius expansionistes i imperialistes doncs va establir diverses estratègies de compra i, en defecte d'això, de conquesta en pro de posseir noves terres. Texas, va fer cas omís a Mèxic i va confirmar la seva incorporació als Estats Units el 4 de juliol de 1845. No obstant això, Estats Units pretenia fer a Mèxic reconèixer al Riu Bravo com el veritable límit de Texas i a més d'això pressionava la venda del territori de Califòrnia. Els Estats Units van col·locar tropes a la frontera mexicana amb el pretext de resguardar d'un possible atac mexicà a Texas, la qual cosa evidentment va donar inici al conflicte. L'Armada de Mèxic, per la seva banda només existia en els papers, gairebé tot el personal de marina es trobava a les ordres de generals de l'exèrcit, servia en les fortaleses militars o en les casernes costaneres de l'exèrcit.

El 23 de maig, Estats Units va notificar al congrés mexicà que aquest ja havia annexat a Texas, la qual cosa va generar que Mèxic es negués a reconèixer el tractat. El capità de fragata Tomás Marín, que era el Comandant General de la Costa de Sotavent, va reunir tots els mitjans que tenia a les seves mans per protegir el Fort d'Alvarado, amb l'ajuda del capità de fragata Pedro Díaz Tafaner, comandant del fortí i Juan Laine, Comandant del Fortí de Santa Teresa. L'artilleria de la Marina, es trobava en molt mal estat i solament era manejada per 30 mariners, 1 conestable i 8 soldats d'infanteria. La població civil va ser evacuada, quedant al poble uns piquets de la Guàrdia Nacional d'Alvarado, Tlacotalpan, Cosamaloapan i Acayucan.

El 14 de desembre Matthew Perry aconsegueix prendre Ciutat del Carmèn i el 5 de març de 1847 arriba el General Winfield Scott a Anton Lizardo per aconseguir coordinar juntament amb Conner el pla del desembarcament de tropes amb la finalitat de prendre Veracruz. 8600 Homes que havien estat dividits en tres grans columnes van desembarcar el 9 de març en platja Collado, després de la qual cosa van avançar sense trobar resistència. El 22 de març les forces nord-americanes es trobaven en posició d'atac, tant per mar com per terra, exigint el Gral. Winfield Scott al Gral. Juan Morales la rendició i evacuació de la plaça, per a això va donar un termini de dues hores. Morales va optar pel combat sabent per endavant les nul·les possibilitats de victòria. El bombardeig es va iniciar a les quatre de la tarda i va continuar durant tota la nit fins al 27 de març quan va caure Veracruz en mans invasores. Durant els anys de guerra els ports mexicans del Pacífic i Golf van ser bloquejats i presos, caient diversos marins en diverses accions.

Després de la pèrdua de la capital, i ja sense poder continuar amb resistència possible, ja que Mèxic mancava de les armes i poder econòmics suficients per continuar la guerra des d'altres fronts, es va negociar un tractat de pau, signat en Guadalupe Hidalgo, per representants de Mèxic i dels Estats Units el febrer de 1848. El suposat tractat va estar titulat com a “Tractat de pau, amistat i límits”. Aquesta guerra va ser molt desigual, no obstant això tant la marina com l'exèrcit mexicà van barallar en defensa del territori, que al final es va perdre.

La participació militar de l'Armada de Mèxic durant la Guerra de Reforma va ser gairebé nul·la, sent la Segona Intervenció francesa el retorn històric de la marina de guerra. El govern liberal mexicà era en aquest llavors constantment pressionat pels Estats Units amb la finalitat que Mèxic dugués a terme tractats amb el govern nord-americà, perquè volien que se'ls atorgués moltes concessions com va succeir en el cas del Tractat McLane-Ocampo i amb la sol·licitud de Buchanan al Congrés de Mèxic perquè aquesta creés una llei que els autoritzés a les forces nord-americanes l'ús de les seves forces per "garantir" els drets i interessos dels seus ciutadans residents a Mèxic, buscant mantenir la supremacia política i econòmica nord-americana en el continent americà. Aquesta política va arribar a preocupar a les potències europees que sempre havien controlat la zona. França, Anglaterra i Espanya havien cregut convenient l'establiment i suport de governs que fossin monàrquic-constitucionals en el continent americà, per posar fi a les ambicions que tenien els Estats Units.

Sabent les potències dels problemes en els quals estava el govern liberal mexicà per pagar tots els deutes sorgits per les constants guerres, Anglaterra i França es van posar d'acord el setembre de 1861 per pressionar al govern mexicà, per la qual cosa van enviar una flota que va ocupar les duanes marítimes mexicanes, fet que creien seria suficient per al pagament de les seves reclamacions. Espanya per la seva banda, va enviar forces de Cuba per atacar Tampico i Veracruz, proposant d'igual forma a França i Anglaterra una operació conjunta per aconseguir el pagament dels seus deutes i posar “ordre” a Mèxic, en aquesta opinió va estar d'acord França però no Anglaterra, acció que va destruir l'aliança formada entre les tres potències. No obstant això França tenia plans d'intervenir en la política mexicana i imposar un govern monàrquic que treballés sota l'ordre francès, la qual cosa va tenir el suport de marquistes i conservadors mexicans, per la qual cosa en comptes d'anar-se'n a Pas Ample com havien promès al govern mexicà en els tractats de la Solitud, es van establir a Còrdova. El Golf de Mèxic va ser escenari de constants desembarcaments i preses de ports pels francesos. L'Armada de França va començar a atacar els principals ports mexicans en 1864 utilitzant la seva poderosa força naval, de molts marins, embarcacions i municions amb la finalitat de controlar el govern de Maximiliano, per a això van col·locar embarcacions a cuidar en els ports de Matamoros, Tampico, Veracruz, Alvarado, Campeche, Sisal, Guaymas, Mazatlán, Manzanillo i Acapulco el que va seguir fins a setembre de 1866 quan van retirar totes les seves forces que es trobaven a Mèxic.

La deterioració de les relacions diplomàtiques amb el govern dels Estats Units i la guerra civil ocorreguda a Mèxic després de la mort del president constitucional dels Estats Units Mexicans, Francisco I. Madero, van portar al que es coneix com la segona Intervenció nord-americana. Amb el llançament del Pla de Guadalupe el 26 de març de 1913 per Venustiano Carranza amb la finalitat d'enderrocar a Victorià Horta, van començar a lliurar-se els primers enfrontaments a principis del mes de maig, entre les forces constitucionalistes i els federals. Emiliano Zapata, va aconseguir des del sud combatre el govern federal, qui malgrat els intents de Victorià Horta perquè aquest s'unís al seu exèrcit, va fer cas omís a la seva carta, va afusellar al Coronel Pascual Orozco, pare del Gral. Pascual Orozco i el 30 de maig de 1913 va canviar el Pla d'Ayala, desconeixent al govern usurpador.

Amb l'entrada de Woodrow Wilson al poder dels Estats Units, l'antic ambaixador nord-americà Henry Lane Wilson va ser retirat del càrrec, acusat d'intervenció en els assassinats de Francisco I. Madero i José María Pi Suárez, després d'aquest fet, Wilson va desconèixer el govern huertista, canviant radicalment la política nord-americana. Wilson, a més d'aquest canvi, el 3 de febrer de 1914 va suspendre l'embargament d'armes que existia amb els revolucionaris, reconeixent als revolucionaris com a part bel·ligerant, per la qual cosa l'obtenció d'armes seria més fàcil. Wilson, va posar tota la seva política a favor dels revolucionaris. No obstant això, les esperances que el govern nord-americà va posar en ells es van veure frustrades amb l'entrada del General Obregón a la Ciutat de Mèxic i la presència de “l'Home de Quatre pantans'”. És llavors, al mateix temps dels anteriors esdeveniments que sorgeix la Segona Intervenció nord-americana l'abril de 1914, amb motiu de la crisi diplomàtica entre els dos països. En conèixer els nord-americans la notícia que un vaixell alemany de nom Ipiranga (el mateix vaixell que va portar a Porfirio Díaz amb direcció a Europa) portava un carregament important d'armes i municions al govern de Victorià Horta, la intervenció nord-americana es desencadena en el port de Veracruz, distingint-se la població civil i els cadets de l'Escola Naval Militar en la defensa del port.

Al començament del mes d'abril de 1914, el Departament d'Estat dels Estats Units havia donat instruccions a tots els consolats que es trobaven en aquest llavors a Mèxic, al fet que aquests previnguessin als seus connacionals perquè aquests estiguessin preparats per a una “mobilització que protegiria la seguretat dels nord-americans i les seves famílies”. La premsa nacional i estrangera, va prendre amb serietat aquesta notícia doncs ja molts parlaven de l'imminent que era una intervenció dels Estats Units en territori mexicà. Enfront del port de Tampico es trobaven les embarcacions: Connecticut, Dolphin, Des Moines, Cyclops i Solaci, totes al comandament de l'almirall Frank Friday Fletcher. A prop, però fora de la badia de Veracruz es trobaven d'igual forma els cuirassats Utha i Florida, als quals el 8 d'abril se'ls unirien el cuirassat Minnesota, el creuer lleuger Chester i el carrega-mines San Francisco, mostrant així el seu poder naval enfront de les costes mexicanes.

L'Armada de Mèxic compta amb una caserna general i dues forces navals que es divideixen en 7 regions, 13 zones, 13 sectors navals i 20 Flotilles i Esquadrilles d'Unitats de Superfície, que conforma a la nova reestructuració publicada en el Comunicat de Premsa 003/2015 Reestructuració de Comandaments en Regions i Zones Navals del País de la Secretaria de Marina Armada de Mèxic.^[3]

Litoral del Golf de Mèxic i Mar Carib

Primera Regió Naval amb seu a Veracruz, Veracruz, agrupant a:

• Primera Zona Naval i Primera Flotilla amb seu a Ciutat Madero, Tamaulipas.
• Tercera Zona Naval i Tercera Flotilla amb seu a Coatzacoalcos, Veracruz.
• Primera Esquadrilla amb seu a Veracruz, Veracruz, dependent de la Tercera Zona Naval.

Tercera Regió Naval i Setena Esquadrilla amb seu a Lerma, Campeche, agrupant a:

• Cinquena Zona Naval i Tercera Esquadrilla amb seu a Frontera, Tabasco.
• Setena Zona Naval i Cinquena Esquadrilla amb seu a Ciutat del Carmèn, Campeche.

Cinquena Regió Naval amb seu a Illa Dones, Quintana Roo, agrupant a:

• Novena Zona Naval i Cinquena Flotilla amb seu a Yukalpetén, Yucatán.
• Desè Primera Zona Naval i Desè Primera Esquadrilla amb seu a Chetumal, Quintana Roo.
• Sector Naval i Novena Esquadrilla, amb seu a Cozumel, Quintana Roo.

Litoral de l'Oceà Pacífic

Segona Regió Naval i Segona Flotilla amb seu a Ancorada, Baixa Califòrnia, agrupant a:

• Segona Zona Naval i Quarta Esquadrilla amb seu a La Pau, Baixa Califòrnia Sud.
• Sector Naval i Segona Esquadrilla amb seu a Port Cortès, Baixa Califòrnia Sud.

Quarta Regió Naval i Quarta Flotilla amb seu a Guaymas, Sonora, agrupant a:

• Quarta Zona Naval i Sisena Flotilla amb seu a Mazatlán, Sinaloa.

Sisena Regió Naval i Vuitena Flotilla amb seu a Manzanillo, Colima, agrupant a:

• Sisena Zona Naval amb seu a San Blas, Nayarit.
• Vuitena Zona Naval i Sisena Esquadrilla amb seu a Puerto Vallarta, Jalisco.
• Desena Zona Naval i Desena Flotilla amb seu a Lázaro Cárdenas, Michoacán.

Vuitena Regió Naval i Desè Segona Flotilla amb seu a Acapulco, Guerrero, agrupant a:

• Desè Segona Zona Naval i Desè Quarta Flotilla amb seu a Salina Cruz, Oaxaca.
• Desè Quarta Zona Naval i Vuitena Esquadrilla amb seu a Puerto Chiapas, Chiapas.

I una Caserna General de l'Alt Comandament amb seu a la Ciutat de Mèxic, Districte Federal.

Almiralls

Capitans

Oficials

Classe i Marineria

Pala Maniguet

Grau

Secretari de Marina

Almirall

Vicealmirall

Contraalmirant

Capità de Navili

Capità de Fragata

Capità de Corbeta

Tinent de Navili

Tinent de Fragata

Tinent de Corbeta

Guarda Marina/Primer Maestre

Segon Maestre

Tercer Maestre

Cap

Els rangs en l'Armada de Mèxic, de la mateixa forma que en l'Exèrcit Mexicà i la Força Aèria Mexicana es classifiquen en 5 categories que són: Almiralls, Capitans, Oficials, Classes i Marineria.^[4] L'equivalència dels rangs entre l'Armada, la Força Aèria i l'Exèrcit de menor a major grau es distribueixen de la següent manera:

Armada	Força Aèria	Exèrcit
Grumet	Soldat	Soldat
Mariner	Soldat de Primera	Soldat de primera
Cap de Canó	Cap	Cap
3.er Maestre	Sergent Segon	Sergent Segon
2.º Maestre	Sergent Primer	Sergent Primer
Guardamarenc/Primer Maestre	Sotstinent	Sotstinent
Tinent de Corbeta	Tinent	Tinent
Tinent de Fragata	Capità Segon	Capità Segon
Tinent de Navili	Capità Primer	Capità Primer
Capità de Corbeta	Major	Major
Capità de Fragata	Tinent Coronel	Tinent Coronel
Capità de Navili	Coronel	Coronel
Contralmirant	General de Grup	General Brigadier
Vicealmirall	General d'Ala	General de Brigada
Almirall	General de Divisió	General de Divisió
Secretari de Marina	Secretari de la Defensa Nacional	Secretari de la Defensa Nacional

El Sistema Educatiu Naval és Administrat per l'Oficialía Major de marina a través de la Direcció general adjunta d'Educació Naval, la qual és responsable de la seva eficient operació. Atén els nivells acadèmics de capacitació, ensinistrament, formació tècnica professional, estudis de postgrau i educació contínua.

L'Armada ofereix diverses opcions en estudis de llicenciatura en els seus planters educatius.

Heroica Escola Naval Militar

És l'escola on es formen els futurs Oficials del Cos General de l'Armada, es pot ingressar una vegada acabada l'escola secundària o el batxillerat. En acabar els estudis s'obté el grau de Tinent de Corbeta Cos General i el títol de Llicenciat en Enginyeria en Ciències Navals. Se situa en el poblat d'Antón Lizardo, a 32 km al sud-est del port de Veracruz.

Escola Mèdic Naval

Aquesta escola ofereix carrera de Mèdic Cirurgià Naval, es formen Oficials amb coneixements per a la prevenció i atenció de la salut del personal naval. En aprovar el teu examen professional els graduats obtenen el grau Naval Militar de Tinent de Corbeta. Es troba en la Ciutat de Mèxic.

Escola d'Enginyers de l'Armada

A l'Escola d'Enginyers de l'Armada es formen als Oficials responsables del manteniment preventiu i correctiu als sistemes i equip electrònic instal·lats en els bucs i instal·lacions de l'Armada de Mèxic. Aquesta escola ofereix la carrera d'Enginyer en Electrònica i Comunicacions Navals. Es localitza entre el Poblat de Mata de Raïm i Antón Lizardo, a 32 km del Port de Veracruz.

Escola d'Infermeria

Aquí s'imparteix la Llicenciatura en Infermeria Naval. Té una durada de vuit semestres, en aquesta escola es formen als Oficials amb els coneixements i habilitats necessaris perquè puguin assistir al personal mèdic en l'atenció als pacients dels hospitals, sanatoris, clíniques, seccions sanitàries en terra, a bord dels bucs i en Centre Mèdic Naval.

Escola d'Intendència Naval

Es formen Oficials del Servei d'Administració i Intendència Naval, Intendents, preparant-los amb els coneixements Inherents a l'Administració, Comptabilitat i funcions auxiliars de la Logística Naval.

Escola d'Electrònica Naval

Es forgen Oficials a l'àrea d'operació i manteniment d'equips i sistemes electrònics de bucs i instal·lacions de l'Armada.

Escola de Maquinària Naval

Forma Oficials a l'àrea d'operació i manteniment d'equips i sistemes de les unitats de superfície i dependències de l'Armada.

Escola d'Aviació Naval

L'Escola d'Aviació Naval capacita els pilots de l'Armada de Mèxic així com personal de la Policia Federal Preventiva i membres de les armades de diferents països de Centreamèrica. Aquesta escola està localitzada a la base de les Baixades, Veracruz.^[5]

Escola de Recerca, Rescat i Busseig

Localitzada en Acapulco, capacita elements d'Armada per a activitats de cerca, rescat i bussejo. També capacita a policies i bombers.

Centre d'Estudis Superiors Navals

També conegut com a CESNAV té com a funció desenvolupar els coneixements superiors d'ordre naval, científic i marítims generals, aquí s'imparteixen els mestratges en Seguretat Nacional i en Seguretat de la Informació, així com el Diplomat d'Estat Major i les especialitats en Comandament Naval, Sistemes d'Armes, Electrònica Naval, Anàlisi d'Operacions, Comunicacions Navals i Logística Naval. Té un campus en la Ciutat de Mèxic i un altre a Veracruz.

L'Armada de Mèxic compta amb cinc drassanes per a la fabricació i reparació de les seves unitats, aquests són:

• En el Golf de Mèxic
  • Drassana de Marina 1 (ASTIMAR 1) en Tampico, Tamaulipas
  • Drassana de Marina 3 (ASTIMAR 3) en Coatzacoalcos, Veracruz
• En l'Oceà Pacífic
  • Drassana de Marina 6 (ASTIMAR 6) en Guaymas, Sonora
  • Drassana de Marina 18 (ASTIMAR 18) en Acapulco, Guerrero
  • Drassana de Marina 20 (ASTIMAR 20) en Salina Creu, Oaxaca

Altres Instal·lacions:

• Centre de Reparació Naval número 5 en Frontera, Tabasco.
• Centre de Reparació Naval número 7 en Ciutat del Carmen, Campeche.
• Centre de Reparació Naval número 11 en Chetumal, Quintana Roo.
• Centre de Reparació Naval número 14 en Manzanillo, Colima.
• Arsenal Nacional número 3 en Sant Joan d'Ulúa, Veracruz.

L'ensinistrament del Servei Militar Nacional que s'imparteix en l'Armada de Mèxic té com a principal prioritat induir en els joves mexicans en edat reglamentària els valors cívics–morals, que els permeti una millor integració a la societat, fomentar el nacionalisme i el respecte als símbols patriòtics.

Centres d'Ensinistrament d'Infanteria de Marina del Servei Militar Nacional:

• CAIMSMN 1 Cd. Madero, Tamps.
• CAIMSMN 2 Ancorada B.C.
• CAIMSMN 3 Veracruz, Veure.
• CAIMSMN 4 Guaymas, Són.
• CAIMSMN 5 Cd. del Carmèn, Camp.
• CAIMSMN 6 Lázaro Cárdenas, Mich.
• CAIMSMN 7 Illa Dones Q.Rosego.
• CAIMSMN 8 Acapulco, Gro.
• CAIMSMN 9 Tuxpan, Veure.
• CAIMSMN 10 Salina Cruz Oax.
• CAIMSMN 11 Coatzacoalcos, Veure.
• CAIMSMN 12 Mazatlán, Sense.
• CAIMSMN 14 Pto. Vallarta, Jal.
• CAIMSMN 15 Lerma Camp.
• CAIMSMN 16 Manzanillo, Col.
• CAIMSMN 17 Yukalpetén, Yuc.
• CAIMSMN 18 Pto. Chiapas, Chis.
• CAIMSMN 19 Chetumal, Q. Rosego.
• CAIMSMN 20 Pto. Penyal, Són.
• CAIMSMN 21 Matamoros, Tamps.
• CAIMSMN 22 La Pau, B.C.S.
• 1/ER.REGIMENT Districte Federal

Vegeu també: Bucs retirats de l'Armada de Mèxic

Nau	Serial	País d'Origen	Classe	Notes	Imatge
Fragates
Classe Bravo (Classe Bronstein)
ARM Bravo	F-201	Estats Units	Classe Bravo (Classe Bronstein)
ARM Galeana	F-202	Estats Units	Classe Bravo (Classe Bronstein)
Classe Allende (Classe Knox)
ARM Allende	F-211	Estats Units	Classe Allende (Classe Knox)
ARM Abasolo	F-212	Estats Units	Classe Allende (Classe Knox)
ARM Victoria	F-213	Estats Units	Classe Allende (Classe Knox)
ARM Mina	F-214	Estats Units	Classe Allende (Classe Knox)
Naus d'Assalt Anfibi
ARM Papaloapan	A-411	Estats Units	Classe Papaloapan (Classe Newport)
ARM Usumacinta	A-412	Estats Units	Classe Papaloapan (Classe Newport)
Naus de suport Logístic
ARM Montes Azules	BAL-01	Mèxic	Classe Montes Azules (Tipo LST)
ARM Libertador	BAL-02	Mèxic	Classe Montes Azules (Tipo LST)
Naus Patrulla Llançamissils
ARM Huracán	A-301	Israel	Classe Huracà (Classe Sa'ar 4.5)
ARM Tormenta	A-302	Israel	Classe Huracà (Classe Sa'ar 4.5)
Naus de Patrulla Oceànica
Classe Valle - (Clase Auk)
ARM Barreda	PO-102	Estats Units	Classe Valle
ARM Escobedo	PO-103	Estats Units	Classe Valle
ARM Doblado	PO-104	Estats Units	Classe Valle
ARM Santos	PO-106	Estats Units	Classe Valle
ARM Álvarez	PO-108	Estats Units	Classe Valle
ARM Zamora	PO-109	Estats Units	Classe Valle
ARM Farías	PO-110	Estats Units	Classe Valle
ARM Zarco	PO-112	Estats Units	Classe Valle
ARM Vallarta	PO-113	Estats Units	Classe Valle
ARM Ortega	PO-114	Estats Units	Classe Valle
ARM Matamoros	PO-117	Estats Units	Classe Valle
Classe Uribe
ARM Azueta	PO-122	Espanya	Classe Uribe
ARM Baranda	PO-123	Espanya	Classe Uribe
ARM Bretón	PO-124	Espanya	Classe Uribe
ARM Blanco	PO-125	Espanya	Classe Uribe
ARM Monasterio	PO-126	Espanya	Classe Uribe
Classe Holzinger
ARM Holzinger	PO-131	Mèxic	Classe Holzinger
ARM Godinez	PO-132	Mèxic	Classe Holzinger
ARM De la Vega	PO-133	Mèxic	Classe Holzinger
ARM Berriozábal	PO-134	Mèxic	Classe Holzinger
Classe Serra
ARM Sierra	PO-141	Mèxic	Classe Serra
ARM Prieto	PO-143	Mèxic	Classe Serra
ARM Romero	PO-144	Mèxic	Classe Serra
Classe Durango
ARM Durango	PO-151	Mèxic	Classe Durango
ARM Sonora	PO-152	Mèxic	Classe Durango
ARM Guanajuato	PO-153	Mèxic	Classe Durango
ARM Veracruz	PO-154	Mèxic	Classe Durango
Classe Oaxaca
ARM Oaxaca	PO-161	Mèxic	Classe Oaxaca
ARM Baja California	PO-162	Mèxic	Classe Oaxaca
ARM Independencia[6]	PO-163	Mèxic	Classe Oaxaca
ARM Revolución[7]	PO-164	Mèxic	Classe Oaxaca
ARM Chiapas	PO-165	Mèxic	Classe Oaxaca		[8] Botat el 19 de novembre de 2015[9]
ARM Hidalgo	PO-166	Mèxic	Classe Oaxaca		En construcció. Avanç 7.24%[9]
Naus de Patrulla Costera
Classe Azteca
ARM Córdova	PC-202	Mèxic	Classe Azteca
ARM De la Fuente	PC-208	Mèxic	Classe Azteca
ARM Ramírez	PC-210	Mèxic	Classe Azteca
ARM Mariscal	PC-211	Mèxic	Classe Azteca
ARM Mújica	PC-216	Mèxic	Classe Azteca
ARM Macías	PC-220	Mèxic	Classe Azteca
ARM Tamaulipas	PC-223	Mèxic	Classe Azteca
ARM Yucatán	PC-224	Mèxic	Classe Azteca
ARM Tabasco	PC-225	Mèxic	Classe Azteca
ARM Cochimite	PC-226	Mèxic	Classe Azteca
Classe Demòcrata
ARM Demócrata	PC-241	Mèxic	Classe Demòcrata
ARM Madero[10]	PC-242	Mèxic	Classe Demòcrata
Classe Cabo
ARM Corrientes	PC-271	Mèxic	Classe Cabo
ARM Corzo	PC-272	Mèxic	Classe Cabo
ARM Catoche	PC-272	Mèxic	Classe Cabo
Classe Punta
ARM Morro	PC-281	Mèxic	Classe Punta
ARM Mastun	PC-282	Mèxic	Classe Punta
Classe Tenochtitlan
ARM Tenochtitlán	PC-331	Mèxic	Classe Tenochtitlan
ARM Teotihuacán	PC-332	Mèxic	Classe Tenochtitlan
ARM Palenque	PC-333	Mèxic	Classe Tenochtitlan	Botat l'1 de març de 2014.[11]
ARM Mitla	PC-334	Mèxic	Classe Tenochtitlan	Botat el 29 de maig de 2014.[12]
ARM Uxmal	PC-335	Mèxic	Classe Tenochtitlan	Botat el 19 de març del 2015[13]
ARM Tajín	PC-336	Mèxic	Classe Tenochtitlan	Botat el 12 de juny del 2015[14]
ARM Tulum	PC-337	Mèxic	Classe Tenochtitlan	En construcció. Avanç 37%[9][15][16]
Clase Fast Crew Supplier 5009
ARM "X"	PC	Mèxic	Mèxic ordena a la nau Fast Crew Supplier 5009 junt al 7° patruller tipus Damen Stan Patrol 4207, Serà construïda la drassana de l'Armada de Mèxic ASTIMAR 6 de Guaymas, Sonora.[15][16] Fast Crew Supplier 5009

Naus	Serial	País d'Origen	Classe	Naus	Serial	País d'Origen	Classe
Patrulla Interceptora
Classe Polaris (Stridsbåt 90) Modificada per a Mèxic amb llicencia de Fabricació[17]
ARM Polaris	PI-1101	Suecia	Classe Polaris	ARM Peacock	PI-1125	Suecia	Classe Polaris
ARM Sirius	PI-1102	Suecia	Classe Polaris	ARM Betelgeuse	PI-1126	Suecia	Classe Polaris
ARM Capella	PI-1103	Suecia	Classe Polaris	ARM Adhara	PI-1127	Suecia	Classe Polaris
ARM Canopus	PI-1104	Suecia	Classe Polaris	ARM Alioth	PI-1128	Suecia	Classe Polaris
ARM Vega	PI-1105	Suecia	Classe Polaris	ARM Rosalhague	PI-1129	Suecia	Classe Polaris
ARM Achemar	PI-1106	Suecia	Classe Polaris	ARM Nunki	PI-1130	Suecia	Classe Polaris
ARM Rigel	PI-1107	Suecia	Classe Polaris	ARM Hamal	PI-1131	Suecia	Classe Polaris
ARM Arturus	PI-1108	Suecia	Classe Polaris	ARM Suhail	PI-1132	Suecia	Classe Polaris
ARM Alpheratz	PI-1109	Suecia	Classe Polaris	ARM Dubhe	PI-1133	Suecia	Classe Polaris
ARM Procyon	PI-1110	Suecia	Classe Polaris	ARM Denebola	PI-1134	Suecia	Classe Polaris
ARM Avyor	PI-1111	Suecia	Classe Polaris	ARM Alkaid	PI-1135	Suecia	Classe Polaris
ARM Deben	PI-1112	Suecia	Classe Polaris	ARM Alpheca	PI-1136	Suecia	Classe Polaris
ARM Fomalhuat	PI-1113	Suecia	Classe Polaris	ARM Eltanin	PI-1137	Suecia	Classe Polaris
ARM Pollux	PI-1114	Suecia	Classe Polaris	ARM Cochab	PI-1138	Suecia	Classe Polaris
ARM Regulus	PI-1115	Suecia	Classe Polaris	ARM Enif	PI-1139	Suecia	Classe Polaris
ARM Acrux	PI-1116	Suecia	Classe Polaris	ARM Shedar	PI-1140	Suecia	Classe Polaris
ARM Spica	PI-1117	Suecia	Classe Polaris	ARM Markab	PI-1141	Mèxic	Classe Polaris
ARM Hadar	PI-1118	Suecia	Classe Polaris	ARM Megrez	PI-1142	Mèxic	Classe Polaris
ARM Shaula	PI-1119	Suecia	Classe Polaris	ARM Mizar	PI-1143	Mèxic	Classe Polaris
ARM Mirfak	PI-1120	Suecia	Classe Polaris	ARM Phekda	PI-1144	Mèxic	Classe Polaris
ARM Ankaa	PI-1121	Suecia	Classe Polaris	ARM Acamar	PI-1145	Mèxic	Classe Polaris
ARM Bellatrix	PI-1122	Suecia	Classe Polaris	ARM Diphda	PI-1146	Mèxic	Classe Polaris
ARM Armelnath	PI-1123	Suecia	Classe Polaris	ARM Menkar	PI-1147	Mèxic	Classe Polaris
ARM Alnilan	PI-1124	Suecia	Classe Polaris	ARM Sabik	PI-1148	Mèxic	Classe Polaris
Classe Isla				Classe Polaris II
ARM Coronado	PI-1201	Mèxic	Classe Isla	ARM Miaplacidus[18]	PI-1401	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Lobos	PI-1202	Mèxic	Classe Isla	ARM Algol	PI-1402	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Guadalupe	PI-1203	Mèxic	Classe Isla	ARM Castor	PI-1403	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Cozumel	PI-1204	Mèxic	Classe Isla	ARM Merak[19]	PI-1404	Mèxic	Classe Polaris II
Classe Acuario				ARM Caph	PI-1405	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Acuario	PI-1301	Mèxic	Classe Acuario	ARM Mirach	PI-1406	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Águila	PI-1302	Mèxic	Classe Acuario	ARM Alhena	PI-1407	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Aries	PI-1303	Mèxic	Classe Acuario	ARM Saiph	PI-1408	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Auriga	PI-1304	Mèxic	Classe Acuario	ARM	PI-1409	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Cáncer	PI-1305	Mèxic	Classe Acuario	ARM Albireo	PI-1410	Mèxic	Clase Polaris II
ARM Capricornio	PI-1306	Mèxic	Classe Acuario	ARM Alnitak	PI-1411	Mèxic	Classe Polaris II
Classe Acuario B				ARM Mintaka	PI-1412	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Centauro	PI-1307	Mèxic	Classe Acuario B	ARM Alfirk	PI-1413	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Géminis	PI-1308	Mèxic	Classe Acuario B	ARM Alderamin	PI-1414	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Menkalinan	PI-1415	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Circini[20]	PI-1416	Mèxic	Classe Polaris II
ARM Gienah[20]	PI-1417	Mèxic	Classe Polaris II

Buc	Serial	País d'Origen	Classe	Notes
Bucs Escola i Recerca
Escola
ARM Cuauhtémoc	BE-01	Espanya	El Buc Escola Cuauhtémoc inicia creuer d'instrucció "Aixequi Mediterrani 2015", tocarà 14 ports de 13 països, entre ells els Estats Units d'Amèrica, Irlanda, Anglaterra, Espanya, França, Itàlia, Turquia, Grècia, Malta, Puerto Rico, Panamà, Nicaragua i Guatemala; Partint del port d'Acapulco, seu de la Vuitena Regió Naval.[21]
Recerca, Classe Humboldt
ARM Humboldt	BI-01	Estats Units	Classe Humboldt
ARM Onjuku	BI-02		Classe Humboldt
ARM Altair	BI-03	Estats Units	Classe Humboldt
ARM Antares	BI-04		Classe Humboldt
ARM Suchiate	BI-05		Classe Humboldt
ARM Profund	BI-06		Classe Humboldt
ARM Moctezuma II	BI-07		Classe Humboldt
ARM Alacrà	BI-08		Classe Humboldt
ARM Arrisso	BI-09		Classe Humboldt
ARM Cabezo	BI-10		Classe Humboldt
ARM D'Endins	BI-11		Classe Humboldt
Recerca, Classe Tuxpan
ARM Rio Tuxpan	BI-12	Estats Units	Classe Rio Tuxpan	Donació feta pel Govern dels Estats Units, Causant alta en 2005.[22]
Bucs SAR
Navilis de Rescat Motor Life Boat (6)		Estats Units
Embarcació de Rescat “ Safe Boat Defensar”	Classe Defensar FC-33	Estats Units		12 lliurades de 17. Seran usades per a la inspecció i vigilància de les àrees naturals protegides, així com de l'efectiu compliment i observança de la legislació ambiental per prevenir i evitar els efectes negatius al medi ambient i recursos naturals.[9][23]

Buc	Serial	País d'Origen	Buc	Serial	País d'Origen
Bucs Auxiliars
Tanc			Draga
ARM Aguascalientes	ATQ-01		ARM Banderes	ADR-01	Mèxic
ARM Tlaxcala	ATQ-02		ARM Magdalena	ADR-02
Multipropòsit			ARM Kino	ADR-03
ARM Huazteco	AMP-01	Mèxic	ARM Yavaros	ADR-04
ARM Zapoteco	AMP-02	Mèxic	ARM Chamela	ADR-05
Transport	ARM Tepoca	ADR-06
ARM Maya	ATR-01		ARM Tot Santos	ADR-07
ARM Tarasco	ATR-03		ARM Asunción	ADR-08
Remolcador	ARM Cloïsses	ADR-09
ARM Otomí	ARE-01		ARM Chacahua	ADR-10
ARM Yaqui	ARE-02		ARM Coyuca	ADR-11
ARM Seri	ARE-03		ARM Faralló	ADR-12
ARM Cora	ARE-04		ARM Chairel	ADR-13
ARM Iztlaccíhuatl	ARE-05		ARM Sant Andrés	ADR-14
ARM Popocatépetl	ARE-06		ARM Sant Ignacio	ADR-15
ARM Citlatépetl	ARE-07		ARM Termes	ADR-16
ARM Xinantécatl	ARE-08		ARM Teculapa	ADR-17
ARM Matlalcueye	ARE-09
ARM Tláloc	ARE-10

Està dissenyat per resistir els vents huracanats i mars pesants, capaços de sobreviure als vents de fins a 60 nusos (110 km / h), trencant ones de fins a 6 metres i els impactes fins a 3 G. Si el vaixell ha de sotsobrar, s'auto redreça en menys de deu segons, amb tot l'equip totalment funcional

La Classe Defensar, també anomenada Vaixell Resposta, serveix una gran varietat de missions, incloent-hi cerca i rescat, seguretat portuària i deures policials.

La longitud del disseny del casc és de 25 peus i el vaixell es coneix oficialment com a tal. No obstant això, la longitud total amb motors muntats és d'aproximadament 29 peus (8,8 m). Desenvolupat per 225 cavalls de força (168 kW) motors bessons fora de borda, que són capaços d'aconseguir velocitats superiors als 46 nusos (85 km / h) i tenen un rang de 150 fins a 175 milles nàutiques (324 km), en funció de la classe. El vaixell requereix una tripulació mínima de dues persones, però té una capacitat de càrrega per 10 persones. El vaixell és fàcilment transportat per un C-130 Hèrcules aeronau o camió.

Emprat per diferents unitats de l'armada de Mèxic, són llanxes multipropòsit, rescat, cerca, vigilància, etc.

• En total, l'Armada de Mèxic té 189 vaixells d'Operacions.^[24]

Al pressupost de la Secretària de Marina, hom ha previst:^[25]

Pressupost 2016

• Construcció de dos bucs de vigilància oceànica d'1,680 tones de desplaçament, cascos 41 i 87. En construcció.^[26]
• Construcció d'Embarcacions Interceptores, es tenen programades la construcció de 16 embarcacions^[26]
• Construcció de Bucs Patrulla Costanera per a la vigilància del mar territorial, Mèxic va ordenar el seu setè patruller tipus Damen Stan Patrol 4207, en construcció. El contracte amb Damen Shipyards inclou també l'entrenament de les tripulacions a Holanda, segons un comunicat de la drassana dels Països Baixos. Serà armat en drassanes mexicanes, amb materials i el knowhow de Damen. Aquest últim patruller en particular serà armat en la drassana de la Semar (Astimar 1)^[26]
• Projecte per a la construcció en 2016 d'una fragata en les Drassanes de la Secretaria de Marina.^[25] Oficialment, el projecte està destinat a la construcció d'una fragata el disseny de la qual no es coneix. Existeixen possibilitats per l'experiència knowhow que es té amb Damen Shipyards. Problablemente es tracti de la Fragata Sigma. El model podria ser 10513 o 10514. També està l'opció de la corbeta Gowind de DCNS d'origen francès.

Vegeu també: Aeronaus de la Força Aèria Mexicana.

Vegeu també: Aviació Naval Mexicana.

Aeronau	Origen	Tipus	Versió	En servei	Notes	Imatge
Atac Lleuger
Beechcraft T-6 Texan II	Estats Units	Atac lleuger i Entrenament	T-6C+	2 + 6	6 pendents per rebre
Aermacchi M-290 RediGO	Finlàndia Itàlia Itàlia	Atac lleuger i Entrenament	L-90TP	8	propers a donar-se de baixa
Entrenament
Zlin Z-242	República Txeca	Entrenament	Z-242	12 + 5	10 Adquirits en el 2002. 3 Destruïts en accidents. 10 Adquirits en 2013. 5 pendents per rebre.
Maule M-7	Estats Units	Entrenament	MX-7-180A	9	Propers a donar-se de baixa
Transport Tàctic i Transport Executiu
CASA C-295	Espanya	Transport	C295M C295W	4 2
Bombardier Dash 8	Canadà	Transport	DH-8	1
Turbo Commander	Estats Units	Transport	980 Turbo	4
Learjet	USA	Transport VIP	LJ25	1
Learjet	USA	Transporti VIP	LJ31	2
Learjet	USA	Transporti VIP	LJ60	1
Gulfstream IV	USA	Transporti VIP	G450	1
Gulfstream V	USA	Transporti VIP	G550	1
Bombardier Challenger	USA	Transporti VIP	Challenger 605	1
Reconeixement / Vigilància Marítima
CASA	Espanya	Vigilància Marítima	CN-235	8	Equipats amb el sistema FITS
CASA	Espanya	Vigilància Marítima	C-212	2	Equipats amb el sistema FITS[27] Propers a donar-se de baixa
Lancair	Estats Units	Reconeixement	IV-P Super ES Legacy 2000	3 3 2
Beechcraft	Estats Units	Vigilància Marítima	King Air 350ER	3 + 2	2 pendents de recepció. Usats com a Patrulla Marítima. Una aeronau transferida per la Procuradoria General de la República (PGR).[28]

Aeronau	Origen	Tipus	Versió	En servei	Notes	Imatge
Sikorsky Aircraft Corporation	Estats Units	SAR i Operacions Especials	UH-60M (Conversió Naval)	3+8	3 Operatius, 8 aeronaus encarregades per lliurar-se en el 2016.[29]
Grup Eurocopter	Unió Europea	Transport	Eurocopter EC725 Super Cougar	3[30]	El 3 i 4 d'abril del 2014, els secretaris de Defensa i Marina van viatjar a França i van sostenir una reunió amb el Ministre de Defensa de França i van visitar la fàbrica d'Airbus Helicòpters (Eurocopter), Se suposa la compra de més EC725.[31]
Eurocopter	Unió Europea	Atac lleuger	Bölkow Bo 105	11	Operen des d'embarcacions. Vigilància Marítima i Suport Aeri. Propers a ser retirats.[cal citació]
Eurocopter	Unió Europea	SAR	Fennec	3	Operen des d'embarcacions. Rebuts en 1992, operen des d'embarcacions. 2 Perduts en Accidents. Propers a ser retirats.
Eurocopter	Unió Europea	SAR i Operacions Especials	Panther	4	Cinc adquirits, un perdut en accident.
MD Helicopters	Estats Units	Entrenament	MD-500I	5
MD Helicopters	Estats Units	Ataqui ligeroSAR	MD-902	6	MD-902, rebuts entre 2001 i 2002, operen a bord dels bucs classe "Sierra" i per a missions SAR tots adaptats per a aquest tipus de missió amb càmera FLIR per facilitar la seva operació principalment en operacions nocturnes.
Mil	Rússia	Transport i Atac lleuger	El meu-17	25	4 model el meu171v. 4 model el meu17-v5
Robinson	Estats Units	Entrenament	R-44	4	Adquirits en 2000.
Robinson	Estats Units	Entrenament	R-22	2	Adquirits en 2000. Un R-22 Perdut en un accident.
Rotor Way	Estats Units	Entrenament	162-F Exec	2
Schweizer	Estats Units Estats Units	Entrenament	300C	4	Rebuts durant 2006-2007
Schweizer	Estats Units	Entrenament	S333	10	Transferits per la Procuradoria General de la República, són producte de decomisos realitzats al narcotràfic. Els equips es destinaran per a vigilància marítima i entrenament de pilots de l'Armada.[28] Es troben en manteniment.

El Cos d'Infanteria de Marina, és el cos de marins i forces amfíbies de l'Armada de Mèxic. La principal tasca del cos d'infanteria és la de garantir la seguretat marítima de les costes i ports mexicans, en contra de qualsevol amenaça interna o externa. Per dur a terme aquesta labor, el cos està entrenat i equipat per realitzar qualsevol classe d'operació necessària ja sigui en el mar, a la terra o en l'aire.

Executar operacions d'assalt amfibi, projectant tropes d'infanteria de marina de manera immediata i decidida en una platja o àrea hostil, per prosseguir amb objectius terra endins; localitzar, prendre el contacte i destruir a l'enemic per mitjà del foc i la maniobra; negar i rebutjar l'assalt enemic emprant els mitjans d'acció amb els que es disposa; realitzar operacions que no necessàriament requereixen l'ocupació de la força militar, tals com suport a la població civil en zones i casos de desastre o emergència, operacions cívic-militars, de policia marítima, policia naval, contra el crim organitzat, contra el terrorisme, de seguretat a instal·lacions estratègiques i de suport a altres institucions en els tres nivells de govern, amb la finalitat de contribuir en la defensa exterior i coadjuvar en la seguretat interior del país.

Els Infants de Marina estan sempre llestos per actuar des de l'aire, la terra i el mar. Aquesta capacitat única distingeix als Infants de Marina com una força altament eficaç en el combat per a la defensa del territori nacional o per recolzar al seu poble i actuar en zones de desastre o emergència.

Les Forces Especials, també conegudes com a FES (a causa de les inicials del seu lema; Força, Esperit i Saviesa) són una unitat d'operacions especials de l'Armada de Mèxic oficialment establerta en 2001.

Els seus orígens es remunten al Batalló Aerotransportat de la Marina a principis de la dècada de 1990. Les missions que exerceix la unitat s'enfoquen a operacions especials amfíbies, amb l'objectiu de protegir els interessos marítims de la nació.

Els grups de Forces Especials de l'Armada de Mèxic es van crear en 2001, sent inicialment dues, el FESGO (Forces Especials del Golf) i el FESPA (Forces Especials del Pacífic), tots dos destinats per a missions en suport a les llavors noves Forces de Reacció Amfíbies. En 2008, es va formar el FESCEN (Forces Especials del Centre), amb base en el DF, el propòsit del qual és posar a la disposició de la Caserna General de l'Alt Comandament un agrupament de tropes especials per a missions crítiques. Mentre el FESGO i el FESPA compten amb un efectiu d'uns 220 elements cadascun, el FESCEN té menys de 160 integrants. En el qual el més recent és FES per les seves sigles (FORTIS SPIRITUS SAPIENTIA) o en espanyol (FUERZAS ESPÍRITU SABIDURÍA) que és la branca principal de totes les forces especials de la marina que conta aproximadament amb més de 12500 elements.

Les FES són considerades com la millor unitat d'Operacions Especials marítimes de Llatinoamèrica i se les considera en un nivell operacional equivalent als NAVY SEAL de la Marina dels Estats Units i al SAS (Special Air Service) de la Marina del Regne Unit, quant a capacitats i nivell d'entrenament es refereix.

És una unitat d'operacions especials (Infanteria especialitzada), pertanyent a l'armada de Mèxic, i es caracteritza per tenir un ensinistrament en el qual els que cursen desenvolupen habilitats i destreses combatives fonamentades en les tècniques i tàctiques de les operacions especials de comandos que els permeten operar en qualsevol mena de terreny i sota condicions meteorològiques adverses, fer-los destres en el maneig i ús d'armament i equip de combat, així com incrementar l'enfortiment físic i psicològic per resistir esforços extrems originats pel compliment de la missió.^[32]

És un organisme tècnic administratiu, que té la missió d'administrar de forma integral els recursos humans, materials i tècnics relacionats amb la protecció portuària i de les instal·lacions estratègiques establertes a les zones marines mexicanes, així com formular els projectes de desenvolupament per incrementar les capacitats necessàries per al compliment de la citada missió.

19 Unitats Navals de Protecció Portuària (UNAPROP) de setembre de 2014 a agost de 2015 s'han activat 14 d'elles en els principals ports marítims del país, següents: Ancorada, Baixa Califòrnia; Guaymas, Sonora; Mazatlán, Sinaloa; Manzanillo, Colima; Lázaro Cárdenas, Michoacán; Acapulco, Guerrero; Salina Creu, Oaxaca; Altamira, Tamaulipas; Tampico, Tamaulipas; Tuxpan, Veracruz; Veracruz, Veracruz; Coatzacoalcos, Veracruz; Ciutat del Carmèn, Campeche i Progrés, Yucatán. Les UNAPROP's tenen la missió de realitzar accions de vigilància, inspecció i control en funcions de policia marítima a l'interior dels recintes portuaris, a fi d'exercir l'autoritat en matèria de protecció marítima i portuària i operen amb estat de força mitjana de 43 elements cadascuna. Pròximament s'activaran les següents UNAPROP´s: de la Pau, Baixa Califòrnia Sud; Port Vallarta, Jalisco; Port Chiapas, Chiapas; Port Matamoros, Tamaulipas i Dues Boques, Tabasco.

La Unitat de Vigilància Aèria i de Superfície del Golf de Mèxic i Mar Carib (UNIVASGO), que el seu objectiu és garantir la seguretat de les instal·lacions petrolieres en la Sonda de Campeche, per mitjà de l'operació dels radars aeris i Sistemes de Vigilància de Superfície per detectar la presència d'aeronaus o embarcacions que puguin posar en risc les activitats petrolieres, va identificar a les aeronaus que van sobrevolar la Sonda de Campeche i que corresponen a vols comercials, particulars, de govern, prestadors de serveis i ambulància, va identificar també a aquelles aeronaus que no van activar els seus sistemes d'identificació electrònica, per mitjà del seu Identificador Amic-Enemic (IFF) i per mitjà del seu Sistema d'Identificació Automàtica (AIS).

Marca i Model	Origen	Nota	Imatge
HUMVEE	Estats Units Estats Units	Vehicle tot terreny. USA Metralladora calibre .50, M60 i llançagranades calibre 40 mm i 50 mm
BTR-70	Rússia Rússia	Vehicles amfibis. Usen llançaganades Mk 19 automàtic de 40mm
BTR-60	Rússia Rússia	Vehicles amfibis. Usen llançagranadesMk 19 automàtic de 40mm
DN - XI-Wolverine APC	Mèxic Mèxic	100 vehicles tàctics blindats per al combat al narcotràfic
Ural-4320	Rússia Rússia	62 vehicles 6x6 adquirits en el 2008
UNIMOG O-4000[33][34]	Alemanya Alemanya	Rebuts al maig del 2009, 30 de 164 camions 4x4
m 35	Estats Units Estats Units
Kodiak	Estats Units Estats Units
Freightliner M2[35]	Mèxic Mèxic	4x2 truck
Ford F-150[36]	Mèxic Mèxic	4x4 F-150 de doble cabina, rebudes en el 2009
Dodge ram 2500[37]	Mèxic Mèxic	4x4 Pick up
Mercedes-Benz G-Class[38][39]	Alemanya Alemanya	20 rebuts de 84 diverses versions
Land Rover Defensar	Regne Unit Regne Unit	4x4 blindats per a transport de tropa
Humvee	Estats Units Estats Units	vehicles blindats versions M1151A1/B1 Armament Carrier i M1152/B2 Càrrec/Troop Carrier	thumb|transport blindat de tropes|center|175px
Chenowth	Regne Unit Regne Unit	vehicle d'assalt i reconeixement

És un radar tridimensional utilitzat per localitzar objectius a una distància de 40 km i utilitza una alta velocitat d'escombratge (30 RPM).

El radar utilitza una banda X gamma-tancada, pols-doppler sistema.

El radar automàticament identifica objectius, incloent-hi míssils de creuer, vehicles aeris no tripulats, aeronaus d'ala rotativa i d'ala fixa.

El radar està dissenyat amb alta resistència a les contramesures electròniques (ECM).

És muntat sobre una plataforma d'arrossegament, que es pot col·locar de forma remota des de la resta de la unitat, operat de forma autònoma i comunicar-se amb el Centre de Distribució de foc (FDC) a través de banda ampla enllaç de fibra òptica. També pot distribuir les seves dades a través d'una xarxa de ràdio.

El ANSPS-40 és un radar de cerca aèria bidimensional, i de llarg abast que és capaç de proporcionar seguiment del contacte.

Va ser usat en destructors Classe Spruance creuers Classe Belknap, creuers Classe Leahy, fragates Classe Knox, fragates Classe Bronstein, cúteres Classe Hamilton, vaixells amfibis de Classe Raleigh de transport i moltes altres classes de vaixell.

És un sistema de guerra electrònica el qual és capaç d'interceptar senyals emesos per radars d'avions, vaixells i míssils, així com estudiar-les i de ser possible pertorbar-les. I aquest al seu torn està connectat al sistema mark 36.

el Mark 36 SRBOC és un morter de curt abast que llança cimbells des de les fragates de l'armada de Mèxic per frustrar els míssils antibuc.

Cada llançador té tres tubs col·locats en un angle de 45 graus, i tres tubs col·locats en un angle de 60 graus, proporcionant una difusió efectiva dels cimbells i mesures de lluita per derrotar els míssils que emeten radiofreqüència.

El SRBOC també pot ser equipat amb les bengales infraroges que funcionen com a esquers.

La càrrega d'un vaixell típic és de 20 a 35 bengales per llançador.

AN / SQS-26 és un sonar de baixa freqüència, actiu / passiu desenvolupat pel Laboratori Submarí Sound Navaly construït per General Electric i l'EDO Corporació.

En un moment, que va ser instal·lat en 87 vaixells de guerra de la Marina nord-americana de la dècada de 1960 fins a la dècada de 1990 i encara pot estar en ús en bucs de l'armada de Mèxic.

L'AN / SPG-53 és un radar de control de foc. Va ser utilitzat amb el canó naval mark 42 canó / 54 calibre 5 polzades, i aquest en ús en les fragates classe Knox.

Radar de control de tir dels canons 5"/38 del destructor classe Quetzalcóatl, de l'Armada de Mèxic.

L'armada de Mèxic ha desenvolupat almenys 3 vehicles aeris no tripulats VANT per les seves sigles en espanyol, aquestes aeronaus van ser dissenyades per a la lluita contra el narcotràfic, i la vigilància dels litorals mexicans. Estan equipats amb una càmera de vídeo desmuntable amb zoom de 36X i capacitat per a escombratges panoràmics (panning) i moviments angulars (tilting), transmeten vídeo i fotografies a la unitat terrestre en temps real.^[40]

Nom	Origen	Tipus	imatge
Artilleria Naval
Mark 42 5"/54	Estats Units	Canó naval
5"/38	Plantilla:Usa	Canó naval
Mk-33 Canó doble	Estats Units Estats Units	Canó naval
Oto Melara Individual 30 SAFS	Itàlia	Canó naval
Oto Melara Hitrole Naval Turret 12.7	Itàlia	Metralladora Controlada Remotament
Oto Melara 76/62 Compact Gun	Itàlia	Canó naval
Bofors 57 mm	Suècia	Canó naval
Phalanx CIWS	Estats Units Estats Units	Proximitat antimíssil
Bofors doblegui 40 mm	Suècia	Canó Antiaeri
Bofors 40 mm	Suècia	Canó Antiaeri
3 polzades (Mk 22)	Estats Units Estats Units	Canó Antiaeri
Oerlikon	Alemanya	canó antiaeri
Browning_M2	Estats Units Estats Units	Metralladora pesant
Sistemes de Míssils
Gabriel MK-2	Israel	Míssil Antivaixell
RIM-7 Sigui Sparrow	Estats Units	Míssil Antiaeri.
ASROC	Estats Units	Coet Antisubmarí.
Igla	Rússia	Míssil Antiaeri
Torpedes
Mark 46Block 5A	Estats Units	Torpede lleuger.

Modelo	Imagen	Calibre	Tipo	Origen	Detalles
Pistolas
M1911		Pistola	Estats Units
Glock		Pistola Semiautomática	Austria
Sub-ametralladora
MP5		9x19mm Parabellum	Sub-ametralladora	Alemanya
Heckler & Koch UMP		.45 ACP	Subametralladora	Alemanya
Imi Uzi		9x19mm Parabellum	Subametralladora	Israel
Fn P-90		5.7 X 28mm	Subametralladora	Alemanya
Fusiles
M16		5.56x45mm NATO	fusell	Estats Units	Rifle estàndard de la infanteria de marina.
M4		5.56x45mm NATO	Carabina	Estats Units	Rifle estàndard de forces especials.
Imi Galil		5.56x45mm NATO	fusell	Israel	Rifle de personal embarcat, sent reemplaçat pel rifle d'assalt FX-05 per a aquesta tasca.
FN FAL		7,62 x 51 NATO	fusell	Bèlgica	Rifle usat per a ensinistrament de conscrits de Serveis Militars Nacionals.
ametralladoras
FN Minimi		7,62 x 51	ametralladora	Mèxic
Cetme Ameli		5.56x45mm	ametralladora	Espanya
H&K Hk 21		5.56x45mm	ametralladora	Bélgica
M240		7.62x51mm NATO	ametralladora	Estats Units
M60		7.62x51mm NATO	ametralladora	Estats Units
Browning M2HB		.50 BMG	ametralladora pesant	Estats Units
rifles de Precisión
M107		.50 BMG	rifle antimateria, sniper rifle	Estats Units
Remington 700		7.62x51mm	rifle de precisió	Estats Units
Grenade-Based Weapons
Mk 19		40mm	ametralladora llançagranades	Estats Units
M203		40mm	Llançagranades	Estats Units
cohetes anti tanque
M72 LAW		66mm	Coet antitancs	Estats Units
B-300		Coet antitancs	Israel
RPG-75	Coet antitancs	República Checa

Model	Imatge	Calibre	Tipus	Origen	Detalls
obuses
OTO Melara Mod56		105mm	obús	Itàlia
morters
caçador		60mm	morter	Estats Units Estats Units
M1		60mm	morter	Estats Units Estats Units
M29		81mm	morter	Estats Units Estats Units
coets
FIROS		50mm	Llançácoets	Itàlia

Model	Imatge	Calibre	Tipus	Origen	Detalls
metralladores
FN_MAG		7,62mm	metralladora	Bèlgica
M60		7,62mm	metralladora	Estats Units Estats Units
Browning M2		.50 bmg	metralladora pesant	Estats Units Estats Units
M134		7,62mm	metralladora de canó rotatiu	Estats Units Estats Units
GAU-19		.50 bmg	metralladora de canó rotatiu	Estats Units Estats Units
FN HMP 400		.50 bmg	POD de metralladora	Bèlgica
GSh-23		23mm	canó aeri	Rússia	Helicòpters EL MEU-17
Llança coets
Fn Herstal Lau-7h		70mm	Llançacoets 7 vaixells	Bèlgica
Fn Herstal Lau-12h		70mm	Llançacoets 12 vaixells	Bèlgica
sonia 28		50mm	Llançacoets 28 vaixells	Bèlgica
Bombes aèries
Mk81		250 lb	bomba de propòsit general	Estats Units Estats Units	avions T-6C+
Mk82		500 lb	bomba de propòsit general	Estats Units Estats Units	avions T-6C+

• Exèrcit de Mèxic

• Secretaría de Marina. «Secretaría de Marina, Armada de México». Sitio web oficial. [Consulta: 5 gener 2010]. Secretaría de Marina. «Secretaría de Marina, Armada de México». Sitio web oficial. [Consulta: 5 gener 2010].