Vés al contingut

Antanas Bagdonavičius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antanas Bagdonavichus)
Plantilla:Infotaula personaAntanas Bagdonavičius
Imatge
Antanas Bagdonavičius, segon per l'esquerra (1965) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata
Bobėnai (Segona República Polonesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 2024 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Vílnius (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Alçada187 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes85 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióremer, entrenador de rem Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaLituània
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportrem Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1968Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1968 - Vuit amb timoner masculí
1964Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1964 - Vuit amb timoner masculí
1960Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1960 - Dos amb timoner masculí Modifica el valor a Wikidata
Premis


Olympics.com: antanas-bogdanavichus Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Unió Soviètica Unió Soviètica
Rem
Jocs Olímpics Anells olímpics
Argent Roma 1960 Dos amb timoner
Bronze C. de Mèxic 1968 Vuit amb timoner
Campionat del Món de rem
Argent Lucerna 1962 Vuit amb timoner
Argent Bled 1966 Quatre sense timoner
Campionat d'Europa de rem
Or Praga 1961 Dos amb timoner
Or Duisburg 1965 Quatre sense timoner
Or Vichy 1967 Quatre amb timoner
Argent Copenhaguen 1963 Vuit amb timoner
Argent Amsterdam 1964 Vuit amb timoner

Antanas Bagdonavičius (Bobėnai, 15 de juny de 1938 - Vílnius, 9 de març de 2024)[1] va ser un remer lituà que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant la dècada del 1960.

El 1960 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Roma, on guanyà la medalla de plata en la prova del dos amb timoner del programa de rem. Formà equip amb Zigmas Jukna i Igor Rudakov. Quatre anys més tard, als Jocs de Tòquio, fou cinquè en la prova del vuit amb timoner. El 1968, a Ciutat de Mèxic, disputà els seus tercers i darrers Jocs Olímpics. En ells guanyà la medalla de bronze en la prova del vuit amb timoner.[2]

En el seu palmarès també destaquen dues medalles de plata al Campionat del Món de rem, el 1962 en el vuit amb timoner i el 1966 en el quatre sense timoner; així com cinc medalles al Campionat d'Europa de rem, tres d'or i dues de plata, entre el 1961 i el 1967.[3][4] A nivell soviètic aconseguí deu campionats nacionals.

El 1963 es va graduar al Departament de Física de la Universitat Estatal de Vílnius. Es va retirar a finals de la dècada de 1960, i des de 1970 va treballar com a entrenador de rem, àrbitre i funcionari a Vílnius.[5] Va destacar pel seu comportament tranquil en qualsevol situació estressant.[6]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]