Vés al contingut

Alazani

(S'ha redirigit des de: Alazan)
Plantilla:Infotaula indretAlazani
(la) Qanıxçay
(ka) ალაზანი Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Imatge elevada del riu Alazani
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaGeòrgia i Azerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKakhètia (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTutxètia
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Ardahan (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMtkvari
DesembocaduraKura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 25′ 18″ N, 45° 14′ 03″ E / 42.4216°N,45.2343°E / 42.4216; 45.2343
41° 00′ 24″ N, 46° 38′ 25″ E / 41.0067°N,46.6403°E / 41.0067; 46.6403
Afluents
Duruji (en) Tradueix, Katexçay (en) Tradueix, Kurmukhchay (en) Tradueix, Intsoba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud79 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió351 (longitud) km
TravessaGeòrgia
Superfície de conca hidrogràfica10.800 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal98 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Alazani (en georgià: ალაზანი, en àzeri: Qanıx) és un riu de Geòrgia i de l'Azerbaidjan que neix al Caucas, a la regió de la Tutxètia.[1] És el principal afluent del Kura a l'est de Geòrgia, i flueix durant 351 quilòmetres. Part del seu recorregut forma la frontera entre Geòrgia i Azerbaidjan, abans de trobar-se amb el Kura al pantà de Mingəçevir.

El riu és probablement el mateix que el referit pels autors clàssics Estrabó i Plini com "Alazonius" o "Alazon", i també pot ser el riu Abas esmentat per Plutarc (Plut. Pomp. 35) i Cassi Dió (37.3) com a ubicació de la batalla dels Abas (65 aC).[2]

Referències

[modifica]
  1. United Nations. Economic Commission for Europe. Our Waters: Joining Hands Across Borders : First Assessment of Transboundary Rivers, Lakes and Groundwaters. United Nations Publications, 2007, p. 5. ISBN 978-92-1-116972-0. [Enllaç no actiu]
  2. Smith, Wiliiam. John Murray. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1857.