Émile Loubet

Émile Loubet
Biografia
Naixement	31 desembre 1838 ; Marçana (França)
Mort	20 desembre 1929 (90 anys); Montelaimar (França)
Sepultura	Montelaimar
President de la República francesa
	18 febrer 1899 – 18 febrer 1906 ; ← Félix Faure – Armand Fallières →
29è Copríncep laic d'Andorra
	18 febrer 1899 – 18 febrer 1906 ; ← Félix Faure – Armand Fallières → ; Juntament amb: Salvador Casañas i Pagès, Ramon Riu i Cabanes, Toribio Martín Barranco, Joan Josep Laguarda i Fenollera
Primer ministre de França
	27 febrer 1892 – 6 desembre 1892 ; ← Charles de Freycinet – Alexandre Ribot →
Senador de la Tercera República Francesa
Diputat a l'Assemblea Nacional
	; Circumscripció electoral: Droma
President del Consell de França
Batlle de Montelaimar
Conseller general
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de París
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat
Partit	Aliança Democràtica
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 473AP] ;
Família
Cònjuge	Marie-Louise Loubet
Premis
	(1904) Ordre del Lleó Noruec../... 27+ ;

Émile Loubet (Marçana, 31 de desembre de 1838 - Montelaimar, 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906.^[1]

Biografia

Loubet va néixer el 30 de desembre de 1838, fill d'un camperol propietari i alcalde de Marsanne (Drôme). Admès a l'advocacia de París el 1862, es va doctorar en dret l'any següent. Encara era estudiant quan va presenciar el gran triomf del partit Republicà a París a les eleccions generals de 1863, durant el Segon Imperi Francès. Es va establir per a l'exercici de la seva professió a Montélimar, on el 1869 es va casar amb Marie-Louise Picard. També va heretar una petita finca a Grignan.^[1]

Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899). El 1875 va ser elegit diputat a l'Assemblea Nacional francesa i retingué l'escó fins al 1885, quan passà al senat, on romangué fins al 1899. El 1887 es va fer càrrec del Ministeri d'Obres Públiques i cinc anys després presidí durant uns mesos el Consell de Ministres, tot assumint el ministeri de l'Interior. Conservà la Cartera fins a gener del 1893, ja amb el govern Ribot.^[1]

Entre 1896 i 1899 va ser president del Senat, i a partir d'aquesta data va ocupar la presidència de la república francesa fins al 1906. Durant el seu mandat es va desencadenar el cas Dreyfus.^[1]

Va ser distingit amb la Gran Creu de la Legió d'Honor (1899), i ocupà el càrrec de Gran Mestre de l'Orde entre 1899 i 1906. També fou cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació, de l'orde del Toisó d'Or (1902) i de l'orde del Lleó noruec (1904).^[2]^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «1911 Encyclopædia Britannica/Loubet, Émile François - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2025].
↑ «The Order of the Norwegian Lion» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2025].

Precedit per: Félix Faure	President de la República francesa 1899 - 1906	Succeït per: Armand Fallières
Precedit per: Charles de Freycinet	Primer Ministre de França 1892–- 1892	Succeït per: Alexandre Ribot

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Loubet

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «1911 Encyclopædia Britannica/Loubet, Émile François - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2025].

[2] «The Order of the Norwegian Lion» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2025].

[1]