Vés al contingut

Senufo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula grup humàSenufo
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i poble Modifica el valor a Wikidata
Població total3.800.000 (1992) Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües senufo Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatCosta d'Ivori, Mali i Burkina Faso Modifica el valor a Wikidata
Balafo
Màscara senufo
Mapa que mostra una distribució aproximada del poble senufo i alguns veïnats de Mali, Costa d'Ivori, Burkina Faso i Ghana

Els senufo són un grup etnolingüístic format per diversos subgrups de persones de parla gur que viuen en una àrea que comprèn des del sud de Mali i la part més occidental de Burkina Faso a Katiola, fins a Costa d'Ivori. El grup nafana es troba al nord-oest de Ghana. La xifra de la població senufo fluctua entre 1,5 i 2,7 milions, i parlen les diverses llengües senufo. Korhogo, una antiga ciutat al nord de Costa d'Ivori que data del segle xiii, és la capital del poble senufo. Els senufo són predominantment un poble agrícola: cultiven mill, nyam, cacau i arròs.

La vida quotidiana dels senufo gira entorn dels rituals religiosos que els permeten apaivagar les deïtats que respecten i temen, per mitjà de pràctiques d'endevinació i l'ús de joies de bronze especialment dissenyades. Els senufo empren el braçalet Fo, que conté un dels dissenys més destacats de la cultura, un pitó, en una varietat de propòsits que van en funció de les necessitats espirituals i estètiques de la societat. El sandogo és un autoritari ordre social femení responsable de mantenir relacions positives amb el món espiritual, mitjançant l'endevinació, per a protegir la puresa de cada grup de parentiu. Els sandobele són endevins dins de la societat sandogo que diagnostiquen i resolen els problemes en el si de la comunitat.

Vegeu també

Bibliografia

  • Holas, Bohumil (1957) Les Sénoufo (y compris les Minianka) (prefaci de Geneviève Calame-Griaule). París: Presses Universitaires de France.
  • Spindel, Carol (1989). In the Shadow of the Sacred Grove. Vintage. ISBN 0-679-72214-9. ISBN 978-0-679-72214-4.
  • Glaze, Anita J. (1981) Art and Death in a Senufo Village. Bloomington: Indiana University Press.

Enllaços exterms