Godeliève Mukasarasi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)Muhanga (Ruanda) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets humans, assistenta social | ||
| Premis | |||
Godeliève Mukasarasi (nascuda en 1959) és una treballadora social de Ruanda, supervivent del genocidi i activista del desenvolupament rural.[1] El 2018 va rebre el Premi Internacional Dona Coratge.
Antecedents i activisme
Mukasarasi va néixer a Gitarama, districte de Muhanga, on treballava com a treballadora social.[1] Després del genocidi ruandès de 1994, va fundar un grup anomenat SEVOTA, de suport per ajudar les vídues i els orfes a afavorir els seus drets socioeconòmics.[1] L'organització posa èmfasi en la creació d'"espais segurs" per als diàlegs sobre supervivents i recreació física per a nens, i es troba a la comuna Taba.[1][2]
El 1996, el seu marit, Emmanuel Rudasingwa i la seva filla van ser assassinats per una banda armada.[1] En el seu testimoniatge a investigadors de drets humans, Mukasarasi va atribuir l'atac a hutus recentment tornats de Zaire, en represàlia per les converses del seu marit amb representants del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.[3] Mukasarasi va ser intimidada, però va trobar quatre persones que estaven disposades a declarar. Va rebre el Premi Internacional Dona Coratge del 2018 per aquest i altres treballs.[4]
Reconeixement
El treball de Mukasarasi ha guanyat altres premis nacionals i internacionals. A l'octubre de 1996, va rebre el Premi de la Creativitat de la Dona en la Vida Rural de la Fundació Cimera Mundial de la Dona,[5] i també ha rebut el premi Vénéranda Nzambazamariya, premi ruandès a individus que promouen una imatge positiva per a les dones. El 2004, va ser guardonada amb el Premi de la Llibertat John Humphrey del Centre Internacional de Drets Humans i Desenvolupament Democràtic, que li va atorgar una subvenció en efectiu de 30.000 dòlars canadencs i va permetre a Mukasarasi fer un recorregut per ciutats del Canadà per promoure el seu treball.[6] Kathleen Mahoney, presidenta del consell del centre, va declarar en un comunicat de premsa que "amb el seu coratge, el seu entusiasme i el seu compromís incondicional [Mukasarasi] ha aconseguit guanyar-se la confiança de les víctimes de violació i violència sexual, en particular les dones que van contraure el VIH-SIDA, així com trencant el silenci i ajudant aquestes dones a obtenir justícia."[1]
Odina Desrochers va elogiar Mukasarasi a la Cambra dels Comuns del Canadà en nom del Bloc Québécois pel seu "paper clau en trencar el silenci i documentar els delictes de violència sexual pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda."[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Godeliève Mukasarasi (Rwanda)». International Centre for Human Rights and Democratic Development. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2011. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ «Visions of Rwanda Photo Project». United Nations. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ Connie Walsh. «WITNESS PROTECTION, GENDER AND THE ICTR». Coalition for Women's Human Rights in Conflict Situations, 01-07-1997. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2011. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ «The 2018 International Women of Courage Award Recipients | U.S. Embassy in Chad» (en anglès). U.S. Embassy in Chad, 26-03-2018 [Consulta: 13 maig 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-24. [Consulta: 13 maig 2018].
- ↑ «WWSF Prize for Women's Creativity in Rural Life ©». Women's World Summit Foundation. Arxivat de l'original el 22 de març 2012. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ «John Humphrey Award». International Centre for Human Rights and Democratic Development, 2011. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2011. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ Odina Desrochers. «Odina Desrochers on John Humphrey Freedom Award». openparliament.ca. [Consulta: 17 abril 2011].
| 2007 | |
|---|---|
| 2008 | |
| 2009 | |
| 2010 | |
| 2011 | |
| 2012 | |
| 2013 | |
| 2014 | |
| 2015 | |
| 2016 | |
| 2017 | |
| 2018 | |
| 2019 | |
| 2020 | |
| 2021 | |
