Vés al contingut

Fontamara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de pel·lículaFontamara
Fitxa
DireccióCarlo Lizzani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Michele Placido
Ida Di Benedetto
Imma Piro
Dino Sarti
Ciccio Busacca
Franco Javarone
Carlo Monni Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlo Lizzani i Lucio De Caro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoberto De Simone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Vulpiani Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFranco Fraticelli Modifica el valor a Wikidata
VestuariLuciano Calosso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada139 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0076043 FilmAffinity: 407296 Letterboxd: fontamara Allmovie: v125606 TCM: 484031 TMDB.org: 273216 Modifica el valor a Wikidata

Fontamara és una pel·lícula italiana del 1980 dirigida per Carlo Lizzani, basada en la novel·la homònima d'Ignazio Silone, i interpretada per Michele Placido en el paper de Berardo Viola i per Ida Di Benedetto, interpretació per la que va rebre el nastro d'argento del 1981 com a millor actriu no protagonista.[1]

Com que els diàlegs es van desenvolupar en bona part en dialecte marsicà, Lizzani va demanar la col·laboració de Guido Celano i de Luigi Silori.

Sinopsi

El 1929, als Abruços, als pobles de muntanya de Pescina i Fontamara, prop d'Avezzano, la gent és sotmesa per l'arribada d'un grup de feixistes. Els milicians es mostren hostils, evitant que els ciutadans obtinguin els subministraments necessaris per sobreviure a l'imminent hivern. El petit Berardo queda xocat per la violació de la seva mare per part d'un oficial feixista i es veu obligat a anar a Roma, meditant la venjança. Deu anys després, Berardo, de fet, ara ja gran, torna de Roma a Abruços i descobreix que el país encara és víctima d'abusos feixistes. El jove comunista intenta atacar esquadrons, però és assassinat.

Repartiment

Producció

Àrea de via Vallone a Aielli on foren rodades algunes escenes del film

La pel·lícula fou rodada íntegrament a la Marsica i a parts de la Valle Peligna i a Roma.[2] La majoria d'escenes foren rodades a Pescina, la terra natal de Silone, a Avezzano (a Església de San Giovanni] i al Castello Orsini-Colonna) i als pobles d'Aielli Alto i Gioia Vecchio (en evidència l'església de San Vincenzo). Algunes escenes dels camps, així com a Fucino, van ser rodades a prop de Roccacasale.[3]

El director va preparar una versió ampliada de la pel·lícula que dura 205 minuts per a televisió (Rai).

Nominacions i premis

Referències

  1. ↑ " FONTAMARA " DE CARLO LIZZANI Le fascisme dans les Abruzzes, Le Monde, 26 de gener del 1982
  2. ↑ «Fontamara». Comingsoon.it.
  3. ↑ Fontamara a Il Cinematografo

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fontamara&oldid=32888191»