Revolta de Villarejo de Salvanés

La Revolta de Villarejo de Salvanés va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats que es va produir el 3 de gener de 1866 a Espanya. Després dels successos de la Nit de Sant Daniel, progressistes i demòcrates estaven decidits a prosseguir la seva política d'assetjament als governs continuistes de la Unió Liberal^[1], en aquest cas en la persona de Leopoldo O'Donnell. Les intencions no eren ja forçar a la reina Isabel II a un canvi de govern, sinó derrocar a la pròpia monarquia que s'havia convertit, al seu parer, en un obstacle per al progrés d'Espanya^[2] Per a aquesta tasca, encara que també actuant pel seu propi compte com a d'altres vegades, el general Prim va organitzar a principis de gener de 1866 un cop d'estat que hauria de controlar Madrid, amb l'alçament de diverses casernes dels voltants que prendrien posicions a l'entrada de la capital i afavoririen que les unitats de la ciutat s'unissin a la revolta. En aquests moments, Madrid comptava amb prop de 40.000 homes armats, el que suposava prop del 45% del total de l'exèrcit isabel·lí^[3].