Casa Narcís Tarragó
Casa Narcís Tarragó | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Arquitecte | Antoni Valls i Galí Josep Cros i Juliana | |||
Construcció | 1865 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Antoni (Barcelonès) | |||
Localització | Comte d'Urgell, 30 i Floridablanca, 122 | |||
| ||||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 4461 | |||
Lloc web | carboneria.es | |||
La casa Narcís Tarragó, també coneguda com La Carboneria, és un edifici situat al xamfrá oriental dels carrers del Comte d'Urgell i de Floridablanca de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Va ser projectat el 1864 pel mestre d'obres Antoni Valls i Galí per a Narcís Tarragó Alexandri[2][3] com un edifici a quatre vents, ja que per la part posterior donava al camí de ronda de les muralles, desaparegut en consolidar-se la trama del Pla Cerdà.[1][4] Tanmateix, l'any següent Valls renuncià a la direcció de l'obra i fou substituït pel també mestre d'obres Josep Cros i Juliana,[4][2] que devia ser el responsable dels canvis introduïts respecte al projecte original: la desaparició de l'ornamentació, la reducció del nombre de balcons al principal i del d'arcs a les façanes laterals.[4]
La carboneria que li donà nom va tancar als anys 1950, i l'edifici va entrar en decadència, arribant a plantejar-se'n l'enderrocament.[3] Entre 2008 i 2014 va ser un centre social autogestionat i el 2015, l'Ajuntament de Barcelona el va catalogar.[3] Dos anys més tard, va ser adquirit per una immobiliària, que el va rehabilitar segons el projecte de l'arquitecte Ángel Borrego.[3][5]
Descripció
[modifica]De planta baixa i quatre pisos, la façana del xamfrà es configura en base a cinc eixos verticals de balcons ampitats, a excepció del balcó central del principal; les baranes d'aquesta planta són metàl·liques, mentre que les dels pisos superiors són de ceràmica calada.[1] Les façanes laterals, unides a la principal per mur cecs, estan formades per tres eixos d'obertures a base d'arcs rebaixats, a l'igual que la façana posterior, amb cinc eixos.[1]
La porta d'accés a l'escala de veïns, situada al centre del xamfrà, és d'arc de mig punt, mentre que les entrades als locals comercials són d'arc rebaixat. L'edifici està rematat per una cornisa, per sota de la qual hi ha els ulls circulars de la cambra de ventilació. El parament és d'estuc llis als pisos i d'especejament horitzontal als baixos.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Narciso Tarragó. Comte d'Urgell 30 i Floridablanca 122 (abans: illa 20-21 P Q). Construir casa (coneguda com a La Carbonera)». Q127 Foment 1433 C. AMCB, 02-01-1864.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «La història». La Carboneria.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Granell, Enric «Urgell 30, la Casa Tarragó o la Carboneria». L'informatiu Sant Antoni, tardor 2014.
- ↑ «Casa Narcís Tarragó (La Carboneria)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Narcís Tarragó (La Carboneria)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.