Vés al contingut

Khi del Dragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:34, 10 nov 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula objecte astronòmicKhi del Dragó
Tipusestrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F7V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra8,3 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,04 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,58 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.083 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi120,05 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−349,71 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)531,21 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial32,02 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial16.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 21m 3.3825s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)72° 43' 58.2518''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat6,82[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,86 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada5,3 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J18210342+7243582 (2MASS)
HD 170153 (Henry Draper Catalogue)
HIP 89937 (Catàleg Hipparcos)
HR 6927 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 18220+7242 (IRAS)
SAO 9087 (Catàleg SAO)
GJ 713 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 713 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
χ Dra (nomenclatura de Bayer)
1RXS J182103.0+724342 (1RXS)
ASCC 49345 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+72 839 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J18211+7245A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 695 (FK5)
GC 25122 (Catàleg General de Boss)
GCRV 10880 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GJ 713 B (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
HIC 89937 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 18229+7241 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +70144 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2982 (JP11)
LFT 1413 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3379 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1821+7243 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15438 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 4088 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 46426 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 10749 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4245 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 494 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 9830 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2144S (RAFGL)
ROT 2608 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 22471 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 4437-1491-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15693 (UBV)
WDS J18211+7244A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J18211+7244Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 274 (Zhakozhaj)
Gaia DR2 2266693630693473024 (Gaia Data Release 2)
SBC9 1058 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
Ci 20 1087 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
RX J1821.0+7243 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
SBC7 686 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
[TSA98] J182101.59+724357.01 (Initial results of a comprehensive ultrasoft survey of the Einstein IPC database: source list and confirmation of the selection procedure)
WEB 15359 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
44 Dra (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 2266693630693936512 (Gaia DR3)
TIC 341873045 (TESS Input Catalog)
AG+72 496 (AGK3U)
UBV M 22972 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Khi del Dragó (χ Draconis) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Dragó de magnitud aparent +3,55.[8] Ocasionalment rep el nom de Batentaban Borealis, provinent de l'àrab بطن الثعبان baţn al-thubān, el significat de la qual és «la panxa del drac». Es troba relativament proper al Sistema Solar, a només 26,3 anys llum de distància.

Khi del Dragó és un estel binari, la component principal del qual, Khi del Dragó A, és un nan groc de tipus espectral F7V amb una temperatura efectiva de 6150 K. Gairebé dos vegades més lluminós que el Sol, la seva massa és un 3 % major que la massa solar[9] i té un radi aproximat de 1,12 radis solars. El seu company estel·lar, Khi del Dragó B, és una nan taronja de tipus espectral K0V i 4950 K de temperatura. La seva massa és de 0,74 masses solars i brilla amb una lluminositat equivalent al 29 % de la lluminositat solar.[9]

La separació entre ambdós components varia entre 0,6 i 1,4 ua al llarg d'una òrbita excèntrica que completen cada 280,55 dies. La zona d'habitabilitat se situa al voltant de les 1,45 ua del centre de masses, massa prop d'ambdós estels perquè l'òrbita d'un hipotètic planeta fos estable.[10]

No existeix consens quant a l'edat d'aquest sistema; un estudi indica una edat de 5.300 milions d'anys, però un altre augmenta aquesta xifra a més de 10.000 milions d'anys.[11][12] La seva cinemàtica, no obstant això, suggereix que és un estel del disc fi —com el Sol— si bé la seva metal·licitat és equivalent al 39 % de la solar ([Fe/H] = -0,41).[11]

Referències

[modifica]
  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 «Accurate masses and radii of normal stars: modern results and applications» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 1-2, 07-10-2009, pàg. 67-126. DOI: 10.1007/S00159-009-0025-1.
  3. «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2010, pàg. A12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014948.
  7. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  8. Chi Dra -- Star in double system (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Torres, G.; Andersen, J.; Giménez, A. «Accurate masses and radii of normal stars: modern results and applications». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 67-126.
  10. Chi Draconis (Solstation)
  11. 11,0 11,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 941-947 (Taula consultada en CDS).
  12. Ramírez, I.; Allende Prieto, C.; Lambert, D. L. «Oxygen abundances in nearby stars. Clues to the formation and evolution of the Galactic disk». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 271-289 (Tabla consultada en CDS).