Lector de pantalla

Un lector de pantalla és una aplicació programari que tracta d'identificar i interpretar allò que es mostra en pantalla. Aquesta interpretació es representa a continuació a l'usuari mitjançant sintetitzadors de text a veu, icones sonores ^{[cal citació]}, o una sortida braille.^[1]

Són una forma de tecnologia assistida (AT) potencialment útil per a persones que són cegues o tenen problemes de visió (seria una Tiflotecnologia), o dificultats d'aprenentatge. Sovint es combina amb altres formes d'AT, com els magnificadors de pantalla. L'elecció del lector de pantalla ve determinada per diversos factors, com per exemple, la plataforma o el cost (fins i tot actualitzar un lector de pantalla pot costar milers de dòlars).

Cada vegada més, els lectors de pantalla venen integrats en les distribucions dels sistemes operatius. Versions recents de Microsoft Windows venen amb, el potser massa simple, "Narrator", mentre que Apple Mac OS X ve amb "VoiceOver", un lector amb bastants més possibilitats. L'entorn d'escriptori Gnome (GNU/Linux) inclou des de fa temps Gnopernicus, i ara inclou Orca. També hi ha lectors de codi obert com el LSR^[2] de GNOME i NonVisual Desktop Access per Microsoft Windows.

Els més estesos i utilitzats són els productes comercials: JAWS de l'empresa Freedom Scientific, Window-Eyes de GW Micro, Hal de Dolphin Computer Access i ZoomText (magnificador/lector) de Ai squared, sent exemples prominents en el mercat de parla anglesa.

El programari [lector de pantalla] més reconegut i utilitzat per persones amb algun grau de disminució visual és el JAWS, que és un lector de pantalla amb síntesi de veu, el qual li permet a l'usuari amb limitació visual, desplaçar-se per totes les àrees que apareixen en pantalla i accedir a les aplicacions de l'ordinador només amb l'ús del teclat, fent servir diferents ordres.

Igual, hi ha altres opcions de lectors de pantalla amb veu, o també anomenats navegadors parlants, que utilitzen les persones amb algun grau de limitació visual, com PwWebSpeak, Orca, Pàgina inicial Reader o terminals Braille, entre altres, els quals tenen característiques específiques de funcionament, de requeriments del sistema (memòria, sistema operatiu), ordres, etc., però que tenen el mateix objectiu: permetre a la persona que presenti algun grau de limitació visual accedir a les noves tecnologies i a la informació que s'emmagatzemi allà.

En sistemes operatius més antics, com MS-DOS que empraven una interfície de línia d'ordres (CLI Command Line Interface), la pantalla constava de caràcters directament mapejats en un buffer de memòria i una posició del cursor. L'entrada es feia amb el teclat.

En els 80, el RCEVH (Research Centre for the Education of the Visually Handicapped) la Universitat de Birmingham va desenvolupar un lector de pantalla per al BBC Micro i el portàtil NEC.

Amb l'arribada de la interfície gràfica d'usuari (GUI) la situació es va complicar. Una interfície gràfica té caràcters i gràfics disposats en la pantalla en posicions concretes, i, per tant, no hi ha una representació purament textual dels continguts gràfics de la pantalla. Això fa que els lectors de pantalla són forçats a utilitzar noves tècniques de baix nivell, per recuperar missatges del sistema operatiu i usar-los per construir el "off-screen model" (model fora de la pantalla), una representació de la pantalla, en la qual s'emmagatzema el text necessari.

Per exemple, el sistema operatiu pot enviar missatges per dibuixar un botó amb el seu text. Aquests missatges són interceptats i utilitzats per construir aquest model. L'usuari pot alternar entre els controls (com els botons) disponibles en la pantalla, i les etiquetes i els continguts dels controls podran ser llegits o mostrats en un dispositiu braille (per exemple, una línia braille).

Els lectors de pantalla també poden comunicar informació de menús, controls, i altres construccions visuals per permetre als usuaris cecs interaccionar amb aquestes construccions. No obstant això, el crear el "off-screen model" (model fora de la pantalla) és un desafiament tècnic important.

Els dissenyadors de sistemes operatius i aplicacions han intentat atacar aquests problemes proporcionant vies d'accés a aquests lectors per accedir als continguts sense haver de mantenir cap "off-screen model". Això implica la provisió d'un accés alternatiu al qual es mostra en pantalla a través d'un API. Entre les APIs existents, cal destacar:

• Apple Accessibility API.
• AT-SPI.
• IAccessible2.
• Microsoft Active Accessibility (MSAA).
• Microsoft UI Automation.
• Java Access Bridge.

Alguns programes, en si mateixos inclouen mecanismes per generar esdeveniments sonors que poden ajudar a persones cegues o persones que no poden veure la pantalla. Aquests programes poden ser una altra forma de tecnologia assistida si estan dissenyats per eliminar la necessitat d'utilitzar lectors de pantalla.

Un camp de desenvolupament, relativament nou, són les aplicacions basades en webs com els Talklets, que utilitzen JavaScript per afegir funcionalitat text-a-veu al contingut web. El públic principal d'aquest tipus d'aplicacions és aquell amb dificultats de lectura perquè posseeix dificultat d'aprenentatge o barreres lingüístiques. Encara que la funcionalitat està limitada en comparació amb aplicacions d'escriptori, el major benefici és l'increment d'accessibilitat d'aquests llocs quan es mostren en equips públics en què els usuaris no tenen permís per instal·lar el seu propi programari, oferint a l'úsuari gran llibertat.

Variedrómetro http://variedrometro.blogspot.com/ Varieduca http://varieduca.jimdo.com/ Arxivat 2011-12-19 a Wayback Machine.

• Síntesi de parla
• Reconeixement de la parla
• Processament digital de veu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lector de pantalla

• Accessibilitat Web: Lectors de pantalla Llista de lectors de pantalla.
• Síntesi de veu en diversos idiomes per a Windows, Linux, iPhone, etc.