Roca de la Santíssima Trinitat
La Roca de la Santíssima Trinitat és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.
Descripció
[modifica]El tema principal n'és la Santíssima Trinitat, representada per les Tres Persones: Déu Pare, Jesucrist amb la creu, i l'Esperit Sant representat per una coloma. Figuren en la part més elevada, situada com és costum en la part posterior del carro. Aquest cos principal porta a la base medallons d'escenes bíbliques, com la Torre de Babel, la Magdalena, la Creació, l'Ascensió del Senyor, els tres àngels en la visita a Jacob, o Moisés amb les Taules de la Llei.[1][2][3]
És coneguda també pel nom de Paradís Terrenal, perquè era sobre esta roca que es representava el misteri d'Adam i Eva. Les imagens dels dos, perseguits per un àngel qui amb una espasa els expulsa del Paradís, figuren al front de la roca.[1]
Història
[modifica]
Construïda el 1674,[1][2] des de la seua primera aparició, la Roca de la Santíssima Trinitat a estat restaurada en moltes ocasions. En 1702 ho va ser per primera vegada, encarregant-se Vergara el Vell, qui aleshores tenia vint-i-un anys.[3] Les figures d'Adam i Eva varen ser substituïdes en 1816, però un accident patit en 1825 va obligar a tornar-les a canviar, com tota la part davantera, que també es va reforçar. Restaurada novament el 1855 i 1867 -esta segona, amb motiu del segon centenari de la Mare de Déu dels Desemparats- va patir desperfectes per les riuades de 1897 i 1957.[1][2]
La rehabilitació de 1959 comportà actualitzacions de la carrosseria, que estava molt malmesa, i del tron, completament desfet. Nombroses intervencions anteriors, fetes amb paper, palla o llistons, en lloc de la fusta original, es van haver de refer. També es referen la túnica i les ales de l'àngel. A més, l'arbre, que a mitjans del segle xx solia fer-se amb morera, va ser substituït per branques de pomera, simbòlicament més adients.[3]
Antigament era la primera roca en eixir, parant-se al carrer dels Cavallers, davant la Casa de la Ciutat, on es representaven els misteris d'Eva i Adam o de la Creació del Món.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bru Vidal, Santiago. Las Rocas del Corpus y su refugio temporal de las Atarazanas (en castellà). València: Ajuntament de València, 1981. ISBN 84-7199-155.1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Coves i Torralba, Maria Jesús. Orige i evolucio dels carros triumfals del Corpus (sic). València: Ajuntament de València, 1994, p. 34-35.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Roig d'Alós, Lluís. Restauración de las Rocas. Reportaje gráfico (en castellà). València: Ajuntament de València, 1959, p. 8-9.