Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement	16 juliol 1877 Roses (Alt Empordà)
Mort	1956 (78/79 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri municipal de Roses
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Ministre de Marina
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935 ← Antonio Royo Villanova – Francisco Javier de Salas González →
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
13 octubre 1931 – 9 octubre 1933 ← Francesc Macià i Llussà Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 16 març 1916
Senador al Senat espanyol
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Lliga Catalana

Pere Rahola i Molinas^[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)^[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.^[3]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, a qui va conèixer en els estudis de batxillerat a l'institut de Figueres,^[4] fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923, excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.^[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, el 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.^[5]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.^[6] Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.^[7] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.^[7]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys.^[8]

• Esbós biogràfic de Pere Rahola a Memoria Republicana Arxivat 2008-01-01 a Wayback Machine..
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio Royo Villanova	Ministre de Marina 1935	Succeït per: Francisco Javier de Salas González