Concert de Brandenburg núm. 1
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Forma musical | concert |
---|---|
Àudio | |
Tonalitat | fa major |
Compositor | Johann Sebastian Bach |
Data de publicació | 24 març 1721 |
Moviment | música barroca |
Catalogació | BWV 1046 |
Dedicat a | Margravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt |
Sèrie | Concerts de Brandenburg |
El Concert de Brandenburg núm. 1, BWV 1046, és el primer dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach entregats el 1721. Els va dedicar al marcgravi Ludwig de Brandenburg que li havia fet l'encàrrec.
Instruments
[modifica]El mateix Bach en detalla els instruments: À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo.
La música d'aquest Primer Concert és impregnada de sumptuositat gràcies al so de les dues trompes (Corni di Caccia) com les utilitzades a les caceres, d'aquí el seu nom. És l'únic dels sis concerts on apareixen aquests instruments. També cal remarcar la intervenció del violino piccolo, un instrument gairebé en desús en temps de Bach i que era una mica més petit que el violí normal; té un timbre més brillant i molt característic.
Estructura
[modifica]- (Allegro)
- Adagio
- Allegro
- Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio
- El primer moviment no té indicació de tempo, però es tracta clarament d'un allegro. La densitat i amplitud sonora que li confereix la rica instrumentació de vent el fan realment fastuós. Anys més tard, Bach utilitzarà aquest moviment com a simfonia inicial de la Cantata BWV 52.
- El segon moviment és un adagio protagonitzat pel lament de l'oboè enmig d'una atmosfera dramàtica però amarada de serenitat. Les trompes han callat. El seu enigmàtic final es transforma en alegria en el moviment següent.
- El tercer moviment torna a situar-nos en un clima fastuós i dinàmic. Bach reconvertirà enginyosament anys més tard aquest moviment en el cor inicial de la Cantata profana BWV 207.
- El quart moviment converteix aquest concert en l'únic dels sis que compta amb una part més de les tres habituals. Tot fa pensar que es tracta d'una obra independent que va ser afegida a posteriori. De fet, són quatre moviments en un, esdevenint una espècie de suite en miniatura. El Menuetto (minuet) es repeteix diverses vegades servint d'enllaç entre els dos trios i la polonesa. El segon dels trios és un dels fragments més divertits de Bach, i serà reutilitzat també a la Cantata BWV 207.
Fonts
[modifica]Gran part d'aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en català sobre Bach.
Vegeu també
[modifica]- Concert núm. 2 en fa major, BWV 1047
- Concert núm. 3 en sol major, BWV 1048
- Concert núm. 4 en sol major, BWV 1049
- Concert núm. 5 en re major, BWV 1050
- Concert núm. 6 en sib major, BWV 1051