Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat

Església de l'Assumpció de Cervera del Maestrat.
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 27′ 17″ N, 0° 16′ 35″ E / 40.4546°N,0.2765°E / 40.4546; 0.2765
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	Cervera del Maestrat
Població humana
Població	656 (2023) (7,04 hab./km²)
Gentilici	cerverina, cerverí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Castelló Nord Mancomunitat Taula del Sénia
Superfície	93,2 km²
Altitud	313 m
Limita amb	Càlig Sant Jordi Sant Mateu Santa Magdalena de Polpís la Salzadella la Jana Peníscola Traiguera
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Creació	331 aC
Dia de mercat	Dissabte
Festa patronal	Del 3 a l'11 d'agost
Organització política
• Alcalde	Adolfo Sanmartín Besalduch
Identificador descriptiu
Codi postal	12578
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Codi INE	12044
Codi ARGOS de municipis	12044
Lloc web	cerveradelmaestre.es

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Càlig, Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, la Salzadella, Sant Mateu, la Jana i Traiguera.

El municipi està envoltat d'un paisatge típic de secà, en un relleu muntanyós, amb un sòl rocós i argilenc, a una altitud de 316 msnm. Al nord es troben les muntanyes de Cervera, entre les quals destaquen els cims de Revoltons (635 m), Perdiguera (516 m) i Mola (481 m). La rambla de Cervera o riu Sec travessa el terme municipal.

El clima és de transició entre el mediterrani i el continental.^[1]

El terme municipal posseïx una vegetació de carrasques que creixen en un altiplà de sòl calcari. La superfície cultivable està destinada preferentment al secà, principalment ametlers, garroferes i oliveres, sent escassa la destinada al cultiu de regadiu, dedicada preferentment a la carxofa i a alguns cítrics i hortalisses.

Fundada pels grecs en 331 aC, Cervera conserva una vil·la agrícola romana al Mas d'Aragó. Ja en 1157 Ramon Berenguer IV (1114-1162) va fer-ne la cessió, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276), a l'orde de l'Hospital, encara que no seria conquerida fins al 1233; en novembre d'eixe any l'orde de l'Hospital pactà una carta de població amb els musulmans i atorgà a Miquel de Tivissa una altra per als cristians de tot el districte en 1237. En 1250 s'atorgà una nova carta pobla només per a la vila; en 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa, al qual pertanyé fins a l'extinció dels senyorius en el segle XIX i es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral. Fon centre del terme i futura batlia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rossell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.

Malgrat l'enorme desproporció de les hosts i mitjans de combat carlins, el 17 de març de 1874 el general Antonio Dorregaray y Dominguera sostingué, al capdavant de l'Exèrcit carlí del Centre, l'acció de Cervera del Maestrat contra el general liberal Pascual Echague^[2]

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[3]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[4]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	711	688	661	660	640	663	680	724	748	730	717	727	716	711

La major part de la superfície conreada del terme municipal es dedica al secà: ametla, garrofa i oliva, hi ha també una mica de regadiu: carxofa i cítrics. La resta de l'economia local es basa en la ramaderia avícola i porquina i una poca indústria artesana i fustera.

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Cervera del Maestrat
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Adolf Sanmartín Besalduch	321	69,93%	5 ()
	Partit Popular		Andrés Redó Viñes	137	29,85%	2 ()
	Vots en blanc			1	0,22%
Total vots vàlids i regidors				459	100 %	7
	Vots nuls			13	2,75%
Participació (vots vàlids més nuls)				472	89,06%**
Abstenció				58*	10,94%**
Total cens electoral				530*	100 %**
Alcalde: Adolf Sanmartín Besalduch (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: JEC,[5] JEZ Vinaròs,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2011 l'alcalde de Cervera del Maestrat és Adolf Sanmartín Besalduch, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

• Església de l'Assumpció. Del segle xvii.

Disposa d'una nau i capelles laterals i conserva una portada de mig punt de la primitiva església del segle xv, una creu de l'últim terç del segle xvi —probablement de tallers valencians— i una creu processional de plata daurada del segon terç del segle xvii, també de la mateixa procedència.

• Ermita de Sant Sebastià.

Construït originàriament com a llotja, és un edifici singular al País Valencià. Té una planta quadrada, 3 naus de mesura desigual i arcs irregulars de mig punt i d'ogiva sobre pilars octogonals. Ha estat rehabilitada recentment.

• Torre-Campanar. Del segle xviii (1760).

Campanar barroc, hexagonal, alçat prismàtic, tipologia de tradició gòtica i a dos cossos. Realitzat pel mestre Francesc Pérez. En el primer cos hi ha una petita porta amb arc de mig punt per la qual s'accedix a l'escala amb un total de 105 esglaons que conduïxen a la part superior. En la façana es conserven les marques d'un antic rellotge de paret així com un senzill escut de la població llaurat en pedra i amb la data de construcció, 1760.

• Sénia o nòria de les Sénies.

Sénia de ferro instal·lada sobre una enorme plataforma circular formada per un sòlid mur de pedra. A la part central hi ha el corresponent pou, i en la superior, la plataforma sobre la qual feia voltes la cavalleria. El sequiol pel qual discorria l'aigua per a salvar el desnivell existent s'eleva i s'assenta sobre un conjunt de 21 arcs de mig punt (18 en bon estat de conservació i 3 destruïts).^[9]

• Molí de l'Oli. Del segle xv.

Antic molí d'oli que es conserva perfectament i que actualment alberga un complet Museu de l'Oli.

• Castell del Maestre de Montesa. Del segle xi.

Destruït per Felip V durant la Guerra de Successió, va ser construït sobre els fonaments d'un castre iber, al cim de la muntanya que domina la població. Va ser un dels més importants de la regió i va constituir el centre de la futura Batlia de Cervera, que agrupava els territoris de les poblacions pròximes. Actualment es troba en ruïnes, si bé encara s'hi observen nombroses restes de muralles i torres, entre les quals destaca la de l'homenatge. Era de planta irregular dispersa i ocupava tot el cim de la muntanya sobre la qual s'assentava. Els habitants de Cervera conten la vella llegenda que en el castell s'amaga un tresor que mai ningú va arribar a trobar.

• Barranc de la Llaude. Barranc per la llera del qual a l'hivern sempre baixa un fil d'aigua. Conserva una de les sénies més antigues de la població.
• El Morral de l'Àngel. Imponent precipici d'uns cent metres de longitud que trobem a la Rambla de Cervera i sobre el qual s'assenta una antiga i senzilla torrassa de vigilància de reduïdes dimensions. El seu origen geològic és el del desgast de la roca calcària provocat per l'erosió fluvial de la rambla de Cervera al seu pas en zig-zag pels peus de la població.
• Fonts: de la Cerverola, de la Roca, de Sant Vicent i del Camí de la Sénia.

• Museu del Molí de l'Oli.

Molí d'Oli de finals del segle xvi. Casalot de 3 plantes, cúbic, té gran interés la maquinària antiga del molí, el "giny". En el museu poden observar-se totes les fases del procés de producció de l'oli.

• Santiago Ferrer (1762-1824), compositor musical.

• Festes patronals. Se celebren l'últim cap de setmana de juliol i la primera setmana d'agost. Inclouen bous, ball i altres actes culturals i religiosos.

• Jornades Medievals. Se celebren el primer cap de setmana de juliol i estan organitzades per l'Associació Medieval de la localitat. Durant tres dies Cervera s'adorna amb motius i estendards medievals, se celebren cercaviles i actuacions pròpies de l'època. Hi destaquen el mercat medieval, la representació teatral de les capitulacions medievals i el Sopar Real.

• Romiatge a la Font de la Salut. L'últim diumenge de maig els veïns es desplacen al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, en el terme de Traiguera. Se celebra la missa en el santuari, un concert de la Unió Musical Santa Cecília, un dinar de germanor i una revetla popular.

• Sant Sebastià. El 20 de gener.

• Verge de la Costa. Se celebra el cap de setmana posterior al 8 de setembre. Amb bous, dissabte a la nit revetla i diumenge Missa Major. En els últims anys s'ha celebrat el concurs de fotografia Tomás Monzó sobre les últimes Festes Majors.

• Nadal. S'escenifica un Betlem vivent pels xiquets del poble, es canten nadales, la Banda de Música fa un concert i se celebra la tradicional Fira de Nadal, dedicada a la venda de productes nadalencs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervera del Maestrat

• Ajuntament de Cervera del Maestrat (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..