1556
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1556 (mdlvi) |
| Islàmic | 963 – 964 |
| Xinès | 4252 – 4253 |
| Hebreu | 5316 – 5317 |
| Calendaris hindús | 1611 – 1612 (Vikram Samvat) 1478 – 1479 (Shaka Samvat) 4657 – 4658 (Kali Yuga) |
| Persa | 934 – 935 |
| Armeni | 1005 |
| Rúnic | 1806 |
| Ab urbe condita | 2309 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xv - segle xvi - segle xvii | |
| Dècades | |
| 1520 1530 1540 - 1550 - 1560 1570 1580 | |
| Anys | |
| 1553 1554 1555 - 1556 - 1557 1558 1559 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 13 d'abril - Andorra: Miquel Despuig, co-príncep d'Andorra i bisbe d'Urgell és nomenat bisbe de Lleida; el substitueix el nou bisbe Joan Pérez García de Oliván.[1]
- 5 de desembre - Albuixec, Horta Nord: Albuixec se sotmet als Furs d'Aragó i esdevé municipi independent.
- Montserrat: Benet de Tocco esdevé abat del Monestir de Montserrat.
- Resta del món
- 16 de gener - Espanya: l'emperador Carles V abdica. El seu fill Felip esdevé rei d'Espanya, mentre que el seu germà Ferran és proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
- 24 de gener - Shaanxi, Xina: Terratrèmol de Shaanxi, el més mortífer de la història, amb epicentre a la província de Shaanxi matà 830.000 persones.
- 5 de febrer - Vaucelles, Regne de França: pel tractat de Vaucelles, Enric II de França veu reconegudes nombroses possessions per l'emperador Carles V.[2]
- 14 de febrer - Kalanaur (Panjab (Índia): Akbar el Gran ascendeix al tron de l'imperi Mogol.
- 20 de novembre - Gafsa, Tunísia: Dragut, governador de Trípoli ocupa la ciutat de Gafsa i n'incia una llarga decadència.
- Artigat - Regne de França: el fals Martin Guerre arriba al poble d'Artigat.[3]
- Astracan - Tsarat Rus: el tsar Ivan el Terrible conquereix Astracan, obrint el riu Volga al comerç rus.
- Baixkíria - Tsarat Rus: els baixkirs reconeixen la sobirania de Rússia.
- Basilea - Suïssa: Georgius Agricola publica De re metallica.
- Finlàndia: Joan Vasa és proclamat Gran duc de Finlàndia.[4]
- Kartli - Regne de Geòrgia: un exèrcit persa encapçalat per beglarbeg del Karabakh envaeix el país.
- Països Baixos espanyols: els reis d'Espanya prenen el control de Flandes i les altres províncies meridionals dels Països Baixos.
- Venècia - República de Venècia: Lorenzo Priuli esdevé Dux de Venècia substituint Francesco Venier.[5]
- Venècia - República de Venècia: apareix imprès per Scotus el famós Cançoner d'Uppsala[6]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- Febrer - Warley Wood, Halifax (Anglaterra): Henry Briggs, matemàtic anglès.
- 11 de setembre - Peralta i Calassanç (Aragó): Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies.
- 27 de desembre - Bordeus (França): Joana de Lestonnac, santa, fundadora de l'orde Companyia de Maria.
- Araouane (Mali): Ahmad Baba al Massufi, escriptor malià.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 22 de febrer - Delhi (Índia): Humayun, segon emperador mogol.
- 21 de març - Oxford (Anglaterra): Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury mor cremat viu.
- 16 d'abril - Nàpolsː Giulia Gonzaga, aristòcrata i intel·lectual italiana pròxima a la Reforma protestant (n. 1513).[7]
- 10 de juny - Magdeburg (Alemanya): Martin Agricola, compositor alemany de música renaixentista i teòric de la música.
- 31 de juliol - Roma (Itàlia): Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
- 21 d'octubre - Venècia (Itàlia): Pietro Aretino, poeta, escriptor i dramaturg italià.
- Karbala (Iraq): Muhammad bin Suleyman, poeta conegut com a Fuzûlî, un dels grans contribuents a la literatura del Divan.
- Loreto (Itàlia): Lorenzo Lotto, pintor de l'escola veneciana.
- Santuari de Troitse-Sergiyeva Lavra (Rússia): Màxim el Grec, sant de l'Església Ortodoxa.
Referències
[modifica]- ↑ Lorenzo Villanueva, Joaquin. Viage literario á las iglesias de España (en castellà). Imprenta real, 1831, p.56.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.348. ISBN 8478262997.
- ↑ Davis, Natalie Zemon. The return of Martin Guerre (en anglès). Harvard University Press, 1983, p.40. ISBN 0674766911.
- ↑ Palmblad, Vilhelm Fredrik. Biographiskt Lexicon öfver namnkunnige svenska män (en suec). Palmblad, Sebell, 1855, p. Volum 22 (Wach - Wäss), p.159. «Då Johan 1556 kom som Finlands Hertig till Åbo slott (Després va venir Joan, en 1556, com a duc de Finlàndia per al castell de Turku)»
- ↑ Galibert, Leon. Historia de la República de Venecia (en anglès). Libr. Española, 1857, p.650.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apendix núm. 7, pàg. 548 (ISBN 84-239-4577-4)
- ↑ «Giulia Gonzaga Behind the Italian Reformation». Christian Library. [Consulta: 25 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1556