Setge de Tarragona de 1462
| Guerra Civil Catalana | |||
|---|---|---|---|
  Lleida Barcelona  Tarragona  Girona Tortosa Cervera Hostalric Igualada Puigcerdà Vilafranca Perpinyà Vic Manresa Balaguer Roses Figueres Setge de Tarragona de 1462 (Catalunya) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 17 d'octubre a 31 d'octubre de 1462 | ||
| Coordenades | 41° 07′ 05″ N, 1° 15′ 07″ E / 41.11806°N,1.25194°E | ||
| Lloc | Tarragona | ||
| Resultat | Capitulació en favor del rei | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Antecedents
[modifica]El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3] L'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí es va posar del costat dels reialistes, mentre que el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat i va reparar les muralles i el material bèl·lic.[4]
El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant els revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.
El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[5] va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix. El mateix 12 de setembre, quan Joan el Gran es va unir a les tropes de Gastó de Foix a Sant Andreu de Palomar tenia lloc a Barcelona la solemne proclamació d'Enric IV de Castella com el nou Comte de Barcelona i el 13 el 14 de setembre s'inicia el setge de Barcelona, al que va participar entre set i vuit-mil assetjants i uns cinc mil defensors de la ciutat, però el 4 d'octubre, però, el amb el fracàs dels assalts i davant la imminent arribada dels 2.500 soldats de cavalleria castellana[5] Joan de Beaumont va aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats. Les tropes reialistes es dirigiren a Sant Cugat del Vallès i Martorell, que no van ocupar i després a Vilafranca del Penedès que pogué ocupar el 9 d'octubre i es dirigí a Tarragona mentre Pero Ximénez de Urrea també ho feia des de les muntanyes de Prades.[6]
El setge
[modifica]Joan el Gran va posar setge a Tarragona el 17 d'octubre de 1462,[7] defensada per Damià de Montserrat[8] i després de diversos assalts rebutjats, i del fracàs de l'estol de la Generalitat per socórrer la ciutat, rebutjat per l'estol reial, els assetjats, mancats de recursos, van capitular el 31 d'octubre.[9] a canvi que ni el rei ni les seves tropes entressin a la ciutat.[10]
Conseqüències
[modifica]Joan el Gran va perdonar als rebels[9] però començà una fortíssima repressió al Camp contra els partidaris de la Generalitat.[8] El 24 d'octubre, havien arribat a Barcelona Joan de Beaumont i Joan Ximénez de Arévalo com a lloctinents del Principat en nom d'Enric.[11] Els reialistes només controlaven Balaguer, Tarragona, Tàrrega, Montblanc, Girona[12] i Perpinyà, però la major part a Catalunya es manté a al costat de la Diputació del General i el Consell del Principat, el rei i el comte de Foix van decidir decidir refugiar-se al Regne d'Aragó, arribant a Balaguer, on va establir la seva cort,[13] el 12 de novembre després de passar per Montblanc.
Referències
[modifica]- ↑ Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
- ↑ «Setge de Tarragona de 1462». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 [1]
- ↑ Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 9788497912273.
- ↑ 5,0 5,1 (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia [2]
- ↑ Gort i Juanpere, Ezequiel «Un episodi de la Guerra Civil Catalana: El setge d'Alcover (1463-1464)». Quaderns d'història tarraconense, X, 1990, pàg. 39 [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Edat mitjana [3]
- ↑ 8,0 8,1 Gort i Juanpere, Ezequiel «Riudoms als primers temps de la Guerra Civil (1462)». Lo Floc, 43, 1983, pàg. 6-7 [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ 9,0 9,1 Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276.
- ↑ «Tarragona medieval». Museu d'Història de Tarragona. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417.
- ↑ Sobrequés Vidal, Santiago. La guerra civil catalana del segle XV: Causes i desenvolupament de la crisi. vol.1. Ed. 62, 1972, p. 455. ISBN 8429708383.
- ↑ Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22.
| Enric de Castella contra Joan el sense Fe | |
|---|---|
| Pere de Portugal contra Joan el sense Fe | Cervera - Lleida - Palau-Saverdera - Calaf - Ulldecona - Amposta - la Bisbal d'Empordà - Barcelona (1465) - Amposta |
| Renat d'Anjou contra Joan el sense Fe | |
