Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki el 2008
Biografia
Naixement	(pl) Krzysztof Eugeniusz Penderecki 23 novembre 1933 Dębica (Segona República Polonesa)
Mort	29 març 2020 (86 anys) Cracòvia (Polònia)
Causa de mort	causes naturals
Formació	Acadèmia de Música de Cracòvia (1954–1958) Universitat Jagellònica
Activitat
Camp de treball	Direcció d'orquestra, educació musical, composició i composició musical
Lloc de treball	Cracòvia Varsòvia
Ocupació	compositor, musicòleg, pedagog musical, pedagog, director d'orquestra, violinista
Activitat	1953 - 2020
Ocupador	Universitat Yale
Membre de	Acadèmia de les Arts de l'RDA Acadèmia Polonesa del Coneixement Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Acadèmia de les Arts de Berlín Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Unió de Compositors Polonesos (membre honorari)
Gènere	Òpera i simfonia
Professors	Stanisław Wiechowicz i Artur Malawski
Instrument	Violí i piano
Segell discogràfic	EMI Classics
Obra
Obres destacables Rèquiem polonès (2005) Symphony No. 8 (en)
Família
Cònjuge	Elżbieta Penderecka
Premis
(2014)  Orde de la Creu de Terra Mariana../... 50+
Signatura
Lloc web	krzysztofpenderecki.eu

Krzysztof Eugeniusz Penderecki (Dębica, Polònia, 23 de novembre de 1933 - Cracòvia, 29 de març de 2020)^[1][2] fou un compositor i director d'orquestra polonès.^[3]

Després de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament a l'Acadèmia de Música.

Les seves primeres obres mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Ígor Stravinski. El seu reconeixement internacional va iniciar-se el 1959, al Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les obres, Estrofes, Salms de David i Emanacions, però l'obra que realment va cridar l'atenció internacionalment va ser el Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrit per a 52 instruments de corda fregada. En aquesta obra, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar al costat «erroni» del pont). Hi ha moltes textures noves en l'obra, un exemple és que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps).

La Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki aviat l'aclamació popular encara que no fos una obra major. Devotament religiosa i escrita en un llenguatge musical avantguardista, fou composta a l'Europa Oriental comunista. El públic occidental la va considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció de l'Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oient. L'ús de tríades tonals com aquests per part de Penderecki, han estat un aspecte controvertit de l'obra.

A mitjan anys 1970, l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n. 1 mostra notablement densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tríton.

Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n. 2 "Nadal" de 1980, que fa encara més ús de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentadors a Europa. Hi fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Santa nit. El mateix any 1980, li van encarregar, des del sindicat obrer catòlic Solidarność, compondre una obra que acompanyés l'acte de descobriment d'una estàtua a Gdańsk, en record dels ciutadans que van ser assassinats durant les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Lacrimosa, que posteriorment va ampliar i convertir en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem polonès (1980-84, revisat el 1993). En les seves darreres obres ha girat cap a criteris musicals més conservadors del romanticisme.

Formà part d'una generació de músics polonesos innovadors entre els que cal citar Baird, Kotoński i Serocki.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krzysztof Penderecki