A. R. Penck
| |||
| Nom original | (de) Ralf Winkler  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 5 octubre 1939 Dresden (Alemanya) | ||
| Mort | 2 maig 2017 (77 anys) Zúric (Suïssa) | ||
| Causa de mort | malaltia cerebrovascular | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura, arts visuals, escultura, música, jazz i percussió | ||
| Ocupació | escultor, dibuixant, músic, tallista de fusta, artista visual, il·lustrador, músic de jazz, professor d'universitat, pintor, percussionista | ||
| Activitat | (Floruit: 1995 ) | ||
| Ocupador | Kunstakademie de Düsseldorf | ||
| Moviment | Neoexpressionisme | ||
| Participà en | |||
| 13 juny 1992 | Documenta IX | ||
| 19 juny 1982 | documenta 7 | ||
| 30 juny 1972 | Documenta 5 |
||
| Premis | |||
 
| |||
A. R. Penck (alemany: Ralf Winkler) (Dresden, 5 d'octubre de 1939 - Zúric, 2 de maig de 2017), va ser un pintor, escultor, artista gràfic i bateria alemany.
Biografia
[modifica]Va estudiar al costat d'un grup de pintors neoexpressionistes. Sota el règim comunista, va ser vigilat per la policia secreta per ser considerat dissident.[1] A finals de la dècada de 1970 va participar en diverses presentacions d'art a Berlín Occidental i va ser pioner de les primeres obres de lliure discurs a Berlín Oriental.
En particular els treballs realitzats per Penck van ser majorment exposats en galeries d'art i alguns museus en l'occident a partir de principis de la dècada de 1980. Entre els seus treballs d'art visual més importants va exposar en Zeitgeist donat a conèixer al museu Martin Gropius Bau i en l'exposició d'Art Modern al Tate Britain el 1983.
En els anys 1980 destresa amb la pintura pictogràfica i amb el seu característic art totèmic i l'ús de formes primitives per l'esbós de les formes humanes. Pel que ha treballat en diverses presentacions internacionals d'art, a Nova York i Londres principalment.
Les escultures de Penck, encara que menys familiars, evoquen els mateixos temes primitius que les seves pintures i dibuixos i utilitza materials comuns com ara fusta, ampolles, caixes de cartró, llaunes, cinta d'embalatge, paper d'estany i d'alumini, filferros i engrut, totes pintades muntades amb simplicitat i espontaneïtat.
Malgrat el poc detall estètic, la qualitat aspra i simplicitat de la seva construcció, tenen les mateixes formes antropomorfes simbòliques, com el de les seves pintures simbòliques planes. Les seves pintures possiblement estiguin influenciades pels treballs de Paul Klee i barregen la plana de l'escriptura egípcia o maia amb la cruesa de les últimes pintures negres, com les de Jackson Pollock. Les escultures són sovint evocadores dels caps de pedra de l'illa de Pasqua i d'altres manifestacions de l'art polinésico.
AR Penck, a més era un baterista i percussionista, i va ser membre del grup de rock «Triple Trip Touch», a més va aprofitar cada oportunitat que va tenir per tocar amb alguns dels millors músics de jazz del final dels anys 1980, incloent Butch Morris, organitzant esdeveniments musicals i exposicions d'art en la seva mansió a Heimbach el 1990 amb la col·laboració de Lee Lennie, Ana Homler i les pintures de Christine Kuhn.
A.R. Penck treballava a Berlín, Düsseldorf, Dublín i Nova York.
Referències
[modifica]- ↑ «A. R. Penck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.