Josep Capmany i Casamitjana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1920  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 20 abril 1995 (75 anys) |
 Bisbe auxiliar de Barcelona arquebisbat de Barcelona | |
| 22 octubre 1968 – 11 setembre 1991 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona | |
| Bisbe auxiliar arquebisbat de Barcelona | |
| 22 octubre 1968 – 11 setembre 1991 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona | |
| Bisbe titular diòcesi de Case Mediane | |
| 1968 – Diòcesi: diòcesi de Case Mediane | |
| Dades personals | |
| Residència | Sabadell |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Es coneix per | Bisbe auxiliar de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1968–), sacerdot catòlic (1948–), teòleg, bisbe auxiliar |
| Ocupador | Seminari Conciliar de Barcelona, professor |
| Consagració | Luigi Dadaglio |
Josep Capmany i Casamitjana (Sabadell, 1920 - Madrid, 1995) . Fou ser un sacerdot català. Va ser bisbe auxiliar de Barcelona.
Biografia[1]
Nascut el 1920 a Sabadell. Estudia el batxillerat a l'Escola Pia, així com els estudis tecnico tèxtils.
Serà president de la Joventut d'Acció Catòlica de Sabadell l'any 1941. A l'any següent ingressa al Seminari Conciliar de Barcelona on estudia Filosofia, i inicia els de Teologia que completarà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi doctoral sobre Sant Cebrià (1956).
Trajectòria[2]
Serà ordenat sacerdot a la Basilica de Sant Pere al Vaticà el 1948. Torna Barcelona on exercirà de capellà particular del bisbe Gregorio Modrego Casaus de 1949 a 1960. Serà secretari de la Subcomissió de Teologia Oriental durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona l'any 1952.
Entre el 1963 i 1967 fou nomenat Director de Secretariat Interdiocesà i delegado de la OCSHA. Serà professor de Teologia del seminari des de 1949.
Ha exercit el seu ministeri a les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres Santa Maria La Geltrú, Sant Francec Xavier i Mari Reina de la ciutat de Barcelona. Fou delegat episcopal d'Habitatge (construcció de les“Viviendas del Congreso Eucarístico”). En 1966 es nomenat canonge de la Catedral de Barcelona, i vicari episcopal per la Doctrina de la Fe i l'ensenyament.
El 26 de novembre de 1968 va ser nomenat[3]bisbe auxiliar de Barcelona, juntament amb els bisbes Josep Maria Guix i Ferreres, Ramon Daumal i Serra, i Ramon Torrella Cascante en un context de forta contestació (campanya Volem bisbes catalans!) envers el arquebisbe Marcelo González Martín.
L'any 1972 va presidir la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l'episcopat espanyol.
Va morir l'any 1995 a Madrid, als 75 anys.
Obres[4]
- ”Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano (1956).
- Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962).
- La Ressurección del Señor, ensayo de síntesis teológica
- Reflexió sobre El missatge nadalenc del Sat Pare