Vés al contingut

Albert Masó i March

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:26, 27 ago 2012 amb l'última edició de PereJoan (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Albert Masó (Gràcia, Barcelona, 1918 - París, 21 de novembre de 2001) fou un polític català. Va estudiar a l'Escola Blanquerna. El gener del 1934 ingressà a les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Després del fracàs dels fets del sis d'octubre barceloní, participà en l'expedició de militants de l'Aliança Obrera cap a Sabadell, des d'on es provà, infructuosament, de continuar la insurrecció. Poc més tard s'uní als Grups d'Acció del Bloc Obrer i Camperol (Gabocs), fundats per Josep Rovira i Canals i participà entusiàsticament en la introducció del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) a Gràcia.

Durant la guerra

El 19 de juliol del 1936 intervingué en els combats de la Plaça de la Universitat, de les Rambles i de Drassanes, on fou ferit lleu. Dies després s'integrà en la Columna comandada per Manuel Grossi i Jordi Arquer i Saltor, que es dirigí al Front d'Aragó. Caigué ferit al front de Tierz, i seguí la convalescència a Barcelona i a Alp. Durant els fets de maig de 1937 participà en la defensa de Gràcia. Durant la repressió anti-poumista, treballà a la clandestinitat, fou detingut i empresonat durant quatre mesos a la presó Model. Una vegada alliberat, retornà al front, amb el grau de tinent.

A l'exili

Després de la guerra civil espanyola, fou internat al camp d'Argelers, des d'on es fugà, en direcció cap a París. Participà en tasques de suport als exiliats, però detingut, fou empresonat a la Santé (1939), d'on fou traslladat a Les Tourelles i, malalt, a l'Hospital Tenon, d'on escapà. L'octubre del 1941 fou detingut de nou i deportat a Alemanya, on treballà forçadament a l'I. G. Farben Industrie. Més tard fou retornat a França, on entrà en contacte amb un grup d'esquerra marxista de tendència bordiguista (1944), amb els quals trencà per tornar a contactar amb el grup de poumistes de París.

El 1950 s'integrà, sota el nom d'Alberto Vega, en el grup consellista i antiestalinista Socialisme ou Barbarie. Impulsat per Cornelius Castoriadis, Lefort i Lyotard, denunciava la URSS com una forma de capitalisme d'estat i no com un estat obrer degenerat. El 1965 desaparegué Socialisme ou Barbarie, i Masó participà, juntament amb Lyotard i Souyri en la fundació del també consellista Pouvoir Ouvrier, que desapareixeria el 1969. El 1972 reingressà en el POUM, sota el nom de Juliol Gil.

Poc després de la mort de Francisco Franco, retornà a Catalunya, on participà en la reaparició de La Batalla. Fins el 1981 tingué un paper destacat en la vida política del POUM.

Enllaços externs