Paco Zarzoso: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Nascut a [[Port de Sagunt]], és fill d'un treballador d'una fàbrica i a casa seva no hi havia cap llibre.<ref name="vp">{{Ref-web|títol=Recetario cultural: las lecturas de cabecera de Paco Zarzoso|url=https://valenciaplaza.com/recetario-cultural-las-lecturas-de-cabecera-de-paco-zarzoso|consulta=2021-07-08|llengua=es|nom=EDICIONES PLAZA|cognom=S.L}}</ref> Es va formar com actor en la companyia valenciana Moma Teatre.<ref name="it">{{Ref-web|títol=Paco Zarzoso|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1812/paco-zarzoso.htm?fcat_5=77|consulta=2021-07-08|llengua=ca|nom=Institut del|cognom=Teatre}}</ref> Com a dramaturg, es va estrenar amb ''El afinador de pianos'' i ''Un hombre, otro hombre'', totes dues amb la companyia Grieta Teatro (1992-1995), que fa fundar amb Cristina García.<ref name="parnaseo"/><ref name="it"/>. L'any 1995, va ser cofundador amb la dramaturga [[Lluïsa Cunillé i Salgado|Lluïsa Cunillé]] i l'actriu i directora Lola López de la "Companyia Hongaresa de Teatre",<ref name="hongaresa">{{Ref-web|títol=La Compañía|url=http://www.hongaresa.com/compania/|consulta=2021-07-08|llengua=es}}</ref> una de les companyies especialitzades en noves dramatúrgies més emblemàtiques de València.<ref name="vp"/> De llavors ençà, n'ha estat administrador i codirector artístic. |
Nascut a [[Port de Sagunt]], és fill d'un treballador d'una fàbrica i a casa seva no hi havia cap llibre.<ref name="vp">{{Ref-web|títol=Recetario cultural: las lecturas de cabecera de Paco Zarzoso|url=https://valenciaplaza.com/recetario-cultural-las-lecturas-de-cabecera-de-paco-zarzoso|consulta=2021-07-08|llengua=es|nom=EDICIONES PLAZA|cognom=S.L}}</ref> Es va formar com actor en la companyia valenciana Moma Teatre.<ref name="it">{{Ref-web|títol=Paco Zarzoso|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1812/paco-zarzoso.htm?fcat_5=77|consulta=2021-07-08|llengua=ca|nom=Institut del|cognom=Teatre}}</ref> Com a dramaturg, es va estrenar amb ''El afinador de pianos'' i ''Un hombre, otro hombre'', totes dues amb la companyia Grieta Teatro (1992-1995), que fa fundar amb Cristina García.<ref name="parnaseo"/><ref name="it"/>. L'any 1995, va ser cofundador amb la dramaturga [[Lluïsa Cunillé i Salgado|Lluïsa Cunillé]] i l'actriu i directora Lola López de la "Companyia Hongaresa de Teatre",<ref name="hongaresa">{{Ref-web|títol=La Compañía|url=http://www.hongaresa.com/compania/|consulta=2021-07-08|llengua=es}}</ref> una de les companyies especialitzades en noves dramatúrgies més emblemàtiques de València.<ref name="vp"/> De llavors ençà, n'ha estat administrador i codirector artístic. |
||
Durant els anys 90 va rebre diferents premis: el [[Premi Marqués de Bradomín|Marqués de Bradomín]] i l'Enrique Llovet per ''Umbral'', el Max Aub per ''L’altre'' (traducció al valencià de l'obra ''Umbral''), el Crítica de València per ''Cocodrilo'', l'SGAE de teatre per ''Mirador'' i el [[Premi Ciutat de Barcelona|Ciutat de Barcelona]] i el [[Premi Crítica Serra d'Or de Teatre|Serra d'Or]] per ''Ultramarins''.<ref name="beckett"/> L'any 2020, va estrenar al [[Teatre Principal (València)|Teatre Principal de València]] l'obra ''[[La casa de les aranyes]]'', una coproducció del [[Teatre Nacional de Catalunya]] i de l'[[Institut Valencià de Cultura]]. |
Durant els anys 90 va rebre diferents premis: el [[Premi Marqués de Bradomín|Marqués de Bradomín]] i l'Enrique Llovet per ''Umbral'', el Max Aub per ''L’altre'' (traducció al valencià de l'obra ''Umbral''), el Crítica de València per ''Cocodrilo'', l'SGAE de teatre per ''Mirador'' i el [[Premi Ciutat de Barcelona|Ciutat de Barcelona]] i el [[Premi Crítica Serra d'Or de Teatre|Serra d'Or]] per ''Ultramarins''.<ref name="beckett"/> L'any 2020, va estrenar al [[Teatre Principal (València)|Teatre Principal de València]] l'obra ''[[La casa de les aranyes]]'', una coproducció del [[Teatre Nacional de Catalunya]] i de l'[[Institut Valencià de Cultura]]. |
||
Al llarg de la seva carrera, ha estrenat més de 20 obres com a autor<ref name="beckett"/> en teatres d'arreu d'Espanya i de l'Amèrica Llatina<ref name="hongaresa"/> i ha dirigit una quinzena d'espectacles. |
Al llarg de la seva carrera, ha estrenat més de 20 obres com a autor<ref name="beckett"/> en teatres d'arreu d'Espanya i de l'Amèrica Llatina<ref name="hongaresa"/> i ha dirigit una quinzena d'espectacles. |
||
== Obra dramàtica<ref name="beckett">{{Ref-web|títol=Paco Zarzoso|url=https://www.salabeckett.cat/membre/paco-zarzoso/|consulta=2021-07-08|llengua=ca}}</ref> == |
== Obra dramàtica<ref name="beckett">{{Ref-web|títol=Paco Zarzoso|url=https://www.salabeckett.cat/membre/paco-zarzoso/|consulta=2021-07-08|llengua=ca}}</ref> == |
||
* 1992: ''El afinador de pianos'' |
* 1992: ''El afinador de pianos'' |
||
* 1996: ''Umbral'' |
* 1996: ''Umbral'' |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
* 2010: ''El alma se serena'' (amb Lluïsa Cunillé) |
* 2010: ''El alma se serena'' (amb Lluïsa Cunillé) |
||
* 2013: ''Hilvanando cielos'' |
* 2013: ''Hilvanando cielos'' |
||
* 2014: ''L’eclipsi''<ref name="eclipsi">{{Ref-web|url=https://www.tnc.cat/es/paco-zarzoso--leclipsi|títol=Paco ZARZOSO, L’eclipsi|consulta=13 juliol 2021|llengua=català|editor=Teatre Nacional de Catalunya}}</ref> |
|||
* 2014: ''L’eclipsi'' |
|||
* 2020: ''[[La casa de les aranyes]]'' |
* 2020: ''[[La casa de les aranyes]]'' |
||
Revisió del 10:57, 13 jul 2021
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 setembre 1966 (58 anys) Port de Sagunt (País Valencià) |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, director de teatre, actor de teatre |
Influències |
Paco Zarzoso (Port de Sagunt, 30 de setembre de 1966) és un dramaturg, director i actor valencià.
Biografia
Nascut a Port de Sagunt, és fill d'un treballador d'una fàbrica i a casa seva no hi havia cap llibre.[1] Es va formar com actor en la companyia valenciana Moma Teatre.[2] Com a dramaturg, es va estrenar amb El afinador de pianos i Un hombre, otro hombre, totes dues amb la companyia Grieta Teatro (1992-1995), que fa fundar amb Cristina García.[3][2]. L'any 1995, va ser cofundador amb la dramaturga Lluïsa Cunillé i l'actriu i directora Lola López de la "Companyia Hongaresa de Teatre",[4] una de les companyies especialitzades en noves dramatúrgies més emblemàtiques de València.[1] De llavors ençà, n'ha estat administrador i codirector artístic. Inicialment, la companyia va néixer per presentar l'obra Intemperie (1995), coescrita per Zarzoso i Cunillé i dirigida per López.[5]
Durant els anys 90 va rebre diferents premis: el Marqués de Bradomín i l'Enrique Llovet per Umbral, el Max Aub per L’altre (traducció al valencià de l'obra Umbral), el Crítica de València per Cocodrilo, l'SGAE de teatre per Mirador i el Ciutat de Barcelona i el Serra d'Or per Ultramarins.[6] L'any 2020, va estrenar al Teatre Principal de València l'obra La casa de les aranyes, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Institut Valencià de Cultura.[7] En l'actualitat, coordina el laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera per a l’Institut Valencià de Cultura.[8]
Al llarg de la seva carrera, ha estrenat més de 20 obres com a autor[6] en teatres d'arreu d'Espanya i de l'Amèrica Llatina[4] i ha dirigit una quinzena d'espectacles.
Obra dramàtica[6]
- 1992: El afinador de pianos
- 1996: Umbral
- 1996: Viajeras (amb Lluïsa Cunillé).
- 1997: Valencia
- 1998: Cocodrilo
- 1999: Ultramarinos
- 2002: El hipnotizador
- 2002: Húngaros (amb Lluïsa Cunillé)
- 2003: El páramo donde fue herido de muerte Jorge Manrique
- 2004: Exilio
- 2005: Solo ante el delirio
- 2006: Arbusht
- 2007: Tiempo luego existo
- 2007: Ciudadano Sade
- 2008: El mal de Holanda
- 2009: L’última paraula
- 2010: El alma se serena (amb Lluïsa Cunillé)
- 2013: Hilvanando cielos
- 2014: L’eclipsi[8]
- 2020: La casa de les aranyes
Premis
- 1996: Premi Marqués de Bradomín per Umbral
- 1997: Premi Enrique Llovet per Umbral
- 1998: Premi Ciutat de Barcelona al millor espectacle de l'any per Ultramarins[3]
- 1998: Premi Crítica Serra d'Or de Teatre per Ultramarins[3][6]
- 1998: Premi Crítica de València per Cocodrilo
Nominacions
- 2000: Premi Butaca al millor text teatral per Ultramarins
Referències
- ↑ 1,0 1,1 S.L, EDICIONES PLAZA. «Recetario cultural: las lecturas de cabecera de Paco Zarzoso» (en castellà). [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Teatre, Institut del. «Paco Zarzoso». [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Paco Zarzoso». [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «La Compañía» (en castellà). [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «Centre de Documentació Escènica» (en castellà). Institut Valencià de Cultura, 01-06-2021. [Consulta: 13 juliol 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Paco Zarzoso». Sala Beckett. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Joan Tardà Fernández. «Paco Zarzoso torna al TNC amb La casa de les Aranyes». Núvol, 20-01-2020. [Consulta: 13 juliol 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Paco ZARZOSO, L’eclipsi». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 13 juliol 2021].