Vés al contingut

L'huracà: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 4: Línia 4:
== Història ==
== Història ==
{{Editant|data=juliol de 2021}}
{{Editant|data=juliol de 2021}}

L'obra va ser inclosa en la temporada 2020-2021 del [[Teatre Nacional de Catalunya]], amb direcció a càrrec de Mònica Bofill.<ref name="tnc1"/> El repartiment incloïa els actors Quim Àvila, [[Montse Germán]], Júlia Jové, [[Josep Julien i Ros|Josep Julien]] i Gemma Martínez.
L'obra va ser inclosa en la temporada 2020-2021 del [[Teatre Nacional de Catalunya]], amb direcció a càrrec de Mònica Bofill.<ref name="tnc1"/> El repartiment incloïa els actors Quim Àvila, [[Montse Germán]], Júlia Jové, [[Josep Julien i Ros|Josep Julien]] i Gemma Martínez.


== Sinopsi ==
== ==
''L'huracà'' transcorre en les vint-i-quatre hores posteriors a la nit de Sant Joan en l'època en que va estar escrita (els anys 30). L'acció passa en una casa de Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ibarz|nom=Mercè|article=Dur desig de durar|publicació=Pioneres modernes. Dotze autores de l’escena catalana 1876-1938|url=https://www.tnc.cat/uploads/20200323/1--Carme-MONTORIOL_Lhuraca.pdf|data=2020|pàgines=5|editorial=Arola Editors / TNC}}</ref> El personatges principals són la mare Joana, vídua i mare de Rafael, casat amb Laura, de qui espera un fill. Rafael no ha arribat a conèixer el seu pare i desenvolupa una relació edípica amb la Joana. Arriba fins i tot a ignorar la seva dona i a témer el seu fill, que encara no ha nascut, com a futur rival. Es podria dir que és un fill incapaç de fer-se pare.<ref name="pdf3"/>
El fill arriba fins i tot a ignorar la seva dona, Laura, i a témer el seu fill a punt de néixer com a futur rival. Es podria dir que és un fill incapaç de fer-se pare.<ref name="pdf3"/>


== Anàlisi ==
== Anàlisi ==

Revisió del 15:57, 11 jul 2021

Infotaula d'arts escèniquesL'huracà
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorCarme Montoriol i Puig Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatre Nacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

L'huracà és una obra de teatre de Carme Montoriol estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona el 25 de gener de 1935.[1][2][nota 1] El tema principal de l'obra és la maternitat.[2]

Història

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

L'obra va ser inclosa en la temporada 2020-2021 del Teatre Nacional de Catalunya, amb direcció a càrrec de Mònica Bofill.[2] El repartiment incloïa els actors Quim Àvila, Montse Germán, Júlia Jové, Josep Julien i Gemma Martínez.

Argument

L'huracà transcorre en les vint-i-quatre hores posteriors a la nit de Sant Joan en l'època en que va estar escrita (els anys 30). L'acció passa en una casa de Barcelona.[5] El personatges principals són la mare Joana, vídua i mare de Rafael, casat amb Laura, de qui espera un fill. Rafael no ha arribat a conèixer el seu pare i desenvolupa una relació edípica amb la Joana. Arriba fins i tot a ignorar la seva dona i a témer el seu fill, que encara no ha nascut, com a futur rival. Es podria dir que és un fill incapaç de fer-se pare.[1]

Anàlisi

El tema principal de l'obra és la relació materno-filial i en particular els conflictes d'una mare amb el seu fill, que li processa un amor malaltissament absorvent.[2] Però l'obra va més enllà i mostra també la decisió ferma de la mare a distanciar-se'n i a renunciar al paper de mare que corresponia a les dones en aquella època, assumint-ne en tot moment les conseqüències.[1] Segons la pròpia autora, amb l'obra volia estudiar la desviació dels sentiments naturals.[6] També va alertar que l'obra podria ser considerada escabrosa, però que la seva intenció mai no va ser la de cridar l'atenció sent escandalosa.

L'obra planteja una versió contemporània d'Èdip Rei en el sentit que Montoriol explora la relació edípica per antonomàsia: l'amor d'un fill a la seva mare.[1] És per això que, malgrat que Montoriol no fa una anàlisi sobre l'incest en l'obra de Sòfocles, L'huracà és considerat l'obra més freudiana de l'autora.[1] En aquest sentit, l'efecte que va tenir l'obra en el públic va ser, tenint en compte la magnitud del seu ressò, comparable amb la reacció que van causar les teories freudianes sobre la tendència eròtica cap a la mare i el desig de mort cap al pare en els homes.[1]

El caràcter subversiu del desig vehicula l'evolució dels personatges femenins al llarg de l'obra,[1] que posa de manifest totes les contradiccions del sistema de normes que havia de regular les relacions familiars quotidianes.[7]

Crítica

Pel que fa a la crítica de l'obra, les reaccions del públic en el moment de l'estrena van ser ambivalents. D'una banda, en el diari La Noche, Domènec Guansé i Joan Cortès[4] van escriure que l'obra era la millor peça que s'havia estrenat aquella temporada en el Teatre Català.[2] No obstant això, hi va haver un cert consens que els monòlegs introspectius eren monòtons i que la trama era lenta i mancada d'emoció.[4]

Preguntant-se si era possible que un fill s'arribés a enamorar d'una forma tan profunda de la seva mare fins al punt de suïcidar-se, el crític teatral Emili Tintorer va escriure a Las Noticias:[8]

« El més curiós i interessant del cas és que això ho creu possible l'autora de L'huracà, una dona. És una dona qui ho creu possible i qui, en tant que possible, ho narra i ho teatralitza meticulosament »
— Emili Tintorer, [9]

Malgrat aquesta crítica, molts van qualificar de "monstruós" l'argument de l'obra, escandalitzats per la seva temàtica.[4]

Notes

  1. ↑ Alguna font data l'estrena de l'obra el 27 de gener de 1935[3] o fins i tot el 25 de gener de l'any 1934.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «MARTA MARÍN-DÒMINE, pròleg al Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, 2020.». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L’huracà». TNC. [Consulta: 9 juliol 2021].
  3. ↑ «CARME MONTORIOL, «Sobre L’huracà», publicat dins el Teatre reunit de Carme Montoriol. Arola Editors / TNC, 2020.». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Teatre, Institut del. «Carme Montoriol». [Consulta: 9 juliol 2021].
  5. ↑ Ibarz, Mercè «Dur desig de durar». Pioneres modernes. Dotze autores de l’escena catalana 1876-1938. Arola Editors / TNC, 2020, pàg. 5.
  6. ↑ Montoriol, Carme (pdf) Sobre L’huracà, 26-01-1935, pàg. 1.
  7. ↑ «història | enciclopèdia.cat - Literatura, corrents estètics i mercat cultural». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2021].
  8. ↑ Real Mercadal, Neus. Dona i literatura de la Catalunya de preguerra. 1a ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-779-2. 
  9. ↑ Tintorer, Emili «En el Teatro Poliorama. Estreno de L'huracà.». Las Noticias - FCMF, 27-01-1935.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27huracà&oldid=27760741»