Vés al contingut

Justícia (obra de teatre): diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
#ViquiTNC Ampliació continguts
Línia 1: Línia 1:
{{Editant-se|data=juliol de 2021}}
{{Infotaula d'obra escènica}}
{{Infotaula d'obra escènica}}


Línia 35: Línia 34:
Es donen alguns paral·lelismes amb la família disfuncional que recull l'obra "''[[Agost (obra teatral)|Agost]]''", de [[Tracy Letts]].<ref name=":1" />
Es donen alguns paral·lelismes amb la família disfuncional que recull l'obra "''[[Agost (obra teatral)|Agost]]''", de [[Tracy Letts]].<ref name=":1" />


També es fa referència la petjada de la [[Infecció pel VIH i sida|sida]], que recull l'experiència de [[Tony Kushne]] en, '[[Àngels a Amèrica|''Àngels a Amèrica''']]. Josep Maria Pou, encarnava ''Roy Cohn'', en la seva estrena al TNC, un advocat [[Maccarthisme|maccarthista]] que descobreix que te el sida. L'estrena a Catalunya de l'obra de Kushne, va ser dirigida per [[Josep Maria Flotats i Picas|Josep Maria Flotats]], i va generar polèmica pel fet de ser una obra d'autor no català, i per la seva càrrega contra el conservadorisme, hipocresia i la intolerància<ref name=":2" />.
També es fa referència la petjada de la [[Infecció pel VIH i sida|sida]], que recull l'experiència de [[Tony Kushne]] en, '[[Àngels a Amèrica|''Àngels a Amèrica''']]. Josep Maria Pou, encarnava ''Roy Cohn'', en la seva estrena al TNC, un advocat [[Maccarthisme|maccarthista]] que descobreix que te el sida. L'estrena a Catalunya de l'obra de Kushne, va ser dirigida per [[Josep Maria Flotats i Picas|Josep Maria Flotats]], i va generar polèmica pel fet de ser una obra d'autor no català, i per la seva càrrega contra el conservadorisme, hipocresia i la intolerància<ref name=":2" />.


Guillem Clua, ens parla de temporalitat [[queer]] i de l’escriptura teatral com a via d’impugnació els discursos de la veritat. Una reflexió que ens havia donat [[Monique Wittig|Monique Witting]] en el seu assaig "''The Straight Mind''" (1991)<ref>{{Ref-llibre|títol=Out There: Marginalization and Contemporary Cultures|cognom2=Gever|cognom5=González-Torres|nom5=Félix|cognom4=West|nom4=Cornel|cognom3=Minh-Ha|nom3=Trinh T.|nom2=Martha|url=https://books.google.es/books?id=9KXXiU9jJukC&printsec=frontcover&dq=Out+There:+Marginalization+and+Contemporary+Cultures&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Out%20There:%20Marginalization%20and%20Contemporary%20Cultures&f=false|cognom=Ferguson|nom=Russell|llengua=en|isbn=978-0-262-56064-1|data=1990|editorial=MIT Press|pàgines=51-57}}</ref>, on denuncia l’existència d’un pensament hegemònic i monolític, que reprimeix les vivències que s’escapen d'una operació d’invisibilització i descrèdit del fet homosexual.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Portell|nom=Sebastià|article=Epíleg: L'art queer de la justícia|publicació=Teatre Nacional de Catalunya|url=https://www.tnc.cat/uploads/20200129/L-art-queer-de-la-justcia-de-Sebasti-Portell.pdf|data=2019|pàgines=6}}</ref>
Guillem Clua, ens parla de temporalitat [[queer]] i de l’escriptura teatral com a via d’impugnació els discursos de la veritat. Una reflexió que ens havia donat [[Monique Wittig|Monique Witting]] en el seu assaig "''The Straight Mind''" (1991)<ref>{{Ref-llibre|títol=Out There: Marginalization and Contemporary Cultures|cognom2=Gever|cognom5=González-Torres|nom5=Félix|cognom4=West|nom4=Cornel|cognom3=Minh-Ha|nom3=Trinh T.|nom2=Martha|url=https://books.google.es/books?id=9KXXiU9jJukC&printsec=frontcover&dq=Out+There:+Marginalization+and+Contemporary+Cultures&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Out%20There:%20Marginalization%20and%20Contemporary%20Cultures&f=false|cognom=Ferguson|nom=Russell|llengua=en|isbn=978-0-262-56064-1|data=1990|editorial=MIT Press|pàgines=51-57}}</ref>, on denuncia l’existència d’un pensament hegemònic i monolític, que reprimeix les vivències que s’escapen d'una operació d’invisibilització i descrèdit del fet homosexual.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Portell|nom=Sebastià|article=Epíleg: L'art queer de la justícia|publicació=Teatre Nacional de Catalunya|url=https://www.tnc.cat/uploads/20200129/L-art-queer-de-la-justcia-de-Sebasti-Portell.pdf|data=2019|pàgines=6}}</ref>


Un tema paral·lel al corpus de l'obra el defensa Vicky Peña, esposa del jutge Samuel, defensant l'albirament d'[[Objecte volador no identificat|ovnis]] i la fe en els [[Vida extraterrestre|extraterrestres]] que salvaran la humanitat.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Vidas hipócritas bajo el manto del pujolismo|url=https://elpais.com/ccaa/2020/02/16/catalunya/1581880482_934277.html|publicació=El País|data=2020-02-16|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Javier|cognom=Pérez Senz}}</ref>
⚫
== Recepció ==

⚫
L'obra ens situa en un passat recent de la història de Catalunya amb referències sobre la seva vida política i social. En el segon acte es dona una important tasca de denúncia recordant el [[Cas Banca Catalana]], la seva corrupció, i la conjuntura de l'[[oasi català]]. També es recorda els temps en què la [[Policia Nacional d'Espanya|policia nacional]] rebia socialment el nom de "''grisos''", els quals colpejaven els homosexuals que es manifestaven per defensar els seus [[Drets del col·lectiu LGBT a Espanya|drets]].<ref name=":2" /><ref name=":1" />
⚫
== Recepció ==
⚫
L'obra ens situa en un passat recent de la història de Catalunya amb referències sobre la seva vida política i social. En el segon acte es dona una important tasca de denúncia recordant el [[Cas Banca Catalana]], la seva corrupció, i la conjuntura de l'[[oasi català]]. També es recorda els temps en què la [[Policia Nacional d'Espanya|policia nacional]] rebia socialment el nom de "''grisos''", els quals colpejaven els homosexuals que es manifestaven per defensar els seus [[Drets del col·lectiu LGBT a Espanya|drets]].<ref name=":2" /><ref name=":1" />

L'estil de l'obra esta determinat per un conjunt de trames que es desenvolupen en dos actes de caire [[Melodrama|melodramàtic]].S'utilitzen els flashbacks i diàlegs creuats com instruments que van progressant en el discurs de l'obra.<ref name=":3" />


== Premis ==
== Premis ==
Línia 57: Línia 60:


[[Categoria:Obres de teatre en català]]
[[Categoria:Obres de teatre en català]]
[[Categoria:Literatura LGBT]]

Revisió del 17:52, 9 jul 2021

Infotaula d'arts escèniquesJustícia
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorGuillem Clua Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena13 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatre Nacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Jústicia es una obra de teatre dirigida amb guió de Guillem Clua, i estrenada el 2020 sota la direcció de Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya. La seva estrena es va veure estroncada pels efectes de la COVID-19 que va incidir en el tancament dels espectacles artístics i culturals a partir de la primavera del 2020.[1][2]

Argument

Narra la història del personatge principal, el jutge Samuel Gallart, al llarg de vàries dècades en una lluita per la seva identitat personal.[3]

Durant una celebració familiar en el seu 75è aniversari, el jutge dona mostres d'esvaïments i al·lucinacions que li porten a repassar la seva vida passada. Una carrera política fructífera amb una vida pública immaculada que es confronten a les preocupacions que el turmenten la consciència.[4] Li apareixeran els fantasmes del seu passat, secrets inconfessables, herències familiars doloroses, dobles morals assumides, i una vida marcada per l'homosexualitat oculta amb un amant amb qui va contactar als Jardins de la Font del Gat. Aquestes experiències amenaçaran a fer trontollar el llegat de la seva persona.

Repartiment estrena

Els actors que vam participar en l'estrena de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya van ser[1][5]:

Manel Barceló - Mossen Ricard

Alejandro Bordanove - Sammy

Marc Bosch - Jacob

Roger Coma - Joan

Vicky Peña - Aurora (dona Samuel)

Pere Ponce - Emili

Josep Maria Pou - Jutge Samuel Gallart

Anna Sahun - Judit

Katrin Vankova - Julia

Anna Ycobalzeta - Yolanda

Influències

Es donen alguns paral·lelismes amb la família disfuncional que recull l'obra "Agost", de Tracy Letts.[3]

També es fa referència la petjada de la sida, que recull l'experiència de Tony Kushne en, 'Àngels a Amèrica'. Josep Maria Pou, encarnava Roy Cohn, en la seva estrena al TNC, un advocat maccarthista que descobreix que te el sida. L'estrena a Catalunya de l'obra de Kushne, va ser dirigida per Josep Maria Flotats, i va generar polèmica pel fet de ser una obra d'autor no català, i per la seva càrrega contra el conservadorisme, hipocresia i la intolerància[4].[6]

Guillem Clua, ens parla de temporalitat queer i de l’escriptura teatral com a via d’impugnació els discursos de la veritat. Una reflexió que ens havia donat Monique Witting en el seu assaig "The Straight Mind" (1991)[7], on denuncia l’existència d’un pensament hegemònic i monolític, que reprimeix les vivències que s’escapen d'una operació d’invisibilització i descrèdit del fet homosexual.[8]

Un tema paral·lel al corpus de l'obra el defensa Vicky Peña, esposa del jutge Samuel, defensant l'albirament d'ovnis i la fe en els extraterrestres que salvaran la humanitat.[9]

Recepció i estil

L'obra ens situa en un passat recent de la història de Catalunya amb referències sobre la seva vida política i social. En el segon acte es dona una important tasca de denúncia recordant el Cas Banca Catalana[9], la seva corrupció, i la conjuntura de l'oasi català. També es recorda els temps en què la policia nacional rebia socialment el nom de "grisos", els quals colpejaven els homosexuals que es manifestaven per defensar els seus drets.[4][3]

L'estil de l'obra esta determinat per un conjunt de trames que es desenvolupen en dos actes de caire melodramàtic.S'utilitzen els flashbacks i diàlegs creuats com instruments que van progressant en el discurs de l'obra.[9]

Premis

Premi Nacional de Literatura Dramática 2020 -- Guillem Clua.

Premi de Teatre "Memorial Margarida Xirgu" 2020 -- Anna Sahún

Premis Teatre Barcelona (temporada 2019-2020) -- 4 finalistes al Millor text original (Guillem Clua), Millor Actor (Josep Maria Pou), Millor actriu de repartiment (Vicky Peña), Millor actor de repartiment (Roger Coma)

Premis Butaca 2020 -- 5 nominacions: Millor muntatge tearal , Milor text (Guillem Clua), Millor Direcció (Josep Maria Mestres), Millor actor (Josep Maria Pou), Millor actor de repartiment (Alejandro Bordanove).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Justícia». Teatre Nacional de Catalunya, 2020. [Consulta: 8 juliol 2021].
  2. ↑ «JUSTÍCIA» (en castellà). Web Oficial Guillem Clua. [Consulta: 8 juliol 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sorribes, José Carlos «'Justícia': el culebrón del pujolismo en el TNC» (en castellà). elperiodico, 14-02-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Antón, Jacinto. «Procés escènic a un jutge del pujolisme que renega de la seva identitat homosexual». Quadern elPais.cat, 13-02-2020. [Consulta: 8 juliol 2021].
  5. ↑ «Programa de Sala de l'obra Justícia». Justícia - Guillem Clua. Teatre Nacional de Catalunya - Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2020, pàg. 8.
  6. ↑ Ordóñez, Marcos «Los fantasmas del señor juez» (en castellà). El País [Madrid], 18-02-2020. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ Ferguson, Russell; Gever, Martha; Minh-Ha, Trinh T.; West, Cornel; González-Torres, Félix. Out There: Marginalization and Contemporary Cultures (en anglès). MIT Press, 1990, p. 51-57. ISBN 978-0-262-56064-1. 
  8. ↑ Portell, Sebastià «Epíleg: L'art queer de la justícia». Teatre Nacional de Catalunya, 2019, pàg. 6.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Pérez Senz, Javier «Vidas hipócritas bajo el manto del pujolismo» (en castellà). El País [Madrid], 16-02-2020. ISSN: 1134-6582.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Justícia_(obra_de_teatre)&oldid=27749250»