L'hèroe: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Argument == |
== Argument == |
||
L'[[hereu]] d'una [[família]] d'humils [[Teixidura|teixidors]] torna a casa després d'haver passat per l'experiència de la [[Guerra hispano-estatunidenca|guerra de les Filipines]]. És rebut com un heroi per les seves proeses bèl·liques, però el seu caràcter s'ha vist modificat per l'experiència. A causa de la fama i del pas per l'[[exèrcit]] ha patit una transformació que l'ha convertit en un ésser [[Peresa|gandul]], desvergonyit i sense cor. Abandona la feina i es dedica a la [[Beguda alcohòlica|beguda]], al joc i a la seducció. A partir d'aquí, comença un procés en què entra en conflicte amb el seu món anterior, en el qual esdevé un element estrany i pertorbador.<ref>{{Ref-web|títol=L'hèroe|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1720/l-heroe.htm?fcat_5=81|consulta=2021-07-08|llengua=ca|nom=Institut del Teatre}}</ref> |
L'[[hereu]] d'una [[família]] d'humils [[Teixidura|teixidors]] torna a casa després d'haver passat per l'experiència de la [[Guerra hispano-estatunidenca|guerra de les Filipines]]. És rebut com un heroi per les seves proeses bèl·liques, però el seu caràcter s'ha vist modificat per l'experiència. A causa de la fama i del pas per l'[[exèrcit]] ha patit una transformació que l'ha convertit en un ésser [[Peresa|gandul]], desvergonyit i sense cor. Abandona la feina i es dedica a la [[Beguda alcohòlica|beguda]], al joc i a la seducció. A partir d'aquí, comença un procés en què entra en conflicte amb el seu món anterior, en el qual esdevé un element estrany i pertorbador.<ref>{{Ref-web|títol=L'hèroe|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1720/l-heroe.htm?fcat_5=81|consulta=2021-07-08|llengua=ca|nom=Institut del Teatre}}</ref> |
||
L'obra ve presidida per la [[dicotomia]] que s'estableix entre dos personatges antagònics, l'Hèroe i Joan, un humil treballador [[tèxtil]]. Tots dos han servit a la guerra colonial, però amb resultats ben diferents. Si l'Hèroe ha tornat carregat de fama i de prestigi militar, Joan només ha tornat debilitat i [[Malaltia|malalt]]; si el primer ha tornat per rebre elogis i distincions, el segon ha tornat per anar directament al seu antic lloc de treball. En el fons, tots dos són víctimes, amb resultats diferents, de la guerra i del militarisme. Un element fonamental en aquest esquema és la reivindicació dels valors del món menestral i de l'ofici, encarnats per Joan i pels pares de l'Hèroe. Uns valors que, al seu torn, són símbol identitari de [[Catalanisme|catalanitat]] i que acabaran triomfant.<ref name=":0" /> |
|||
== Representacions == |
== Representacions == |
||
Revisió del 15:19, 8 jul 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Willy31igd hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
L'Hèroe  | |
|---|---|
.jpg) Javier Beltrán i Georgina Latre a L'hèroe, representada al Teatre Nacional de Catalunya (2020) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
| Llengua | català |
| Gènere | drama teatral |
| Data de publicació | 17 abril 1903 |
| Teatre | Teatre Romea |
L'hèroe: drama en tres actes, o simplement L'hèroe, és una obra teatral en català de Santiago Rusiñol i Prats. Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona (en aquella època anomenat Teatre Català) la nit del 17 d'abril de 1903, dirigida per l'actor principal, l'intèrpret badaloní Enric Borràs.[1][2]
Argument
L'hereu d'una família d'humils teixidors torna a casa després d'haver passat per l'experiència de la guerra de les Filipines. És rebut com un heroi per les seves proeses bèl·liques, però el seu caràcter s'ha vist modificat per l'experiència. A causa de la fama i del pas per l'exèrcit ha patit una transformació que l'ha convertit en un ésser gandul, desvergonyit i sense cor. Abandona la feina i es dedica a la beguda, al joc i a la seducció. A partir d'aquí, comença un procés en què entra en conflicte amb el seu món anterior, en el qual esdevé un element estrany i pertorbador.[3]
L'obra ve presidida per la dicotomia que s'estableix entre dos personatges antagònics, l'Hèroe i Joan, un humil treballador tèxtil. Tots dos han servit a la guerra colonial, però amb resultats ben diferents. Si l'Hèroe ha tornat carregat de fama i de prestigi militar, Joan només ha tornat debilitat i malalt; si el primer ha tornat per rebre elogis i distincions, el segon ha tornat per anar directament al seu antic lloc de treball. En el fons, tots dos són víctimes, amb resultats diferents, de la guerra i del militarisme. Un element fonamental en aquest esquema és la reivindicació dels valors del món menestral i de l'ofici, encarnats per Joan i pels pares de l'Hèroe. Uns valors que, al seu torn, són símbol identitari de catalanitat i que acabaran triomfant.[3]
Representacions
Estrena al Teatre Romea
L'hèroe va estrenar-se al Teatre Romea de Barcelona, aleshores conegut com a Teatre Català, la nit del 17 d'abril de 1903. Poc després de llur estrena, aquesta creació del dramaturg català Santiago Rusiñol fou censurada i prohibida.[4]
Santiago Rusiñol va recuperar la confiança dels grups catalanistes. A l'obra, l'artista duu a terme una desmitificació de la guerra amb la pèrdua de les últimes colònies d'Ultramar. Per a l'argument de l'obra es va inspirar en una notícia apareguda en un periòdic mallorquí, en la qual es narrava el patetisme de la situació del soldat que tornava havent perdut els punts de referència moral. Així, l'obra planteja la degradació moral del protagonista, Francesc Garrido, l'heroi nouvingut de la guerra de Cuba, un jove que era honrat i treballador però que a conseqüència del conflicte es convertirà en un cínic i un depravat.[5] La crítica i el públic, majoritàriament catalanista, va interpretar l'obra com un atac frontal contra el militarisme, al que s'oposaven, i va ser molt aplaudida.[6]
Teatre Nacional de Catalunya
Referències
- ↑ Barcelona Cultura. «El teatre torna a la Sala Gran del Nacional amb Santiago Rusiñol». [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Rusiñol, 1903, p. 1.
- ↑ 3,0 3,1 «L'hèroe». [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Pròleg de L'hèroe, 2020.
- ↑ Casacuberta, 1999, p. 127.
- ↑ Casacuberta, 1999, p. 130.
Bibliografia
- Rusiñol, Santiago. L'heroe: drama en tres actes. Tip. L'Avenç, 1903.
- Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol, 1999..
