L'hèroe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m infotaula |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Infotaula arts escèniques}} |
{{Infotaula arts escèniques}} |
||
'''''L'hèroe''''' és una [[obra teatral]] en [[català]] de [[Santiago Rusiñol i Prats]]. Aquesta obra fou estrenada al [[Teatre Romea (Barcelona)|Teatre Romea]] de [[Barcelona]] (en aquella època anomenat Teatre Català) la nit del [[17 d'abril]] de [[1903]], dirigida per l'actor principal, [[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]].<ref>{{Ref-web|títol=El teatre torna a la Sala Gran del Nacional amb Santiago Rusiñol |autor=Barcelona Cultura|url=https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/heroe-tnc|consulta=2021-07-08}}</ref>{{sfn|Rusiñol|1903|pp=1}} |
'''''L'hèroe''''' és una [[obra teatral]] en [[català]] de [[Santiago Rusiñol i Prats]]. Aquesta obra fou estrenada al [[Teatre Romea (Barcelona)|Teatre Romea]] de [[Barcelona]] (en aquella època anomenat Teatre Català) la nit del [[17 d'abril]] de [[1903]], dirigida per l'actor principal, [[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]].<ref>{{Ref-web|títol=El teatre torna a la Sala Gran del Nacional amb Santiago Rusiñol |autor=Barcelona Cultura|url=https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/heroe-tnc|consulta=2021-07-08}}</ref>{{sfn|Rusiñol|1903|pp=1}} |
||
| ⚫ | [[Santiago Rusiñol]] va recuperar la confiança dels grups [[Catalanisme|catalanistes]]. A l'obra, l'artista duu a terme una desmitificació de la guerra amb la pèrdua de les últimes [[Guerra d'Independència de Cuba|colònies d'Ultramar]]. Per a l'argument de l'obra es va inspirar en una notícia apareguda en un periòdic mallorquí, en la qual es narrava el patetisme de la situació del soldat que tornava havent perdut els punts de referència moral. Així, l'obra planteja la degradació moral del protagonista, Francesc Garrido, l'heroi nouvingut de la guerra de Cuba, un jove que era honrat i treballador però que a conseqüència del conflicte es convertirà en un cínic i un depravat. |
||
La crítica i el públic, majoritàriament [[Catalanisme|catalanista]], va interpretar l'obra com un atac frontal contra el militarisme, al que s'oposaven, i va ser molt aplaudida. |
|||
== Argument == |
== Argument == |
||
== Representacions == |
== Representacions == |
||
=== Estrena al Teatre Romea === |
|||
| ⚫ | [[Santiago Rusiñol]] va recuperar la confiança dels grups [[Catalanisme|catalanistes]]. A l'obra, l'artista duu a terme una desmitificació de la guerra amb la pèrdua de les últimes [[Guerra d'Independència de Cuba|colònies d'Ultramar]]. Per a l'argument de l'obra es va inspirar en una notícia apareguda en un periòdic mallorquí, en la qual es narrava el patetisme de la situació del soldat que tornava havent perdut els punts de referència moral. Així, l'obra planteja la degradació moral del protagonista, Francesc Garrido, l'heroi nouvingut de la guerra de Cuba, un jove que era honrat i treballador però que a conseqüència del conflicte es convertirà en un cínic i un depravat. |
||
=== Teatre Nacional de Catalunya === |
=== Teatre Nacional de Catalunya === |
||
| Línia 17: | Línia 15: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre|títol=L'heroe: drama en tres actes|url=https://books.google.com/books?id=YXwpAAAAYAAJ|editorial=Tip. L'Avenç|data=1903|llengua=ca|nom=Santiago|cognom=Rusiñol}} |
* {{Ref-llibre|títol=L'heroe: drama en tres actes|url=https://books.google.com/books?id=YXwpAAAAYAAJ|editorial=Tip. L'Avenç|data=1903|llengua=ca|nom=Santiago|cognom=Rusiñol}} |
||
* {{Ref-llibre|nom=Margarida|cognom=Casacuberta|títol=Santiago Rusiñol|obra=LletrA. Literatura Catalana en línia|url=http://www.lletra.com/es/autor/santiago-rusinol/detalle|any=1999.}} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [https://www.tnc.cat/ca/lheroe L'hèroe al lloc web del TNC]. |
* [https://www.tnc.cat/ca/lheroe L'hèroe al lloc web del TNC]. |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Heroe}} |
|||
[[Categoria:Santiago Rusiñol]] |
[[Categoria:Santiago Rusiñol]] |
||
Revisió del 12:34, 8 jul 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Willy31igd hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
L'Hèroe  | |
|---|---|
.jpg) Javier Beltrán i Georgina Latre a L'hèroe, representada al Teatre Nacional de Catalunya (2020) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
| Llengua | català |
| Gènere | drama teatral |
| Data de publicació | 17 abril 1903 |
| Teatre | Teatre Romea |
L'hèroe és una obra teatral en català de Santiago Rusiñol i Prats. Aquesta obra fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona (en aquella època anomenat Teatre Català) la nit del 17 d'abril de 1903, dirigida per l'actor principal, Enric Borràs.[1][2]
Argument
Representacions
Estrena al Teatre Romea
Santiago Rusiñol va recuperar la confiança dels grups catalanistes. A l'obra, l'artista duu a terme una desmitificació de la guerra amb la pèrdua de les últimes colònies d'Ultramar. Per a l'argument de l'obra es va inspirar en una notícia apareguda en un periòdic mallorquí, en la qual es narrava el patetisme de la situació del soldat que tornava havent perdut els punts de referència moral. Així, l'obra planteja la degradació moral del protagonista, Francesc Garrido, l'heroi nouvingut de la guerra de Cuba, un jove que era honrat i treballador però que a conseqüència del conflicte es convertirà en un cínic i un depravat.[3] La crítica i el públic, majoritàriament catalanista, va interpretar l'obra com un atac frontal contra el militarisme, al que s'oposaven, i va ser molt aplaudida.Casacuberta 1999, p. 130
Teatre Nacional de Catalunya
Referències
- ↑ Barcelona Cultura. «El teatre torna a la Sala Gran del Nacional amb Santiago Rusiñol». [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Rusiñol, 1903, p. 1.
- ↑ Casacuberta, 1999, p. 127.
Bibliografia
- Rusiñol, Santiago. L'heroe: drama en tres actes. Tip. L'Avenç, 1903.
- Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol, 1999..