Vés al contingut

Lurdes Barba i Rodríguez: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
canvis significatius: enllaç a altres biografies i obres, data de les obres, millora del format de les referències
Cap resum de modificació
Línia 12: Línia 12:
En cinema ha participat a [[Perduts al Parking|''Perduts al parking'']] (1978), ''[[A través del cel obert]]'' (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, ''[[Amor idiota]]'' (2004) de [[Ventura Pons i Sala]], ''[[Veïnes (pel·lícula)|Veïnes]]'' (2007) de [[Marta Vilatella|Marta E. Vilatella]]<ref>{{Ref-web|títol=Veïnes|url=http://catalanfilms.cat/ca/produccions/veines|consulta=2021-06-28|llengua=català|editor=Catalan Films|data=n.d}}</ref> o ''[[L'assaig]]'' (2015) de [[Lluís Baulida]].<ref name=":1" /><ref>{{Ref-web|títol=L'assaig|url=http://catalanfilms.cat/ca/produccions/lassaig|consulta=2021-06-28|llengua=català|editor=Catalan Films|data=n.d}}</ref>
En cinema ha participat a [[Perduts al Parking|''Perduts al parking'']] (1978), ''[[A través del cel obert]]'' (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, ''[[Amor idiota]]'' (2004) de [[Ventura Pons i Sala]], ''[[Veïnes (pel·lícula)|Veïnes]]'' (2007) de [[Marta Vilatella|Marta E. Vilatella]]<ref>{{Ref-web|títol=Veïnes|url=http://catalanfilms.cat/ca/produccions/veines|consulta=2021-06-28|llengua=català|editor=Catalan Films|data=n.d}}</ref> o ''[[L'assaig]]'' (2015) de [[Lluís Baulida]].<ref name=":1" /><ref>{{Ref-web|títol=L'assaig|url=http://catalanfilms.cat/ca/produccions/lassaig|consulta=2021-06-28|llengua=català|editor=Catalan Films|data=n.d}}</ref>


El 2021 va protagonitzar amb [[Muntsa Alcañiz]], [[Imma Colomer Marcet]] i [[Vicky Peña]] l'obra de [[Caryl Churchill]] ''[[I només jo vaig escapar-ne]]'' (2016)''.''<ref>{{Ref-web|títol=Póquer de actrices para el fin del mundo|url=https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210523/poquer-actrices-caryl-churchill-teatre-lliure-madga-puyo-11749539|data=2021-05-23|consulta=2021-06-28|llengua=es|nom=Marta|cognom=Cervera|editor=[[El Periódico]]}}</ref> Juntament amb les també directores i actrius [[Lina Lambert]] i Imma Colomer va estrenar ''[[Talking Heads|Talking heads]]'', d'[[Alan Bennett]] (1988), al [[Teatre Akadèmia]].<ref>{{Ref-web|títol="L’abús de poder no pot quedar impune"|url=https://www.ara.cat/cultura/abus-poder-impune-lina-lambert-imma-colomer-lurdes-barba_130_3958425.html|data=2021-04-24|consulta=2021-06-28|llengua=català|nom=Núria|cognom=Juanico Llumà|editor=[[Ara]]}}</ref>
El 2021 va protagonitzar amb [[Muntsa Alcañiz]], [[Imma Colomer Marcet]] i [[Vicky Peña]] l'obra de [[Caryl Churchill]] ''[[I només jo vaig escapar-ne]]'' (2016)''.''<ref>{{Ref-web|títol=Póquer de actrices para el fin del mundo|url=https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210523/poquer-actrices-caryl-churchill-teatre-lliure-madga-puyo-11749539|data=2021-05-23|consulta=2021-06-28|llengua=es|nom=Marta|cognom=Cervera|editor=[[El Periódico]]}}</ref> Juntament amb les també directores i actrius [[Lina Lambert]] i Imma Colomer va estrenar ''[[Talking Heads|Talking heads]]'', d'[[Alan Bennett]] (1988), al [[Teatre Akadèmia]].<ref>{{Ref-web|títol="L’abús de poder no pot quedar impune"|url=https://www.ara.cat/cultura/abus-poder-impune-lina-lambert-imma-colomer-lurdes-barba_130_3958425.html|data=2021-04-24|consulta=2021-06-28|llengua=català|nom=Núria|cognom=Juanico Llumà|editor=[[Ara]]}}</ref>


Té dos [[Premis de la Crítica de Barcelona]] a la millor interpretació per ''[[A la meta]]''<ref>{{Ref-web|títol=Narcís Comadira: El meu X.A.|url=https://www.revistapausa.cat/el-meu-x-a/|data=2015-03-03|consulta=2021-06-28|llengua=ca|editor=Pausa. Quadern de teatre contemporani}}</ref> de [[Thomas Bernhard]] (1981) i ''[[Les presidentes]]'' de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.<ref name=":1" />
Té dos [[Premis de la Crítica de Barcelona]] a la millor interpretació per ''[[A la meta]]''<ref>{{Ref-web|títol=Narcís Comadira: El meu X.A.|url=https://www.revistapausa.cat/el-meu-x-a/|data=2015-03-03|consulta=2021-06-28|llengua=ca|editor=Pausa. Quadern de teatre contemporani}}</ref> de [[Thomas Bernhard]] (1981) i ''[[Les presidentes]]'' de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.<ref name=":1" />

Revisió del 10:39, 29 juny 2021

Plantilla:Infotaula personaLurdes Barba i Rodríguez
Biografia
Naixementfebrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de teatre, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1022733 TMDB.org: 1062633 Modifica el valor a Wikidata

Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral catalana.[1]

Formació

Barba i Rodríguez estudià interpretació a l’Escola de Nous Estudis dels Joglars, l’Escola Adrià Gual i a l’Institut del Teatre. També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.[2]

Trajectòria

El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros.[1] Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.[2]

Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica[3][4] o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.[5]

En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella[6] o L'assaig (2015) de Lluís Baulida.[2][7]

El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne (2016).[8] Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia.[9]

Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta[10] de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Lurdes Barba i Rodríguez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Lurdes Barba». Sala Beckett, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  3. ↑ Alcázar Serrat, Iván. «Teatre polític a vol d'ocell». La Directa, 24-12-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  4. ↑ «Lluïsa Cunillé, Tenesse Williams o J. M de Sagarra a la nova temporada del TNC». Teatre Barcelona, 22-06-2020. [Consulta: 29 juny 2021].
  5. ↑ Foguet, Francesc. «Un simbolisme que no aixeca el vol». El Temps, 03-02-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  6. ↑ «Veïnes». Catalan Films, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  7. ↑ «L'assaig». Catalan Films, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  8. ↑ Cervera, Marta. «Póquer de actrices para el fin del mundo» (en castellà). El Periódico, 23-05-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  9. ↑ Juanico Llumà, Núria. «"L’abús de poder no pot quedar impune"». Ara, 24-04-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  10. ↑ «Narcís Comadira: El meu X.A.». Pausa. Quadern de teatre contemporani, 03-03-2015. [Consulta: 28 juny 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lurdes_Barba_i_Rodríguez&oldid=27668121»