Vés al contingut

Antoni Briva i Miravent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{GEC|0012318}}
m 0rtografia
Línia 1: Línia 1:
'''Antoni Briva i Miravent''' [[Sitges]] ([[1926]])- [[Astorga]] (1[[994]]). Fou un eclesiàstic català. Va ser bisbe d’[[Astorga]].
'''Antoni Briva i Miravent''' [[Sitges]] ([[1926]])- [[Astorga]] (1[[994]]). Fou un eclesiàstic català. Va ser bisbe d’[[Astorga]].


Féu estudis eclesiàstics al [[Seminari Conciliar de Barcelona]], i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en Teologia. Fou ordenat l’any [[1950]], exercí diversos càrrecs parroquials i al barri de “Tres Pins” de Montjuïc, i acadèmics. Fou rector del [[Seminari Conciliar de Barcelona]] ([[1963]]) i nomenat canonge de la [[Catedral de Barcelona]] ([[1964]]). Va ser membre de la associació [[Unió Sacerdotal de Barcelona]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/11/23/pagina-45/34635376/pdf.html?search=albert manent Diari La Vanguardia 23-11-1997 Albert Manent “ La Unión Sacerdotal de Barcelona” pàg. 45]</ref> on coincidí amb [[Manuel Bonet i Muixí]], [[Casimir Martí i Martí]], [[Ramon Buxarrais i Ventura]], [[Ramon Daumal i Serra]], [[Joan Batlles i Alerm]], [[Pere Tena i Garriaga]] i [[Josep Maria Rovira Belloso]], entre d'altres. L'any [[1967]] fou nomenat bisbe de la Diòcesi d’[[Astorga]], on dugué a terme a més de la seu treball [[pastoral]], una tasca de divulgació teològica i ecumènica.
Féu estudis eclesiàstics al [[Seminari Conciliar de Barcelona]], i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en Teologia. Fou ordenat l’any [[1950]], exercí diversos càrrecs parroquials i al barri de “Tres Pins” de Montjuïc, i acadèmics. Fou rector del [[Seminari Conciliar de Barcelona]] ([[1963]]) i nomenat canonge de la [[Catedral de Barcelona]] ([[1964]]). Va ser membre de associació [[Unió Sacerdotal de Barcelona]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/11/23/pagina-45/34635376/pdf.html?search=albert manent Diari La Vanguardia 23-11-1997 Albert Manent “ La Unión Sacerdotal de Barcelona” pàg. 45]</ref> on coincidí amb [[Manuel Bonet i Muixí]], [[Casimir Martí i Martí]], [[Ramon Buxarrais i Ventura]], [[Ramon Daumal i Serra]], [[Joan Batlles i Alerm]], [[Pere Tena i Garriaga]] i [[Josep Maria Rovira Belloso]], entre d'altres. L'any [[1967]] fou nomenat bisbe de la Diòcesi d’[[Astorga]], on dugué a terme a més de la seu treball [[pastoral]], una tasca de divulgació teològica i ecumènica.
A la [[Conferència Episcopal Espanyola]] i al [[Vaticà]] ocupà diversos càrrecs relacionats amb el diàleg entre religions i l'ecumenisme. Així, fou membre del “Secretariat Romà per a la Unió dels Cristians” ([[1968]]-[[1977]]) i president de la ''Comissió Episcopal de Relacions Interconfesionals'' ([[1975]]-[[1981]]),<ref>[http://85.118.245.124/plenaria/XCII/PDF/relaciones.pdf Histórico de la Comisión de Relaciones Interconfesionales de la CEE]</ref> comissió que era adscrit com a vocal en el moment del seu traspàs. Va morir d'un infart el 20 de juny de [[1994]] a Astorga.<ref> [http://elpais.com/diario/1994/06/22/agenda/772236003_850215.htmlDiari “El País” 22-6-1994 Necrològica Obispo Antonio Briva Miravent]</ref> Les seves despulles són enterrades a la Catedral de la diòcesi. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i publicà articles sobre ecumenisme i obres sobre teologia.<ref>Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya Volum I Ed. Claret- Generalitat de Catalunya Barcelona 2001 pàg. 355</ref>
A la [[Conferència Episcopal Espanyola]] i al [[Vaticà]] ocupà diversos càrrecs relacionats amb el diàleg entre religions i l'ecumenisme. Així, fou membre del “Secretariat Romà per a la Unió dels Cristians” ([[1968]]-[[1977]]) i president de la ''Comissió Episcopal de Relacions Interconfesionals'' ([[1975]]-[[1981]]),<ref>[http://85.118.245.124/plenaria/XCII/PDF/relaciones.pdf Histórico de la Comisión de Relaciones Interconfesionales de la CEE]</ref> comissió que era adscrit com a vocal en el moment del seu traspàs. Va morir d'un infart el 20 de juny de [[1994]] a Astorga.<ref> [http://elpais.com/diario/1994/06/22/agenda/772236003_850215.htmlDiari “El País” 22-6-1994 Necrològica Obispo Antonio Briva Miravent]</ref> Les seves despulles són enterrades a la Catedral de la diòcesi. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i publicà articles sobre ecumenisme i obres sobre teologia.<ref>Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya Volum I Ed. Claret- Generalitat de Catalunya Barcelona 2001 pàg. 355</ref>

Revisió del 17:27, 30 set 2013

Antoni Briva i Miravent Sitges (1926)- Astorga (1994). Fou un eclesiàstic català. Va ser bisbe d’Astorga.

Féu estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en Teologia. Fou ordenat l’any 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i al barri de “Tres Pins” de Montjuïc, i acadèmics. Fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i nomenat canonge de la Catedral de Barcelona (1964). Va ser membre de l'associació Unió Sacerdotal de Barcelona[1] on coincidí amb Manuel Bonet i Muixí, Casimir Martí i Martí, Ramon Buxarrais i Ventura, Ramon Daumal i Serra, Joan Batlles i Alerm, Pere Tena i Garriaga i Josep Maria Rovira Belloso, entre d'altres. L'any 1967 fou nomenat bisbe de la Diòcesi d’Astorga, on dugué a terme a més de la seu treball pastoral, una tasca de divulgació teològica i ecumènica.

A la Conferència Episcopal Espanyola i al Vaticà ocupà diversos càrrecs relacionats amb el diàleg entre religions i l'ecumenisme. Així, fou membre del “Secretariat Romà per a la Unió dels Cristians” (1968-1977) i president de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfesionals (1975-1981),[2] comissió que era adscrit com a vocal en el moment del seu traspàs. Va morir d'un infart el 20 de juny de 1994 a Astorga.[3] Les seves despulles són enterrades a la Catedral de la diòcesi. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i publicà articles sobre ecumenisme i obres sobre teologia.[4]

Obres[5]

  • La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957)-
  • El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958)
  • Colegio episcopal e Iglesia particular (1959)

Referències

  1. ↑ manent Diari La Vanguardia 23-11-1997 Albert Manent “ La Unión Sacerdotal de Barcelona” pàg. 45
  2. ↑ Histórico de la Comisión de Relaciones Interconfesionales de la CEE
  3. ↑ “El País” 22-6-1994 Necrològica Obispo Antonio Briva Miravent
  4. ↑ Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya Volum I Ed. Claret- Generalitat de Catalunya Barcelona 2001 pàg. 355
  5. ↑ «Antoni Briva i Miravent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Briva_i_Miravent&oldid=12191919»