Mostra la font per a Sorgo

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:

Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.

The block was made by ‪EPIC‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected.

Start of block: 09:48, 2 jul 2024
Expiry of block: 09:48, 2 jul 2025

Your current IP address is 206.189.44.186. The blocked range is 206.189.32.0/20.

Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.

Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.

Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.

{{Infotaula ésser viu}}
El '''sorgo''' o''' melca''' (''Sorghum'') és un [[gènere (biologia)|gènere]] de gramínies, amb algunes espècies conreades com [[cereals]] i que també inclou algunes [[males herbes]]. El gènere comprèn unes trenta espècies dins la [[Família (biologia)|família]] de les [[poàcies]] ([[subfamília]] de les [[andropogònia|andropogònies]]).<ref name="NationalGeneticResources">[[USDA]], ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150124024459/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 |date=2015-01-24}}</ref>

Les espècies del gènere són originàries de l'est d'[[Àfrica]], tret d'una única espècie que és nativa de [[Mèxic]]. Probablement, el sorgo era la ''dacsa'' documentada al País Valencià des del {{Segle|xiii|3=s}} fins que aquest nom va servir per a denominar la dacsa actual (''[[Dacsa|Zea mays]]''), provinent d'Amèrica i que va substituir els cultius de sorgo.

El sorgo conreat per a gra ocupa la cinquena posició en la producció de gra en el món amb unes 44.000.000 hectàrees conreades.

== Nomenclatura ==
El nom genèric ''Sorghum'' va ser creat per [[Conrad Moench]] en 1794 i adoptat oficialment. Deriva de l'italià ''sorgo'' que era l'evolució del llatí ''surico < syricus < syriacus'' 'sirià'.<ref>{{Ref-web|títol=SORGHO : Définition de SORGHO|url=https://www.cnrtl.fr/lexicographie/sorgho|consulta=2023-08-10}}</ref> La denominació ''Sorgum'' [[L.]] no és vàlida.

== Genoma del sorgo ==
L'any 2009, un equip de cercadors internacional va anunciar que havien arribat a seqüenciar el [[genoma]] del sorgo;<ref name="genoma">{{ref-web| url = http://www.eurekalert.org/pub_releases/2009-01/ru-sos012609.php | títol = Sequencing of sorghum genome completed | obra = EurekAlert | data = 28 gener 2010 | consulta = 30 agost 2010}}</ref><ref name="doi101038">{{cite doi|10.1038/nature07723|data=2013}}</ref><ref name="elmundo">{{ref-web| url = http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/28/ciencia/1233165455.html | títol = Los secretos genéticos del sorgo, al descubierto | data = 29 gener 2009 | consulta = 27 setembre 2011 | llengua = castellà}}</ref> aquest fet va ser publicat a la revista [[Nature]]. Va ser el segon cereal herbaci del qual s'ha disposat de l'[[ADN]] complet, després d'aconseguir-se amb l'[[arròs]], i la comparació del seu codi genètic amb altres cereals pot permetre d'estudiar-ne els avantatges.<ref name="rtve">{{ref-web| url = http://www.rtve.es/noticias/20090128/cientificos-estadounidenses-descifran-genoma-completo-del-sorgo/225999.shtml | títol = Científicos estadounidenses descifran el genoma completo del sorgo | data = 28 gener 2009 | consulta = 27 setembre 2011 | llengua = castellà}}</ref>

== Conreu ==
S'estima que la domesticació de la principal espècie d'ús alimentari de la melca, ''[[Sorghum bicolor]]'', es va produir al voltant del {{segle|I|-|s}} a la zona d'[[Etiòpia]]. Espècies silvestres s'utilitzaven per a alimentació des de feia mil·lennis, tant a l'[[Àfrica]] com a la regió [[Índia|índica]]. El sorgo com a cultiu domèstic no es va arribar a introduir al continent europeu fins a l'any 60 dC, i tot i això, la seva extensió no va ser mai gaire gran; posteriorment al descobriment del continent americà, es creu que els esclaus que van ser conduïts a Amèrica van ser els que el van introduir en aquell continent.<ref name="infoagro1">{{ref-web| url = http://www.infoagro.com/herbaceos/forrajes/sorgo.htm | títol = El cultivo del sorgo | llengua = castellà | editor = infoagro.com | consulta = 27 setembre de 2011}}</ref>

El sorgo conreat ha derivat del seu progenitor silvestre que pertany a la subespècie ''verticilliflorum'', observant la màxima variació del gènere Sorghum a la regió del quadrant nord-oriental d'Àfrica que comprèn Etiòpia, el Sudan i Àfrica oriental (Doggett, 1988). Sembla que la melca es va desplaçar cap Àfrica oriental des [[Etiòpia]] voltant de l'any 200 o fins i tot abans. El van portar a l'Àfrica oriental i austral els [[bantu]]s, que empraven el gra principalment per fer [[cervesa]]. Els bantus, que probablement van iniciar la seva expansió partint del sud del Camerun entorn del {{segle|I}}, es van desplaçar al llarg de la frontera meridional del cinturó de la selva congolesa i van arribar a l'Àfrica oriental, potser abans de l'any 500 dC.<ref name="FAO">{{ref-llibre| títol = La melca i el mill en la nutrició humana | autor = FAO | col·lecció = Fao: Alimentació i nutrició | volum = 27 | isbn = 92-5-303381-9 | url = http://www.fao.org/docrep/t0818s/t0818s00.htm | llengua = anglès}}</ref>

Els bantus van adoptar la melca dels pobles de l'Àfrica oriental, donant-se després una ràpida expansió fins als països de la sabana de l'Àfrica oriental i austral durant els últims mil anys. El sorgo dels nostres dies que es cultiva a l'Àfrica central i austral està estretament emparentat amb els de la República Unida de Tanzània i guarda un parentiu més distant amb els d'Àfrica occidental, ja que les selves equatorials constituir una barrera real a la seva difusió.<ref name="FAO"/>

El sorgo va ser portat de l'Àfrica oriental a l'Índia, probablement durant el primer mil·lenni aC probablement traspostat en vaixells. El sorgo de l'Índia està emparentat amb els del nord-est d'Àfrica i la costa entre el Cap Guardafui i Moçambic.

La seva difusió al llarg de la costa del sud-est asiàtic i al voltant de la Xina es donà al voltant de l'inici de l'era cristiana, tot i que és possible que la melca arribés a la Xina a través de les rutes del comerç de la seda.

La introducció del sorgo a Amèrica, amb el nom ''maíz de Guinea'', procedeix des de l'Àfrica occidental amb els tractants d'esclaus cap a mitjan {{segle|XIX}}. Encara que aquest cereal va arribar a Amèrica Llatina a través del comerç dels esclaus i per obra de navegants que feien la ruta comercial Europa-Africa-Amèrica Llatina al {{segle|XVI}}, el seu cultiu no va arribar a adquirir importància fins al {{segle|XX}}. El mateix ocorre amb Austràlia.<ref name="FAO"/>

Nombroses espècies de sorgo són cultivades per a ser utilitzades com a [[aliment]], [[farratge]], per a producció de [[Beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] o per fabricar [[Biocombustible|biocombustibles]]. El conreu del sorgo és important a l'[[Àfrica]], [[Amèrica Central]] i l'Àsia meridional i és considerat el cinquè cereal en importància a nivell mundial.<ref name="Sorghum">{{ref-web| url = http://www.grains.org/sorghum | títol = U.S. Grains Council | llengua = anglès}}</ref>

Principalment se'n conreen dues espècies; una d'elles, ''[[Sorghum bicolor]]'',<ref name="sorghumbicolordistribution">{{ref-publicació| doi = 10.1007/s10722-009-9466-7 | volum = 57 | exemplar = 2 | pàgines = 243–253 | cognom = Mutegi | nom = Evans
| coautors = Fabrice Sagnard, Moses Muraya, Ben Kanyenji, Bernard Rono, Caroline Mwongera, Charles Marangu, Joseph Kamau, Heiko Parzies, Santie de Villiers, Kassa Semagn, Pierre Traoré, Maryke Labuschagne
| article = Ecogeographical distribution of wild, weedy and cultivated Sorghum bicolor (L.) Moench in Kenya: implications for conservation and crop-to-wild gene flow | publicació = Genetic Resources and Crop Evolution | consulta = 2 agost 2010 | data = 1 febrer 2010 | llengua = anglès}}</ref> originària de l'Àfrica, i l'altra, [[pastura sudanesa]] (''[[Sorghum sudanensis]]''), com a [[farratge]]. Tradicionalment, a l'Àfrica se n'obté una beguda alcohòlica, fibra i sucre.

=== Exigències del cultiu ===
Les exigències respecte a la calor que la melca necessita per a gra són més elevades que les de blat de moro, en gran part a causa del seu origen tropical. Per germinar necessita una temperatura de 12 a 13 °C; pel que la seva sembra ha de fer-se de 3 a 4 setmanes després del blat de moro. El creixement de la planta no és veritablement actiu fins que se sobrepassen els 15 °C, situant-se l'òptim cap als 32 °C.

Al principi del seu desenvolupament, la melca suporta les baixes temperatures de forma semblant al blat de moro, i la seva sensibilitat a la tardor és també comparable. Els descensos de temperatura en el moment de la floració poden reduir el rendiment del gra. Al contrari, la melca resisteix molt millor que el blat de moro les altes temperatures. Si la terra és prou fresca no es comprova avortament de flors amb les fortes calors.

La melca resisteix la sequera millor que el blat de moro. És capaç de patir sequera durant un període bastant llarg, i reprendre el seu creixement més endavant quan cessa la sequera, sense que se'n ressenti el rendiment, ja que l'arrel penetra fins a 120 cm a la terra, i les fulles, ceroses, eviten part de la transpiració. D'altra banda, necessita menys quantitat d'aigua que el blat de moro per formar un quilogram de matèria assecada. Es considera que un reg d'entre 450 i 550 mm d'aigua durant tot el seu cicle és la quantitat òptima per un bon creixement; no obstant això, 350 mm es considera una mesura dins un rang acceptable, i trobem en la línia dels 250 mm per cicle el mínim obligatori per a la planta.<ref name="infoagro1"/>

Per això en els secans de la Catalunya [[subhumida]] ([[Berguedà]] i [[Osona]]) va millor el sorgo que el blat de moro.

Es desenvolupa bé en terrenys alcalins, sobretot les varietats ensucrades que exigeixen la presència a la terra de carbonat càlcic, la qual cosa augmenta el contingut en sacarosa de tiges i fulles. Prefereix terrenys sans, profunds, no gaire pesats; i suporta una mica el contingut en sal.

És un mal precedent d'altres cultius, particularment per als cereals de tardor.

Els grans de les varietats tradicionals eren molt atacats pels ocells i a més resultaven tòxics per al ramat si les consumien abans d'haver-se assecat. Aquests aspectes s'han solucionat amb la millora genètica. Des del punt de vista nutritiu farratger, el gra de sorgo s'assembla molt al del blat de moro i el substitueix en les racions dels animals.

== Usos ==
La melca en les seves diverses varietats s'usa per a consum humà, tant per a alimentació com per a elaboració de [[beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] i per a alimentació animal a la producció de [[Farratge|farratges]] o pinsos.

Per al consum humà és usat principalment a l'[[Àfrica]], en particular Etiòpia i Somàlia, i a l'[[Índia]] i la Xina, on és ingredient per a la preparació de diversos plats tradicionals o de la gastronomia típica com truites, [[pa|pans]] amb llevat i sense, [[farinetes]] i [[cuscús]] o s'usa el gra sencer i pelat cuit en presentació semblant a l'arròs per acompanyar amb carn i verdures. A la Xina s'usa per a preparació de begudes alcohòliques [[aiguardent|(aiguardents)]].<ref name="faodoc">{{ref-llibre| títol = La melca i el mill en la nutrició humana | autor = FAO | col·lecció = Fao: Alimentació i nutrició | volum = 27 | isbn = 92-5-303381-9 | url = http://www.fao.org/docrep/t0818s/t0818s00.htm | llengua = anglès}}</ref>

Com a [[pinso]] és usat principalment als Estats Units, Mèxic i el Japó, seguits, per l'Argentina, els territoris que van ser de la Unió Soviètica i Veneçuela. Aquests països absorbeixen conjuntament més del 80 per cent de la utilització mundial de melca en forma de pinso.<ref name="faodoc"/> Actualment cada vegada és més usat en la producció de biodièsel, sent, junt amb el blat de moro, el blat i l'ordi els més demandats..

Pel fet de ser un aliment que no conté gluten, el situa com una opció alimentaria interessant per a les persones [[Celíac|celíaques]].<ref name="celiacos.com">{{ref-web | url = http://www.celiacos.com/2008/07/10/sorgo-beneficios-nutricionales-de-su-consumo/ | títol = Sorgo, beneficios nutricionales de su consumo | editor = celíacos.com | consulta = 28 febrer 2012 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20130103123801/http://www.celiacos.com/2008/07/10/sorgo-beneficios-nutricionales-de-su-consumo/ | arxiudata = 3 de gener 2013 }}</ref>

== Producció ==
=== Majors productors de sorgo ===
Les dades de la [[USDA]] (Departament d'Agricultura dels Estats Units) i la [[FAO]] sobre els majors productors de sorgo només es troben per al conjunt d'espècies, tot i que es pressuposa que la majoria de cultivars són de ''Sorghum bicolor''. La taula següent presenta les dades de la USDA.
{| class="wikitable" border=1 width="40%" align=center
|colspan=4 align=center|'''Els majors productors de sorgos (2008/09)'''<ref>USDA (Departament d'Agricultura dels Estats Units): Foreign Agricultural Service – Producció, i distribució online [http://www.fas.usda.gov/psdonline/psdHome.aspx] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131207125427/http://www.fas.usda.gov/psdonline/psdHome.aspx|date=2013-12-07}}</ref>
|----- bgcolor=#DDDDDD
!  Rang 
! País
! Producció (en [[tona (unitat)|tones]])
! Percentatge
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  1 || [[EUA]]  || align=right|11.998 || align=right|19,22%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  2 || [[Nigèria]] || align=right|11.000 || align=right|17,63%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  3 || [[Índia]] || align=right|7.240 || align=right|11,60%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  4 || [[Mèxic]] || align=right|6.300 || align=right|10,09%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  5 || [[Sudan]] || align=right|4.700 || align=right|7,53%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  6 || [[Etiòpia]] || align=right|2.619 || align=right|4,20%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  7 || [[Austràlia]] || align=right|2.400 || align=right|3,85%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  8 || [[Argentina]] || align=right|2.300 || align=right|3,69%
|----- bgcolor=#EEEEEE 
|  9 || [[Brasil]] || align=right|2.000 || align=right|3,20%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  10 || [[Burkina Faso]] || align=right|1.800 || align=right|2,88%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  11 || [[Xina|República Popular de la Xina]] || align=right|1.800 || align=right|2,88%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  12 || [[Níger]] || align=right|1.000 || align=right|1,60%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  13 || [[Egipte]] || align=right|900 || align=right|1,44%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  14 || [[Tanzània]] || align=right|900 || align=right|1,44%
|----- bgcolor=#EEEEEE
|  15 || [[Unió Europea|EU-27]] || align=right|521 || align=right|0,83%
|----- bgcolor=#EEEEEE
| || Altres || align=right|4.932 || align=right|7,90%
|----- bgcolor=#EEEEEE
| || [[Món]]  || align=right|62.410 || align=right|100,00%
|}

=== Producció en tones ===
{| border=1 cellpadding=3 cellspacing=0 align=center
|-----
| colspan=6 align=center bgcolor=#DDFFDD |
'''Producció en tones. Dades del 2004-2005'''<br /> {{mida|85%|Base de dades de la FAOSTAT (FAO)<ref>[http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr Base de dades de la FAO] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110117133354/http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr |date=2011-01-17 }} Accés el 14 de novembre de 2006</ref>}}
|-----
| align=left|{{USA}}||align=right|{{formatnum:11554970.00}}||align=right|20%||align=right|{{formatnum:10005340.00}}||align=right|17%
|------
| align=left|{{NGA}}||align=right|{{formatnum:8028000.00}}||align=right|14%||align=right|{{formatnum:8028000.00}}||align=right|14%
|------
| align=left|{{IND}}||align=right|7 700 000,00||align=right|13%||align=right|7 500 000,00||align=right|13%
|------
| align=left|{{MEX}}||align=right|7 004 400,00||align=right|12%||align=right|6 300 000,00||align=right|11%
|------
| align=left|{{SDN}}||align=right|2 600 000,00||align=right|4%||align=right|4 228 000,00||align=right|7%
|------
| align=left|{{ARG}}||align=right|2 160 000,00||align=right|4%||align=right|2 900 000,00||align=right|5%
|------
| align=left|{{CHN}}||align=right|2 340 826,00||align=right|4%||align=right|2 592 800,00||align=right|4%
|------
| align=left|{{AUS}}||align=right|2 009 000,00||align=right|3%||align=right|2 177 000,00||align=right|4%
|------
| align=left|{{ETH}}||align=right|1 784 282,00||align=right|3%||align=right|1 800 000,00||align=right|3%
|------
| align=left|{{BRA}}||align=right|2 130 720,00||align=right|4%||align=right|1 529 600,00||align=right|3%
|------
| align=left|{{BFA}}||align=right|1 399 302,00||align=right|2%||align=right|1 399 302,00||align=right|2%
|------
| align=left|{{EGY}}||align=right|863 716,00||align=right|1%||align=right|950 000,00||align=right|2%
|------
| align=left|{{TZA}}||align=right|800 000,00||align=right|1%||align=right|890 000,00||align=right|2%
|------
| align=left|{{MLI}}||align=right|664 083,00||align=right|1%||align=right|607 932,00||align=right|1%
|------
| align=left|{{CMR}}||align=right|607 814,00||align=right|1%||align=right|600 000,00||align=right|1%
|------
| align=right|Altres països ||align=right|6 996 573,70||align=right|12%||align=right|7 118 784,30||align=right|12%
|-----
|align=right| '''Total'''||align=right|'''58 643 686,70'''||align=right|100%||'''58 626 758,30'''||align=right|100%
|}

=== Producció en tones per a la pastura i l'ensitjat ===
{| border=1 cellpadding=3 cellspacing=0 align=center
|-----
| colspan=6 align=center bgcolor=#DDFFDD |
'''Producció en tones per a la [[pastura]] i l'ensitjat. Dades del 2004-2005'''<br /> {{mida|85%|Base de dades de la FAOSTAT ([[FAO]])<ref name="faostat.fao.org">{{ref-web | url = http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr | títol = Base de dades de la FAO | consulta = 14 novembre 2006 | llengua = francès | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20110117133354/http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr | arxiudata = 17 de gener 2011 }}</ref>}}
|-----
| align=left|{{ARG}}||align=right|{{formatnum:11241667.00}}||align=right|51%||align=right|{{formatnum:11241667.00}}||align=right|52%
|------
| align=left|{{USA}}||align=right|4 320 920,00||align=right|19%||align=right|3 826 510,00||align=right|18%
|------
| align=left|{{MEX}}||align=right|3 295 000,00||align=right|15%||align=right|3 295 000,00||align=right|15%
|------
| align=left|{{JPN}}||align=right|1 194 000,00||align=right|5%||align=right|1 100 000,00||align=right|5%
|------
| align=left|{{IEM}}||align=right|960 000,00||align=right|4%||align=right|960 000,00||align=right|4%
|------
| align=left|{{FRA}}||align=right|385 000,00||align=right|2%||align=right|390 000,00||align=right|2%
|------
| align=left|{{POR}}||align=right|360 000,00||align=right|2%||align=right|370 000,00||align=right|2%
|------
| align=left|{{ITA}}||align=right|300 000,00||align=right|1%||align=right|320 000,00||align=right|1%
|------
| align=left|{{ESP}}||align=right|170 000,00||align=right|1%||align=right|168 000,00||align=right|1%
|------
| align=left|{{GRE}}||align=right|10 000,00||align=right|0%||align=right|10 000,00||align=right|0%
|------
| align=left|{{NZL}}||align=right|8 000,00||align=right|0%||align=right|8 000,00||align=right|0%
|------
| align=right|Altres països ||align=right|– ||align=right|0%||align=right|— ||align=right|0%
|-----
|align=right| '''Total'''||align=right|'''22 244 587,00'''||align=right|100%||'''21 689 177,00'''||align=right|100%
|}

=== Producció en terres de parla catalana ===
==== Catalunya ====
{| class=wikitable align=center
|+ '''Producció de Sorgo a Catalunya'''<ref name="prodsorgocat">{{ref-web| url = http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&PARENT=100&ALLINFO=TRUE&CTX=B&V3=548&V4=558 | títol = Idescat. Conreus herbacis: cereals per a gra - Melca | obra = Idescat. Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries | editor = [[Institut d'Estadística de Catalunya|Idescat]] | consulta = 27 setembre 2011}}</ref>
! any !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | explotacions (total) !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | hectàrees (total) !! explotacions (secà) !! hectàrees (secà) !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | explotacions (regadiu) !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | hectàrees (regadiu)
|-
| '''2007'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 311
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 1.503
| 271
| 1.317
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 51
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 185
|-
| '''2005'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 320
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3.518
| 245
| 2.593
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 96
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 925
|-
| '''2003'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 445
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3.801
| 380
| 3.330
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 117
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 471
|-
| '''1997'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 1.360
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 7.443
| 999
| 5.389
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 533
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 2.053
|-
| '''1995'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 713
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3.185
| 564
| 2.494
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 188
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 692
|-
| '''1993'''
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 444
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 1.828
| 230
| 788
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 303
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 1.040
|}

Segons l'[[Institut d'Estadística de Catalunya|Idescat]], l'any 2008 a Catalunya es van [[Exportació|exportar]] 3.704 [[Tona (unitat)|tones]] de melca en gra, que representen un 14,2% del total, i es van [[Importació|importar]] 872.664 tones, que representen un 54,2%.<ref name="comerçcatalunya">{{ref-web| url = http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/ce08.pdf | títol = Comerç amb l'estranger (2008) | editor = [[Institut d'Estadística de Catalunya|Idescat]] | pàgina = 42 | format = pdf | data = juny 2010 | consulta = 27 setembre 2011}}</ref>

==== País Valencià ====
Segons la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la [[Generalitat Valenciana]], l'any 2010 el cultiu del sorgo no es trobava entre les quatres produccions de cereal per a gra més importants del [[País Valencià]] (eren l'[[arròs]], el [[blat]], la [[civada]] i el [[blat de moro]]).<ref name="agriculturavalencia">{{ref-web | url = http://www.agricultura.gva.es/web/c/document_library/get_file?uuid=a5776611-723a-428f-a2c2-2d5142ee3cf2&groupId=16 | títol = Superfícies y producciones de los principales cultivos de la comunidad Valenciana (Any 2010) | editor = [[Generalitat Valenciana]] | pàgina = 1 | format = pdf | data = abril 2011 | consulta = 27 setembre 2011 | llengua = castellà | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20120626181749/http://www.agricultura.gva.es/web/c/document_library/get_file?uuid=a5776611-723a-428f-a2c2-2d5142ee3cf2&groupId=16 | arxiudata = 26 de juny 2012 }}</ref>

==== Illes Balears ====
Segons les estadístiques de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del [[Govern de les Illes Balears]], la presència del sorgo com a cultiu de cereal a les Illes Balears és merament testimonial; la presència és gairebé inexistent a Menorca, Eivissa i Formentera, i únicament a Mallorca ens trobem que l'any 2008 el cultiu del sorgo va arribar a les 3 hectàrees d'extensió, aconseguint-se una producció d'11 tones.<ref name="agriculturabalears">{{ref-web | url = http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST72ZI60572&id=60572 | títol = Estadístiques bàsiques de l'agricultura, la ramaderia i la pesca a les Illes Balears (Any 2008) | editor = [[Govern de les Illes Balears]] | pàgina = 15 | format = pdf | data = abril 2011 | consulta = 27 setembre 2011 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20160303180541/http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST72ZI60572&id=60572 | arxiudata = 3 de març 2016 }}</ref>

Pel que fa al seu cultiu com a farratge, en trobem una certa presència a dues de les illes (any 2008): per un costat, tenim que a Mallorca es van cultivar 35 hectàrees de sorgo, amb una producció final de 525 tones, i per altra banda, a Menorca van ser 76 ha. amb un resultat final de 1.149 tones.<ref name="agriculturabalears"/>

== Característiques ==
El sorgo té un hàbit i una fisiologia [[vegetal]] ([[metabolisme]] de les [[C4]]) semblants als del [[blat de moro]] (''[[Zea mays]]''), però amb un sistema radicular més extens i ramificat, de característiques fibroses i de fins a 12 [[decímetre|dm]] de profunditat. La tija és cilíndrica, amb una alçada d'entre 1 i 4 metres, amb una inflorescència terminal en forma d'espiga composta de [[flors]] bisexuals. El gra és una [[cariòpside]] d'aproximadament 4 mm de diàmetre.

=== Composició química ===
{| class=wikitable align=center
|+ '''Composició química'''<ref name="fedna">{{ref-publicació | cognom = Calsamiglia | nom = S. | coautors = A. Ferret i A. Bach. | article = Tablas FEDNA de composición y valor nutritivo de forrajes y subproductos fibrosos húmedos. | url = http://www1.etsia.upm.es/fedna/forrajes/sorgosilo.htm | format = html | llengua = castellà | consulta = 27 setembre 2011 | publicació = 2004 | lloc = Madrid | pàgines = 42 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20091227233423/http://www.etsia.upm.es/fedna/forrajes/sorgosilo.htm | arxiudata = 27 de desembre 2009 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091227233423/http://www.etsia.upm.es/fedna/forrajes/sorgosilo.htm |date=27 de desembre 2009 }}</ref>
! Matèria seca !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | pH !! cendres !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | PB !! NH4 !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | EE !! FB !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | FND !! FAD !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | LAD !! Midó
|-
| < 20
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,95
| 10,41
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 11,26
| 0,09
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,41
| 32,39
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 60,28
| 36,84
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 4,17
| -
|-
| 20-25
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,89
| 8,56
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 10,17
| 0,03
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,49
| 31,17
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 58,32
| 35,63
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 4,87
| -
|-
| 25-30
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,97
| 8,66
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 9,87
| 0,02
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,38
| 30,13
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 56,88
| 33,94
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 5,67
| -
|-
| 30-35
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,90
| 8,49
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 9,34
| 0,02
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,30
| 29,10
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 55,43
| 33,06
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 4,60
| -
|-
| > 35
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,86
| 8,99
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 9,63
| 0,02
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 3,51
| 29,72
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 55,78
| 33,78
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 4,67
| -
|}
{| class=wikitable align=center
|+ '''Macrominerals'''<ref name="fedna"/>
! Ca !! style="background: #DCDCDC; color:#000000" | P !! Mg
|-
| 0,59
| style="background: #DCDCDC; color:#000000" | 0,61
| 0,57
|}

== Taxonomia i morfologia ==
[[Fitxer:Sorghum bicolor03.jpg|miniatura|''Sorghum bicolor'']]
El sorgo pertany a la família de les gramínies. Les espècies són el ''Sorghum vulgare'' i el ''Andropogum sorgum sudanensis''.

El sorgo té una alçada d'entre 1 i 2 [[metres]]. Té [[Inflorescència|inflorescències]] a les panotxes i llavors de 3 mm, esfèriques i oblongues, de color negre, vermellós i grogós. Té un sistema radicular que pot arribar a terrenys permeables a 2 metres de profunditat; té tres tipus diferents d'arrels: laterals, adventícies i aèries.<ref name="infoagro1"/> Les flors tenen estams i pistils.

Les llavors de la melca tenen forma esfèrica i oblonga d'una 3 mi·límetres, i són de colors negre, vermellós i grogós.<ref name="infoagro1"/>

El valor energètic del gra de sorgo és un xic inferior al del blat de moro. Es pot estimar com a mitjana uns 1,08 UF/kg. Comparant-lo amb el gra de blat de moro, el del sorgo és generalment una mica més ric en proteïnes però pobre quant a matèria grassa; com les del blat de moro, són d'un valor biològic força dèbil; són particularment deficitàries en [[lisina]].

=== Subgèneres<ref name="NationalGeneticResources"/> ===
* ''Chaetosorghum''
* ''Heterosorghum''
* ''Parasorghum''
* ''Sorghum''
* ''Stiposorghum''

=== Espècies ===
{{Div col|2}}
* ''Sorghum almum'' 
* ''Sorghum amplum'' 
* ''Sorghum angustum'' 
* ''Sorghum arundinaceum'' 
* ''[[Sorghum bicolor]]'' (principal espècie cultivada)<ref name="lostcrops">{{ref-llibre|autor = National Research Council | títol = Lost Crops of Africa: Volume I: Grains | url = http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=2305 | consulta = 18 de juliol del 2008 | col·lecció = Lost Crops of Africa | volum = 1 | data = 14 de febrer del 1996 | editorial = National Academies Press | isbn = 978-0-309-04990-0 | capítol = Sorghum | urlcapítol = http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=2305&page=127 | llengua = anglès}}</ref>
* ''Sorghum brachypodum'' 
* ''Sorghum bulbosum'' 
* ''Sorghum burmahicum'' 
* ''Sorghum controversum'' 
* ''Sorghum drummondii'' 
* ''Sorghum ecarinatum'' 
* ''Sorghum exstans'' 
* ''Sorghum grande'' 
* ''Sorghum halepense'' 
* ''Sorghum interjectum'' 
* ''Sorghum intrans'' 
* ''Sorghum laxiflorum'' 
* ''Sorghum leiocladum'' 
* ''Sorghum macrospermum'' 
* ''Sorghum matarankense'' 
* ''Sorghum miliaceum'' 
* ''Sorghum nigrum'' 
* ''Sorghum nitidum'' 
* ''Sorghum plumosum'' 
* ''Sorghum propinquum'' 
* ''Sorghum purpureosericeum'' 
* ''Sorghum stipoideum'' 
* ''Sorghum timorense'' 
* ''Sorghum trichocladum'' 
* ''Sorghum versicolor'' 
* ''Sorghum virgatum''
* ''Sorghum vulgare''
{{Div col end}}
(''vegeu-ne [[:wikispecies:Sorghum|una relació més exhaustiva]] a [[:wikispecies:Pàgina principal|Wikispecies]]'')

=== Híbrids ===
* ''Sorghum × almum''
* ''Sorghum × drummondii''

=== Sinònims ===
(''Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables'')

''Blumenbachia'' Koeler, 
<nowiki>*</nowiki>''Sarga'' Ewart, 
<nowiki>*</nowiki>''Vacoparis'' Spangler.<ref name="ars-grin">{{ref-web | url = http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 | títol = Germplasm Resources Information Network | consulta = 4 de juliol de 2008 | llengua = anglès | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150124024459/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 | arxiudata = 2015-01-24}}</ref>

== Plagues<ref name="infoagro2">{{ref-web| url = http://www.infoagro.com/herbaceos/forrajes/sorgo2.htm | títol = El cultivo del sorgo | pàgina = 2 | llengua = castellà | editor = infoagro.com | consulta = 27 setembre de 2011}}</ref> ==
=== Plagues del sòl ===
* Cucs del filferro (''Melanotus'' sp., ''Agriotes'' sp., ''Dalopius'' sp).
* Cucs blancs (''Anoxia villosa'').
* Cucs grisos (''Agrotis segetum'').
* Tipúlids (''Tipulia oleracea'').
* Cucs talladors (diverses espècies)

=== Plagues del cultiu ===
Com en tots els cultius, el sorgo no és aliè als atacs que efectuen diverses espècies d'insectes i altres plagues secundàries ocasionals. Entre altres hi trobem:
* Heliothis sp.: lepidòpter que ataca a nombroses espècies de plantes.
* Cuc del cogollo (''Spodoptera frugiperda'').
* Cuc soldat (''Spodoptera exigua'').
* Aranya vermella (''Tetranychus'' sp.).
* Mosqueta de la panotxa (''Contarinia sorghicola'').
* [[Pugó|Pugons]]
* Barrinador de la tija (''Diatraea'' sp., ''Elasmopalpus lignoselus'').

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|títol=Sorgo y Maiz|url=http://books.google.cat/books?id=fMkyfBz08kIC|consulta=29 de febrer de 2012|editorial=Corpoica|llengua=castellà|isbn=978-958-96059-4-3}}
* {{ref-llibre|autor=[[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]]|títol=El sorgo y el mijo en la nutrición humana|url=http://books.google.cat/books?id=MGaZFUFN_LUC|consulta=29 de febrer de 2012|any=1995|editorial=Food & Agriculture Org.|llengua=castellà|isbn=978-92-5-303381-2}}
* {{ref-llibre|autor=Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|títol=La economía del sorgo y del mijo en el mundo: hechos, tendencias y perspectivas|url=http://books.google.cat/books?id=pKtRbOpFYVEC&pg=PA1|consulta=29 de febrer de 2012|any=1997|editorial=Food & Agriculture Org.|isbn=978-92-5-303861-9}}
* {{ref-llibre|cognom=Hedges|nom=Isaac A.|títol=Sorgo: or The northern sugar plant|url=http://books.google.cat/books?id=N5gLAQAAIAAJ|consulta=29 de febrer de 2012|any=1863|editorial=Applegate & Co.|llengua=anglès}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* {{ref-web | url = http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 | títol = Pàgina de la GRIN sobre el gènere ''Sorghum'' | llengua = anglès | consulta = 2008-07-04 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150124024459/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 | arxiudata = 2015-01-24}}
* {{ref-web | url = http://weedsoft.unl.edu/documents/GrowthStagesModule/Sorghum/Sorg.htm | títol = Fases del creixement del sorgo | llengua = anglès | consulta = 2009-07-04 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070429022343/http://weedsoft.unl.edu/documents/GrowthStagesModule/Sorghum/Sorg.htm | arxiudata = 2007-04-29}}
* {{ref-web | url = http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/150667/Sorgo-cultiu-de-futur | títol = Notícia al 3cat24 sobre el cultiu del sorgo a Catalunya }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}

{{Bases de dades taxonòmiques}}

[[Categoria:Andropogònies]]
[[Categoria:Cereals]]
[[Categoria:Plantes farratgeres]]

Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:

Plantilla:(( (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:)) (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:ARG (modifica)
Plantilla:AUS (modifica)
Plantilla:Align (modifica)
Plantilla:BFA (modifica)
Plantilla:BRA (modifica)
Plantilla:Bandera (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Bandera/Argentina (modifica)
Plantilla:Bandera/Austràlia (modifica)
Plantilla:Bandera/Brasil (modifica)
Plantilla:Bandera/Burkina Faso (modifica)
Plantilla:Bandera/Camerun (modifica)
Plantilla:Bandera/Egipte (modifica)
Plantilla:Bandera/Espanya (modifica)
Plantilla:Bandera/Estats Units (modifica)
Plantilla:Bandera/Estats Units d'Amèrica (modifica)
Plantilla:Bandera/Etiòpia (modifica)
Plantilla:Bandera/França (modifica)
Plantilla:Bandera/Grècia (modifica)
Plantilla:Bandera/Iemen (modifica)
Plantilla:Bandera/Itàlia (modifica)
Plantilla:Bandera/Japó (modifica)
Plantilla:Bandera/Mali (modifica)
Plantilla:Bandera/Mèxic (modifica)
Plantilla:Bandera/Nigèria (modifica)
Plantilla:Bandera/Nova Zelanda (modifica)
Plantilla:Bandera/Portugal (modifica)
Plantilla:Bandera/República Popular de la Xina (modifica)
Plantilla:Bandera/Sudan (modifica)
Plantilla:Bandera/Tanzània (modifica)
Plantilla:Bandera/Índia (modifica)
Plantilla:Bases de dades taxonòmiques (modifica)
Plantilla:Bases de dades taxonòmiques/enllaços (modifica)
Plantilla:CHN (modifica)
Plantilla:CMR (modifica)
Plantilla:Caixa de navegació (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Circa WD (modifica)
Plantilla:Cite doi (modifica)
Plantilla:CloseDivRTL (modifica)
Plantilla:Collapsible conditional list (modifica)
Plantilla:Colors infotaules (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Commonscat/categories (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:DOI (modifica)
Plantilla:Data consulta (modifica)
Plantilla:Dir (modifica)
Plantilla:Div col (modifica)
Plantilla:Div col end (modifica)
Plantilla:Doi (modifica)
Plantilla:EGY (modifica)
Plantilla:ESP (modifica)
Plantilla:ETH (modifica)
Plantilla:EUA (modifica)
Plantilla:Enllaç no actiu (modifica)
Plantilla:FRA (modifica)
Plantilla:Fix (modifica)
Plantilla:GRE (modifica)
Plantilla:GetLabelFix (modifica)
Plantilla:IEM (modifica)
Plantilla:IND (modifica)
Plantilla:ITA (modifica)
Plantilla:If both (modifica)
Plantilla:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:If then show (modifica)
Plantilla:Ifeqany (modifica)
Plantilla:Ifeqany/yn (modifica)
Plantilla:Infobox (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula d'ésser viu/Autoritat (modifica)
Plantilla:Infotaula d'ésser viu/Nom científic/És cursiva (modifica)
Plantilla:Infotaula d'ésser viu/És animal (modifica)
Plantilla:Infotaula ésser viu (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Infotaula ésser viu/Autoritat (modifica)
Plantilla:Infotaula ésser viu/Nom científic (modifica)
Plantilla:Infotaula ésser viu/Nom científic/És cursiva (modifica)
Plantilla:Infotaula ésser viu/Nom comú títol (modifica)
Plantilla:Infotaula ésser viu/Taxonomia (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula ésser viu/És animal (modifica)
Plantilla:JP (modifica)
Plantilla:JPN (modifica)
Plantilla:Llista desplegable condicional (modifica)
Plantilla:MEX (modifica)
Plantilla:MLI (modifica)
Plantilla:Mida (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:NGA (modifica)
Plantilla:NZL (modifica)
Plantilla:OpenDivRTL (modifica)
Plantilla:POR (modifica)
Plantilla:Projectes germans (modifica)
Plantilla:RPX (modifica)
Plantilla:Ref-llibre (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Ref-publicació (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Ref-web (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Romanes (modifica)
Plantilla:SDN (modifica)
Plantilla:Segle (modifica)
Plantilla:TZA (modifica)
Plantilla:Title without disambig (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Títol sense cua (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:USA (modifica)
Plantilla:Webarchive (modifica)
Mòdul:Arguments (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Data (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Infobox (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:InfoboxImage (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Llengua (modifica)
Mòdul:Llengua/ISO 639 synonyms (modifica)
Mòdul:Llengua/script (modifica)
Mòdul:Llengua/taula (modifica)
Mòdul:Navbar (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbox (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:String (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:TemplatePar (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Webarchive (modifica)
Mòdul:Wikibase (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/i18n (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/labels (modifica)
Mòdul:Wikidata (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:WikidataCommonsCat (modifica)

Torna cap a Sorgo.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorgo»