Mostra la font per a Hereu presumpte

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:
Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.
The block was made by ‪EPIC‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected.
Start of block: 09:48, 2 jul 2024
Expiry of block: 09:48, 2 jul 2025
Your current IP address is 206.189.44.186. The blocked range is 206.189.32.0/20.
Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.
Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.
Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.
Un '''hereu presumpte''' o '''hereva presumpta''' és la persona amb dret a heretar un tron, [[títol nobiliari]], o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un [[hereu natural]], home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.<ref>{{ref-web| url= http://definitions.uslegal.com/h/heir-presumptive/|títol=Heir Presumptive Law & Legal Definition|editor=USLegal.com|consulta=11-02-2017}}</ref><ref>{{ref-web| url= http://dictionary.reverso.net/english-definition/presumptive%20nominee|títol=Heir presumptive|editor=Reverso.net|consulta=11-02-2017}}</ref> La posició és, però, subjecte a la legislació i / o convencions que poden alterar qui té dret a ésser hereu presumpte.

Depenent de les regles de la [[monarquia]], l'hereu presumpte pot ser ser la filla d'un rei (si els homes tenen prioritat sobre les dones i el monarca no té fills), o el membre més antic de la línia col·lateral (si el monarca no té fills); el naixement d'un fill legítim del monarca desplaçarà a l'antic hereu presumpte o hereva presumpta per un nou hereu presumpte o hereva presumpta. No se suposa que el monarca i el seu consort són incapaços de tenir més fills; el dia abans que la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Isabel II]] va ascendir al tron, el seu pare estava greument malalt i la seva mare estava en els seus 50 anys, però Isabel encara era considerada l'hereva presumpta en lloc de l'hereva.

«Hereu presumpte», com «hereu natural», no és un títol o la posició ''per se''. Més aviat, és un terme general per a una persona que té un cert lloc en l'ordre de successió. En algunes monarquies, l'hereu natural confirmat, ''[[ipso facto]]'' es converteix en un títol i rang específic (per exemple, [[Dinamarca]], [[Països Baixos]], [[Regne Unit]]), això també de vegades ser el cas dels títols nobiliaris (per exemple, [[Espanya]], Regne Unit), però l'hereu presumpte no porta aquest títol. En altres monarquies (per exemple, [[Mònaco]], Espanya), l'hereu de la corona porta un títol específic (és a dir, «Príncep hereditari / Princesa de Mònaco», «Príncep / Princesa d'Astúries») per dret, independentment de si ell o ella és hereu o hereva aparent o presumpte.

Un hereu pot deixar d'heretar per altres raons que el desplaçament, per exemple mitjançant la mort o incapacitat de l'hereu, l'abolició del títol, o canvis en les regles de l'herència.

== Hereus presumptes simultanis ==
En el [[Dret d'Anglaterra|dret comú anglès]] d'[[herència]], no hi ha antiguitat entre germanes; quan no hi ha un fill per heretar, totes les filles tenen el mateix dret. Per tant, certs títols hereditaris poden tenir múltiples hereves presumptes simultànies. Atès que aquest títol no pot estar ocupat per dues persones al mateix temps, dues filles (sense un germà) que hereten el títol d'aquesta manera, com el títol és [[Títol hereditari|proindivís]], abans d'heretar el títol totes dues són hereves presumptes.

En aquestes circumstàncies, el títol, de fet, es manté en [[suspensió (herència)|suspens]] fins que una persona representa la reclamació de totes les parts, o es renuncia la reclamació per un o altre per a ella i els seus hereus, o el suspens es finalitzat per la Corona. Hi ha procediments especials per al maneig dels casos dubtosos o controvertits.

== Hereus presumptes en {{CURRENTYEAR}} ==
* [[Elionor de Borbó i Ortiz|Leonor de Borbó]], [[Príncep d'Astúries|Princesa d'Astúries]], és l'hereva presumpta de [[Felip VI d'Espanya]]. Si el seu pare té un fill legítim, que seria hereu natural, Leonor retrocediria un lloc en la línia de successió.
* El príncep [[Dipangkorn Rasmijoti]] és el presumpte hereu de [[Vajiralongkorn]], rei de [[Tailàndia]]. D'acord amb la ''[[Línia de successió al tron de Tailàndia|Llei de Palau sobre la successió de 1924]]'', el rei regnant té poder absolut per nomenar a qualsevol home reial com a hereu natural i d'anunciar públicament ''«la posició de l'esmentat hereu perquè sigui segura i indiscutible»''.

== Exemples d'hereus presumptes que no van heretar el tron ==
* [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]] era l'hereu presumpte al seu germanastre [[Neró]] fins a la seva mort en el 55.
* [[Edmond d'Escòcia]] era l'hereu presumpte al seu oncle [[Donald III d'Escòcia]] fins l'enderrocament del seu oncle en 1097.
* [[Artur I de Bretanya]] era l'hereu presumpte al seu oncle [[Ricard Cor de Lleó|Ricard I d'Anglaterra]], però després de la mort de Ricard en 1199, l'oncle d'Artur, [[Joan sense Terra|Joan sense terra]], va ocupar el tron.
* [[Pere I d'Urgell]] era l'hereu presumpte al seu nebot, [[Alfons III de Portugal]], fins a la seva fins a la seva mort en 1258.
* [[Margarida d'Escòcia (reina de Noruega)|Margarida d'Escòcia]], reina de Noruega, era l'hereva presumpta al seu pare [[Alexandre III d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1283.
* [[Marjorie Bruce]] era l'hereva presumpta al seu pare [[Robert I d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1316.
* [[Carles I de Valois|Carles de Valois]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Carles IV de França]] fins a la seva mort en 1325.
* [[Joan de Gant]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Ricard II d'Anglaterra]] fins que va ser canviada la llei de successió en 1386.
* [[Roger Mortimer]], 4t comte de March, va ser l'hereu presumpte a [[Ricard II d'Anglaterra]], després del canvi de la llei de successió en 1386, fins a la seva mort en 1398.
* [[Edmund Mortimer]], 5è comte de March, va ser l'hereu presumpte a Ricard II fins l'abdicació forçada de Ricard en 1399.
* [[Robert Stewart, duc d'Albany|Robert Stewart]], duc d'Albany, era l'hereu presumpte al seu nebot [[Jaume I d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1420.
* [[Tomàs de Lancaster]], 1r duc de Clarence era l'hereu presumpte al seu germà [[Enric V d'Anglaterra]] als seus germans de la seva successió en 1413 fins a la seva mort en 1421.
* [[Murdoch Stewart]], duc d'Albany era l'hereu presumpte del seu cosí Jaume I d'Escòcia fins que va ser executat en 1425.
* [[Joan de Lancaster]], 1r duc de Bedford era l'hereu presumpte al seu nebot [[Enric VI d'Anglaterra]] fins a la seva mort en 1435.
* [[Walter Stewart, comte d'Atholl|Walter Stewart]], comte d'Atholl era l'hereu presumpte al seu renebot de [[Jaume II d'Escòcia]] fins que va ser executat en 1437 per la seva participació en la mort de l'anterior rei Jaume I d'Escòcia.
* [[Humphrey de Lancaster]], duc de Gloucester era l'hereu presumpte al seu nebot Enric VI d'Anglaterra fins a la seva mort en 1447.
* [[Ricard Plantagenet]], duc de York, era l'hereu presumpte al rei Enric VI d'Anglaterra fins al naixement del fill d'Enric, [[Eduard de Westminster]], príncep de Gal·les (que tampoc es va convertir en rei), en 1453.
* [[Joana la Beltraneja]] era l'hereva presumpta al seu pare [[Enric IV de Castella]] fins que va nomenar a la seva germana, [[Isabel I de Castella]], com a hereva al seu lloc.
* [[Alfons de Castella]], príncep d'Astúries, va ser l'hereu presumpte del seu germanastre Enric IV de Castella fins a la seva mort en 1468.
* [[George Plantagenet]], 1r duc de Clarence era l'hereu presumpte al seu germà [[Eduard IV d'Anglaterra]] fins que va fugir després de rebel·lar-se contra ell en 1470.
* [[Eduard Plantagenet]], 17è comte de Warwick era l'hereu presumpte del seu oncle [[Ricard III d'Anglaterra]] fins que va ser retirat de la successió en 1485.
* [[John de la Pole]], 1r comte de Lincoln, era l'hereu presumpte del seu oncle Ricard III fins que el rei va morir en combat en 1485.
* [[Isabel d'Aragó i de Castella|Isabel d'Aragó]], reina de Portugal, era l'hereva presumpta dels seus pares [[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]] fins a la seva mort en 1498.
* [[Miquel da Paz]], príncep de Portugal, a més de ser hereu del seu pare Manuel I de Portugal, era l'hereu presumpte dels seus avis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó fins a la seva mort en 1500.
* [[James Stewart, Duc de Ross|James Stewart]], duc de Ross era l'hereu presumpte al seu germà [[Jaume IV d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1504.
* [[John Stewart, Duc d'Albany|John Stewart]], duc d'Albany era l'hereu presumpte de [[Jaume V d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1536.
* [[Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)|Carles d'Habsburg]], príncep d'Astúries, a més de ser hereu del seu pare [[Felip II d'Espanya]], també era l'hereu presumpte al seu cosí [[Sebastià I de Portugal]] fins a la seva mort en 1568.
* [[James Hamilton, duc de Châterellault|James Hamilton]], 2n comte d'Arran, era l'hereu presumpte de [[Jaume VI d'Escòcia]] fins a la seva mort en 1575.
* [[Ranuccio I de Parma]] era l'hereu presumpte al seu besoncle [[Enric I de Portugal]] fins que va sorgir una [[Crisi successòria portuguesa de 1580|crisi de successió]] després de la mort Enric en 1580.
* [[Enric Hèrcules]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Enric III de França]] fins a la seva mort en 1584.
* [[Carles de Borbó (arquebisbe de Ruan)|Carles de Borbó]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Enric IV de França]] fins a la seva mort en 1590.
* [[Demetri Ivànovitx|Demetri d'Úglitx]] era l'hereu presumpte al seu mig germà [[Teodor I de Rússia]] fins a la seva mort en 1591.
* [[Dmitry Shuiski]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Vassili IV de Rússia|Vasili IV de Rússia]] fins que el seu germà va ser enderrocat el 1610.
* [[Segimon III Vasa]] era l'hereu presumpte al seu fill [[Ladislau IV de Polònia]] fins l'enderrocament del seu fill en 1613.
* [[Nicolau de França]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Lluís XIII de França]] fins a la seva mort en 1611.
* [[Carles Felip Vasa]], duc de Södermanland, era l'hereu presumpte al seu germà [[Gustau II Adolf|Gustau II Adolf de Suècia]] fins a la seva mort en 1622.
* [[Caterina Vasa]] era l'hereva presumpta a la seva neboda [[Cristina de Suècia]] fins a la seva mort en 1638.
* [[Margarida d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Margarida d'Espanya]] era l'hereva presumpta al seu germà [[Carles II de Castella]] fins a la seva mort en 1673.
* [[Maria Antònia d'Àustria]] era l'hereva presumpta al seu oncle Carles II fins a la seva mort en 1692.
* [[Josep Ferran de Baviera|Josep Ferran]], príncep elector de Baviera, a més de ser hereu al seu pare [[Maximilià II Manuel de Baviera|Maximilià II Manuel]], elector de Baviera, era l'hereu presumpte al seu besoncle Carles II fins a la seva mort en 1699.
* [[Carolina d'Orange-Nassau]], primera filla de [[Guillem IV d'Orange-Nassau]], va ser hereva presumpta fins al naixement del seu germà [[Guillem V d'Orange-Nassau|Guillem V]].
* [[Sofia del Palatinat]], electriu de Hannover, va ser declarada hereva presumpta al tron britànic per l'[[Acta d'Establiment de 1701]], però va morir abans d'accedir al tron de la seva cosina llunyana, la reina [[Anna de la Gran Bretanya|Anna]].
* [[Felip d'Orleans, Regent de França|Felip d'Orléans]], era l'hereu presumpte a [[Lluís XV de França]] fins a la seva mort en 1723.
* [[Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz]] era l'hereu presumpte al seu mig germà [[Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz|Adolf Frederic III de Mecklenburg-Strelitz]] fins a la seva mort en 1752.
* [[August Guillem de Prússia (1722-1758)|August Guillem de Prússia]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Frederic II de Prússia]] fins a la seva mort en 1758.
* [[Lluís de Mecklenburg-Schwerin]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Frederic II de Mecklenburg-Schwerin]] fins a la seva mort en 1778.
* [[Frederic, príncep de Dinamarca i Noruega|Federic]], príncep hereu de Dinamarca, era l'hereu presumpte al seu mig germà [[Cristià VII|Cristià VII de Dinamarca]] fins al naixement del seu mig-nebot [[Frederic VI de Dinamarca|Federic]], qui el va reemplaçar.
* [[Frederic del Regne Unit (duc de York)|Federic]], duc de York i Albany, germà del rei [[Jordi IV del Regne Unit]], era l'hereu presumpte fins a la seva mort en 1827.
* [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles d'Espanya]], comte de Molina, es va convertir en l'hereu presumpte al seu germà del rei [[Ferran VII d'Espanya]] quan Ferran VII va [[Pragmàtica Sanció de 1830|canviar la llei de successió]] en favor de la seva filla, que es va convertir en la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] després de la mort del rei al setembre de 1833. Això va conduir a les [[Guerres Carlines|guerres carlines]] a Espanya.
* [[Maximilià de Saxònia]], príncep hereditari de Saxònia era l'hereu presumpte al seu germà [[Antoni I de Saxònia]] fins que va renunciar als seus drets en 1830.
* [[Francesc Carles d'Àustria]], germà de l'emperador [[Ferran I d'Àustria]], era l'hereu presumpte de tot el regne al seu germà fins a la [[revolució de 1848]], que va obligar el seu germà a abdicar. Francesc també es va veure obligat a renunciar els seus drets en favor del seu fill [[Francesc Josep I d'Àustria]].
* [[Victòria, Princesa Reial|Victòria]], princesa reial, la filla gran de la reina [[Reina Victòria del Regne Unit|Victòria]], era la presumpta hereva del Regne Unit fins que va néixer el seu germà menor, el príncep Albert Eduard, més tard [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]], al novembre de 1841.
* [[Eduard VII del Regne Unit|Albert Eduard]], que era hereu natural de la seva mare la reina Victòria, era l'hereu presumpte al seu oncle [[Ernest II de Saxònia-Coburg Gotha|Ernest II]], Duc de Saxònia-Coburg Gotha fins que va renunciar als seus drets a favor dels seus germans menors.
* [[Enric de Borbó-Parma]], comte de Bardi, era l'hereu presumpte al seu germà [[Robert I de Parma]] fins que la [[Unificació italiana|monarquia va ser abolida]] en 1859.
* [[Carles Salvador d'Àustria-Toscana]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Ferran IV de Toscana]] fins que la [[Unificació italiana|monarquia va ser abolida]] en 1860.
* [[Lluis, comte de Trani|Lluis]], comte de Trani, era l'hereu presumpte al seu mig-germà [[Francesc II de les Dues Sicílies]] fins que la [[Unificació italiana|monarquia va ser abolida]] en 1861.
* [[Albert de Saxònia-Coburg Gotha|Albert]], príncep consort, era l'hereu presumpte al seu germà [[Ernest II de Saxònia-Coburg Gotha|Ernest II]], duc de Saxònia-Coburg Gotha fins a la seva mort en 1861.
* [[João, duc de Beja|João]], duc de Beja, era l'hereu presumpte al seu germà [[Lluís I de Portugal]] fins a la seva mort en 1861.
* [[Ferran de Dinamarca]], príncep hereu de Dinamarca, era l'hereu presumpte al seu nebot, el rei [[Frederic VII de Dinamarca]], fins a la seva mort cinc mesos abans del seu nebot en 1863.
* [[Guillem de Hessen-Kassel]] era l'hereu presumpte al seu cosí [[Frederic Guillem de Hessen-Kassel|Frederic Guillem]], elector de Hessen, fins que la [[Unificació alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1866.
* [[Guillem de Hesse-Philippsthal-Barchfeld]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Alexis de Hesse-Philippsthal-Barchfeld]], fins que la [[Unificació alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1866.
* [[Frederic de Württemberg]] era l'hereu presumpte al seu cosí i cunyat [[Carles I de Württemberg]] fins a la seva mort el 1870.
* [[Carles de Hessen-Darmstadt]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Lluís III de Hessen-Darmstadt|Lluis III de Hessen-Darmstadt]] fins a la seva mort pocs mesos abans del seu germà en 1877.
* [[Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Carles I de Romania]] fins que va renunciar als seus drets a favor dels seus fills.
* [[Guillem de Hohenzollern-Sigmaringen]] era l'hereu presumpte al seu oncle Carles I de Romania fins que va renunciar als seus drets a favor del seu germà menor, [[Ferran I de Romania]].
* [[Maria de la Mercè d'Espanya|Maria de la Mercè]], princesa d'Astúries, filla d'[[Alfons XII d'Espanya]], era l'hereva presumpta des del seu naixement. Després de la mort del seu pare, el seu germà nascut pòstum Alfons es va convertir en rei [[Alfons XIII d'Espanya]] i ella va seguir sent l'hereva presumpta fins a la seva mort en 1905.
* [[Isabel del Brasil]] era l'hereva presumpta al tron de l'[[Imperi del Brasil|Imperi de Brasil]]. No obstant això, un [[Proclamació de la República de Brasil|cop d'estat el 1889]] va proclamar la República al país i va deposar la monarquia.
* [[Jordi de Rússia (gran duc de Rússia II)|Jordi de Rússia]], gran duc de Rússia, era l'hereu presumpte al seu germà [[Nicolau II de Rússia]] fins a la seva mort el 1899.
* [[Felip de Bèlgica (comte de Flandes)|Felip de Bèlgica]], comte de Flandes, era l'hereu presumpte al seu germà gran, [[Leopold II de Bèlgica]], després de la mort del seu nebot el príncep [[Leopold de Bèlgica|Leopold]], duc de Brabant, fins a la seva mort en 1905.
* [[Carles Lluís Josep Maria d'Àustria]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Francesc Josep I d'Àustria]] des del suïcidi del seu nebot [[Rodolf d'Àustria]], fins que va renunciar als seus drets en favor del seu fill [[Francesc Ferran d'Àustria]].
* [[Sofia dels Països Baixos]] era l'hereva presumpta a la seva neboda la reina [[Guillemina I dels Països Baixos]] fins a la seva mort en 1897.
* [[Artur del Regne Unit (duc de Connaught)|Artur del Regne Unit]], duc de Connaught i Strathearn, era l'hereu presumpte al seu germà [[Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)|Alfred del Regne Unit]], duc de Saxònia-Coburg Gotha, fins que renunciar als seus drets i el dels seus descendents en favor del seu nebot [[Carles Eduard I de Saxònia-Coburg Gotha]].
* [[Maurici de Saxònia-Altenburg]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Ernest I de Saxònia-Altenburg]], fins a la seva mort el 1907.
* [[Alfons de Bragança (duc de Porto)|Alfons de Bragança, duc de Porto]], va ser l'hereu presumpte del seu nebot [[Manuel II de Portugal]] fins a la [[Revolució del 5 d'octubre|monarquia va ser abolida]] en 1910.
* [[Leopold de Baviera (príncep regent de Baviera)|Leopold de Baviera]], príncep regent de Baviera, era l'hereu presumpte al seu nebot [[Otó I de Baviera]] fins a la seva mort el 1912.
* [[Francesc Ferran d'Àustria]] va ser l'hereu presumpte al seu oncle [[Francesc Josep I d'Àustria]] fins al seu [[Assassinat de Sarajevo|assassinat a Sarajevo]] el 28 de juny de 1914.
* [[Maximilià de Baden]] era l'hereu presumpte al seu cosí [[Frederic II de Baden]] fins que la [[Revolució Alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1918.
* [[Carles Miquel de Mecklenburg]] era l'hereu presumpte a [[Adolf Frederic VI de Mecklenburg-Strelitz]], fins que el tron va quedar vacant i més tard va ser [[Revolució Alemanya|abolida la monarquia]] en 1918.
* [[Ernest de Saxònia-Meiningen]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Bernat III de Saxònia-Meiningen]] fins que la [[Revolució Alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1918.
* [[Albert de Würtemberg|Albert de Württemberg]] era l'hereu presumpte a [[Guillem II de Württemberg]] fins que la [[Revolució Alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1918.
* [[Wolrad de Schaumburg-Lippe]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Adolf II de Schaumburg-Lippe]] fins que la [[Revolució Alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1918.
* [[Sizzo de Schwarzburg]] era l'hereu presumpte al seu cosí [[Günther Víctor de Schwarzburg]] fins que la [[Revolució Alemanya|monarquia va ser abolida]] en 1918.
* [[Enric XXVII de Reuss (línia menor)]], a més de governar el seu propi principat, era l'hereu presumpte al seu parent [[Enric XXIV de Reuss-Greiz]] fins que [[Revolució Alemanya|les dues monarquies van ser abolides]] el 1918.
* [[Chakrabongse Bhuvanath]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Vajiravudh]] fins a la seva mort el 1920.
* [[Asdang Dejavudh]] era l'hereu presumpte al seu germà Vajiravudh fins a la seva mort el 1924.
* [[Varananda Dhavaj]] era l'hereu presumpte al seu oncle Vajiravudh fins a ser reemplaçat com a hereu pel seu altre oncle [[Prajadhipok]] el 1924.
* [[Mahidol Adulyadej]] era l'hereu presumpte al seu mig-germà Prajadhipok fins a la seva mort el 1929.
* [[Ciril de Bulgària (regent)|Ciril de Bulgària]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Simeó II de Bulgària]] fins a la seva execució pels comunistes el 1945.
* [[Nicolau de Romania]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Miquel I de Romania]] fins que la [[República Socialista de Romania|monarquia va ser abolida]] el 1947.
* [[Carlota Grimaldi]] era la presumpta hereva al seu pare [[Lluís II de Mònaco]] fins que [[Crisi de successió de Mònaco de 1918|va renunciar als seus drets]] a favor del seu fill [[Rainier III de Mònaco]].
* [[Knud de Dinamarca]] era l'hereu presumpte al seu germà el rei [[Frederic IX de Dinamarca]], però una esmena a la Constitució de Dinamarca, el 1953 va proclamar presumpta hereva a la princesa Margarida, la filla gran del rei Frederic, més tard reina [[Margarida II de Dinamarca]].
* [[Mohammed Ali Tewfik]] era l'hereu presumpte a [[Fuad II|Fuad II d'Egipte]] fins que la [[Revolució d'Egipte de 1952|monarquia va ser abolida]] el 1953.
* [[Abd al-Ilah]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Faisal II|Faisal II d'Iraq]] fins que [[Revolució del 14 de juliol|van ser executats]] el 1958.
* [[Bertil de Suècia]] era l'hereu presumpte al seu nebot [[Carles XVI Gustau de Suècia]] entre 1973 i 1979, fins al naixement del seu renebot [[Carles Felip de Suècia]], que ho va reemplaçar.
* [[Carolina de Mònaco]] era l'hereva presumpta al seu germà [[Albert II, Príncep de Mònaco|Albert II de Mònaco]] entre 2005 i 2014, quan va ser reemplaçada pel naixement de la primera filla legítima d'Albert, la princesa [[Gabriela de Mònaco|Gabriela]]. Dos minuts més tard, Gabriela reemplaçada pel seu germà bessó el príncep [[Jaume de Mònaco|Jaume]], sota el sistema de preferència de la primogenitura masculina existent en Mònaco.
* [[Jigyel Ugyen Wangchuck]] era l'hereu presumpte al seu germà [[Jigme Khesar Namgyal Wangchuck]] entre 2006 i 2016, fins al naixement del seu nebot [[Jigme Namgyal Wangchuck]].

== Exemples en la cultura popular ==
En la pel·lícula animada de [[The Walt Disney Company|Disney]] ''[[The Lion King (pel·lícula de 1994)|The Lion King]]'', Scar és l'hereu presumpte de ''Pride Lands'' (les Terres del Regne), però la seva herència és desplaçada pel naixement de Simba, l'hereu natural, provocant d'aquesta manera tota la trama de la pel·lícula.

En les tres primeres temporades de la sèrie de televisió [[Downton Abbey]], gran part del drama se centra en Mateu Crawley, el presumpte hereu de l'actual Earl de Grantham, Robert Crawley, després de la mort de dos parents més propers. Durant diversos mesos Mateu estava en risc de ser desplaçat quan l'esposa de Robert, Cora, va experimentar un embaràs a una edat avançada. Finalment, la comtessa va perdre el nadó; un nen. Després de la mort de Mateu al final de la tercera temporada, el seu fill va prendre el seu lloc com a hereu presumpte.

En la sèrie de Disney ''[[Un parell de Reis]]'', el cosí dels reis, Lanny és el següent en línia per convertir-se en rei de Kinkow després que els seus cosins (que regnen junts) morin, però el seu lloc depèn de que tots els seus cosins no tinguin fills.

En pel·lícula animada de Disney ''[[Frozen: El regne del gel]]'', la princesa Anna, com la germana menor de la reina Elsa, és la següent en la llista de successió.

En la readaptació de [[ThunderCats (2011)|ThunderCats]] en 2011, Tygra, com el fill adoptiu del rei Claudus, era l'hereu presumpte al tron abans de ser desplaçat pel naixement de Lion-O.

En [[Joc de trons]], Ramsay Bolton mata el seu pare i al seu germanastre nadó, ja que era l'hereu presumpte, mentre que el seu nou germà era l'hereu natural.

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Desigualtat de gènere]]
* [[Patrilinealitat]]
* [[Títol hereditari]]
{{Monarquia}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Monarquia]]
Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:
Plantilla:Autoritat (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Caixa de navegació (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Data consulta (modifica)
Plantilla:If both (modifica)
Plantilla:Monarquia (modifica)
Plantilla:Ref-web (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:· (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Arguments (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Authority control (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Authority control/config (modifica)
Mòdul:Check for unknown parameters (modifica)
Mòdul:Data (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbar (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbox (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)
Torna cap a Hereu presumpte.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Hereu_presumpte»