Mostra la font per a Grec àtic

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:

Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.

The block was made by ‪EPIC‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected.

Start of block: 09:48, 2 jul 2024
Expiry of block: 09:48, 2 jul 2025

Your current IP address is 206.189.44.186. The blocked range is 206.189.32.0/20.

Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.

Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.

Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.

{{falten referències|data=2024}}
{{Infotaula llengua}}
[[Fitxer:Ancient greek dialects(numbered).png|miniatura|Dialectes del grec antic<br />En '''{{color|#ad5fe9|violat clar}}''', domini del grec àtic.<br />En '''{{color|#6c40ea|violat fosc}}''', el del [[grec jònic|jònic]], estretament relacionat]]
[[Fitxer:Magna Graecia ancient colonies and dialects-en.svg|lang=ca|miniatura|Les colònies gregues antigues i els seus [[Dialectes grecs antics|dialectes]] a la [[Magna Graecia]].<ref>{{Cite book |first=Roger D. |last=Woodard |chapter=Greek dialects |title=The Ancient Languages of Europe |publisher=Cambridge University Press |year=2008 |page=[https://archive.org/details/ancientlanguages00roge/page/51 51] |isbn=978-0-521-68495-8 |chapter-url=https://archive.org/details/ancientlanguages00roge/page/51}}</ref>
{{legend|#cea980|Grec del NO}}
{{legend|#b5ad96|Acadi}}
{{legend|#eacd85|Dòric}}
{{legend|#bebada|Jònic}}]]
El '''grec àtic''' era el dialecte de prestigi del [[grec antic]]. Es parlava a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], [[Atenes]] inclosa. Dels dialectes de l'època, és el més similar al grec posterior, i és l'estàndard considerat quan s'estudia "grec antic".

== Origen i domini ==
El grec és una branca independent de la classificació de les [[llengües indoeuropees]], una família que inclou el [[català]]. En temps històrics [[:categoria:grec antic|ja existia en diversos dialectes]], un dels quals n'era l'àtic.

Els testimonis escrits en grec més antics daten dels segles [[segle XVI aC|XVI]] al [[segle XI aC|XI]] aC, usant un [[sistema d'escriptura]] arcaic que pertanyia als [[grecs micènics]], el [[lineal B]]. Se suposa que durant o abans l'època micènica el grec va diferenciar-se en occidental i oriental, del qual el micènic representa una forma primerenca, i a una branca important del qual també pertany l'atic.

A causa del lapse que hi ha en l'escriptura entre la desaparició del lineal B cap al [[1200 aC]] i les inscripcios més antigues en [[alfabet grec]] al voltant del [[750 aC]], l'evolució dels dialectes resulta confusa. La [[literatura grega]] més tardana parlava de tres divisions principals: [[grec eòlic|eòlic]], [[grec dòric|dòric]] i [[grec jònic|jònic]]. L'àtic formava part del grup dialectal jònic. "Vell àtic" s'usa per a denominar el dialecte de [[Tucídides]] ([[460 aC|460]]-[[400 aC]]) i els dramaturgs de l'Atenes del {{segle|V|-|s}} i "nou àtic" s'usa per al dialecte dels escriptors posteriors.

El grec àtic va persistir fins al {{segle|IV|-|s}}, quan va ser reemplaçat pel seu -similar però més universal- descendent, el [[grec koiné]] o "dialecte comú" ({{polytonic|ή κοινή διάλεκτος}}.) El dominació cultural de l'[[imperi atenenc]] i la posterior adopció del grec àtic pel rei [[Filip II de Macedònia]] ([[382 aC|382]]-[[336 aC]]), pare d'[[Alexandre el Gran]], van ser els dos punts clau que van assegurar la victòria final de l'àtic sobre els altres dialectes del grec, i la posterior extensió del koiné per tot l'[[imperi hel·lènic]] d'Alexandre.

En el seu moment, el domini original de l'àtic parlat incloïa l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], [[Eubea]] algunes de les [[illes Cíclades]] centrals, i àrees de [[Tràcia]] costaneres al nord de l'[[mar Egeu|Egeu]] (la [[península Calcídica]]). El dialecte jònic, estretament relacionat, es parlava a les costes occidental i nord-occidental de l'[[Àsia Menor]], a l'est de l'[[mar Egeu|Egeu]]. Posteriorment l'àtic literari (i els texts clàssics que hi estaven escrits) va acabar sent extensament estudiat molt lluny de la seva àrea d'origen, primer a les civilitzacions clàssiques de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] ([[antiga Roma]] i el món hel·lenístic) i més tard al món [[Història de l'islam|musulmà]], [[Europa]] i allà on la civilització europea s'hi va estendre.

== Literatura ==
La literatura grega més antiga de la qual es té constància (atribuïda a [[Homer]] i datada al segle [[segle VII aC|VII]] o [[segle VIII aC|VIII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sinó en vell [[jònic]]. Atenes i el seu dialecte van romandre en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democràcia el [[594 aC]], l'inici del període clàssic i el creixement de la influència atenenca.

Els primers treballs literaris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturgs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del {{segle|V|-}}. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'aquest segle destacable. Les fetes militars dels atenencs van produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]].

Lleugerament conegudes per ser més tècniques i legals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts altres. El grec àtic del filòsof [[Aristòtil]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Plató, data del període de transició del grec clàssic al koiné.

Avui dia els estudiants que fan grec antic mormalment <!-- això és cert a la wp anglesa, a la nostra també?? -->comencen amb el dialecte àtic i passant després, segons els seus interessos, al koiné del [[Nou Testament]] i altres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o al [[grec homèric]] per a llegir Homer i altres obres mestres del grec antic.

== Alfabet ==
[[Fitxer:AGMA Ostrakon Thémistocle 3.jpg|miniatura|esquerra|Un [[òstracon]] de la democràcia atenenca per "Temístocles fill de Neocles". Les dues lletres finals de ''TEMISTOCLES'' està en [[bustròfedon]] i la {{polytonic|Ε}} s'usa tant per a /e/ llarga com curta, és a dir, usa l'alfabet ''epicòric''.]]
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (majúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants.

Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal com es va conèixer més tard sinó el [[sil·labari]] conegut com a [[lineal B]], en el qual cada signe representava una consonant i una vocal unides.

Es desconeix quan es va començar a usar per primer cop l'alfabet clàssic grec. Se sap que com a mínim el {{segle|VIII|-|s}} ja s'usava de manera habitual, i per llavors ja s'havia dividit en una versió oriental i una occidental, de les quals respectivament provenen l'alfabet grec posterior i els alfabets [[alfabet etrusc|etrusc]] i [[alfabet llatí|llatí]]. El que avui s'anomena alfabet grec va ser originalment l'[[alfabet fenici]] que es va manllevar per a lletrejar paraules gregues, usant algunes de les consonants semítiques originals (àlef > alfa, het > eta, 'ayin > òmicron) per a representar vocals gregues. Aquesta creació d'autèntiques vocals escrites va ser la contribució més revolucionària dels grecs al desenvolupament de l'alfabet.

A mesura que la utilitat de l'alfabet es va fer evident, es van anar usant varietats locals (a cops anomenades ''epicòriques''). Al principi l'alfabet àtic no distingia entre vocals llargues i curtes ({{polytonic|ε/η, ο/ω}}). No tenia la {{polytonic|Ψ}} ni la {{polytonic|Ξ}}, usant {{polytonic|ΦΣ}} i {{polytonic|ΧΣ}} en el seu lloc respectivament. A les minúscules i la iota subscrita (una invenció [[edat mitjana|medieval]] els faltava molt de temps per a aparèixer. La [[digamma]] (que ja no s'usava en el període clàssic) servia per a representar el so {{unicode|/w/}}.

Mentrestant, a l'altra banda de l'Egeu, a la [[Jònia]], sorgia una nova versió jònica de l'alfabet àtic. Distingia entre ''o'' llarga i curta, i va deixar d'usar l'''eta'' per a marcar l'esperit aspre (el so {{unicode|/h/}}, usant-la per a crear el signe de l{{'}}''e'' llarga, quedant l' ''èpsilon'' només per a la curta. La digamma es va deixar d'usar i van aparèixer la {{polytonic|Ψ}} i la {{polytonic|Ξ}}, portant l'alfabet àtic a la seva forma clàssica de 24 lletres.

Per quan va arribar l'any [[403 aC]], la ciutat estat d'Atenes ja havia percebut la necessitat d'estandarditzar l'alfabet, de manera que aquell mateix any va adoptar l'alfabet jònic. Moltes altres ciutats ja ho havien fet.

Quan els ciutadans ordinaris de la Grècia antiga llegien inscripcions -o els educats literatura-, el que veien eren les lletres majúscules de l'alfabet jònic. Per quan van aparèixer (a l'Edat mitjana) les lletres minúscules, les iotes subscriptes, els accents, les marques d'esperit suau i aspre i els signes de puntuació; ja feia alguns segles que els parlants natius no havien produït escrits en grec àtic. L'antiga literatura àtic tal com es publica avui usa moltes d'aquestes característiques més modernes. Els lectors moderns malinformats poden pensar que el que veuen a la pàgina és el sistema d'escriptura exactament com els antics grec l'usaven a l'antiga grècia, però en realitat és grec antic tal com el van transcriure els [[escriba|escribes]] [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] medievals.

== Fonologia ==
Segueixen alguns dels trets fonològics més característics del dialecte àtic:

=== Vocals ===
* L'àtic-jònic canvia l'''ā'' indoeuropea en ''ē'': mētēr "mare" (cf. [[llatí]] māter)
* L'àtic manté la ''ā'' darrere de ''e'', ''i'', ''r'': khōrā "país" (cf. jònic khōrē). El que semblen excepcions estan produïdes per canvis intermedis: korē "noia", de *korwā, passant per *korwē
* El grec oriental canvia l'''a'' curta indoeuropea en ''e'' curta: Artemis (cf. Artamis)
* L'àtic-jònic intercanvia ''i'' i ''u'' per a assimilar-les a una ''i'' o ''u'' en una síl·laba posterior: biblion (cf. bublion) "llibre"
* Als casos en què una ''ě'' o ''ǒ'' originals van esdevenir ''ē'' o ''ō'', l'àtic té [[diftong]]s espuris: eimi (cf. ēmi) "sóc"; aquí la ''e'' s'ha allargat per a compensar la pèrdua de la ''s'' de *esmi
* L'antiga {{polytonic|[[ípsilon|υ]]}} es pronunciava originalment com ''ū'' i en altres dialectes es va substituir per {{polytonic|ου}}, però en àtic va evolucionar cap a un so semblant a la ''u'' del frencès o la ''ü'' de l'alemany: kurios (cf. [[grec eòlic|beocià]] kourios) "senyor"
* En els diftongs originals, ''āi, ēi, ōi'', la ''i'' va deixar de pronunciar-se. La ''iota subscrita'' medieval va reflectir-ho
* En àtic ''ă'' o ''ā'' seguida d{{'}}''ĕ'' o ''ē'' es contreu a ''ā'', i seguida d{{'}}''ô'' o ''ō'' es contreu en ''ō'': nikā-ein > nikān "conquerir", *Poseidāwōn > *Poseidāōn > Poseidōn "[[Posidó]]"
* Al contrari que en el punt anterior, quan és una ''ĕ'' seguida d'una ''ā'', remanen sense contreure (Timěās, nom personal); seguida d'una altra ''ĕ'' esdevenen el diftong espuri ''ei'': *treies > *trees > treis "tres"; i seguida d'una ''ŏ'', el diftong espuri ''ou'': *geněsǒs > *geněǒs > genous "de la ''[[gens (família)|gens]]''"
* En àtic una ''ē'' seguida de vocal breu pot esdevenir ''ĕ'' seguida de vocal llarga ([[Metàtesi (lingüística)|metàtesi]] quantitativa): něōs "del vaixell" (cf. [[grec èpic|èpic]] nēos), basilěōs "del rei" (cf. [[jònic]] basilēǒs)
* A cops es crea un fonema a partir de dos, eliminant-ne un d'ell ([[hipàresi]]): bǒēthŏs "ajut" (cf. èpic bǒēthŏǒs)
* Els diftongs llargs s'escurcen davant d'/s/. Passa normalment al [[datiu]] [[plural]] de la tercera [[Declinació gramatical|declinació]]: basilēw- + si(n) > basilěusi(n), cf. jònic basilēusi(n)

=== Consonants ===
* L'àtic té {{polytonic|ττ}} on el jònic té {{polytonic| σσ}}. Carl Darling Buck ho explica a partir de *ky- o *chy- transformant-se en tt i després passant a ss en jònic, per exemple *glochya > glotta/glossa "llengua". A aquest cas hi afegeix *ty i *tw, com seria el cas de tettares/tessares "quatre" (cf. llatí quattuor). El cas de thalatta/thalassa "mar" no sembla tan clar i hom pensa que podria ser un manlleu.<!-- em falta el verb, no tradueixo per prudència --> L'àtic també usava thalassa (va acabar sent l'estàndard en koiné) a cops.
* L'àtic-jònic usa una ''n'' inserida al final d'una paraula acabada en vocal per a evitar sota determinades circumstàncies que xoqui amb la vocal d'inici d'una paraula següent, com ara en el datiu o l'acabament {{polytonic|-σι}} de la tercera persona del plural o el {{polytonic|-ε}} de la tercera persona del singular o en esti "és". Per exemple: ''pasi legousi'' "parlen amb tothom", però ''pasin elegon'' "parlaven amb tohom".
* L'àtic va perdre la [[digamma]] abans dels temps històrics: kalos "bo" (cf. [[grec eòlic|beocià]] kalwos).
* Molts dialectes, l'àtic inclòs, van canviar de ''t'' a ''s'' abans d{{'}}''i'' o ''u'': [[Eutrèsia|Eutresis]] (cf. beocià Eutretis), àtic-jònic ''su'' "tu" (cf. [[grec dòric|dòric]] ''tu'').
* L'àtic és un dels dialectes que C. D. Buck anomena "amb h" (l'esperit aspre, provinent d'una ''s'' o ''i'' inicials perdudes). Els "dialectes amb h" van retenir-ho, però els altres el van acabar perdent: *sistamen > àtic histamen "hi som" (cf. [[grec dòric|cretenc]] istamen)

== Morfologia ==
Entesa com a la "formació dels mots":
* L'àtic tendeix a substituir el sufix -ter "qui fa alguna cosa" per -tes: dikastes/dikaster "jutge".
* L'acabament [[adjectiu|adjectival]] -eios i la seva contrapartida nominal tenen dues síl·labes (''ei'' fa diftong) en comptes de les tres del -ēios d'altres dialectes: politewia > politeia per "caiguda" de la ''w'' "constitució" (cf. cretenc politēia).

== Gramàtica ==
L'àtic comparteix gran part de la gramàtica del [[grec antic]] fins al punt que quan aquesta és presentada, hom ho fa amb les peculiaritats d'aquella. Les següents són algunes d'aquestes peculiaritats:

=== Declinació ===
Quant a la [[Declinació gramatical|declinació]], es forma afegint com a [[sufix]]es els acabaments de [[cas gramatical|cas]] a una part comuna a (que pot ser o no una arrel.)
* En la declinació ''en [[alfa]]'' ([[gènere gramatical|femenins]] de la primera declinació), la part comuna acaba en una -a llarga, paral·lela a la primera declinació del [[llatí]]. En l'àtic-jònic la vocal de la part comuna va canviar a [[eta]] llarga en el [[nombre gramatical|singular]] excepte darrere d{{'}}''e'', ''i'' o ''r'': gnome, gnomes, gnome(i), gnomen, etc., "opinió" (cf. thea, theas, thea(i), thean, etc., "deessa".) El [[nombre gramatical|plural]] seria igual en ambdós casos: gnomai, theai. En el [[nominatiu]] plural, l'acabament -as original es va contreure a -ai, que no va patir el canvi a eta. En els pocs masculins amb la part comuna en alfa, el [[genitiu]] singular segueix el model de la declinació ''en [[òmicron]]'': stratiotes, stratiotou, stratiote, etc.
* En la declinació ''en òmicron'', o segona declinació (principalment molts masculins, però també alguns de femenins), la part comuna acaba en ''o'' o ''e'' (l'arrel més la [[vocal temàtica]], una vocal relacionada amb l'[[ablaut]] [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]) i seria equivalent a la segona declinació llatina. L'alternança entre l'acabament -os del grec i -ús del llatí al nominatiu singular és familiar als qui estudien una i altra llegües.
* En l'àtic, un acabament original del [[genitiu]] singular, *-osyo, en perdre la s (com passa a tots els dialectes) fa que la part comuna ''o'' s'allargui formant el difton espuri ''ou'': logos "paraula", gen. *logosyo > logou "de la paraula".
* El [[datiu]] plural de l'àtic-jònic es feia en -oisi, que apareix a l'àtic més antic però que més tard se simplifica a -ois: anthropois "als homes".

== Vegeu també ==
* [[Grec modern|Grec]]
* [[Grec antic]]:
** [[Grec jònic|Jònic]]
** [[Grec eòlic|Eòlic]]
** [[Grec dòric|Dòric]]
** [[Grec nord-occidental|Nord-occidental]]
** [[Grec arcadoxipriota|Arcadoxipriota]]
** [[Antic macedoni|Macedoni]] (discutit)
* [[Alfabet grec]]

== Referències ==
{{Referències}}

{{història de la llengua grega}}

[[Categoria:Dialectes del grec antic|Atic]]

Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:

Plantilla:' (modifica)
Plantilla:Cite book (modifica)
Plantilla:Color (modifica)
Plantilla:Colors infotaules (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Falten referències (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Fonts unicode (modifica)
Plantilla:Greater color contrast ratio (modifica)
Plantilla:Història de la llengua grega (modifica)
Plantilla:If both (modifica)
Plantilla:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:If then show (modifica)
Plantilla:Infobox (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula llengua (modifica)
Plantilla:Lat wd (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Legend (modifica)
Plantilla:Llegenda (modifica)
Plantilla:Llegenda/styles.css (modifica)
Plantilla:Metacaixa d'avís article (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Polytonic (modifica)
Plantilla:Ref-llibre (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Romanes (modifica)
Plantilla:Segle (modifica)
Plantilla:Title without disambig (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Títol sense cua (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Unicode (modifica)
Mòdul:Arguments (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Color contrast (modifica)
Mòdul:Color contrast/colors (modifica)
Mòdul:Data (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Infobox (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:InfoboxImage (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:String (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/i18n (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/labels (modifica)

Torna cap a Grec àtic.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Grec_àtic»