Mostra la font per a Demografia de Mèxic

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:
Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.
The block was made by ‪EPIC‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected.
Start of block: 09:48, 2 jul 2024
Expiry of block: 09:48, 2 jul 2025
Your current IP address is 206.189.44.186. The blocked range is 206.189.32.0/20.
Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.
Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.
Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.
{| style="toc: 25em; font-size: 85%; lucida grande, sans-serif; text-align: left;" class=infobox
|-
!align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|<big>Demografia de Mèxic</big>
|-
| colspan=2 style="text-align:center;" | [[Fitxer:Inukshuk Monterrey 1.jpg|200px|Nens mexicans d'una primària a Monterrey]]
|-
| colspan=2 style="text-align:center" |''Nens mexicans d'una primària a [[Monterrey]]''
|-
!style="background:#f0f0f0;" align=left valign=top|Població
|style="background:#f0f0f0;" valign=top| 103.263.388
|-
!align=left valign=top|Homes
|valign=top| 50.249.955
|-
! style="background:#f0f0f0;" align=left valign=top|Dones
| style="background:#f0f0f0;" valign=top| 53.013.433
|-
!align=left valign=top|[[Taxa de creixement poblacional|Creixement poblacional]]
|valign=top| 1,0%
|-
! style="background:#f0f0f0;" align=left valign=top|[[Taxa de natalitat]]
| style="background:#f0f0f0;" valign=top| 20,4/1.000
|-
!align=left valign=top|[[Taxa de mortalitat]]
|valign=top| 4,8/1.000
|-
! style="background:#f0f0f0;" align=left valign=top|Taxa de mortalitat infantil
| style="background:#f0f0f0;" valign=top| 19/1.000
|-
!align=left valign=top|[[Esperança de vida]]
|valign=top|75,8 anys
|-
!align=left valign=top|Nacionalitat
|valign=top| Mexicà, mexicana
|-
!style="background:#f0f0f0;" align=left valign=top|Instituts de població
|style="background:#f0f0f0;" valign=top| [[INEGI]], [[CONAPO]] i [[Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas|CDI]]
|-
| align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|
|}
El 2005, [[Mèxic]] tenia una població de 103.263.388, fent-lo el país [[castellà|castellanoparlant]] més poblat del món, el segon més poblat de l'[[Amèrica Llatina]] després del [[Brasil]], i el segon més poblat de [[Nord-amèrica]] després dels [[Estats Units]]. Al llarg del {{segle|XX}}, la '''demografia de Mèxic''' es va caracteritzar per un ràpid creixement poblacional. Tot i que aquesta tendència ha canviat i en l'actualitat la taxa de creixement poblacional mitjana és inferior a l'1% anual, encara continua la [[transició demogràfica]] cap a la tercera fase, i Mèxic encara té una [[Cohort (estadística)|cohort]] substancial de joves. La ciutat més poblada és la seva capital, la [[ciutat de Mèxic]], amb una població de 8,7 milions d'habitants el 2005; la [[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|seva àrea metropolitana]] és també la més poblada del país, i una de les més poblades del món, amb 19,2 milions d'habitants el 2005. Aproximadament el 50% de la població mexicana viu a una de les [[àrees metropolitanes de Mèxic|cinquanta àrees metropolitanes del país]].

Les dades demogràfiques i estadístiques són preses per l'[[Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica]] (INEGI). El [[Consell Nacional de Població]] (CONAPO), és una institució de la [[Secretaria de Governació]] (el Ministeri de l'Interior), encarregada de l'anàlisi i la recerca de les dinàmiques de població. La [[Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes]] (CDI), entre altres coses, elabora recerques i anàlisis dels indicadors sociodemogràfics dels [[pobles indígenes de Mèxic]].

== Dinàmica de població ==
[[Fitxer:MXPopgrowth.svg|miniatura|Creixement de la població|lang=ca]]
[[Fitxer:Mexicopop.svg|miniatura|Piràmide de població (2017)|lang=ca]]
[[Fitxer:Mexico estados densidad.svg|miniatura|Densitat de població dels [[estats de Mèxic]]]]
El 1900, la població mexicana era de 13,6 milions.<ref>[http://www.migrationinformation.org/Feature/display.cfm?ID=203 From Traitors to Heroes: 100 Years of Mexican Migration Policies]</ref> Durant el període de prosperitat econòmica, que els economistes van anomenar el [[Miracle Mexicà]], el govern mexicà va invertir en programes socials i de seguretat social que van reduir la [[mortalitat infantil]] i van incrementar l'[[esperança de vida]]; ambdues van tenir com a resultat un increment intens de la població entre 1930 i 1980. La taxa de creixement anual va arribar a un màxim de 3,5% anual el 1965, i va decréixer a 0,99% el 2005. Tot i que Mèxic es troba en camí a la tercera fase de la [[transició demogràfica]], a prop del 50% de la població mexicana el 2005, tenia 25 anys o menys d'edat.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob03&c=3180 Población total por grupos quinquenales de edad según sexo, 1950 a 2005]</ref> La [[taxa de fertilitat]] també ha disminuït de 5,7 nens per dona el 1976 a 2,2 el 2006.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob16&c=3193 Tasa global de fecundidad, 1976 a 2006]</ref>

La taxa de creixement poblacional de la capital, el [[ciutat de Mèxic|Districte Federal]], va ser una de les més baixes del país el 2005, amb només el 0,2% anual. L'[[estats de Mèxic|estat]] amb la taxa de creixement més baixa va ser la de [[Michoacán]] (-0,1%), mentre que els estats amb les taxes més elevades van ser [[Quintana Roo]] (4,7%) i [[Baixa Califòrnia Sud]] (3,4%),<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob09&c=3186 Tasa de crecimiento media anual de la población por entidad federativa, 1990 a 2005]</ref> ambdós els últims territoris a pujar a l'estatus d'estat de la [[organització territorial de Mèxic|Unió]] durant la dècada de 1970. La [[taxa neta de migració]] del Districte Federal durant el mateix període va ser negativa i la més baixa de totes les [[organització territorial de Mèxic|entitats polítiques de Mèxic]], mentre que els estats amb les taxes de migració positives més elevades han estat Quintana Roo (2,7), [[Baixa Califòrnia]] (1,8) i Baixa Califòrnia Sud (1,6).<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob62&c=3239 Tasas de inmigración, emigración y migración neta por entidad federativa, 1995-2000]</ref> Tot i que la taxa de creixement poblacional encara és positiva, la taxa neta de migració nacional va ser negativa el 2008 (-3,7 per cada 1.000 habitants), atès el flux intens d'immigrants als [[Estats Units]]; el 2004, s'estimava que 5,3 milions de mexicans indocumentats vivien als Estats Units,<ref>[http://www.migrationinformation.org/feature/display.cfm?ID=208 Mexican Immigration to the US: The Latest Estimates]</ref> i 18,2 milions de [[demografia dels Estats Units|ciutadans estatunidencs]] van declarar ser descendents de mexicans.<ref>[http://www.census.gov/prod/cen2000/doc/sf3.pdf Census Bureau Summary File 3]</ref> Mèxic, de fet, és el segon país que més immigrants ha enviat als Estats Units al llarg de la seva història, després d'[[Alemanya]].

Els [[estats de Mèxic|estats de la federació mexicana]] i el Districte Federal són coneguts, de manera conjunta, com a "entitats federatives" o federals. El 2005, les cinc entitats federatives més poblades eren l'[[estat de Mèxic]] (14,4 milions), el Districte Federal (8,7 milions), [[Estat de Veracruz|Veracruz]] (7,1 milions), [[Jalisco]] (6,7 milions) i [[Estat de Puebla|Puebla]] (5,4 milions); totes cinc agrupen el 40,7% de la població nacional. La ciutat de Mèxic és coextensiva amb el Districte Federal, i per tant, és la ciutat més poblada del país, mentre que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic]], que inclou altres [[municipis de Mèxic|municipis adjacents]] és una de les més poblades del món.

El creixement poblacional intens dels estats del nord, especialment de les regions a prop de la frontera amb els Estats Units, han canviat el perfil demogràfic del país des de la segona meitat del segle XIX; el 1967 l'acord ''maquiladora'' entre tots dos països permetia que tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres poguessin ser importants sense impostos als Estats Units. Arran de la signatura del [[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] (NAFTA, per les seves sigles en anglès), tots els productes poden ser importants sense impostos, de totes les regions de Mèxic, i com a conseqüència les exportacions, i alhora la població, de les ciutats mitjanes d'altres regions de Mèxic, han crescut significativament.<ref>Hufbauer GC and Schott, JJ, ''NAFTA Revisited'', Institute for International Economics, Washington D.C. 2005</ref> Això també ha permès una descentralització econòmica i el creixement d'altres àrees metropolitanes que conformen centres regionals de creixement econòmic, com ara [[Monterrey]], [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]], [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[San Luis Potosí]], [[Toluca]] i [[Torreón]].

== Migració ==
=== Immigració ===
A part dels colonitzadors espanyols, la immigració europea a Mèxic a finals del {{segle|XIX}} i principis del XX va ser molt menor que no pas l'influx major d'immigrants cap als països sud-americans com ara l'[[Argentina]] o el [[Brasil]]. Els grups d'immigrants europeus no ibèrics són els britànics, els irlandesos, els italians, els alemanys, els francesos i els belgues.<ref name="extranjeros"/> La immigració de persones de l'[[Orient Pròxim]] també va ser significativa, especialment de [[Turquia]] i el [[Líban]].<ref name="middle">{{Ref-web |url=http://confines.mty.itesm.mx/articulos2/GarciaRE.pdf |títol=Los árabes de México. Asimilación y herencia cultural |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090327124211/https://confines.mty.itesm.mx/articulos2/GarciaRE.pdf |arxiudata=2009-03-27}}</ref> Els immigrants asiàtics, principalment els xinesos, van arribar principalment des dels Estats Units, quan aquest país els va expulsar, mentre que els coreans es van establir al centre del país.<ref name="korea">{{Ref-web |url=http://www.esmas.com/noticierostelevisa/mexico/443030.html |títol=Conmemoran 100 años de inmigración coreana |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100122103834/http://www.esmas.com/noticierostelevisa/mexico/443030.html |arxiudata=2010-01-22}}</ref>

El país també va ser un receptor d'exiliats polítics i econòmics d'Espanya i Catalunya, així com d'altres nacions de l'Amèrica Llatina, en especial de l'Argentina, [[Xile]], [[Colòmbia]], [[Veneçuela]], [[Cuba]], el [[Perú]], i l'[[Amèrica Central]], des de les dècades de 1930 a 1980. Una segona onada d'immigrants va arribar com a resultat de les crisis econòmiques recents que han afectat els països de la regió. La comunitat argentina és una de les més grans, amb estimacions que varien entre els 30.000 i el 150.000, i segons algunes fonts és la comunitat d'argentins a l'estranger més gran del món.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ime.gob.mx/investigaciones/bibliografias/apuesta_politica_gutierrez.pdf |títol=Migrantes, votos, remesas |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160729203326/http://www.ime.gob.mx/investigaciones/bibliografias/apuesta_politica_gutierrez.pdf |arxiudata=2016-07-29}}</ref><ref>{{Ref-web |url=http://www.lanacion.com.ar/coberturaespecial/argentinos/mexico/index.asp |títol=Argentinos en México |consulta=2006-08-07 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070829152344/http://www.lanacion.com.ar/coberturaespecial/argentinos/mexico/index.asp |arxiudata=2007-08-29}}</ref>

Mèxic també és el país on el nombre més gran d'estatunidencs viuen a l'estranger. L'Associació de Ciutadans Nord-americans a l'Exterior va estimar, el 1999, que poc més d'un milió d'estatunidencs viuen a Mèxic, és a dir l'1% de la població total de Mèxic i el 25% de tots els estatunidencs a l'exterior.<ref>{{Ref-web |url=http://www.aca.ch/amabroad.pdf |títol=American Citizens Abroad |consulta=2006-08-07 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110225044115/http://www.aca.ch/amabroad.pdf |arxiudata=2011-02-25}}</ref> Aquest fenomen migratori pot ser causa de la interacció d'ambdós països dins el [[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] (NAFTA), però també pel fet que Mèxic s'ha convertit en una de les destinacions més populars pels jubilats estatunidencs, especialment els petits pobles colonials del centre, i les platges de Baixa Califòrnia i el Carib; només a l'[[estat de Guanajuato]], a [[San Miguel de Allende]] i els pobles al voltant viuen 200.000 estatunidencs.<ref>[http://www.economist.com/World/la/displayStory.cfm?story_id=5214922 Retiring Americans, Go south, old man] by The Economist</ref>

Les diferències entre les xifres oficials d'immigrants legals a Mèxic i tots els residents, legals i il·legals, és gran. La xifra oficial de residents estrangers a Mèxic el 2000 era de 493.000,<ref name="immigrants">[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob64&c=3241 Población nacida en otro país residente en México por entidad federativa según sexo, 2000]</ref> dels quals, la majoria (el 89,9%) havien nascut als Estats Units (només a l'estat de [[Chiapas]] la majoria dels immigrants provenien de l'Amèrica Central). Les sis entitats federatives amb el nombre major d'immigrants eren, el 2000, Baixa Califòrnia, (12,1% del total), el Districte Federal (11,4%), Jalisco (9,9%), [[estat de Chihuahua|Chihuahua]] (9%) i [[Tamaulipas]].<ref name="immigrants"/>

=== Emigració ===
Malgrat la immigració recent, la [[taxa neta de migració]] a Mèxic és negativa, estimada en -3,84 migrants per cada 1000 habitants.<ref name=cia/> La gran majoria han emigrat als [[Estats Units d'Amèrica]]. Aquest fenomen migratori no és nou, ans ha estat una característica comuna de la relació entre tots dos països durant el {{segle|XX}}.<ref name="hufbauer">[http://www.iie.com/publications/chapters_preview/332/08iie3349.pdf Mexico-US Migration] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303185326/http://www.iie.com/publications/chapters_preview/332/08iie3349.pdf |date=2016-03-03}} in Nafta Revisited by the International Institute of Economics.</ref> Durant la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]] els governs estatunidenc i mexicà van aprovar el contracte de treballadors mexicans dins el territori dels Estats Units i va tolerar la immigració il·legal per rebre treballadors addicionals per al camp i la indústria per reemplaçar el personal que havia sortit cap a la guerra, i per suplir l'increment de la demanda de mà d'obra atès el creixement econòmic. Tanmateix, els Estats Units van cancel·lar unilateralment el programa a causa de la pressió dels grups dels drets civils.<ref name="hufbauer"/> Malgrat això, l'emigració de Mèxic va continuar al llarg del segle, en diversos graus, però va créixer de manera significativa durant la dècada de 1990. De fet, el 37% de tots els immigrants mexicans als Estats Units van arribar aquella dècada.<ref name="hufbauer"/> En el cens nord-americà del 2000, aproximadament 20 milions de residents dels Estats Units es van identificar com a mexicans, mexicanoamericans o descendents de mexicans, fent-la la sisena ascendència més citada de tots els residents d'aquell país.<ref>[http://www.census.gov/prod/2001pubs/c2kbr01-3.pdf The Hispanic Population] in the United States</ref>

L'INEGI va estimar que el 2000 prop de 8 milions de mexicans vivien als Estats Units d'Amèrica, és a dir, comparable al 8,7% de la població total d'aquell any.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob65&c=3242 Indicadores seleccionados de la población nacida en México residente en Estados Unidos de América, 1970 a 2000].</ref> Aquell any, només 260.650 emigrants van tornar a Mèxic.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob71&c=3248 Población migrante de retorno de Estados Unidos de América por entidad federativa según sexo, 2000]</ref> Aquesta tendència, tanmateix, canviarà durant els pròxims anys, en part a les millores econòmiques de Mèxic, però sobretot a la recessió que ha començat als Estats Units. Diverses institucions han pronosticat que la crisi econòmica als Estats Units del 2008 i 2009 farà que 1,5 milions de mexicans tornin a Mèxic.<ref>[http://www.eluniversal,com.mx/nacion/163284.html Crisis expulsará de EU a 1.5 millones de paisanos]. El Univeseral. Mèxic, DF. 31 d'octubre, 2008.</ref>

== Ciutats i àrees metropolitanes ==
=== Localitats, ciutats i municipis ===
:''Vegeu també: [[Municipis de Mèxic]]
{| style="width:22em; font-size: 85%; text-align: left;" class=infobox
|- 
!align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|Municipis més poblats
|-
| colspan=2 style="text-align:center;" | [[Fitxer:Palacio de Gobierno y Plaza de Armas.JPG|200px|Municipi de Guadalajara]]
|-
| colspan=2 style="text-align:center" | ''Municipi de Guadalajara''
|-
! style="background:#e8e8e8;" | Municipi
! style="background:#e8e8e8;" | Pob. (2005)
|-
| style="background:#efefef;" | [[Ecatepec de Morelos]]
| style="background:#efefef;" align=right | 1,688,258
|-
| [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]]
| align=right | 1,600,940
|-
| style="background:#efefef;" | [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]
| style="background:#efefef;" align=right | 1,485,941 
|-
| [[Tijuana]]
| align=right |1,410,700
|-
| style="background:#efefef;" | [[León]]
| style="background:#efefef;" align=right | 1.325.210 
|-
| [[Ciudad Juárez|Juárez]]
| align=right | 1,313,338
|-
| align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|
|}
El 2005, Mèxic tenia 187.938 "localitats"—assentaments—que poden ser un petit poble, una ciutat gran, o simplement una unitat d'habitatge d'una regió rural. A Mèxic, una [[ciutat]] es defineix com una localitat amb més de 2.500 habitants. El 2005 n'hi havia 2.640, de ciutats, amb una població entre 2.500 i 15.000, 427 amb una població entre 15.000 i 100.000, 112 amb una població entre 100.000 i un milió, i 11 amb una població de més d'un milió d'habitants.<ref name="CONAPO"/><ref name="conteo">[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/proyectos/conteos/conteo2005/default.asp?c=6224 II Conteo de población y vivienda 2005]</ref> Totes les ciutats es consideren àrees urbanes, i agrupen el 76,5% de la població.

Els [[municipis de Mèxic|municipis]] (''municipios'' en [[castellà]]) i les [[delegacions del Districte Federal|delegacions]] o districtes (''delegaciones'' en [[castellà]]) són [[organització territorial de Mèxic|divisions politicoadministratives]] de segon o tercer nivell a Mèxic, amb autonomia interna, i límits, poders i funcions prescrits. De divisions polítiques de segon nivell n'hi ha 2,438 municipis i 16 delegacions (totes al Districte Federal). Un municipi, al seu torn, pot estar constituït per una o més ciutats una de les quals és la "capçalera municipal". Les ciutats generalment es troben dins un sol municipi, llevat d'algunes petites àrees que s'estenen cap a un d'altre sense incorporar-ne el [[cap de municipi]]. Alguns municipis se subdivideixen en delegacions, però a diferència de les delegacions del Districte Federal, aquestes són divisions administratives de tercer nivell.

Els municipis de Mèxic varien molt en superfície. Al centre, són petits, i sovint coextensius amb una sola ciutat que els integren (com és el cas de Guadalajara), mentre que els municipis del nord-oest i el sud-est són molt més extensos—n'hi ha un la superfície del qual és superior a la de [[Catalunya]]—i contenen més d'una ciutat o poble que no necessàriament conformen una àrea metropolitana (com és el cas del municipi de [[Tijuana]].

=== Àrees metropolitanes ===
:''Article principal: [[Àrees metropolitanes de Mèxic]]''
Una àrea metropolitana a Mèxic es defineix com el grup de municipis que interaccionen amb els altres al voltant d'una ciutat principal.<ref name="CONAPO">[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/metodologias/otras/zonas_met.pdf CONAPO Áreas Metropolitanas]</ref> Han de ser integrades per almenys dos o més municipis amb una població conjunta mínima de 50.000, o per un sol municipi amb una població superior al milió d'habitants, o una ciutat fronterera amb una població d'almenys 250.000 habitants que forma una conurbació amb una o més ciutats dels [[Estats Units d'Amèrica]].<ref name="CONAPO"/>

El 2004 n'hi havia, d'àrees metropolitanes, cinquanta-cinc, on vivia al volant del 53% de la població total del país. L'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic]] n'és la més gran, amb 19,23 milions d'habitants, i on vivia el 19% de la població total de Mèxic. Les quatre àrees metropolitanes més grans són l'[[àrea metropolitana de Guadalajara]] (4,1 milions), l'[[àrea metropolitana de Monterrey]] (3,7 milions), l'[[àrea metropolitana de Puebla]] (2,1 milions) i l'[[àrea metropolitana de Toluca]] (1,6 milions);<ref name="sintesis"/> totes cinc, amb l'àrea de la ciutat de Mèxic, agrupen el 30% de la població del país. L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic va ser la conurbació que més ràpid va créixer entre les dècades de 1930 i 1980. Des de llavors, el país s'ha descentralitzat lentament, econòmicament i demogràficament. Del 2000 al 2005 la seva taxa anual de creixement poblacional mitjana va ser la més petita de les cinc, mentre que les conurbacions amb el creixement més ràpid van ser Puebla (2,0%), seguida de Monterrey (1,9%), Toluca (1,8%) i Guadalajara (1,8%).<ref name="sintesis">[http://www.inegi.gob.mx/img/ppt.gif Síntesis de resultados 2005]</ref>
{{Àrees metropolitanes de Mèxic}}

== Religió ==
{| style="width:22em; font-size: 85%; text-align: left;" class=infobox
|-
!align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|Afiliació religiosa
|-
| colspan=2 style="text-align:center;" | [[Fitxer:Iglesia de Puebla.jpg|200px|Catedral de Puebla]]
|-
| colspan=2 style="text-align:center" | ''Catedral de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]''
|-
! style="background:#efefef;" align=center | Religió
! style="background:#efefef;" align=center | Nombre
|-
|Catòlics
|align=right|74.612.373
|-
|Protestants i evangèlics<br />
{{mida|1=Denominacions històriques}}
<br />{{mida|1=Pentecostals}}
<br />{{mida|1=''Luz del Mundo''}}
<br />{{mida|1=Altres}}
|align=right|4.408.159<br />
{{mida|1=599,875}}
<br />{{mida|1=1.373.383}}
<br />{{mida|1=69.254}}
<br />{{mida|1=2.365.647}}
|-
|Altres bíbliques<br />
{{mida|1=Adventistes}}
<br />{{mida|1=Mormons}}
<br />{{mida|1=Testimonis de Jehovà}}
|align=right|1.751.910<br />
{{mida|1=488.945}}
<br />{{mida|1=205.229}}
<br />{{mida|1=1.057.736}}
|-
|Jueus
|align=right|45,260
|-
|Sense religió
|align=right|2,982,929
|-
|No en declarà cap
|align=right|732,630
|-
| align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|
|}
La religió predominant a Mèxic és el [[catolicisme]] (al cens del 200, el 87,9% de la població de cinc anys i més s'hi adheria),<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mrel01&c=2581 Volumen y porcentaje de la población según profese alguna religión y tipo de religión, 1950 a 2000]</ref> tot i que un percentatge més petit (46%) era practicant.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ns.umich.edu/htdocs/releases/print.php?Releases%2F1997%2FDec97%2Fchr121097a |títol=Church attendance in Latin America |consulta=2021-01-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060901122224/http://www.ns.umich.edu/htdocs/releases/print.php?Releases%2F1997%2FDec97%2Fchr121097a |arxiudata=2006-09-01}}</ref> Al voltant del 5,2% de la població va declarar ser [[protestantisme|protestants]] o evangèlics, el 2,1% d'una religió "bíblica no evangèlica" (una classificació de l'INEGI que agrupa els [[adventisme|adventistes]], els [[mormonisme|mormons]], i els [[testimonis de Jehovà]]). Un petit percentatge practica el [[judaisme]], i el 2,5% no va declarar cap religió. El grup més nombrós de protestants són els [[pentecostalisme|pentecostals]] i [[moviment carismàtic|carismàtics]] (classificats com a neopentecostals).<ref name="religion">[http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2000/definitivos/Nal/tabulados/00re01.pdf Población de 5 años y más por entidad federativa, sexo y religión y su distribución según grupos quinquenales de edad].</ref>

Els [[estats de Mèxic|estats]] amb el percentatge més gran de catòlics són els estats del centre: Guanajuato (96,4%), [[estat d'Aguascalientes|Aguascalientes]] (95,4%) i Jalisco (95,4%). Als estats sud-orientals, el percentatge de catòlics és molt menor, especialment a [[Chiapas]] (63,8%), [[Estat de Tabasco|Tabasco]] (70,4%) i [[estat de Campeche|Campeche]] (71,3%).<ref name="religion"/> El percentatge de catòlics ha disminuït durant les últimes quatre dècades; del 98% el 1950 a 87,9% el 2000. La taxa mitjana anual de creixement de la població catòlica entre 1990 i el 2000 va ser de l'1,7%, mentre que la dels no catòlics va ser del 3,7%.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mrel02&c=2583 Tasa de crecimiento media anual de la población según credo religioso para cada período decenal, 1950 a 2000]</ref> Ja que la taxa de creixement anual de la població durant el mateix període va ser d'1,8%,<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob08&c=3185 Tasa de crecimiento media anual de la población, 1950 a 2005]</ref> el percentatge de catòlics amb respecte la població total continua decreixent.

A diferència d'altres països de l'[[Amèrica Llatina]], la constitució de [[1857]] va fer una separació entre Església i Estat, que es va aprofundir en la [[constitució de Mèxic|constitució de 1917]], arran de la [[Revolució Mexicana|revolució socialdemòcrata]] que la va redactar. L'Estat mexicà no proveeix de cap recurs econòmic a l'Església i aquesta no pot participar en l'educació pública. A més a més, el govern va nacionalitzar totes les propietats (algunes de les quals han estat tornades a mans de l'Església) i els sacerdots perdien el dret de votar o a exercir cap càrrec públic (durant la dècada de 1990, van recuperar el dret de votar)

== Llengües ==
:''Article principal: [[Llengües de Mèxic]]''
La llengua més important, [[llengua nacional|nacional]] i oficial ''de facto'' és el [[castellà]], el qual té una varietat de dialectes entre les regions. Mèxic té una gran diversitat lingüística, ja que s'hi parlen 62 llengües indígenes i diversos dialectes. La Llei de Drets Lingüístics, promulgada el 2001, va declarar que totes les llengües indígenes que es parlen a Mèxic són també "llengües nacionals" i gaudeixen de la mateixa validesa als territoris on es parlen, sense importar el nombre de parlants. La llengua ameríndia amb més parlants és el [[nàhuatl]] (1,5% de la població la parla), seguida de la [[llengua maia]] yucateca (0,8%). La llei protegeix i declara "nacionals" totes les llengües ameríndies que es parlen a Mèxic, sense importar llur origen; així doncs, també són protegides les llengües portades pels grups indígenes desplaçats dels Estats Units (els [[kikapú]]) i de [[pobles indígenes refugiats|Guatemala]].

Durant la primera meitat del {{segle|XX}} el govern va promoure una política de castellanització, com a mitjà per integrar els pobles indígenes a la societat mexicana. Aquesta política es va revertir, i des de la dècada de 1980, el govern promou l'educació bilingüe i intercultural a les comunitats indígenes. Aquesta política ha reeixit a les comunitats amb un gran nombre de parlants, però altres llengües, sobretot aquelles amb menys de 1.000 parlants, encara estan en perill d'extinció.

Entre les llengües no autòctones portades pels immigrants, hi ha el [[vènet]] de [[Chipilo]] i el [[baix alemany]] a [[estat de Durango|Durango]] i Chihuahua. Altres llengües estrangeres parlades a Mèxic són el [[francès]], l'[[alemany]], el [[rus]], el [[xinès]] i el [[coreà]]. L'[[anglès]] també es parla extensament a les ciutats fronteres i turístiques, i pel més d'1 milió d'estatunidencs residents a Mèxic.

== Etnografia ==
Mèxic és un país ètnicament divers. El segon article de la constitució defineix el país com a "nació pluricultral" fonamentada originalment en els pobles indígenes. Tot i que no hi ha cap estadística oficial sobre etnicitat (llevat de les dades dels pobles indígenes), s'estima que el 70% de la població és [[mestís|mestissa]], i el 12% és ameríndia. Els d'ascendència europea o blancs representen entre el 9% i el 17% de la població. Altres grups ètnics, com ara els afromexicans i els asiàtics representen menys de l'1% de la població.

=== Pobles indígenes ===
{| style="width:22em; font-size: 85%; text-align: left;" class=infobox
|-
!align=center bgcolor="lightblue" colspan=2|Grups ètnics indígenes
|-
| colspan=2 style="text-align:center;" | 
|-
| colspan=2 style="text-align:center" | ''Nenes maies de Chiapas''
|-
! style="background:#efefef;" align=center | Poble
! style="background:#efefef;" align=center | Pob.
|-
|[[Nahues]] (Nawatlaka)
|align=right|5.445.969
|-
|[[Maies]] (Maaya)
|align=right|2.475.575
|-
|[[Zapoteques]] (Binizaa)
|align=right|1.777.253
|-
|[[Mixteques]] (Ñuu sávi)
|align=right|1.048.601
|-
|[[Otomí]] (Hñähñü)
|align=right|946.875
|-
|[[Totonaques]] (Tachihuiin)
|align=right|811.266
|-
|colspan=2 style="background:#e9e9e9;" align=center|{{mida|1=Font: CDI (2000)}} [http://cdi.gob.mx/index.php?id_seccion=660] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160322071136/http://www.cdi.gob.mx/index.php?id_seccion=660 |date=2016-03-22}}
|}
:''Article principal: [[Pobles indígenes de Mèxic]]''
La constitució no només reconeix els pobles indígenes ans també els atorga autonomia i protegeix llurs cultures i llengües. Els municipis on viuen els pobles indígenes poden conservar llurs sistemes tradicionals normatius per a l'elecció de llurs autoritats, en això que es coneix com a ''usos y costumbres''.

Segons la [[Comissió per al Desenvolupament dels Pobles d'Indígenes]] hi ha 12 milions d'indígenes (12% de la població total) a Mèxic, dels quals, poc més de la meitat (7% de la població total) encara parlen una llengua indígena, i un dècim (1,2% de la població) no parla castellà.<ref>{{ref-web| url = http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2000/definitivos/Nal/tabulados/00li01.pdf| títol = POBLACIÓN DE 5 AÑOS Y MÁS POR ENTIDAD FEDERATIVA, SEXO Y GRUPOS LENGUA INDÍGENA QUINQUENALES DE EDAD, Y SU DISTRIBUCIÓN SEGÚN CONDICIÓN DE HABLA INDÍGENA Y HABLA ESPAÑOLA| consulta = 2007-12-13| format = PDF| editor = INEGI, México
}}</ref> Altres organitzacions, tanmateix, reporten que el 30% de la població és ''majoritàriament'' indígena.<ref name="cia">{{Ref-web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html#People |títol=The World Factbook, CIA |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180129161335/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html#People |arxiudata=2018-01-29 }}</ref> Els estats amb els majors percentatges de població indígena són [[Yucatán]] (59%), [[estat d'Oaxaca|Oaxaca]] (48%), [[Quintana Roo]] (39%), [[Chiapas]] (28%), [[estat de Campeche|Campeche]] (27%) i [[Hidalgo (estat)|Hidalgo]] (24%).<ref name=cdi>[http://www.cdi.gob.mx Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130117013050/http://www.cdi.gob.mx/ |date=2013-01-17 }}.</ref>

=== Europeus o blancs ===
Ni l'INEGI ni la CONAPO classifiquen la població per raça o ètnia. Tanmateix les organitzacions internacionals reporten que entre el 9%<ref name="cia"/> i el 17%<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27384 Encyclopedia Britannica].</ref> de la població del país es classifica com a europea, caucàsica o blanca. La majoria són els descendents dels colonitzadors espanyols. Altres grups d'europeus hi van arribar durant el {{segle|XIX}}, principalment durant el [[Segon Imperi Mexicà]], i a principis del {{segle|XX}}, sobretot, francesos, britànics, italians, irlandesos i alemanys.<ref name="extranjeros">{{Ref-web |url=http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/151/15103202.pdf |títol=Asociaciones de Inmigrantes Extranjeros en la Ciudad de México. Una Mirada a Fines del Siglo XX |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090704104421/http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/151/15103202.pdf |arxiudata=2009-07-04}}</ref><ref name="religiosa">{{Ref-web |url=http://historiamexicana.colmex.mx/pdf/13/art_13_1938_16335.pdf |títol=Los Extranjeros en México, La inmigración y el gobierno ¿Tolerancia o intolerancia religiosa? |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090327124211/http://historiamexicana.colmex.mx/pdf/13/art_13_1938_16335.pdf |arxiudata=2009-03-27}}</ref> També hi van immigrar estatunidencs blancs, iugoslaus, armenis, grecs, polonesos i russos,<ref name="religiosa"/> així com refugiats espanyols i catalans.<ref>[http://www.historyenespanol.com/espanol/tdih.jsp?day=15329380&month=15329369 Refugiados españoles en México]</ref> Algunes comunitats es van establir en regions aïllades i hi han romàs, conservant llurs cultures i llengües, entre elles, els menonites de Chihuahua i Durango,<ref>{{Ref-web |url=http://www.purochihuahua.com/menonitas.html |títol=Menonitas en México |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040606191931/http://www.purochihuahua.com/menonitas.html |arxiudata=2004-06-06 }}</ref> i els vènets de [[Chipilo]].<ref>{{Ref-web |url=http://www.orbilat.com/Languages/Venetan/Dialects/Chipilo.html |títol=El dialecto veneto de Chipilo |consulta=2008-11-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110606110821/http://www.orbilat.com/Languages/Venetan/Dialects/Chipilo.html |arxiudata=2011-06-06}}</ref>

== La nacionalitat mexicana ==
:''Article principal: [[Nacionalitat mexicana]]''
La constitució de Mèxic atorga la [[nacionalitat mexicana]] per "naixement" i per "naturalització". La definició de nacionalitat per "naixement" reconeix com a mexicans a totes les persones nascudes a Mèxic, sense importar la nacionalitat dels pares i tots els fills de mexicans, sense importar el lloc de naixement; és a dir la nacionalitat "per naixement" s'adquireix mitjançant [[ius sanguinis]] i [[ius soli]]. La nacionalitat per "naixement" s'atorga a:<ref name=thirty>[http://info4.juridicas.unam.mx/ijure/fed/9/31.htm?s= Artículo 30] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080103192800/http://info4.juridicas.unam.mx/ijure/fed/9/31.htm?s= |date=2008-01-03}}. Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos.</ref>
* totes les persones nascudes a Mèxic,
* totes les persones nascudes fora de Mèxic si el pare o la mare és mexicana de naixement,
* totes les persones nascudes fora de Mèxic si el pare o la mare és mexicana per naturalització,
* totes les persones nascudes dins algun vaixell o aeronau mexicanes comercial o de guerra.

Tots els mexicans amb nacionalitat per "naixement" poden ser [[president de Mèxic|candidats a la presidència de Mèxic]], sempre que un dels seus pares, també hagi estat mexicà. Així doncs, la constitució estableix clarament, a diferència d'altres països, com els Estats Units, que un mexicà que ha nascut a un altre país, pot ser elegit president.

La nacionalitat mexicana per "naturalització" s'atorga a:<ref name=thirty/>
* els ciutadans estrangers que per viure a Mèxic per un temps determinat reben la carta de naturalització del Ministeri de l'Interior,
* els ciutadans estrangers casats amb un mexicà de naixement o naturalitzat.

== Vegeu també ==
* [[Economia de Mèxic]]
* [[Organització territorial de Mèxic]]
* [[Política de Mèxic]]

== Referències i notes ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{es}} [http://www.conapo.gob.mx Consejo Nacional de Población]
* {{es}} [http://www.inegi.gob.mx/ Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática]

{{etnicitat}}

[[Categoria:Demografia de Mèxic| ]]
Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:
Plantilla:Augment (modifica)
Plantilla:Caixa de navegació (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Caixa lateral (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Commonscat (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Commonscat/categories (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Data consulta (modifica)
Plantilla:Disminució (modifica)
Plantilla:Es (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Estabilitat (modifica)
Plantilla:Estable (modifica)
Plantilla:Etnicitat (modifica)
Plantilla:Hlist (modifica)
Plantilla:Hlist/styles.css (modifica)
Plantilla:If both (modifica)
Plantilla:Indicació d'idioma (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Indicació d'idioma/styles.css (modifica)
Plantilla:Llistah (modifica)
Plantilla:Loss (modifica)
Plantilla:Mida (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Navbox (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Ref-web (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Romanes (modifica)
Plantilla:Segle (modifica)
Plantilla:Sister (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Small (modifica)
Plantilla:Title without disambig (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Títol sense cua (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Webarchive (modifica)
Plantilla:Àrees metropolitanes de Mèxic (modifica)
Mòdul:Arguments (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Data (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:List (modifica)
Mòdul:Navbar (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbox (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Side box (modifica)
Mòdul:Side box/styles.css (modifica)
Mòdul:String (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:TableTools (modifica)
Mòdul:Webarchive (modifica)
Mòdul:WikidataCommonsCat (modifica)
Mòdul:Yesno (mostra el codi font) (protegida)
Torna cap a Demografia de Mèxic.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Demografia_de_Mèxic»