Vejatz lo contengut

Batalha dau Dogger Bank (1915)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Naufragi dau crosaire SMS Blücher a la fin de la batalha.

La batalha dau Dodger Bank se debanèt lo 24 de genier de 1915 durant la Premiera Guèrra Mondiala. Foguèt lo resultat de la descubèrta d'una incursion alemanda en preparacion còntra lei pòrts de l'èst d'Anglatèrra per lei servicis d'entresenha britanics[1]. L'esquadra alemanda, comandada per l'amirau Franz von Hipper, èra compausada de 3 crosaires de batalha, d'un crosaire cuirassat, de 4 crosaires leugiers e de 18 torpilhaires. Foguèt interceptada per una fòrça britanica, menada per l'amirau David Beatty, qu'alinhava 5 crosaires de batalha, 7 crosaires leugiers e 35 destroièrs. La batalha aguèt luòc dins la region dau Dogger Bank, un important banc de sabla de la mar dau Nòrd.

Leis Alemands foguèron susprés per l'arribada dei naviris britanics e von Hipper ordonèt rapidament la retirada. Pasmens, lei Britanics avián mobilizat de naviris rapids que poguèron perseguir lei fugidors e tirar plusors obús. Capitèron de tocar plusors naviris e lo crosaire SMS Blücher foguèt grèvament tocat e abandonat. En dificultat, l'esquadra alemanda poguèt unicament s'enfugir gràcias a una error dins lei transmissions britanicas. En despiech d'aquela revirada finala, la Royal Navy enregistrèt una victòria importanta amb solament dos naviris damatjats e 47 marins tuats ò bleçats. Dins lo camp alemand, lei pèrdas èran pus grèvas amb la pèrda d'un crosaire e de 1 223 marins[2].

La batalha entraïnèt una pausa dins leis incursions de la flòta alemanda en mar dau Nòrd. Mostrèt tanben divèrsei feblessas dei marinas militaras dau periòde. Per exemple, l'artilhariá britanica tirèt 958 còps, mai solament 73 obús toquèron un naviri enemic. De mai, la comunicacion deis òrdres èra pauc eficaça e pas totjorn clara, çò que permetèt la fugida alemanda. Dins la marina alemanda, un incendi grèu tuèt 159 marins sus lo crosaire SMS Seydlitz. L'enquista menèt a l'adopcion de règlas de seguretat novèlas qu'aguèron d'efiechs decisius a la batalha de Jutlàndia.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (en) Robert K. Massie, Castles of Steel : Britain, Germany and the winning of the Great War at sea, Londres, Vintage Random House, 2007, 865 p.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (fr) François Bédarida, Churchill, París, Fayard, 1999, p. 134.
  2. Dins lo detalh, 1 034 tuats e bleçats e 189 presoniers.