Ocean

Lo mot « ocean » ven de la divinitat Ocean (en grèc ancian Ὠκεανός , Ôkeanós), l'ainat dels Titans dins la mitologia grèga.

Sus Tèrra, existís una sola espandida d'aiga salada pas interrompuda, encerclant los continents e los archipèlas, que se nomena « l'ocean mondial », « l'ocean planetari » o encora pus simplament « l'Ocean » (amb majuscula)^[1]. L'Ocean foguèt dividit a l'origina en tres grands ensembles (Atlantic, Indian e Pacific), en utilisant los limits dels continents, mas tanben las caracteristicas estructuralas dels oceans, lor composicion e lor circulacion d'aiga.

L'ocean Antartic es sovent considerat coma la partida sud dels tres autres oceans, e sos limits demòran vagues^[2], en general al sud del 60^en parallèl. S'es en general justificat pels oceanografes e los meteorològs per sas condicions particularas (corrent circumpolar antartic e discontinuitat termica a prèp de 38°-40° sud, los geografs meton en causa sa validitat ; es totjorn pas oficialament adoptat per l'Organizacion Idrografica Internacionala (OHI). A l'opausat, l'ocean Artic foguèt oficialament adoptat per l'OHI, mas sa superfícia flaca li balha de còps lo nom de « mar Glaciala Artica » ^[3]. Se la separacion foguèt a l'origina pro arbitrària, l'Organizacion Idrografica Internacionala prepausa actualament de limits precises per cadun d'aqueles.

Pel grand public, se parla generalament dels « cinc oceans », per superfícia descreissenta:

• l'ocean Pacific (179 700 000 km², 49,7 % dels oceans) es lo pus grand e lo pus prigond dels oceans perque cuèrp 1/3 de la superfícia de la planeta. Lo volcanisme aerian o sosmarin i es important dins sa partida centrala e occidentala. Es fòrca dubèrt al sud cap a l'ocean Atlantic e gaireben tancat al nòrd pel estrech de Bering.
• l'ocean Atlantic (106 400 000 km², 29,5 %) es lo segond ocean per sa superfícia. S'espandís del nòrd al sud sus una largor de 5 000 km en mejana e presenta pauc de volcanisme. Lo fons d'aquel ocean es jove e recep una granda quantitat d'[[aiga doça] amb fòrça flumes qu'i desbòcan coma lo riu d'Amazonas, Còngo, Sant Laurenç, etc.
• l'ocean Indian (73 556 000 km², 20,4 %) se situa al sud d'Asia entre Africa e Austràlia. Es gaireben present solament dins l'emisfèri sud.
• l'ocean Antartic (20 327 000 km², 5,6 %) entorneja lo continent antartic e sos limits son mens nets que los autres oceans.
• l'ocean Artic (14 090 000 km², 3,9 %) se centra sul pòl Nòrd e es de pichona talha e pauc prigond. Es entornejat de fòrça tèrras e cobèrt d'un jaç espés de glaç.

Cada ocean es el meteis separat en mars, golfs, baias, estreches, etc.; lo Pacific et l'Atlantic son tanben dividits en partidas Nòrd e Sud, au nivèl de l'Equator. Existís tanben d'espandidas d'aiga salada que fan pas partida de l'Ocean, coma la mar Caspiana, la mar d'Aral o lo Grand Lac Salat. Mas qu'aqueles coma aquestes sián nomenats « mar », s'agís totjorn de lacs salats perque comunican pas amb l'Ocean.

Los oceans cuèrbon gaireben 361 milions de quilomètres carrats^[4], segon las fonts^[5], o 70,8 % de la superfícia del glòbe. Lor volum total atenh 1,37 miliard de quilomètres cubics^[6] e lor prigondor mejana es de prèp de 3 700 - 3 800 mètres^[7]. Prèp de la mitat de las aigas oceanicas passan 3 000 m de prigondor; lo punt pus prigond es la Fòssa de las Marianas, amb 11 020 m de prigondor^[8]. La massa volumica de l'aiga de mar se situant entre 1 020 e 1 035 kg/m³, la massa totala de las aigas oceanicas es de gaireben 1,4×10²¹ kg, o 0,023 % de la massa totala de la Tèrra^[9].

L'oceanografia es la sciéncia qu'estúdia las mars e lo oceans ; debutèt vertadièrament amd las grandas exploracions dels sègles XVIII e XIX. A la crosada de fòrça domenis, se divisa correntament en quatre grandas brancas^[10][11]: la geologia marina qu'estúdia los fons marins, l'oceanografia fisica qu'estúdia las caracteristicas fisicas (èrsas, marèas, corrents...), l'oceanografia quimica que s'ocupa de la composicion de l'aiga e de son interaccion amb l'atmosfèra, e la biologia marina qu'estúdia la vida dels oceans. S'apond a vegadas la meteorologia marina e l'engenhariá maritima^[12].

La geologia marina descriu l'estructura d'un fons dels oceans: per la geologia, un ocean es un sòl oceanic cobèrt amb d'aiga. Lo sòl o crosta oceanic se distinguís de la crosta continentala, per :

1. sa composicion : lo sòl oceanic es la fina jaça de basalt volcanic solidificat que cuèrp lo mantèl ont i a pas de continents. La crosta oceanica a tanben una litologia pus basida que la crosta continentala.
2. son espessor : 5 a 7 km en mejana, contra 30 km en mejana per la crosta continentala ;
3. una densitat pus importanta de 3,24 a 3,27, contra 2,7 a 2,8 per la crosta continentala.

La crosta oceanica es tanben pus jove, perqu'es tancada pels escapaments de lava al suc de las dorsalas oceanicas. Coma aquò, las pus ancianas rocas trobadas venent de la crosta continentala datan de 3700 milions d'annadas, alara que las pus ancianas venent de la crosta oceanica datan de 220 milions d'annadas. La transicion entre crostas oceanica e continentala s'efectua al nivèl del Plan continental, d'un biais gradual (marcha passiva) o d'un biais pus brutal amb una marcha activa (o zòna de subduccion.

La geomorfologia sosmarina distinguís las grandas caracteristicas dels fons. Prèp de las còstas, se tròba lo Plan continental, d'enclinason fòrça flaca e descendent fins a 130 - 150 m. L'enclinason pus accentuada (4 a 5 ° en mejana, localament pus fòrta) que li succedís es lo tap continental que descend fins a 2 000 - 3 000 mètres, amb a son pè lo glacís continental ont s'acumulan los sediments. Aqueles ensembles forman la marcha continentala^[13]. La màger part del fons dels oceans se forma de planas abissalas entre 3 000 e 6 500 mètres, d'enclinason fòrça flaca.

Aqueles païsatges sosmarins coneisson d'accidents : los canhons sosmarins, colinas abissalas pauc elevadas^[14] e copadas per las longas fòssas sosmarinas a vegadas fòrça prigondas, e las dorsalas, similaras a las cadenas de montanha sus tèrra. Al mitan de las dorsalas, lo rift prigond (1500 a 1800 m) es lo luòc ont la novèla crosta se crèa per escapament de lava. Lo volcanisme sosmarin blha tanben d'autres païsatges coma los monts sosmarins e los volcans sosmarins, venent d'illas volcanicas quand emergís.

L'aiga dels oceans es pas immobila: es totjorn en movement, tanben quand i a pas de vent e qu'a l'aspècte d'un miralh. Existís tanben de movements oscillatòris de periòde flac (èrsas e ondada) ; de movements oscillatòris de pus grand periòde (marèa, oscillacion d'inercia, tsunamis e ondadas de tempèsta); e los movements non oscillatòris, es a dire los corrents marins pas ligats a de fòrças periodicas (corrent geostrofic, corrent d'Ekman). L'oceanografia fisica estúdia los movements e proprietats de las aigas marinas.

Sus una escala de temps pus longa, l'eustatisme designa la variacion del nivèl mejan de la mar.

Las èrsas pòdon èsser creadas pel passatge d'un objècte dins l'aiga (coma per la tirassièra d'una nau), per l'encontre de corrents (coma pel mascaret creat par la marèa), mas pus sovent son creadas pel vent bufant a la superfícia. Las fluctuacions de pression associadas a la turbuléncia del vent crèan d'ondadas fòrça cortas, mas tanben longas, èrsas. La nautor, lo periòde e la longor de las ondadas va creissent amb la fòrça del vent (mesurada sus l'escala de Beaufort), la distància ont bufa e la durada pendent que bufa.

Las ondadas de tempèsta arriban jos una depression o un ciclon tropical : la baissa de pression atmosferica fa localament montar lo nivèl de la mar, que lo vent e la fòrça de Coriolis pòdon agravar. Se la configuracion de las còstas es tala que l'ondada atal creada se desplaça amb la depression, un efècte de resonança amplifica l'ondada fins a de proporcions devastatritz^[15].

Los tsunamis son causats per de fenomèns tectonics : seïsme, emboden sosmarin, erupcion sosmarina. Pòdon tanben venir d'una explosion nucleara sosmarina o de l'impacte d'un meteorit. Creats en prigondor amb una granda longor d'onda (periòde de l'ordre de l'ora), transpòrtan una energia ben pus granda que l'èrsa perque l'ondada percorrís tota l'autor d'aiga. Pauc visibles en nauta mar (lor amplitud despassa gaire un mètre), se desplaçan a granda velocitat (~800 km/h) e se rompon sus las còstas, pòdon despassar los 10 mètres d'amplitud.

Las marèas son un ensemble d'ondas longas, de periòde de 12 o 24 oras generalament. An per origina l'attraccion gravitacionala (pus precisament la fòrça de marèa) de la Luna e dins una mendre mesura d'aquela del Solelh. Aquela ondada se desplaça a la superfícia dels oceans e es afectada par la fòrça de Coriolis e la configuracion de las tèrras.

Los corrents marins an d'originas divèrsas. Los corrents de marèa son en fasa amb la marèa, e son doncas quasiperiodics; pòdon aténher plusors noses dins qualques luòcs, subretot a l'entorn dels caps. Los corrents non periodics an per origina las èrsas, lo vent e las diferéncias de densitat.

Lo vent e las èrsas crèan de corrents de superfícia. Aqueles pòdon se descompausar coma un corrent quasipermanent (que vària a l'escala de qualques oras) e un movement de deriva jos l'efèit del movement rapid de las èrsas (a l'escala de qualques segondas)^[16]. Lo corrent quasipermanent s'accelèra amb quand las èrsas se rompon, e mens, amb lo fregiment del vent sus la superfícia^[17].

Dins lo prigond, los corrents marins son causats par las diferéncias de temperatura e de salinitat entre las massas d'aiga.

La biologia marina es la sciéncia qu'estúdia la vida marina, e doncas oceanica, jos totas sas formas. Alara que la mar cuèrp 71 % de la superfícia de la Tèrra, amb lor prigondor, los oceans an un volum abitable 300 còps superior a aquel dels abitats terrèstres. Coma aquò la vida oceanica es particulara: las tres dimensions de l'espaci son fòrça pus ocupadas que sus Tèrra. La prigondor a un ròtle fòrça important dins la reparticion de las espècias.

Las espècias son en general repartidas en foncion de lors rapòrts amb lo mitan. Una dicotomia es frequentament se realiza entre lo domeni pelagic, poblat per lo pélagos, e lo domeni bentic. Lo pelagos es l'ensemble dels organismes ocupant una colomna d'aiga, alara que lo bentos es l'ensemble dels organismes ocupant los fons marins o lor superfícia. Lo pelagos se dividís en plancton e necton, aquel es l'ensemble dels organismes qu'an capacitat de nadar e se desplaçar coma aquò contra los corrents, los organismes del plancton ne son pas capables.

Segon las donadas darrièras^[18] sols 4 % de l'ocean mondial seriá esparnhat per las activitats umanas e 40 % seriá fòrça afectat, subretot dins l'emisfèri Nòrd, prèp dels païses industrializats, Marga e Mar del Nòrd, mars de China (Meridionala e Meridionala) e lo long dels litorals de l'America del Nòrd coma aquel de Sri Lanka^[19].

L'exploracion dels fons marins es venguda possibla recentament solament.
Lo punt pus prigond dels oceans es l'abís Challenger de la fòssa de las Marianas, dins l'ocean Pacific prèp de las illas Marianas del Nòrd. Tot explorat en 1951 per la nau britanica Challenger II, sa prigondor maximala atenh 10 923 m.
Lo sòl oceanic es gaireben pas explorat e pas cartografiat. Una mapa globala dels fons marins amb una resolucion de 10 km, creada en 1995 sus la basa de las anomalias gravitacionalas de la superfícia oceanica, es totjorn en progrès^[20], amb l'acumulacion de las mesuras altimetricas.

L'ocean es una ressorsa majora, alieutic subretot, mas que contribuís a la regulacion climatica e que - amb lo fitoplancton - balha e recicla gaireben 80 % de l'oxigèn de l'aire.

L'ocean mondial es lo receptacle de nombrosas pollucions balhadas par l'aire, pels rius, pels littorals o dirèctament dins la mar: foratges petrolièrs e extraccions de sablas, algas, descais, sediments e fanga de curatge, municions immergidas, accidents, que las marèas negras o verdas.

La securitat maritima es capitada jos lo patronatge la ONU per l'Organizacion Maritima Internacionala (OMI).

Une conferéncia mondiala dels oceans^[21] reünida a Madado engatgèt las partidas a aparar melhor l'ocean mondial, e conclusa per una Declaracion (Declaracion de Manado ^[22]). L'Euròpa (la Comission) met en plaça une « estrategia en favor del desvolopament de la region de la mar Baltica »^[23], qu'envita e vòl ajudar los estats de la region balta a prendre en compte melhor l'environament.

Lo mot d'Ocean s'utiliza dempuèi longtemps pels Òmes. Imaginavan aquel coma un grand flume qu'entorneja la tèrra. Dins la mitologia grèga, Ocean es un Titan, filh d'Oranos (lo Cèl) e de Gaia (la Tèrra)^[24]. Es sovent representat coma d'un ancian setat sus las èrsas de l'ocean, amb una pica dins la man e un mostre marin al seu costat. Tend una urna e versa d'aiga, simbòl de la mar, dels flumes e de las fonts^[25].

La tectonica de las placas cambièt la fisionomia de la Tèrra, existiguèt plusors oceans coma:

• Pantalassa, lo vast ocean entornejant lo supercontinent de la Pangèa ;
• Tètis, situat entre le Gondoana e la Laurasia;
• Tornquist, l'ocean meridional entre Baltica e Avalonia.
• L'ocean Centralian, ocean del Devonian.
• L'ocean Reic, ocean del Silurian e del Devonian.
• L'ocean Iapetus, ocean del Cambrian e del Silurian.

La Tèrra es lo sol objècte astronomic conegut amb d'espandidas d'aiga liquida en superfícia.

Pasmens, d'aiga liquida existís jos la superfícia de plusors satellits, aparada del voide e del fred glacial jos un jaç de glaces de plusors quilomètres; coma Euròpa o probablament Callisto e Ganimèda. IEs possible que d'autres satellits (Triton e d'autres) possedisson d'oceans intèrnes uèi gelats.

Las planetas Uranus e Neptun poirián pas possedir d'oceans d'aiga liquida jos lor atmosfèra, perque son de bolas de gas que son nuclèu seriá solide.

L'existéncia d'un ancian ocean sus l'emisfèri nòrd de Mart es uèi en debat. De descobèrtas recentas realizadas per la mission "Mars Exploration Rover" indican que Mart possediriá d'aiga al mens un luòc.

Se trobèt que Titan possedís d'idrocarburs liquids a sa superfícia, jos la forma de grands lacs puslèu que de mars. I a pas « d'ocean(s) » global sus la luna giganta de Saturne, amagat(s) jos sos nívols.

• (fr)Pierre Papon, Le sixième continent. Géopolitique des océans, Odile Jacob, 1996.
• (fr)Jean-René Vanney, Geographie de l'océan global, Gordon & Breach, 2001

• Aiga
• Mar
• Oceanografia

• (fr) Organizacion Idrografica Internacionala
• (en) fòtos satellit dels oceans

1. ↑ (fr)Jean-Marie Pérès, article « Océans et mers », Encyclopédie Universalis, 2007 [http://www.universalis.fr/corpus2-encyclopedie/117/0/N130961/encyclopedie/OCEANS_ET_MERS.htm
2. ↑ (en) OHI, Limits of oceans and seas, Special Publication n°23, 3^en édition, 1953, Monte-Carlo.
3. ↑ Universalis
4. ↑ Las estimacions van de 357 a 361,2 milions de quilomètres carrats
5. ↑ vejatz ce récapitulatif. Estimacions pus precisas : 361 132 000 km², 335 258 000 km²
6. ↑ las estimacions van de 1,268 a 1,37 miliard de km³, le comparatif.
7. ↑ lo comparatiu
8. ↑ Segon lo NOAA
9. ↑ Vejatz per la massa volumica e per la massa.
10. ↑ (fr)Lucien Laubier, article « Océanographie », Encyclopédie Universalis, 2007
11. ↑ (en)Article « Oceanography », Encyclopædia Britannica
12. ↑ (en)Tom Garrison, Oceanography: An Invitation to Marine Science, 5a ed., Thomson, 2005 ISBN: 978-0534408879 p. 4.
13. ↑ "Universalis"
14. ↑ Son pus nombrosas prèp de las dorsalas, mas pas passan pas qualques centenas de mètres.
15. ↑ Vejatz page de présentation sus las ondadas de tempèsta del Centre Canadian de Prevision d'Auragan.
16. ↑ (en)Observation and estimation of Lagrangian, Stokes and Eulerian currents induced by wind and waves at the sea surface, F. Ardhuin, L. Marié, N. Rascle, P. Forget, and A. Roland, 2009: J. Phys. Oceanogr., vol. 39, no. 11, pp. 2820–2838
17. ↑ (en) Tangential stress beneath wind- driven air-water interfaces, M. L. Banner and W. L. Peirson, J. Fluid Mech., vol. 364, pp. 115–145, 1998
18. ↑ Revista Science, 15 de febrièr de 2008
19. ↑ Mapa mondiala dels impactes de l'Òme sus l'ocean mondial (« A Global Map of Human Impacts to Marine Ecosystems »), amb las donadas per 17 types d'impacts anthropiques
20. ↑ PDF Mapa dels fons marins
21. ↑ Statement Emanating fromthe Global Ocean Policy Day WORLD OCEAN CONFERENCE Manado, Indonesia,May 13, 2009
22. ↑ Déclaration de Manado (ec.europa.eu Manado Ocean Declaration)
23. ↑ stratégie de la Commission européenne en faveur du développement de la région de la mer Baltique ((en))
24. ↑ http://www.cosmovisions.com/$Ocean.htm, ed.Imago Mundi, Océan
25. ↑ http://www.dicoperso.com/term/adb0aeb1acada757,,xhtml ed. Dicoperso, Mythologie grecque et romaine

*