Vicente Escrivá Soriano
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r juny 1913 València |
Mort | 18 abril 1999 (85 anys) Madrid |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista, escriptor, productor de cinema |
Activitat | 1948 - |
|
Vicente Escrivá Soriano (València, 1 de juny de 1913 - Madrid, 18 d'abril de 1999) fou un productor, guionista i director de cinema i televisió valencià.[1] El seu fill José Antonio Escrivá també és director i guionista de televisió i cinema.
Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, s'inicia als anys 1940 escrivint guions de pel·lícules per a la productora valenciana Cifesa, de to èpic i religiós molt del gust de l'època com La mies es mucha (1950) i Pequeñeces (1950). Amb Rafael Gil fundà el 1950 la productora Aspa films per a la qual escriu els guions d'èxits del moment com Agustina d'Aragó (1950) i Balarrasa (1951).
També va treballar com a actor en la pel·lícula El canto del gallo (1955), de Rafael Gil. Anys més tard interpretaria un paper en Juego de amor prohibido (1975), d'Eloy de la Iglesia.
Dirigeix el seu primer llargmetratge el 1961 titulat El hombre de la isla i protagonitzat per Paco Rabal. Dos anys després va rodar Dulcinea (1963), una co-producció entre Espanya, Alemanya i Itàlia inspirada en el personatge creat per Miguel de Cervantes en la novel·la de cavalleries Don Quixot de La Manxa, guanyadora del Premi a la Millor Pel·lícula del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, així com del Primer Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle.
Destaca en el seu filmografia la pel·lícula Montoyas y Tarantos (1989), que va obtenir dos Premis Goya. Altres obres d'aquesta època van ser Cateto a babor (1970), Vente a Alemania, Pepe (1971), La lozana andaluza (1976), Una abuelita de antes de la guerra (1975) o El virgo de Vicenteta (1979), l'única pel·lícula que rodà en valencià.[2]
Als anys 90, darrera etapa de la seua vida, es va dedicar a la televisió amb la co-direcció junt a Antonio Mercero de la reeixida sèrie per a Antena 3 (A-3) Farmacia de guardia (1991-1995), o també altres com Réquiem por Granada (1991) per a TVE, Lleno, por favor (1993-1994), ¿Quién da la vez? (1995), Éste es mi barrio (1996-1997) i Manos a la obra (1998-1999), aquestes darreres també per a A-3.[3]
Filmografia
[modifica]- Per a TV
- 1998/1999: Manos a la obra (Guionista)
- 1996/1997: Éste es mi barrio (Guionista)
- 1996: La maja de Goya: El Musical (Guionista)
- 1993/1994: Lleno, por favor (Guionista)
- 1991: Réquiem por Granada (Guionista)
- Per al cinema
|
|
|
Referències
[modifica]- ↑ De Vocación, superviviente, Las Provincias,
- ↑ El virgo de Visanteta, ficcioenvalencia.com
- ↑ Vicente Escrivá: el niño huérfano y ambicioso que viajó de la Falange al destape, Valencia Plaza, 21 de juliol de 2014
Enllaços externs
[modifica]- Vicente Escrivá Soriano a Real Academia de la Historia (castellà)
- Vicente Escrivá Soriano aa Diccionario del Audiovisual Valenciano (castellà)
- Guionistes de València
- Directors de cinema de València
- Guionistes de cinema valencians
- Productors de cinema de València
- Directors de televisió de l'àmbit catalanoparlant
- Guionistes de televisió de l'àmbit catalanoparlant
- Productors de televisió de l'àmbit catalanoparlant
- Alumnes de la Universitat de València
- Morts a Madrid
- Naixements del 1913