Vés al contingut

Shaista Suhrawardy Ikramullah

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShaista Suhrawardy Ikramullah
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1915 Modifica el valor a Wikidata
Calcuta (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Karachi (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Estudis Orientals i Africans
Universitat de Calcuta
Loreto College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtica, política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Musulmana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMohammed Ikramullah Modifica el valor a Wikidata
FillsNaz Ikramullah, Salma Sobhan, Princess Sarvath El Hassan Modifica el valor a Wikidata

Shaista Suhrawardy Ikramullah (Calcuta, 22 de juliol de 1915 - Karachi, 11 de desembre de 2000) va ser una política bengalí pakistanesa, diplomàtica i escriptora.[1] Va ser una de les poques dones musulmanes que va prendre part activa en el Moviment Pakistanès.[2] Va ser la primera dona representant de l'Assemblea Constituent de Pakistan (1947). Educada a Kolkata i a Londres, va ser la primera dona musulmana a aconseguir un doctorat de la Universitat de Londres, el 1940.[3] Va formar part de la delegació de les Nacions Unides que va treballar en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). De 1964 a 1967 va ser ambaixadora de Pakistan al Marroc.

Biografia

[modifica]

Ikramullah va néixer com Shaista Akhtar Banu Suhrawardy.[4] La seva mare era la neta de Nawab Abdul Latif i el seu pare era Hassan Suhrawardy, un eminent cirurgià i polític de pensament liberal que va animar la seva filla a estudiar.

Va estudiar a la Universitat Loreto a Kolkata.[5] El 1940 es va convertir en la primera dona musulmana que va aconseguir un doctorat a la Universitat de Londres. La seva tesi doctoral es titulà «Desenvolupament de la novel·la i contes urdú».[6]

Carrera política

[modifica]

Després de casar-se va ser una de les primeres dones musulmanes de l'Índia de la seva generació que van abandonar la tradició purdah. Muhammad Ali Jinnah, polític i fundador del Pakistan, va animar-la perquè s'impliqués en política. Va ser dirigent de la Federació d'Estudiants de Dones Musulmanes i de la Lliga Musulmana.

El 1945 el govern de l'Índia li va oferir fer-se càrrec de la conferència Pacific Relations. Jinnah la va convèncer perquè no acceptés l'oferta i que hi anés en representació de la Lliga Musulmana com a delegada.[7] Va ser triada el 1946 per formar part de l'Assemblea Constituent de l'Índia però mai no va ocupar el seu escó, ja que la Lliga Musulmana ho va rebutjar.[8] Un any després, el 1947, va ser una de dues dones que van formar part de la primera Assemblea Constituent del Pakistan.

També va ser delegada a les Nacions Unides, i va treballar a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1951). Shaista Ikramullah, en la seva qualitat de delegada de la Tercera Comissió de l'Assemblea General (la Comissió d'Afers Socials, Humanitaris i Culturals), va passar, el 1948, 81 reunions examinant el projecte de la Declaració Universal de Drets Humans i va defensar posar en relleu la llibertat, la igualtat i la lliure elecció en la Declaració. Així mateix, va promoure la incorporació de l'article 16, sobre la igualtat de drets en el matrimoni, ja que considerava que era una manera de combatre el matrimoni infantil i forçat.[9]

Va morir l'11 de desembre de 2000, a Karachi, als 85 anys. El 2002 el govern de Pakistan li va atorgar pòstumament el premi civil més important, el Nishan-i-Imtiaz.[10]

Vida personal

[modifica]

El 1933 es va casar amb el polític Mohammed Ikramullah, qui va ocupar el càrrec de Ministre d'Exteriors després de la independència de Pakistan.[11] Van tenir quatre fills.[12]

Publicacions

[modifica]

Va escriure per a Tehzeeb-i-Niswan i Ismat, ambdues revistes de dones en urdú, i més tard va escriure per a diaris de llengua anglesa. El 1950 va publicar una col·lecció de contes, titulada Koshish-i-Natamaam.[13] El 1951 va publicar el llibre Cartes a Neena, una col·lecció de deu cartes obertes presumptament escrites als indis, personificades en una dona a la qual va dir Neena.[14] Després de la Partició de l'Índia, va escriure sobre l'islam per al govern, i els seus assajos van ser finalment publicats com Beyond the Veil (1953). La seva autobiografia, De Purdah al Parlament (1963), és el seu llibre més conegut.[15]

Referències

[modifica]
  1. Bonnie G. Smith. . Oxford University Press. ISBN 978-0-19-514890-9. 
  2. https://www.youlinmagazine.com, Youlin Magazine. «Women's Role in the Pakistan Movement - Dr Dushka H Saiyid - Youlin Magazine» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2019].
  3. Muneeza Shamsie. . Feminist Press at CUNY. ISBN 978-1-55861-931-9. 
  4. «jordan2». Royalark.net. [Consulta: 13 febrer 2018].
  5. «NCRI Women's Committee - Women in History - 22 July». Women.ncr-iran.org. Arxivat de l'original el 2018-02-14. [Consulta: 13 febrer 2018].
  6. Begum Shaista Ikramullah, Story of Pakistan, Retrieved 21 July 2106
  7. «Paktribune». Arxivat de l'original el 2007-08-09. [Consulta: 4 gener 2019].
  8. Rachel Fell McDermott. . Columbia University Press. ISBN 978-0-231-51092-9. 
  9. «Día de los Derechos Humanos, 10 de diciembre» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2019].
  10. Shaista S. Ikramullah: 1915-2000. (2008). Pakistan Horizon, 61(1/2), 27-28. Retrieved from {{format ref}} https://www.jstor.org/stable/23726002
  11. Nayantara Pothen. . Penguin Books Limited. ISBN 978-81-8475-601-2. 
  12. Muhammad Ikramullah. «Doc Kazi’s collection by Muhammad Ikramullah», 03-02-2006. Arxivat de l'original el 2013-09-30. [Consulta: 13 febrer 2018].
  13. Hussein, Aamer. «COLUMN: Forgotten literary past», 29-12-2013.
  14. M. Reza Pirbhai. . Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-19276-8. 
  15. «Begum Shaista Ikramullah - Former First Female Representative of the first Constituent Assembly of Pakistan», 21-10-2013.